S’ha celebrat una festa popular en la qual s’ha cuinat i s’ha menjat carn de ruc. No es tractava del protegit ruc català, espècie tradicional que estava en perill d’extinció i que ara s’està recuperant. Hi ha gent que s’ha escandalitzat i és comprensible: no estem acostumats a menjar carn de ruc.
Els hàbits alimentaris són un món de sorpreses. Perquè la seva valoració és subjectiva. Als catalans no ens fa res – deixant de banda els vegetarians – menjar carn de vaca, de bou, de porc, de xai, de senglar… I cito només alguns animals de bastant volum, equiparables al del ruc. Fins i tot hi ha carnisseries especialitzades en carn de cavall. Sembla, doncs, que menjar ruc no hauria de ser escandalós. Un bou és tan útil a pagès com ho pot ser un ase. Els cérvols són molt bonics, però un dels plats del país és el civet d’isard.
La notícia sobre l’àpat de ruc ha coincidit amb la lectura del llibre L’antropòleg a l’olla, de Gustau Nerín, que efectivament és antropòleg i que té una llarga experiència de viure a l’Àfrica. És un blanc que ha sabut traspassar la frontera que separa els occidentals dels africans amb la màxima naturalitat. I si en el pròleg explica que al costat dels fenomens de malnutrició, hi ha moments de fantàstica convivència entorn de taules dignes de Rabelais, ja ens podem imaginar que aquest llibre és fora del corrent – i penso que és així perquè també ho és el seu autor.
Una colla d’amics es reuneixen per cuinar un parell de gats que han caçat. Nerín explica la recepta i després narra la festa. Perquè a l’Àfrica també hi ha una bona vida, encara que fins ara se n’ha parlat poc. L’antropòleg hi posa afecte i ironia, i amb l’excusa del menjar ens fa viure l’Àfrica que ell viu cada dia. Fugint dels tòpics i del paternalisme.
I no tan sols es menja gat. També es menja zebú, cocodril, tauró petit, tortuga roent… fins i tot lleopard. I això és compatible amb les salses elaborades amb un terrós de Maggi comprat al mercat. Una Àfrica que no és el tòpic que ens arriba, sinó contradictòria i real. Als amics de l’antropòleg els escandalitza que nosaltres mengem espàrrecs, escopinyes i d’altres animals i vegetals. ¿Per què? ¿Per què ells mengen camell i nosaltres no mengem ruc?
No hi ha un dogma universal sobre l’alimentació. Hi ha tradicions, prejudicis, misteris. Un tema apassionant.
Signat per Josep Maria Espinàs (Petit observatori)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimarts 8 d’abril del 2008 (enllaç)
