SORT ACTUAL

Quatre veïns de la població van mostrar els seus treballs

Quatre artesans de la fusta de Sort van exposar els seus treballs durant els dies de Setmana Santa a la capital del Pallars Sobirà. Aprofitant la gran afluència de visitants durant aquestes dates, l’Ajuntament va cedir l’antiga oficina de turisme.
Un dels artesans, Josep Tomasa, natural de Rodés però que des de fa molts anys viu a Sort, treballa com artesà de la fusta juntament amb Gil Escolà. Tomasa amb 86 anys compta amb un taller on cada dia hi va a treballar. Després de dedicar-se tota la vida a la pagesia, Tomasa passa ara les hores treballant amb la fusta, creant estris de cuina, esclops o fins i tot elaborant cistells d’avellaner per encàrrec.
A la mostra d’artesania també hi va participar Jordi Flinch, veí de Sort que al jubilar-se es va aficionar a l’art de la fusta. Fa representacions de rucs i cavalls a les feines del camp, mangales (bastó) i caiacs.
Jean Claude Vilamitjana també va exposar les seves obres. Fill de pares pallaresos però nascut a Tremp, recrea eines i estris del camp.

Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 1 d’abril del 2008 (enllaç)

El Ayuntamiento de Sort, a través de la empresa FUSIC, está organizando diferentes talleres en la localidad. Uno de estos talleres, que ya se está realizando, es sobre danzas tradicionales del Pallars. Se trata de impulsar de nuevo las tradiciones más ancestrales del municipio y de manera especial la recuperación de los bailes tradicionales de los diferentes pueblos del municipio. La intención es que un grupo de personas aprenda estas danzas y las enseñe a bailar a jóvenes de la localidad para poderlas exhibir en las ferias y fiestas de la zona. En el taller que se está realizando se está recuperando el Ball del Rotller d’Altron y la recuperación de otra danza del Pallars, además de consolidar las danzas recuperadas hace unos años como els Rigodons de Sort o el Ball francés d’Enviny.
La Associació de Jubilats de Sort también colabora estos talleres y confeccionará las copias de los antiguos vestidos que usaban para bailar estas danzas. Un segundo taller que se comenzará en breve será sobre percusión tradicional catalana. Con este curso se pretende enseñar las músicas más comunes del repertorio tradicional catalán, recursos a la hora de tocar y técnicas especificadas para aprender a tocar o mejorar la técnica de diferentes instrumentos. La idea es crear una charanga para animar las fiestas del municipio. Los componentes de la futura charanga son los miembros de l’Associació Cultural La Buscallada. Un tercer taller que se organizará será para crear un elemento del bestiario relacionado con la oveja xisqueta o el marrà de raza. Una vez confeccionados estos dos elementos se pretende que acompañen a la charanga en sus actuaciones. Con la construcción de estos gigantes se quiere potenciar los símbolos identitarios locales y dar a conocer a estos dos animales emblemáticos del municipio e incidir en su promoción como elementos gastronómicos. En Sort ya se organizan dos ferias en las que están representados.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 1 d’abril del 2008 (enllaç)

Llibres - Cine
Una exposició rescata els materials d’una pel·lícula que no va arribar a rodar-se
La mort i la primavera podria trobar producció 20 anys després

La mort i la primavera, Rodoreda per Villaronga serà l’exposició estrella dels actes que l’Ajuntament de Barcelona prepara per l’Any Rodoreda. Del març al maig de l’any que ve la Virreina recuperarà tot el material que fa dues dècades el cineasta mallorquí Agustí Villaronga va reunir en la preproducció d’una adaptació de la novel·la pòstuma i inacabada de l’escriptora que no va arribar a bon port.
L’Ajuntament de Barcelona ha arribat una mica tard als fastos del centenari que, organitzats per l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes i el Ramon Llull, van començar l’octubre de l’any passat. La seva proposta és una mica més modesta que la impulsada per la Generalitat - «encara que les dues institucions hem anat de bracet», afirma el delegat de Cultura Jordi Martí - però pretén donar una imatge una mica diferent d’aquesta autora. Els responsables del programa, Arnau Pons i Maria Bohigas, intenten allunyar-se de la «sacralització» en què l’ha situat la cultura oficial, massa aferrada a les dades biogràfiques i que, segons els estudiosos, suposa la seva desvalorització com a escriptora.
L’exposició sobre el projecte de Villaronga segueix aquests postul·lats. El realitzador va descobrir La mort i la primavera gràcies al ballarí Cesc Gelabert: «Vaig veure que era una obra molt dura i molt poètica amb una atmosfera fantasmagòrica que em va seduir. Jo, que havia realitzat el vestuari per a La plaça del diamant, de Francesc Betriu, i que havia conegut personalment Rodoreda, em vaig sorprendre que fos capaç d’abordar una història tan rara, ambientada en una societat paleolítica». L’estranyesa del realitzador va ser un esperó per a la creació. Va escriure un guió situat en una societat tribal i rudimentària en què es donaven cita elements de tot el món, des de la Polinèsia fins al Caucas. Va aconseguir llavors finançament de França i Alemanya en règim de coproducció amb Espanya. Va situar les localitzacions a Sort, i entre altres coses, va comptar amb la col·laboració del director artístic habitual de Werner Herzog, Ulrich Bergfelder. Un mes abans de l’inici del rodatge els productors estrangers van abandonar el projecte i tot el material va haver de ser arxivat fins ara. L’exposició, que s’allotjarà a l’Espai Miserachs de la Virreina, mostra el guió, els dibuixos preparatoris de la pel·lícula i diverses fotografies; sense oblidar el vestuari, el decorat i els accessoris. «A més a més, estic realitzant especialment per a la mostra uns vídeos sobre les ètnies primitives».
L’exposició també suposarà la possibilitat de fer ressuscitar la pel·lícula que, 20 anys més tard, encara ve de gust al realitzador. «Hi ha una productora interessada. El tema, bastant hermètic, és difícil però no impossible. A més, els actuals avanços digitals facilitarien un rodatge que en passat es presentava més complex».

Retrat escènic // El programa de l’ajuntament inclou, a més, l’espectacle teatral que Carlota Subirós està preparant per a la pròxima edició del Grec. Es tracta d’un retrat reflexiu sobre l’artista que intenta introduir-se en el seu taller mental. Dues exposicions més petites amb fotografies i textos a les biblioteques Francesca Bonnemaison (2 al 16 de maig) i Mercè Rodoreda (20 de maig a 6 de juliol), dos cicles de conferències (un de centrat en la Guerra Civil), una taula rodona emmarcada en el certamen Barcelona Poesia i un club de lectura que intenta seguir-la com a lectora completen la proposta.

La raresa - Una novel·la insòlita

Mercè Rodoreda va escriure La mort i la primavera el 1961 i la va enviar al premi Sant Jordi, com havia fet amb La plaça del diamant. Però les dues novel·les van quedar amb la cuneta. Durant tota la seva vida, va fer diferents versions del llibre que finalment va quedar inacabat. L’argument, concebut com un malson, és un dels més insòlits de tota l’obra rodorediana: en un poble sense nom, emmarcat en una societat primitiva, un jove assisteix al suïcidi del pare i porta a terme la iniciació pròpia seguint els seus passos.

Crònica d’Elena Hevia des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimarts 1 d’abril del 2008 (enllaç)