SORT ACTUAL

Petites històries eixalabrades de Ponent ordides per festejar uns dies en què el món gira a l’inrevès…

«L’única cosa que lliga amb la Quaresma és que ells posen el calendari», diuen a Solsona. Però, qui porta el compte dels dies que falten per començar l’abstinència, a l’hora de triar una disfressa? Els colors més dispars i les sàtires més intenses són a punt per assaltar els carrers i les places durant uns dies insomnes, desvergonyits i extravagants: arriba el Carnaval.

En un món on els seus membres gaudim d’una intensa intercomunicació, és fàcil d’associar ràpidament les paraules amb un determinat context extret de l’imaginari col·lectiu. Carnestoltes? Doncs rua, disfressa, ball, màscara i gresca. Però, en aquesta festa, del poble i per al poble - indiscutiblement -, no totes les realitats tenen com a referent Rio de Janeiro o Venècia. Aquí mateix, ben a la vora de la nostra quotidianitat, el Carnaval pren formes insospitades i estimulants, que regeneren antigues tradicions o en funden de noves, amb parcel·les festives al marge d’allò que ja està estipulat.
Només el nom Carnaval ja porta a controvèrsia a filòlegs, etnògrafs i historiadors per destriar-ne l’origen. El nostre Joan Amades explica que l’autor d’etnografia S. Taylor afirmava que hi ha alguns hàbits i costums tan arrelats que perduren tot i haver-ne desaparegut la motivació primera. Tant, que esdevé gairebé impossible destriar-ne l’origen. Al cap i a la fi, potser no és indispensable ser-ne conscient. Al cap i a la fi, potser el més important és gaudir d’aquestes manifestacions populars, cadascuna amb la seua peculiaritat característica.
La zona de Ponent és curiosa, en aquest sentit: el Carnaval de Lleida és una amalgama heterogènia de petites històries eixalabrades ordides especialment per a aquests dies de cel·lebració. Tot i l’aïllament físic al qual obliguen alguns punts de la nostra geografia, determinades maneres de viure aquesta festa són prou interessants per prendre’n nota i, potser, els més valents, arriscar-se a participar-hi.
(…)

Sort

Tot i que les comarques de muntanya són especialment fredes en aquesta època de l’any, les celebracions per l’època del Carnestoltes es deixen sentir amb igual força que si fos ple estiu. La capital del Pallars Sobirà demostra de sobres la devoció cap aquesta tradició amb el fet que dimarts de Carnaval, dia que se celebra la Passa, és festa local. Recorden els de Sort que, fins i tot en temps del franquisme, obviant la prohibició de tapar-se la cara, el Carnestoltes era una celebració seguida tenaçment a la vila.
És remarcable l’alta participació dels veïns, siguin de l’edat que siguin, en les activitats carnavalesques que a Sort duren de dissabte de Carnaval fins el grisenc dimecres d’inici de la Quaresma. El primer dia, arriba i es nomena l’Alcalde de Carnaval entre els joves de la Comissió de Festes, el qual llegirà els versets punyents del sermó i ostentarà el càrrec d’alta autoritat durant els quatre dies de la festa. L’Alcalde compta amb una comitiva adient a la seua condició i amb un membre honorífic, el Requincuà, un ninot de palla, un especimen bufonesc, que personifica l’arribada del Carnaval. La jornada segueix amb un passacarrers que no oblida de fer parada i tast als productes, refrescants i/o alcohòlics, dels establiments situats a l’artèria comercial de Sort. La nit es viu al pavelló, amb un ball de disfresses que compta amb una participació intensa, i on és habitual trobar-se amb vestuaris ben trobats i construïts d’una manera enginyosa i totalment casolana.
El dilluns és el dia dedicat a la canalla: els més petits, potser sense tanta malícia, reprodueixen les atzagaiades que els adults protagonitzen la resta de dies de disbauxa. El mateix dia s’organitza la capta, un recorregut per totes les cases de Sort, on els veïns s’hi afegeixen aportant queviures contundents (cigrons, arròs, botifarra, verdures, ous…) per tal de realitzar, l’endemà, la popular Calderada.
El dimarts és festassa, a la capital pallaresa. És dia de bon menjar i millor beure, però, això sí, en comunitat. Els de l’associació gastronòmica la Xicoia organitzen, durant el matí, el Concurs de Girella, Facit de Carnaval i confitat de tocino, menges pròpies de la terra que els acull. La girella és un embotit de muntanya a base d’arròs i carn de corder; el facit s’elabora amb carn, pa, ous, panses, porc, all, pebre i julivert. El confitat es basa en costella i llangonisses conservades amb oli, llard i sal. Tots tres, al parc del Riuet de la vila de Sort, esdevenen protagonistes indiscutibles de la jornada més suculenta del Pirineu, juntament amb la vianda preparada en grans calders que alimentarà (engreixarà) els àvids comensals.
Després del dinar arriba l’acte més representatiu del Carnaval de Sort que recorre els carrers del cor de la vila: la Passa. Les notes d’origen incert marcaran el ritme d’una dansa única mentre els assistents, disfressats o no, joves i vells, en colla o en solitari, seguiran els moviments dictats pel cap de la passa. Una de les disfresses més sofertes i que va tenir el seu auge en els anys 50 i 60 del segle passat en aquest moment de la festa va ser la del llençol. Es tractava d’un llençol lligat a mode de capa, lligat al coll i a la cintura, una coixinera per caputxa i una màscara per evitar ser reconeguts. Avui en dia hi ha qui encara tira d’aquesta tradicional vestimenta per passejar-se per Sort els dies de Carnaval. Finalment arriba l’hora del ball més concorregut de la festa, que es clou, pot ser que a les tres de la matinada i amb una assistència poc sòbria, amb la crema del Requincuà i l’enterrament de la sardina.
(…)

