L’associació Slow Food España ha premiat tres restaurants del Pallars amb el distintiu Slow Food-Km 0, que premia cuiners o locals que treballen amb productes de proximitat. Els guardonats són el Celler dels Joglars (de Sort), l’Espai Tomata-Burg, de Farrera, i el restaurant Fogony, de Sort.
Font: SEGRE, dimarts 20 de desembre del 2011 (enllaç)
Atzar * Sorteig de Nadal * Les administracions de Lleida redueixen fins a un 10% les vendes per al sorteig de Nadal i la consignació per habitant baixa 11 euros fins als 165 * La Bruixa d’Or aconsegueix igualar les xifres de l’any passat * Menys compres * Els venedors de Lleida constaten que la despesa per cada client és inferior a la d’anys anteriors
La loteria sembla que deixa de ser una esperança a què acollir-se en temps de crisi. També el tradicional sorteig de Nadal, que se celebrarà dijous. Les administracions de Lleida han vist com les vendes d’enguany per a aquest sorteig es reduïen entre un 8% i un 10% i mantenien la tendència de l’edició passada. «El que més afecta és aquest ambient pessimista que hi ha al carrer i que fa que la gent no confïi ni tingui ganes de fer res», explica David Masip, responsable de l’administració de l’avinguda Francesc Macià i president de l’associació de loteries de la província de Lleida. De fet, hi ha clients que directament han deixat de comprar loteria de Nadal i altres que han reduït el nombre de dècims. Entre aquests, va destacar els funcionaris. «Suposo que les retallades de sou i les pagues extres endarrerides es noten, i molts treballadors d’administracions públiques han deixat de comprar dècims», assegura Masip, que també apunta que a les entitats que fan participacions els costa cada vegada més vendre-les. I és que no sembla haver-hi ajudat ni el fet que aquest any es puguin guanyar fins a 100.000 euros més amb la grossa. «La gent també sap qui ha més números al bombo i menys possibilitats que toqui», reconeix aquest venedor.
Per la seua part, el responsable de La Bruixa d’Or de Sort, Xavier Gabriel, va afirmar que aquest any s’han vist obligats «a buscar compradors en altres àmbits per mantindre les vendes de l’any passat». Gabriel va explicar que a començaments de mes van tindre «cues que van arribar a les 2.000 persones cada dia i, tot i que hem notat un augment del nombre de clients, la despesa de cada un és inferior». S’ha de destacar que La Bruixa d’Or va començar a vendre loteria de Nadal a començaments de juliol i el 86% de la venda de dècims és per Internet i per a tot el món.
Llargues cues a La Bruixa d’Or de Sort
Centenars de persones van fer cua durant la setmana dels ponts de principis de mes a la porta de La Bruixa d’Or de Sort per adquirir loteria. Xavier Gabriel, responsable de l’administració, va assegurar que tenen «més clients però gasten menys»
Una pitonissa «veu» la grossa a Alguaire
La localitat de Vilanova de Segrià està revolucionada aquests dies previs al sorteig de Nadal. I és que una pitonissa ha assegurat que la grossa serà per al 58.190, número que ha venut l’administració de loteria d’Alguaire. Fonts d’aquest establiment van assegurar ahir que diverses persones han preguntat per aquest número, que ja fa diversos anys que es queda un bar de Vilanova de Segrià. No obstant, des d’aquest local no van voler fer declaracions.
Un altre número estrella i que ja està esgotat és el 51.011, data en què es va casar la duquessa d’Alba i pel qual l’administració de loteria de Benifayó (València), que en va tindre algunes sèries, continua rebent unes 15 peticions al dia. Dates de casament pròpies o alienes, com la del príncep d’Anglaterra i Kate Middleton el 19 d’abril; de naixements o morts, com l’Amy Winehouse (23.711); d’actes esportius, com la Copa Davis; de successos com els terratrèmols de Llorca o el Japó; i l’11.111 són altres dels números més buscats.
Pel que fa a terminacions, el 5 continua sent el preferit, però també tenen adeptes el 13, 15 i 22.
EL SORTEIG EN XIFRES
165 euros
La consignació a la província de Lleida per al sorteig d’aquest any és de 165 euros per habitant, amb dades del 21 d’octubre.
176 euros
L’any passat, els lleidatans es van gastar 176 euros en el sorteig de Nadal, un 5% menys respecte al 2009.
100.000 números
El bombo tindrà aquest any més números, concretament, 15.000 més, fet que redueix les probabilitats de ser premiat.
400.000 euros
El premi per cada dècim premiat amb la grossa ha augmentat fins a aquesta quantitat des dels 300.000 euros de l’any passat.
