Rieu-vos de nosaltres

Fa un parell de mesos es va presentar a TV3 la minisèrie Les veus del Pamano. Una producció cara i per això ben promocionada. La sèrie es basava en el llibre de Jaume Cabré del mateix nom que ha donat la volta al món traduint-se a deu idiomes i èxit de vendes a diversos països. Tot apuntava que la sèrie havia de seguir el mateix camí d’èxit televisiu i crec que així va ser. Però sense entrar en la discussió de la millor o pitjor qualitat dels actors, el guió, etc., el que sí va encetar el debat va ser la parla dels actors. Cabré va fer un esforç remarcable al seu llibre per incloure la parla del Pallars als diàlegs de la novel·la; en canvi a la sèrie, el pallarès no apareixia enlloc. I molts espectadors es preguntaven per què. El defensor de l’audiència va argumentar que els recursos tècnics i el temps que requeria que els actors poguessin fer la immersió lingüística eren inassumibles. Perquè algú pugui ensenyar a parlar pallarès, hi ha d’haver algú capacitat i disposat a ensenyar-lo, uns actors interessats en aprendre’l i un finançament al darrere per pagar-ho tot. Malauradament, no hi va ser; i tots els pallaresos i els catalans en general vam perdre una oportunitat de donar a conèixer i valorar la nostra parla arreu de Catalunya. És una llàstima, però en certa manera, la manca de recursos – s’ha de creure que no de voluntat – ho mig justifiquen. El que ja no em sembla tant justificable és que TV3 amb programes com Crackòvia s’estigui aprofitant humorísticament del pallarès de la manera que ho fa. Riure’s d’un mateix i per extensió de la llengua que parla és saludable. I a més, si mitjançant la figura de Carles Puyol, sigui amb humor, ironia, o sàtira, es dóna a conèixer una parla n’hauríem d’estar contents. El problema és que del Puyol de Crackòvia se n’han inventat la identitat! Aquest Puyol no és pallarès! És lleidatà, o potser millor, cartanyesià!
TV3 ha anat fent petits esforços per donar a conèixer les diferents parles del català. Caçador de paraules en va ser una mostra, potser una mica edulcorada i anecdòtica, però que s’ha de valorar. Però quan es tracta de reconèixer la varietat d’una llengua des d’un àmbit que no és pròpiament la llengua; per exemple, des de l’humor, l’assessorament lingüístic desapareix com per art de màgia. I això sap molt greu, perquè encara que Crackòvia sigui un programa d’humor, no per això, la llengua s’ha de tractar amb ignorància.
Des del Pallars hauríem de reivindicar amb força que Carles Puyol és de la Pobla de Segur, i per tant, pallarès. I que si ens riem d’ell, tots junts i des d’un mitjà públic, volem també que es riguin de la nostra parla, i no d’una altra inventada. Si Carles Puyol s’estimés una ovella, a qui s’estimaria seria a la seva auvella Queca i no a l’ovelle Queca, que ves a saber d’on l’han tret.

Signat per Eva Tarragona – mOntanyanes
Font: LECTURA, núm. 609, 24/01/2010 (enllaç)