Signat per Arboló Monells
Font: REVISTA, núm. 1263, 27-01-2008 (enllaç)

Celebracions - Ral·li Gastronòmic del Pallars Sobirà
Fira de bestiar i ponències completen la segona Festa del Ruc

Un esmorzar popular, una fira de bestiar i un cicle de conferències sobre el burro català acompanyen la segona edició de la Festa del Ruc de Sort, que se celebrarà el pròxim 29 de març. Els organitzadors, l’associació gastronòmica La Xicoia, espera repetir l’assistència de la primera edició, quan mig miler de persones van participar en el sopar amb carn de burro de la raça autòctona catalana. L’any passat, aquesta festa va ser objecte de polèmica per part d’algunes associacions ecologistes, contràries al consum d’aquests animals.
La Festa del Ruc donarà inici al Ral·li Gastronòmic del Pallars Sobirà, que durarà fins al 13 d’abril. Al sopar, els organitzadors serviran llonganissa de burro i una escudella amb la carn d’aquest animal. Durant les dos setmanes que durarà el Ral·li, restaurants de la comarca oferiran menús especials als seus clients, amb plats elaborats amb productes autòctons.
L’associació La Xicoia va ser creada el 2003 per un grup de restauradors del Pallars Sobirà, amb l’objectiu de donar a conèixer les especialitats culinàries de la comarca.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 27 de gener del 2008 (enllaç)

ESPORT BASE - BÀSQUET FEMENÍ

60 BC River Andorra
Bardina (4), Del Rio (11), Solana (4), Cabanas (2), Pereira (18), Meira (21) i Quaresma
21 CB Sort
Mestre (2), Isús (2), Garcia, Esplandiu (2), Antoni (6), Sanfeliu (1), Fierro (4), Perramon (1) i Frisan (3)
Àrbitre: Canales
Parcials: 12-6, 32-8, 50-16 i 60-21
Categoria: Cadet Promoció

Per fi el treball del conjunt andorrà ha tingut la seua recompensa en el marcador i el passat cap de setmana el River va sumar la primera victòria de la temporada. El bon percentatge en els tirs i els nombrosos contraatacs van ser el punt fort de les noies entrenades per Sílvia Casal.

