El pallarès és un dialecte del català nord-occidental que es parla al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. Aquest dialecte, a més de trets fonètics característics, disposa d’un vocabulari propi. Paraules com cambuleta (tombarella), xinar (estirar els cabells), popar (mamar), furro (esquerp) o coça (guitza) es poden sentir en diferents converses als Pallars.
L’any 1991, Pep Coll publicà El parlar del Pallars i en aquest llibre escrigué que «al llarg de la segona meitat del segle XX, el parlar del Pallars, igual que altres varietats dialectals catalanes, entra en un procés de desaparició, galopant en aquests moments i, sense cap dubte, irreversible», i afirma també que «l’empobriment del lèxic i la misèria expressiva és alarmant entre les generacions més joves. Gràcies als llibres de l’escola, als contes i als dibuixos de la tele, la canalla pallaresa cada dia veuen volar més ocells, però menys moixons», i també podríem afegir més papallones i menys voliaines, i la llista de paraules a enumerar seria ben llarga. Per aquest motiu, per evitar la pèrdua progressiva d’aquest dialecte, un grup de joves del Pallars ha creat la col·lecció Cambuleta amb l’objectiu que els contes de la col·lecció esdevinguin una eina útil per introduir aquest dialecte a la pràctica quotidiana tant a l’escola com a casa. Cantallops i Un dia amb l’Àssua, els dos primers volums publicats, són contes inèdits obra d’autors locals, i inclouen un glossari d’una cinquantena de paraules en pallarès amb el seu geosinònim en català, una guia de lectura i un CD amb la gravació del conte, perquè es puguin escoltar els trets distintius de la parla de la zona.
Cantallops, publicat al desembre passat, ja s’ha exhaurit, i per Sant Jordi va sortir a la venda Un dia amb l’Àssua. Escrit per Eva Lluvich i il·lustrat per Vanesa Freixa, vol ser un homenatge a la gent gran del Pallars i especialment als pagesos i ramaders d’aquestes comarques que lluiten cada dia per mantenir vives les explotacions agroramaderes.
Font: REVISTA, núm. 1281, 01/06/2008 (enllaç)
