SORT ACTUAL

Los diputados de CiU Albert Batalla y Agustí López lamentaron ayer que el Govern de la Generalitat haya rechazado la propuesta de resolución para agilizar la redacción del proyecto de ejecución de la variante Adrall-Canturri de la carretera N-260 entre la Seu d’Urgell y Sort presentada el pasado mes de de diciembre. Agustí López, que es Alcalde de Sort, calificó de «insólito e incoherente hablar de la creación de una veguería del Alt Pirineu, pero no apostar por agilizar las comunicaciones entre sus principales poblaciones». La obra acortaría las distancias entre el Sobirà y el futuro aeropuerto de la Seu.

Font: LA MAÑANA, dijous 10 d’abril del 2008 (enllaç)

Comença la temporada dels esports d’aventura a les aigües del Noguera Pallaresa

És el moment de gaudir de les aigües braves del Pirineu. El piragüisme, l’hidrospeed, l’hidrotrineu, les canoes inflables, el caiac o el barranquisme són algunes de les propostes de les empreses de Lleida que conviden a aventures aquàtiques, aèries, a peu o a pedal. A mitjans març una vintena d’embarcacions van baixar les aigües braves del Noguera Pallaresa per donar el tret de sortida a l’aventura de la campanya 2008.
Cada temporada apareix alguna “parauleta” nova per definir aquests moments únics per als nèofits en els esports d’aventura. Els més coneguts, el ràfting i el ponting, van arribar a Lleida i a Espanya de la mà d’un dels emprenedors del Pirineu, el loter de Sort Xavier Gabriel. «Una tarda de 1986, mentre pescava, vaig veure que baixaven pel Noguera Pallaresa uns francesos en una barca i vaig pensar que era una idea genial». Així recorda Gabriel la creació de la primera empresa d’esports d’aventura d’Espanya, poc abans d’instal·lar un pont comprat a França per posar de moda el ponting.
Llavorsí és avui dia un dels llocs de moda per als més afeccionats al ràfting. A través d’una de les seves empreses, Roc Roi, arriben cada estiu, entre molts altres aficionats, uns 1.500 anglesos disposats a deixar-se esquitxar per les aigües del Noguera Pallaresa. «Ara que es parla tant de sequera, això és un oasi enguany per les darreres nevades», diu Manel Irimia, responsable d’una de les empreses més conegudes, Rafting Llavorsí. Amb 22 anys en el negoci, assegura que les activitats més tranquil·les i més ecològiques, com el senderisme o les rutes a cavall o amb bicicleta, comencen a guanyar terreny a les aventures de risc en els quals el que es busca es descarregar adrenalina. «El ràfting segueix sent el rei, perquè es fa en grup, en llocs que en general la gent no coneix i la diversió està assegurada», afirma Irimia.

Per visitar - Museu de Papallones

Les antigues escoles de Pujalt, el lloc que va inspirar a Jaume Cabré les primeres pàgines de Les veus del Pamano, són plenes de papallones. Alberguen el Museu de les Papallones de Catalunya, el fons dels entomòlegs Alfons Dolsa i Teresa Albarran, que en uns mesos es traslladarà a un nou edifici. Dolsa diu que cada any les més de 25.000 papallones atrauen 10.000 visitants. La seva preferida duu el nom de la seva muller, mariateresa. Fa una mida de 31 mil·límetres i té les ales anteriors d’un color vermell metal·litzat.
El museu, que pot ser visitat tots els dies, de 10 a 13.30 i de 17 a 20 h, organitza sortides guiades, tallers, concursos fotogràfics i trobades amb les estrelles.

Més informació a la xarxa - Per consultar

www.sort.cat, Ajuntament de Sort
www.lleidatur.com, Patronat de Turisme Terres de Lleida
www.papallones.net, Museu de les Papallones
www.elportaldelspallars.com, Ajuntament de Llavorsí

Crònica de Rosa Matas des de Sort
Font: REVISTA RURAL, núm. 39, abril 2008 (enllaç)

Tots els agents implicats en l’educació coneixen la importància de la investigació com a estratègia educativa per potenciar les habilitats i les competències dels alumnes.
Pels joves, guanyar un premi o tenir l’oportunitat de fer una exposició pública, a banda de la dotació econòmica, és sovint una porta d’ingrés al món de la ciència.
Les convocatòries de premis de recerca d’àmbit comarcal han demostrat l’interès dels joves per endegar petites investigacions vinculades al coneixement de l’entorn.
A partir de l’any que ve els alumnes de quart hauran d’elaborar un treball d’investigació en grup, una de les peculiaritats que distingeixen el currículum català del batxillerat, i ara de l’ESO, del de la resta de l’Estat.

