Mesures per fer front al canvi climàtic * La Generalitat explora la possibilitat de plantar vinyes al Pallars Sobirà com a alternativa a l’escalfament global. Els ceps estarien en finques situades a més de 1.000 metres d’altura. * Més calor * Mentre la temperatura puja una mitjana d’1,2º C a les zones vinícoles tradicionals, Itàlia planta vinyes als Alps i Alemanya comença a ser una referència. Àustria ja fa temps que cultiva vins de qualitat, i fins i tot els terratinents del sud d’Anglaterra s’han embarcat en la construcció de nous cellers.
Saben que, tard o d’hora, hauran de buscar alternatives, amenaçats com estan pel canvi climàtic. De fet, els productors de vi catalans ja fa temps que estan investigant i posant en pràctica sistemes d’allò més variat amb la intenció d’evitar que les seves produccions es vegin afectades pel temible escalfament global.
Han assajat, per exemple, noves tècniques de cultiu, recol·lecció i emmagatzematge, i han introduït noves varietats de raïm. Tot a fi d’evitar que els vins guanyin graduació alcohòlica i perdin acidesa, que és el que passa quan la calor és persistent i les precipitacions escassegen.
Una de les tècniques que està donant més bons resultats fins ara és l’elevació de la cota de les plantacions. Ho va provar fa un parell d’anys el celler Miguel Torres de Vilafranca del Penedès, quan va plantar 50 hectàrees de vinya a Tremp (Pallars Jussà), a 900 metres sobre el nivell del mar. L’experiència està tenint «resultats bastant satisfactoris», va dir ahir el director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Joan Aguado. La iniciativa ha tingut tant d’èxit que ja és font d’inspiració per a altres comarques del Pirineu.
Per ara, «només anem a explorar el terreny, anem a investigar si la qualitat del sòl i les condicions climatològiques són favorables per plantar vinyes en finques del Pallars Sobirà, on ja s’han localitzat vestigis d’antigues vinyes anteriors a la plaga de la fil·loxera», va indicar Aguado, que ahir mateix va firmar un conveni per posar en marxa la iniciativa, en col·laboració amb el consell comarcal i els serveis territorials del Departament d’Agricultura i Acció Rural (DAR).
Un altre dels objectius de l’acord és estudiar les varietats de raïm que solien cultivar-se a la zona per veure si és possible recuperar-les – primer, els tècnics intentaran identificar-les -, o bé si és necessari introduir-ne d’altres que s’adaptin bé a l’alta muntanya. «Estem parlant de vinyes que creixerien a una altura d’entre 1.000 i 1.200 metres», va destacar el delegat del DAR al Pirineu, Josep Escales. La qüestió és saber, almenys, si la producció és viable en aquesta zona, on la tradició vinícola és escassa i de caràcter pràcticament familiar.
Mercat saturat
En un moment en què es produeixen vins a pràcticament tot el territori espanyol – amb més o menys encert -, potser pot semblar poc oportuna l’aventura del Pallars, van admetre els promotors de l’experiència. «Sabem que aquest és un mercat difícil, amb una gran competència, però no podem renunciar a fer almenys una prospecció», va assenyalar el director de l’INCAVI. «En canvi, el que no sabem és si, amb el canvi climàtic, aquestes zones que fins ara no eren aptes per al cultiu de vinya, podran arribar a ser-ho d’aquí a un temps», va advertir.
De fet, comarques com per exemple el Priorat i la Terra Alta, ja fa anys que estan treballant vinyes situades en cotes altes. A més a més, amb aquesta incursió al Pirineu, l’INCAVI reforça la seva estratègia d’ajudar els vins catalans «a buscar les seves peculiaritats i potenciar els seus elements diferencials», va manifestar Aguado.
Per al Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’experiència «suposa una oportunitat per indagar en les particularitats de la comarca i veure, al mateix temps, si és possible introduir una nova activitat econòmica», va indicar el seu president, Vicenç Mitjana.
Crònica de Maria Jesús Ibáñez des de Lleida
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimarts 13 de gener del 2009 (enllaç)