CADET PROMOCIÓ GRUP 4 - CLASSIFICACIÓ

(3/8) SORT - PJ 2 - PG 1 - PP 1 - PF 60 - PC 96 - Pts 3

Font: SEGRE, divendres 25 de gener del 2008

ESPORT BASE - BÀSQUET MASCULÍ

River Andorra - 48 Sort - 46

CLASSIFICACIÓ

(4/9) SORT - PJ 2 - PG 1 - PP 1 - PF 122 - PC 107 - Pts 3

Font: SEGRE, divendres 25 de gener del 2008

ESPORT BASE - Bàsquet masculí

90 - Bac Agramunt
Caparrós (14), Salat (25), Dunyó (2), Creus (18), Arpa (13) - cinc inicial -, Joel Huguet (2), Penella (3), Salat (9) i Solé (4)
72 - SEFOCAT Sort
Puell (20), Capdevila (2), Rodrigo (18), Puy (16), Font (10) - cinc inicial -, Batllés (3) i Barbot (3)
Àrbitre: Mondéjar
Parcials: 21-23, 27-16, 24-21 i 18-12
Categoria: Sènior Territorial

El resultat de l’últim quart era ajustat (72 a 60) però l’Agramunt va saber sentenciar el partit en els primers minuts de l’últim període pressionant i recuperant pilotes. Al final, doncs, dotzè triomf d’un Agramunt que continua treballant de cara al play-off.

SÈNIOR TERRITORIAL G.1 - CLASSIFICACIÓ

(10/14) SORT - PJ 14 - PG 5 - PP 8 - PF 888 - PC 888 - Pts 19

Font: SEGRE, divendres 25 de gener del 2008

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha presentat una al·legació al Pla Director de la comarca en què en demana la nul·litat, ja que presenta diversos desequilibris territorials. Aquesta petició es fa després que el Consell hagués presentat, sense consultar els ajuntaments, una al·legació similar.

Font: SEGRE, divendres 25 de gener del 2008 (enllaç)

El bienni 2006-2007 va ser el més sec de les últimes dècades a gairebé tot el territori
La temperatura del 2007 a Espanya va ser la menys càlida des del canvi de segle

Catalunya va ser, juntament amb Galícia, l’única excepció d’un any 2007 que en línies generals va ser humit per al conjunt d’Espanya, segons el balanç anual elaborat per l’Institut Nacional de Meteorologia (INM). La província de Girona gairebé al complet i algunes zones de Tarragona i Lleida són catalogades com a «extremadament seques», cosa que significa que no patien una temporada igual de dolenta dels des anys 70, mentre que la resta del territori es considera «sec» o «molt sec», és a dir, amb unes pluges equivalents a un 80%-100% i un 60%-80%, respectivament, del que és habitual. Les comarques de l’Ebre són les úniques que van tancar l’any amb un balanç positiu, fins i tot bastant plujós, com ho confirmen els casos de l’Aldea, Horta de Sant Joan i Tortosa.
Nombroses localitats catalanes van estar a punt de batre els seus registres històrics d’escasa pluviometria, però el pitjor de tot és que la sequera es prolonga pràcticament des de la primavera del 2004. Es podria parlar fins i tot d’una dècada anòmala, com recorda l’observador meteorològic Sergi Corral, ja que Catalunya no pateix des del 1997 dues setmanes seguides amb forts temporals de llevant. Des d’aleshores hi ha hagut incomptables jornades plujoses, fins i tot autèntiques trombes, però no una situació prolongada de pluges abundants que hagi afectat tot Catalunya. Excepte l’abril i part de l’agost, tots els mesos de l’any passat van ser secs a la major part del territori.
Els exemples són nombrosos. A Lleida, amb una mitjana anual de 369 litres per metre quadrat, els dos últims anys han estat desastrosos, amb 228 i 198 litres, aproximadament un 40% menys del que sol ser habitual. El mateix succeeix a l’observatori Fabra de Barcelona, amb 476 i 493 litres, lluny de la mitjana històrica dels 610. A Cervera (Segarra), l’any passat es van recollir 274 litres, i a Girona, 427, cosa que equival en els dos casos a un 30% menys (a la capital gironina no plovia tan poc des del 1973). No obstant, possiblement el més preocupant són els mísers registres a què es va arribar al Pirineu, que és justament on se situen els grans embassaments catalans. A Sort (Pallars Jussà [sic]), els dos últims anys han deixat unes xifres de 497 i 441 litres, molt lluny de la mitjana de 765.