«Obro els ulls, veig l’espectacle del món i, és clar, em meravello. Llavors, per pensar la meravella, considero les dues opcions que se’m presenten. Una: el món és un món de preguntes i la meva tasca és buscar les respostes. L’altra: el món és un món de respostes i a mi em toca descobrir de quines preguntes. Aquest camí condueix, més tard que no pas d’hora, al coneixement científic i a la investigació. La història de la ciència és la història de les bones preguntes. S’avança quan canvia la pregunta. La resposta és gairebé rutina.» Jorge Wagensberg

L’obligatorietat del treball de recerca és una de les peculiaritats que distingeixen el currículum català de batxillerat del d’altres comunitats. Els nous currículums mantenen aquesta singularitat, tot ampliant-la als alumnes de 4t d’ESO que, a partir del curs vinent, hauran d’elaborar un treball de recerca en grup. D’altra banda, tots els agents amb responsabilitats en l’educació i en la recerca saben de la importància de la investigació com a estratègia educativa per potenciar les habilitats i les competències que permeten a l’alumnat gestionar el seu aprenentatge de manera autònoma. Per aquest motiu moltes institucions interessades en la recerca i pràcticament totes les universitats tracten d’atreure als joves investigadors a traves de premis o certàmens més o menys sucosos. Pels joves, guanyar un premi o tenir l’oportunitat de fer una exposició pública, a banda de la dotació econòmica, és sovint la porta d’ingrés al món de la ciència. En efecte, molts dels investigadors de primera línia recorden avui l’escola o l’institut com el lloc on van rebre l’estímul definitiu per a dedicar-se a l’apassionant món de la recerca. Reproduir tota la llista de convocatòries a les quals es pot presentar l’alumnat dels centres d’educació secundària resta fora de l’abast d’aquestes pàgines. Hi ha desenes d’oportunitats de divulgació, entre les quals podem destacar els premis CIRIT, els premis de recerca específics promoguts per cada universitat, o trobades com l’Exporecerca Jove, Ciència al pati (organitzada enguany per primer cop per l’Institut d’Estudis Ilerdencs) o Mercatec. Trobareu informació completa i actualitzada sobre premis i certàmens de recerca al següent vincle: http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc

Els treballs de recerca a les terres de Lleida

Cada any, desenes de joves del nostre territori concorren amb èxit a convocatòries d’abast nacional o internacional. Certàmens tan prestigiosos com els premis CIRIT, Ciència en Acció o Joves Investigadors han premiat en diverses ocasions a alumnes de les terres de Lleida. Però, d’altra banda, cal no oblidar les convocatòries d’àmbit comarcal, exemple de col·laboració entre els centres de recursos pedagògics, els consells comarcals i els ajuntaments que estan demostrant l’interès de l’alumnat per endegar petites investigacions vinculades al coneixement de l’àmbit local i comarcal de referència que, en no poques ocasions, esdevenen amb el temps autèntics projectes de recerca amb impacte sobre el progrés del territori.

1 - Treball individual
Al final del batxillerat cada alumne ha de lliurar un treball de recerca individual
2 - Tema lliure
Els alumnes poden escollir el tema que més s’avingui als seus interessos, orientats pels tutors.
3 - El laboratori del centre
Els treballs de recerca es fan sovint aprofitant les possibilitats dels laboratoris dels centres.
4 - Ciència al carrer
Els alumnes surten de les aules per ensenyar a tothom qui vulgui els “secrets” de la ciència

