Agricultura * «És una mirada al passat que suposa una aposta per al futur», segons Joan Aguado * INCAVI i el consell comarcal del Sobirà investigaran la viabilitat de recuperar unes varietats avui desaparegudes i tornar a produir uns caldos molt valorats al segle XVIII * Desaparició * Les gelades i el baix preu dels vins van portar a la desaparició dels ceps al Pallars Sobirà i Aran
El passat 12 de gener, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i el consell comarcal del Pallars Sobirà van firmar un conveni pioner per un període d’un any, prorrogable, per a la possible recuperació de les vinyes a la comarca, un projecte nascut des del mateix consell comarcal, com explica el seu president, Vicenç Mitjana, que recorda una experiència similar, al maig de l’any passat, per a la recuperació de les plantacions d’arbres fruiters en aquesta zona de Lleida.
De fet, en un llibre escrit per mossèn Agustí Coy i Cotonat es troben dades de l’existència de vinyes a la zona al segle XVIII, tot i que, com recorda aquest llibre, «fins a principis del segle passat, la producció de Sort era important i les seues vinyes tenien justa fama. A conseqüència de les grans gelades i de l’escàs preu dels caldos, podríem dir que aquesta producció gairebé s’ha perdut completament».
L’objectiu principal del conveni és determinar, a partir d’un estudi tècnic, l’existència de varietats autòctones de cep en risc de desaparició i, posteriorment, determinar quines varietats de les localitzades són aptes per a la vinificació. Una vegada aconseguit aquest pas, els tècnics valoraran la viabilitat econòmica d’aquests caldos produïts al Pallars, a partir de la qualitat i la quantitat estimada.
L’INCAVI aportarà els mitjans humans, econòmics, els coneixements tècnics i determinarà la metodologia de treball prèvia consulta al consell. Per la seua part, aquest aportarà els antecedents necessaris per a la localització dels vestigis existents de les varietats autòctones i aportarà mitjans tècnics i personal propi per executar els treballs de camp.
A més, segons comenta un veí de Sort, als arxius del bisbat de la Seu d’Urgell hi ha documents de l’edat mitjana on es reflecteix que a la zona el pagament de tributs es realitzava amb vi. De fet, encara avui es poden trobar per la comarca vinyes que, en algun cas, podrien tindre més de 90 anys.
Abans de la fil·loxera, insecte que aniquila els ceps ràpidament, hi va haver vinyes a Escós, Estac, Esterri d’Àneu i Soriguera, segons comenta Vicenç Mitjana. A més, segons Josep Escales, director dels serveis territorials de l’Alt Pirineu i Aran, aquestes dades confirmen un passat vinícola de la zona que té poc a veure amb el canvi climàtic i la necessitat de molts productors de plantar a més altura per fer front al calor i la sequera.
Actualment hi ha una vinya experimental d’un particular a la zona del Batlliu de Sort d’aproximadament 7.000 vinyes de la varietat Vionyer. Se sap que hi va haver altres particulars interessats, però es desconeix si segueixen amb el projecte.
Agustí López, Alcalde de Sort i diputat de Convergència i Unió, ha celebrat que s’hagi arribat a aquest acord per incentivar una activitat econòmica que fa dècades ja era present a la zona i, després de valorar el suport de l’INCAVI a la posada en marxa d’aquest estudi, avança que presentarà la mateixa proposta a la resta de consells comarcals per imitar-la a la resta de comarques del Pirineu i Aran.
Una frase molt significativa per resumir el projecte la dicta Joan Aguado, director de l’INCAVI: «És una mirada al passat que suposa una aposta per al futur».
Crònica d’Anna Farràs des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 8 de febrer del 2009 (enllaç)
