SORT ACTUAL

Uns quaranta tècnics, gestors i empresaris forestals van visitar ahir el barranc de Montardit, a Sort, per conèixer de primera mà les actuacions forestals que es porten a terme per recuperar aquesta zona, tant des del punt de vista hidrològic com d’aprofitament de la fusta, informa Mariona Canals.

Font: SEGRE, dissabte 10 de maig del 2008 (enllaç)

SR. DIRECTOR:
En la campanya electoral de les eleccions municipals es dóna el fet que l’aspirant a l’alcaldia visita els veïns als seus domicilis, hi ha trucades telefòniques; fins i tot es posen vehicles a disposició dels votants. A més, hi ha qui li exposa millores urbanes si arriba a l’alcaldia: com ara desplaçar passos zebra a zones més usades pel vianant, al ser aquestes les rutes més curtes i naturals al carrer Major, sense haver de fer tombs i a l’estar ubicats (els passos de zebra) en certes zones per capricis injustificats i partidistes; ordenar el trànsit tal com li va exposar un veí al rebre la trucada (i el futur alcalde es va comprometre a un canvi de sentit d’un carrer del poble en una data fixa, l’11 de setembre del 2007)… Però el ja alcalde no ha complert el seu compromís.
Es tracta de millores amb baix cost econòmic que evitarien possibles accidents (ja se n’hi ha produit algun), infraccions de trànsit per defectuosa ordenació d’aquest i suposa no donar al vianant la ruta més usada i segura.
El responsable polític d’aquests excessos, en el cas d’accidents a vianant i sancions a conductors per les deficiències exposades, no hauria d’estar tranquil amb si mateix.
Epíleg: s’ha de ser molt pobre per enganyar per un vot.

Signat per Josep Mullor López, de Sort (La Carta del Dia)
Font: SEGRE, dissabte 10 de maig del 2008 (enllaç)

BÀSQUET MASCULÍ - CADET PROMOCIÓ GRUP 6 - JORNADA 14
(3/9) Sort - J 13 - G 7 - P 6 - Punts 20

Font: LA MAÑANA-TOT ESPORT, dissabte 10 de maig del 2008 (enllaç)

BÀSQUET MASCULÍ - SÈNIOR TERRITORIAL GRUP 1 - JORNADA 26
(11/14) Sort - J 26 - G 7 - P 19 - Punts 33

Font: LA MAÑANA-TOT ESPORT, dissabte 10 de maig del 2008 (enllaç)

Se trata de una canalización del 1929 recuperada ahora con criterios multifuncionales
Ha aplicado las últimas tendencias europeas en actuaciones forestales

La canalización del barranco de Montardit, en el municipio de Sort, es una obra de 1929. Desde entonces prácticamente no se había hecho ningún tipo de actuación y la cantidad de sedimentos acumulados durante los años eran considerables. El Departament de Medi Ambient y el Ayuntamiento de Sort decidieron hacer una actuación de recuperación del barranco para evitar posibles inundaciones en caso de crecidas. Esta actuación no se limitó a la recuperación y limpieza del barranco sino que también actuó en zonas próximas como el bosque o los caminos de alrededor.
Un grupo de unos 40 técnicos visitó ayer esta zona y calificaron el proyecto de multifuncional porque a su finalidad principal, de carácter hidrológico, se han añadido otros objetivos como los de aprovechamiento tradicional de la madera, la prevención de incendios o itinerarios de naturaleza. Para facilitar las tareas anteriormente citadas se ha adecuado el acceso al bosque.
Los técnicos que visitaron ayer la recuperación del barranco de Montardit catalogaron el proyecto como un buen ejemplo de aplicación de las últimas tendencias europeas de planificación forestal. Se trata de una canalización de un kilómetro de longitud aproximadamente de corrección hidrológica que protege los aprovechamientos agrícolas del lugar y a la carretera de crecidas torrenciales periódicas. Las actuaciones que se han hecho durante los dos últimos años han consistido en eliminar la vegetación de la canalización y se ha hecho un drenaje para facilitar la conducción del agua. También se ha acondicionado un punto que permite a los vecinos atravesar el río por un determinado punto y se ha hecho una limpieza a los bosques próximos.
La visita al barranco de Montardit era una actividad dentro de las Jornades Silvícoles que organiza el Consorci Forestal de Catalunya.

Crònica de Marta Lluvich des de Montardit
Font: LA MAÑANA, dissabte 10 de maig del 2008 (enllaç)

Mapes d’isòbares, el Meteosat… Són algunes de les eines que els homes i les dones del temps de la tele fan servir per fer les prediccions. Però existeixen unes altres fonts que per a ells són imprescindibles: els col·laboradors que tenen escampats per tot Catalunya i que cada dia es converteixen en els seus ulls.

El Departament del Temps de TV3 s’alimenta del recull de dades que fan les més de cent estacions automàtiques que el Servei Català de Meteorologia té per tot el territori, de les dades de l’Institut Nacional de Meteorologia i també dels observatoris privats que han muntat fundacions i fins i tot particulars. Avui parlem d’aquests, de gent que ha fet de la meteorologia la seva vida i que dia a dia recull els tants per cents d’humitat i les temperatures, i que fins i tot se’n van mar endins per saber a quants graus està l’aigua.
Francesc Mauri, un dels meteoròlegs de TV3, explica la importància d’aquests col·laboradors. «Des dels inicis del departament es tenia clar que volíem enriquir la informació amb detalls», una informació que aporten aquest grup de voluntaris amb les dades que recullen, però també amb les seves observacions. I és que, com explica Eloi Cordomí, un altre dels homes del temps, les estacions automàtiques van molt bé, «però no ens poden dir si hi ha núvols, quina forma tenen, si el que cau és aigua o neu…». Molts aprofiten els caps de setmana per passejar-se pels boscos o per anar a veure l’estat dels pantants i dels rius, i comparar el seu estat amb el d’altres anys, veure com evoluciona el temps… Una passió que ha fet decidir alguns aficionats que volen convertir el hobby en la seva professió. Manel Dot, president de l’Associació Catalana d’Observadors de Meteorologia (ACOM), recorda el cas d’Eloi Cordomí, que també va començar a mirar-se els núvols de ben petit: «Vam haver de canviar els estatuts de l’associació perquè no incloïen que nens de deu anys en poguessin formar part».
La implicació de totes aquestes persones fa possible que existeixen arxius meteorològics, amb les dades recollides durant molts anys, en alguns casos més de quaranta, una documentació de consulta importantíssima. A aquest gruix d’informació escrita cal afegir-hi les fotografies, un testimoni gràfic dels fenomens meteorològics del nostre país que, amb l’arribada de les càmeres digitals, cada cop és més important. «Molta gent s’anima a enviar-nos les seves fotos», diu Eloi Cordomí, i recorda les nevades del 2006, quan «ens van arribar 2.000 correus amb més de 6.000 imatges!».

RAMON BAYLINA, Sort

Diu que els seus pares tenen la culpa de la seva afició al temps. Fa 22 anys que recull dades i té una de les estacions meteorològiques més completes de l’Estat espanyol, un somni que li ha costat molts esforços i que va fer realitat quan se’n va anar a viure a Sort. Els aiguats del 1982 són un dels fets més rellevants que han succeït a la zona, però ell encara no hi havia arribat. De fenomen meteorològic destaca el fogony, un vent calent propi de la zona dels Pirineus.

Signat per Eva Auquè (Darrere les càmeres - Com es fa?)
Font: AVUI-CAT TV, núm. 48, 10/05/2008 (enllaç)