Pluja a València

Les precipitacions del 2007 van tenir una capritxosa distribució en el conjunt d’Espanya, fins al punt que el País Valencià i les Balears van disfrutar d’una temporada excepcional, amb nuclis que van superar els 1.000 litres per metre quadrat. En canvi, l’INM recorda que alguns observatoris gallecs no tenien un any tan sec des de feia mig segle. Així, els 1.038 litres de Vigo són el mínim des del 1951 (la mitjana és de 1.909 litres), mentre que a Santiago es va viure el tercer any amb menys pluges des del 1944.
Pel que fa a les temperatures, l’any 2007 a Espanya va estar per sobre de la mitjana anual del període 1971-2000, utilitzat sempre com a referència, però molt lleugerament. De fet, ocupa un discret 16è lloc entre els últims 37 anys. I si només s’analitza el segle XXI, va ser el més fresc de tots els anys.

Crònica d’Antonio Madridejos des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 24 de gener del 2008 (enllaç)

El president del Consell del Sobirà, Vicenç Mitjana, va explicar ahir que ha demanat a Foment que es plantegi la millora del tram de la carretera N-260 que uneix Adrall i Sort, especialment als trams entre Canturri i Adrall i el pas del Cantó. Mitjana va assegurar que és un pas «molt important entre la comarca veïna i la nostra». Aquesta millora serà «un impuls a l’aeroport de la Seu», segons Mitjana.

Font: SEGRE, dimecres 23 de gener del 2008 (enllaç)

El període de sequera bat rècords

Fa uns dies, parlant de la sequera que patim, ens comentaven com han anat desapareixent els temporals de pluja de forma progressiva. Fins i tot ens deien que per trobar dies i dies de pluja continuada calia remuntar-se a la dècada dels 60 del segle passat. Una mostra més de com és de dolenta la memòria meteorològica.
Sense negar que estem patint una sequera molt greu, no podem fer afirmacions a la lleugera sense abans documentar-nos. Per trobar un període llarg de pluges continuades hem d’anar als hiverns del 1996 i el 1997; per tant, són poc més de 10 anys. En aquells hiverns, les borrasques penetraven incessantment per l’estret de Gibraltar i una vegada al Mediterrani, ens regaven amb generositat. De fet, va ploure tant i tants mesos seguits que la majoria dels pantans de Catalunya van haver d’obrir comportes per excés d’aigua.
No obstant, el període de sequera que tenim ara està batent rècords. Aquí tenen algunes dades que corroboren el dèficit d’aigua. A Lleida la mitjana de precipitació anual és de 369 litres. El 2006 van registrar 228 litres, i l’any passat, només 198 litres. A Sort (Pallars Sobirà), amb una mitjana d’uns 765 litres, el 2006 van caure tan sols 497 litres, i el 2007, 441 litres. Comparin aquestes dades amb la pluviositat del 1996 i el 1997: 1.070 litres i 901 litres. Un últim exemple, ara a les comarques de Tarragona. Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp i amb una mitjana de 552 litres, va registrar l’any passat 345 litres, mentre que el 1996 i el 1997 van ser 722 i 704 litres, respectivament.

Signat per Alfred Rodríguez Picó (Meteomania)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 21 de gener del 2008 (enllaç)

AJUNTAMENT DE SORT - EDICTE

L’Ajuntament de Sort ha aprovat definitivament, per acord de la Junta de Govern de 14 de gener de 2008, els documents de projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació Horts de Pietat Nord UA2, de Sort (Exp. U-17/07) i del projecte d’urbanització de la Unitat d’Actuació Horts de Pietat Nord UA2, de Sort (Exp. O-119/05), promoguts per l’empresa POLIGONAL FORMS SL. La qual cosa es fa pública en compliment de la legislació vigent en la matèria.

Sort, 18 de gener de 2008
Signat: Agustí López i Pla, l’Alcalde

Font: SEGRE, dimarts 22 de gener del 2008 (enllaç)
Més informació: Ajuntament de Sort