L’Alt Pirineu i Aran, un exemple de dinamització de la recerca

En el context del foment de la recerca en àmbits territorials, es presenten les I Jornades InvesJove les quals es desenvoluparan a l’Alt Pirineu i l’Aran. El sentit d’aquestes jornades és establir lligams entre els centres educatius d’un mateix territori a l’hora de definir estratègies i optimitzar recursos per desenvolupar i compartir experiències al redós de la recerca i la investigació. Paralel·lament a les jornades es realitzaran dues accions complementàries: per una banda, edició d’una publicació dels treballs de recerca del curs 2007-2008, i per altra, tallers a centres sobre tècniques d’exposició oral per als alumnes de segon de batxillerat. L’objectiu d’aquestes jornades és difondre els treballs de recerca entre els centres educatius del territori; potenciar l’intercanvi d’experiències entre els diferents centres i poblacions de l’Alt Pirineu i l’Aran; apropar l’alumnat al concepte de recerca i facilitar als alumnes pautes i estratègies per elaborar un treball d’investigació. Les jornades estan organitzades pels serveis educatius dels Pallars, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, amb la col·laboració dels ajuntaments de Tremp i Vielha i els respectius consells comarcals.
També hi participen el Conselh Generau d’Aran, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran (IDAPA) i el Departament de Joventut.

Calendari
Les I Jornades es desenvoluparan en dos àmbits territorials: Alta Ribagorça-Val d’Aran (Vielha, 21 d’abril del 2008) i Pallars Jussà-Pallars Sobirà (Tremp, 28 d’abril de 2008).
Participaren l’IES la Pobla de Segur, l’IES Tremp, l’IES Hug Roger III (Sort), l’IES de Pont de Suert i l’IES d’Aran (Vielha). De cada centre, hi seran convidats els alumnes de 1r de batxillerat com a assistents i dos alumnes de 2n de batxillerat com a ponents.
Cada centre pot seleccionar un treball de recerca per àmbit. Tots es publicaran. D’aquests treballs seleccionats, dos treballs per centre faran l’exposició pública en el marc de la Jornada. Està previst que el curs que ve s’incorporin en aquesta experiència els alumnes dels instituts de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Signat pels Centres de Recursos Pedagògics de l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Segrià i Val d’Aran
Font: SEGRE-AULA OBERTA, dijous 10 d’abril del 2008 (enllaç)

Ajudes municipals - Llistat d’obres del Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012
Les ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012 incrementen les dotacions per millorar els proveïments urbans i redueixen altres equipaments d’oci habituals

El llistat d’obres incloses al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat i el Pla Específic de la Diputació,
uns programes que subvencionen les infraestructures i equipaments bàsics als municipis, incrementa per al període 2008-2012 les aportaciones per a l’execució d’obres de proveïments en petits nuclis, especialment en un moment en què la sequera ha fet aflorar mancances en aquest aspecte en molts municipis en comarques com per exemple la Segarra, el Pallars Jussà o l’Alt Urgell. El llistat complet de les obres, que publica avui SEGRE, inclou cada vegada menys subvencions per a obres i equipaments d’oci (com ara piscines), que tradicionalment també formaven part de les prioritats dels diferents ajuntaments. Molts dels municipis lleidatans, que fa anys no tenien aquest tipus de serveis lúdics, ja en disposen majoritàriament, de manera que les seues prioritats van ara per altres bandes (un dels pocs municipis que demana ajuda per a les seues piscines recentment estrenades és Tiurana per al nou poble de Solers). Per la seua part, s’ha de destacar que el Solsonès, a la Catalunya central, rebrà un total de 9 milions per a la subvenció de projectes valorats en 15 (és l’única comarca que figura en la relació). En total, hi ha projectes per uns 300 milions i 135 de subvencions.

RELACIÓ D’AJUDES ATORGADES

Projecte: Construcció d’una piscina coberta
Pressupost: 4.768.768,17 EUR
Subvenció: 908.110,94 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Altron
Pressupost: 86.487,95 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Olp
Pressupost: 85.742,44 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llarvén
Pressupost: 85.837,97 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització i millores al local social de Montardit de Baix
Pressupost: 87.435,12 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llessui
Pressupost: 85.617,93 EUR
Subvenció: 59.932,55 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Pujalt
Pressupost: 85.802,75 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Montardit de Dalt
Pressupost: 85.818,29 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Sorre
Pressupost: 85.855,57 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització a Enviny
Pressupost: 85.772,47 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Zona d’aparcament a Bernui
Pressupost: 85.859,50 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Bressui
Pressupost: 85.866,00 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de Seurí
Pressupost: 88.160,49 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Total Pallars Sobirà
Pressupost: 21.579.682,11 EUR
Subvenció: 13.929.044,52 EUR

Crònica de L. Metaute i M. Cortina des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 10 d’abril del 2008 (enllaç)