SORT ACTUAL

Mapes d’isòbares, el Meteosat… Són algunes de les eines que els homes i les dones del temps de la tele fan servir per fer les prediccions. Però existeixen unes altres fonts que per a ells són imprescindibles: els col·laboradors que tenen escampats per tot Catalunya i que cada dia es converteixen en els seus ulls.

El Departament del Temps de TV3 s’alimenta del recull de dades que fan les més de cent estacions automàtiques que el Servei Català de Meteorologia té per tot el territori, de les dades de l’Institut Nacional de Meteorologia i també dels observatoris privats que han muntat fundacions i fins i tot particulars. Avui parlem d’aquests, de gent que ha fet de la meteorologia la seva vida i que dia a dia recull els tants per cents d’humitat i les temperatures, i que fins i tot se’n van mar endins per saber a quants graus està l’aigua.
Francesc Mauri, un dels meteoròlegs de TV3, explica la importància d’aquests col·laboradors. «Des dels inicis del departament es tenia clar que volíem enriquir la informació amb detalls», una informació que aporten aquest grup de voluntaris amb les dades que recullen, però també amb les seves observacions. I és que, com explica Eloi Cordomí, un altre dels homes del temps, les estacions automàtiques van molt bé, «però no ens poden dir si hi ha núvols, quina forma tenen, si el que cau és aigua o neu…». Molts aprofiten els caps de setmana per passejar-se pels boscos o per anar a veure l’estat dels pantants i dels rius, i comparar el seu estat amb el d’altres anys, veure com evoluciona el temps… Una passió que ha fet decidir alguns aficionats que volen convertir el hobby en la seva professió. Manel Dot, president de l’Associació Catalana d’Observadors de Meteorologia (ACOM), recorda el cas d’Eloi Cordomí, que també va començar a mirar-se els núvols de ben petit: «Vam haver de canviar els estatuts de l’associació perquè no incloïen que nens de deu anys en poguessin formar part».
La implicació de totes aquestes persones fa possible que existeixen arxius meteorològics, amb les dades recollides durant molts anys, en alguns casos més de quaranta, una documentació de consulta importantíssima. A aquest gruix d’informació escrita cal afegir-hi les fotografies, un testimoni gràfic dels fenomens meteorològics del nostre país que, amb l’arribada de les càmeres digitals, cada cop és més important. «Molta gent s’anima a enviar-nos les seves fotos», diu Eloi Cordomí, i recorda les nevades del 2006, quan «ens van arribar 2.000 correus amb més de 6.000 imatges!».

RAMON BAYLINA, Sort

Diu que els seus pares tenen la culpa de la seva afició al temps. Fa 22 anys que recull dades i té una de les estacions meteorològiques més completes de l’Estat espanyol, un somni que li ha costat molts esforços i que va fer realitat quan se’n va anar a viure a Sort. Els aiguats del 1982 són un dels fets més rellevants que han succeït a la zona, però ell encara no hi havia arribat. De fenomen meteorològic destaca el fogony, un vent calent propi de la zona dels Pirineus.

Signat per Eva Auquè (Darrere les càmeres - Com es fa?)
Font: AVUI-CAT TV, núm. 48, 10/05/2008 (enllaç)