Rucades a taula
Els restaurants autodenominats exòtics van guanyant adeptes, diuen: a Barcelona un pot engolir ja com si res cucs al formatge, escorpins a la brasa o grills al curri. També formigues. Hi ha gustos per a tot. En el món hi ha gent a qui li encanta la carn de conill d’Índies, o la de bisó; fins i tot la de gos. A la taula manen els factors culturals. També els identitaris. Sense anar més lluny, a Sort es va celebrar l’any passat la Festa del Ruc, organitzada per una societat gastronòmica amb aquest lema: «Si ets una d’aquelles persones que porta el ruc català a dins, fes que el teu somni es faci realitat: menja-te’l». Amb aquesta consigna, centenars de golafres es van cruspir sopes, estofats i embotits elaborats amb rucs. Però el festí ha hagut de canviar d’escenari a causa de la pressió de grups ecologistes. El sopar se celebrarà avui a Esterri d’Àneu. De manera que el símbol del déu egipci Ra, del déu grec Dionís, el protagonista de Platero y yo, el Rucio de Sancho Panza, estan novament servits. A qui li agradi, que li aprofiti. Amb mi que no hi comptin.
Signat per Xavier Foz, periodista (El Bitllet)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 29 de març del 2008 (enllaç)
