SORT ACTUAL

La Comunitat Israelita de Barcelona visitarà aquest estiu el museu de Sort i recorrerà la ruta dels camins que van utilitzar els jueus per fugir durant la Segona Guerra Mundial.
Des de l’Ajuntament de la capital del Pallars Sobirà estan elaborant el projecte Camins de la Memòria i busquen el suport d’entitats que vulguin potenciar aquesta iniciativa abans de presentar-la al Memorial Democràtic.

Font: SEGRE, dissabte 16 de febrer del 2008 (enllaç)

Habitatge - L’actuació permetrà usos comercials en aquesta zona
La Generalitat impulsarà 11.500 habitatges de forma immediata en deu municipis de Lleida
Màxima agilitat - Els tràmits urbanístics estaran enllestits el 2009, la urbanització començarà el 2010 i els primers pisos, el 2011

La urbanització dels terrenys on Carrefour promovia un centre comercial al costat de la vella N-II (on ara hi ha l’Hotel Ilerda) i de tota la zona situada en l’entorn d’aquest tram de carretera va quedar ahir desbloquejada després que la Generalitat aprovés que passi a ser una àrea residencial estratègica en què es construiran 3.794 pisos, la meitat socials, i que tindrà 157.389 m² per a usos terciaris. El Govern va aprovar impulsar de forma preferent 11.500 habitatges, la meitat protegits en deu municipis de Lleida i 90.157 en 100 àrees de tot Catalunya.

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar la creació de àrees residencials estratègiques (ARE) en deu municipis de Lleida per a uns 11.500 habitatges, dels quals la meitat seran protegits. La majoria, 10.184, estaran ubicats en set municipis del Pla: Lleida, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, les Borges, Balaguer i Almacelles. Al Pirineu estan previstos 1.869 habitatges repartits en tres municipis de Lleida - Tremp, Sort i Les - i Puigcerdà, tot i que gairebé la meitat (858) s’edificaran a la capital del Pallars Jussà.
A Lleida ciutat, l’ARE on es construiran 3.794 pisos inclou els SUR 23, 8 i 9, és a dir, la zona annexa a l’antiga hípica, el sector de l’entorn de l’Hotel Ilerda on Carrefour va promoure un centre comercial vetat per la Generalitat i els terrenys situats a l’altre costat de la vella N-II, propietats de l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Tant l’alcalde, Àngel Ros, com la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Marta Camps, van indicar que aquesta mesura desbloqueja la urbanització de l’entorn d’aquest tram de l’antiga N-II, ja que aquests terrenys estaven destinats a usos comercials i logístics que no podien desenvolupar-se perquè Comerç no considerava aquesta zona com una trama urbana, qualificació que sí que serà possible amb els habitatges. De fet, la zona definida com ARE té una extensió total de 62,95 hectàrees, i la previsió és dedicar 157.389 metres quadrats a usos terciaris. Camps va explicar que aquesta superfície haurà de repartir-se entre el conjunt de propietaris i que la possible creació d’un centre comercial depèn de la normativa de la Generalitat, que ara impedeix un pla com el que plantejava Carrefour.
La Generalitat i la Paeria crearan un consorci que tindrà enllestits tots els tràmits el 2009 per poder iniciar la urbanització l’any 2010 i els habitatges, el 2011.

Pirineu - 1.869 habitatges - Les, Sort, Tremp, Puigcerdà
Gairebé la meitat (858) estaran ubicats a Tremp. En total, el Govern ha destinat 36,09 hectàrees a aquestes 4 àrees residencials estratègiques.

Crònica de JMA des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 16 de febrer del 2008 (enllaç)

Final Nacional de Cros
Les Garrigues van assolir dues plates i un bronze
El Pallars Jussà i l’Alt Urgell, les altres triomfadores
La jornada va aplegar més de 1.500 escolars

La localitat vallesana de Rubí va ser l’escenari diumenge passat de la Final Nacional de Cros que va coronar els millors de Catalunya i en la qual els atletes de Ponent van tenir una bona actuació, amb un total de sis podis: tres medalles de plata i tres de bronze. La jornada va ser excel·lent i la participació va superar els 1.500 atletes vinguts de tot Catalunya. Es van disputar un total de 14 curses per a les categories benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil. Els benjamins, alevins i infantils van disputar curses de primer i segon any tant masculines com femenines.
El club triomfador de Ponent va ser el Joventut Atlètica d’Arbeca, de la comarca de les Garrigues, que va aconseguir dues plates i un bronze. L’altra comarca més guardonada va ser el Pallars Jussà, amb dues medalles, una d’argent i una altra de bronze. L’altre metall va ser per a l’Alt Urgell, de bronze.
A la categoria benjamí femení de 1998, l’atleta Núria Trillo, de la Joventut Atlètica d’Arbeca, va ser la segona, per darrere de Núria Masip, del Club Natació Olot, que va creuar la meta només amb un segon de diferència. També va ser segona la companya d’equip de Núria, Montse Montalà, la qual va assolir la plata en la categoria infantil de l’any 1994, amb dos segons més que la guanyadora, Anna Quílez, de la Selva. El bronze garriguenc va ser per la cadet Núria Alcántara. En aquesta categoria cal destacar també la cinquena posició per a Marina Manjón, de l’IES Hug Roger III, del Pallars Sobirà.
L’altra medalla de plata la va aconseguir Jonatan Gázquez, del Maria Immaculada del Pallars Jussà, que va entrar amb tres segons més que el vencedor, Aleix González, de Sant Cugat. Carles Miñambres, del Col·legi La Salle de l’Alt Urgell, va ser tercer en la cursa alevina de l’any 1996, i Pere Galceran, de l’AESO Isona, del Pallars Jussà, també va ser tercer en alevins de 1997. A més, hi ha haver dos quarts llocs: Sergi López, cadet de l’IES Aubenç, de l’Alt Urgell, i Aida Giménez, de l’Escatxics PME Agramunt, de l’Alt Urgell.

CLASSIFICACIONS - CADET FEMENÍ
(5/57) Marina Manjón - Hug Roger III (Pallars Sobirà)

Font: TOT ESPORT-LA MAÑANA, núm. 330, 16/02/2008 (enllaç)

El diputado del grupo parlamentario de Convergència i Unió y Alcalde de Sort, Agustí López, presentó ayer una propuesta de resolución al Parlament, para «buscar soluciones para agilizar los trámites urbanísticos que se tienen que hacer en Lleida.»
El diputado cree que Urbanisme está sufriendo un colapso que afecta negativamente a los municipios y pretende hacer en dos meses un estudio para determinar el número de técnicos que deben integrar la plantilla de Urbanisme.

Font: LA MAÑANA, dissabte 16 de febrer del 2008 (enllaç)