SORT ACTUAL

Petites històries eixalabrades de Ponent ordides per festejar uns dies en què el món gira a l’inrevès…

«L’única cosa que lliga amb la Quaresma és que ells posen el calendari», diuen a Solsona. Però, qui porta el compte dels dies que falten per començar l’abstinència, a l’hora de triar una disfressa? Els colors més dispars i les sàtires més intenses són a punt per assaltar els carrers i les places durant uns dies insomnes, desvergonyits i extravagants: arriba el Carnaval.

En un món on els seus membres gaudim d’una intensa intercomunicació, és fàcil d’associar ràpidament les paraules amb un determinat context extret de l’imaginari col·lectiu. Carnestoltes? Doncs rua, disfressa, ball, màscara i gresca. Però, en aquesta festa, del poble i per al poble - indiscutiblement -, no totes les realitats tenen com a referent Rio de Janeiro o Venècia. Aquí mateix, ben a la vora de la nostra quotidianitat, el Carnaval pren formes insospitades i estimulants, que regeneren antigues tradicions o en funden de noves, amb parcel·les festives al marge d’allò que ja està estipulat.
Només el nom Carnaval ja porta a controvèrsia a filòlegs, etnògrafs i historiadors per destriar-ne l’origen. El nostre Joan Amades explica que l’autor d’etnografia S. Taylor afirmava que hi ha alguns hàbits i costums tan arrelats que perduren tot i haver-ne desaparegut la motivació primera. Tant, que esdevé gairebé impossible destriar-ne l’origen. Al cap i a la fi, potser no és indispensable ser-ne conscient. Al cap i a la fi, potser el més important és gaudir d’aquestes manifestacions populars, cadascuna amb la seua peculiaritat característica.
La zona de Ponent és curiosa, en aquest sentit: el Carnaval de Lleida és una amalgama heterogènia de petites històries eixalabrades ordides especialment per a aquests dies de cel·lebració. Tot i l’aïllament físic al qual obliguen alguns punts de la nostra geografia, determinades maneres de viure aquesta festa són prou interessants per prendre’n nota i, potser, els més valents, arriscar-se a participar-hi.
(…)

Sort

Tot i que les comarques de muntanya són especialment fredes en aquesta època de l’any, les celebracions per l’època del Carnestoltes es deixen sentir amb igual força que si fos ple estiu. La capital del Pallars Sobirà demostra de sobres la devoció cap aquesta tradició amb el fet que dimarts de Carnaval, dia que se celebra la Passa, és festa local. Recorden els de Sort que, fins i tot en temps del franquisme, obviant la prohibició de tapar-se la cara, el Carnestoltes era una celebració seguida tenaçment a la vila.
És remarcable l’alta participació dels veïns, siguin de l’edat que siguin, en les activitats carnavalesques que a Sort duren de dissabte de Carnaval fins el grisenc dimecres d’inici de la Quaresma. El primer dia, arriba i es nomena l’Alcalde de Carnaval entre els joves de la Comissió de Festes, el qual llegirà els versets punyents del sermó i ostentarà el càrrec d’alta autoritat durant els quatre dies de la festa. L’Alcalde compta amb una comitiva adient a la seua condició i amb un membre honorífic, el Requincuà, un ninot de palla, un especimen bufonesc, que personifica l’arribada del Carnaval. La jornada segueix amb un passacarrers que no oblida de fer parada i tast als productes, refrescants i/o alcohòlics, dels establiments situats a l’artèria comercial de Sort. La nit es viu al pavelló, amb un ball de disfresses que compta amb una participació intensa, i on és habitual trobar-se amb vestuaris ben trobats i construïts d’una manera enginyosa i totalment casolana.
El dilluns és el dia dedicat a la canalla: els més petits, potser sense tanta malícia, reprodueixen les atzagaiades que els adults protagonitzen la resta de dies de disbauxa. El mateix dia s’organitza la capta, un recorregut per totes les cases de Sort, on els veïns s’hi afegeixen aportant queviures contundents (cigrons, arròs, botifarra, verdures, ous…) per tal de realitzar, l’endemà, la popular Calderada.
El dimarts és festassa, a la capital pallaresa. És dia de bon menjar i millor beure, però, això sí, en comunitat. Els de l’associació gastronòmica la Xicoia organitzen, durant el matí, el Concurs de Girella, Facit de Carnaval i confitat de tocino, menges pròpies de la terra que els acull. La girella és un embotit de muntanya a base d’arròs i carn de corder; el facit s’elabora amb carn, pa, ous, panses, porc, all, pebre i julivert. El confitat es basa en costella i llangonisses conservades amb oli, llard i sal. Tots tres, al parc del Riuet de la vila de Sort, esdevenen protagonistes indiscutibles de la jornada més suculenta del Pirineu, juntament amb la vianda preparada en grans calders que alimentarà (engreixarà) els àvids comensals.
Després del dinar arriba l’acte més representatiu del Carnaval de Sort que recorre els carrers del cor de la vila: la Passa. Les notes d’origen incert marcaran el ritme d’una dansa única mentre els assistents, disfressats o no, joves i vells, en colla o en solitari, seguiran els moviments dictats pel cap de la passa. Una de les disfresses més sofertes i que va tenir el seu auge en els anys 50 i 60 del segle passat en aquest moment de la festa va ser la del llençol. Es tractava d’un llençol lligat a mode de capa, lligat al coll i a la cintura, una coixinera per caputxa i una màscara per evitar ser reconeguts. Avui en dia hi ha qui encara tira d’aquesta tradicional vestimenta per passejar-se per Sort els dies de Carnaval. Finalment arriba l’hora del ball més concorregut de la festa, que es clou, pot ser que a les tres de la matinada i amb una assistència poc sòbria, amb la crema del Requincuà i l’enterrament de la sardina.
(…)

Signat per Arboló Monells
Font: REVISTA, núm. 1263, 27-01-2008 (enllaç)