SORT ACTUAL

El cabal de la Noguera Ribagorçana s’ha multiplicat per cinc en una setmana
Les precipitacions arriben a les conques del Llobregat i el Ter però són insuficients

Just a temps per salvar els cultius de cereal i regar els camps ressecs de l’hivern. Les pluges dels últims dies han estat rebudes amb alegria a Lleida, on molts pagesos ja donaven les collites per perdudes i diverses poblacions estaven rebent, des de feia més d’una setmana, aigua potable procedent de camions cisterna. Les precipitacions, que a les millors zones de la província han superat els 100 litres per metre quadrat en una setmana, serviran almenys perquè els aqüífers que habitualment subministren a les zones més afectades - situades entre la Segarra, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell - comencin a regenerar-se. Pel que fa a les necessitades conques del Ter i el Llobregat, ahir van viure una jornada passada per aigua, encara que la satisfacció de veure ploure va ser més gran que les quantitats realment recollides, de l’ordre de 10-20 litres per metre quadrat.
Els regants del canal de l’Urgell, que van començar la campanya al mes de març amb reserves per a 20 dies, han vist com aquestes pluges els donaven un respir. L’embassament d’Oliana (Alt Urgell), situat a la conca del Segre i del qual es proveeixen els pagesos, emmagatzemava ahir a la nit 56,2 hectòmetres cúbics d’aigua, enfront dels 48 amb què comptava el dilluns passat. Això significa que, en quatre dies, el pantà ha passat d’estar al 47,5% de la seva capacitat a arribar el 55,6%. L’embassament de Llorenç de Montgai (Noguera), del qual agafa aigua el canal auxiliar d’Urgell, està al 93,8%.

Un espectacle

Al Pirineu, que ahir va registrar nevades moderades, els rius han començat a experimentar lleugeres crescudes. En només 48 hores, la Noguera Ribagorçana va arribar a multiplicar per cinc el cabal al seu pas pel Pont de Suert (Alta Ribagorça) mentre que la Noguera Pallaresa es va aproximar de forma amenaçadora al límit del seu curs a Sort (Pallars Sobirà). Van ser molts els veïns de la ciutat que es van acostar durant la tarda, quan la pluja ho va permetre, al parc fluvial de la població per contemplar l’avinguda del riu, un fenomen que ja feia uns quants anys que no es veia.
L’esperada setmana de la pluja es va acomiadar amb una jornada de precipitacions més generals, ja que van abraçar des de la Vall d’Aran fins a la Costa Brava i la ciutat de Barcelona mateix, però les quantitats recollides tampoc van ser excepcionals, amb màxims que van rondar els 20 litres, segons el balanç a les 22.30 del Servei Meteorològic de Catalunya. En qualsevol cas, el pas de la borrasca ha estat molt positiu: les precipitacions no arreglen el problema de la sequera, però sí que contribuiran a endarrerir les mesures d’estalvi més dràstiques. Per posar un exemple, el màxim acumulat ha correspost a una zona, el Port del Comte (113 litres), que desaigua directament sobre els embassaments del Cardener, afluent del Llobregat. Ahir també va ploure copiosament a Ulldeter (24 litres), aigües que van cap al Ter, i el mateix va succeir a Sant Pau de Seguries (18 litres).
Els pròxims dies no s’esperen pluges d’importància, ja que es limitaran a xàfecs aïllats al Pirineu, però la inestabilitat sembla voler perdurar a les nostres cases. L’atmosfera està agitada i possiblement arribin noves precipitacions a partir de dijous.

Crònica de Maria Jesús Ibàñez des de Lleida i Antonio Madridejos des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 12 d’abril del 2008 (enllaç)

Els bombers del Parc de Sort acompanyem els nostres companys, Josep Maria i Sergi, i la seva mare, en el dolor per la mort del seu pare i espòs.
Sort, 12 d’abril del 2008

Font: SEGRE, dissabte 12 d’abril del 2008 (enllaç)

El informe hecho desde Harvard ve el ferrocarril como un elemento de estructuración territorial

La prolongación de la línea de tren de Lleida-Balaguer-la Pobla de Segur hasta la Seu d’Urgell y Andorra es una obra viable, según un estudio realizado por alumnos de la prestigiosa universidad norte-americana de Harvard y dirigido por el arquitecto catalán Joan Busquets. El arquitecto y profesor de Harvard explicó que la pendiente de 1,5 por ciento que acumula esta línea de tren permite que pueda prolongarse hasta Andorra y llevar mercancías sin un gasto energético importante. El estudio también plantea la opción de desdoblar la vía en la Pobla y crear un trazado que iría hasta Sort, en el Pallars Sobirà, y otro hacia la Seu d’Urgell y Andorra.
Este estudio, que lleva por título Catalunya continental: Infraestructura ferroviaria como espina dorsal del territorio, fue encargado por Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) y es un exhaustivo informe de investigación que parte de la hipótesis de que se construya una línea férrea hasta la Seu y Andorra, prolongando el tren de la Pobla, y analiza las posibilidades que ofrecerá esta infraestructura a la hora de estructurar y dinamizar Lleida.
Según explicó Busquets, la iniciativa no es aplicable en la actualidad, pero el estudio mira a 25 años vista, y parte de la base de que deben crearse infraestructuras sostenibles y que no estén en desarmonía con el territorio y su historia. «La idea del siglo XX de que existía un desarrollo ilimitado se ha sustituido en el siglo XXI por el debate sobre la sostenibilidad», explicó el profesor de Harvard.
El encargo de dirigir el estudio afirmó que Lleida debe aprovechar su sistema de asentamientos dispersos para convertirlo en una estrategia para estructurar el territorio a través, por ejemplo, del turismo rural. Esta afirmación se basa en las experiencias que el grupo de trabajo de Harvard ha investigado en otras zonas de Europa, como Suiza, con características similares a la demarcación de Lleida.
En este sentido, Busquets comentó que incorporando una estructura mínima, con el tren de la Pobla alargado hasta Andorra que haga de columna vertebral, se pueden generar muchos elementos de conexión que funcionarán como motores económicos «compatibles con la historia del territorial y con la fragilidad que pide». El territorio daría un salto cualitativo con un eje vertebrador como el que propone el libro, según aseguró el autor.
La línea se proyecta con unas características similares al actual y siempre manteniendo un desnivel del 1,5 por ciento que permitiría el transporte de mercancías sin un consumo energético desmesurado y si se prolonga «debe hacerse sin malmeter los valores que ya tiene».
Busquets aseguró que dentro de unos años la gente viajará más que ahora y que el objetivo es que los transportes que no polucionen estén al alcance de los ciudadanos.

Crònica de Sergi Martí des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 12 d’abril del 2008 (enllaç)