180 sèries
Les sèries de la loteria de Nadal es redueixen a 180 (1.800 dècims de cada número), davant de les 195 d’anys anteriors.
2.520 milions d’euros
Aquesta és la quantitat total que el pròxim sorteig de Nadal repartirà entre premis grans, premis menors i reintegraments.
APUNTS
Roben en una administració
Dos persones van robar ahir entre 30.000 i 40.000 euros d’una administració de loteria ubicada al passeig de la Dirección a Madrid utilitzant un ganivet per amenaçar l’amo de l’establiment, a qui van colpejar i van deixar sagnant. Els responsables de l’administració van explicar que eren coneixedors dels atracaments que s’han produït en les últimes setmanes en diverses administracions.
Trasllat de bombos i assaig
Els bombos de la sort en què dijous giraran les 1.807 boles de premis i les 100.000 boles de números en joc per a la grossa ja són al Palau de Congressos de Madrid. A més, avui tindrà lloc l’assaig general al saló amb els nens de Sant Ildefons.
Els nens de Sant Ildefons
Aquest any cantaran número i premi 40 nens del col·legi de Sant Ildefons d’entre 8 i 14 anys, quatre més que l’any passat. Durant els últims dies tenen prohibit menjar gelats o aliments freds per cuidar les cordes vocals per al sorteig.
La picaresca del blanqueig
Tècnics del ministeri d’Hisenda van alertar ahir de les conseqüències (multes econòmiques) que pot comportar per als afortunats la venda dels seus bitllets de loteria premiats en el sorteig de la loteria de Nadal a possibles persones interessades a blanquejar diner negre.
Més informació: La Bruixa d’Or
Crònica de Rebeca Ríos i M. Mas des de Lleida i Sort
Font: SEGRE, dimarts 20 de desembre del 2011 (enllaç)
Producte Interior Brut * Guissona és la ciutat líder en aquest capítol a Lleida * En canvi, les Garrigues és la comarca lleidatana amb el PIB per habitant més baix de la província * Ciutats de Lleida * Guissona, Sort, Vielha, Mollerussa i Lleida, les ciutats amb el PIB per càpita més alt
Deu de les 41 comarques catalanes generen un producte interior brut (PIB) per sobre de la mitjana de Catalunya, xifrada en 29.000 euros, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2008 donades a conèixer ahir. En aquest selecte club, liderat per Ribera d’Ebre amb 57.500 euros, n’hi ha dos de lleidatanes. Són els casos de la Val d’Aran (36.300 euros) i l’Alta Ribagorça (30.400).
Un grup de quatre comarques més (Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Solsonès i Segrià) es troben en un arc de fins a deu punts per sota de la mitjana, com mostra el gràfic adjunt. La zona de Lleida amb els resultats més allunyats de la mitjana catalana és les Garrigues, amb 19.900 euros, mentre que al conjunt del país és el Priorat, amb 14.200.
L’informe destaca que el sector serveis genera més de la meitat de l’activitat econòmica de la Segarra, la Noguera i les Garrigues. L’estudi d’IDESCAT remarca el pes de la construcció en tres comarques de Lleida: les Garrigues (17%), la Noguera (15%) i el Pla d’Urgell (12%).
Indústria
Un altre dels detalls que aporta l’informe és que el sector que agrupa la branca d’energia, química i cautxú representa més del 75% de l’activitat industrial de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Per la seua part, la Segarra (66%) i el Pla d’Urgell (54%), juntament amb el Priorat (74%), són les que tenen més pes d’alimentació, tèxtil, fusta, paper i edició, evidentment pel pes de la primera d’aquestes activitats. L’Urgell, d’altra banda, és el territori on el comerç i les reparacions tenen més pes (31%). Al Pallars Sobirà, juntament amb el Priorat, és on el pes de l’hostaleria és més elevat (25%).
L’informe també analitza la situació de les capitals de comarca i municipis de més de 5.000 habitants. En aquest cas, la líder de la província és Guissona (35.200 euros), que ocupa el número 22 de tot Catalunya. És un dels municipis catalans amb més pes industrial, per sobre del 70 per cent, gràcies a l’activitat de la Corporació Alimentària Guissona. En el sector serveis, Sort s’engloba en el grup de vuit municipis catalans amb un percentatge per sobre del 80 per cent. De les 16 ciutats lleidatanes estudiades per l’IDESCAT, cinc superen el PIB per càpita mitjà de Catalunya. A més de Guissona, són els casos de Sort (32.900 euros), Vielha (32.900 euros), Mollerussa (29.700) i la ciutat de Lleida (29.300).
LA SITUACIÓ DE LES COMARQUES LLEIDATANES, SEGONS ESTADÍSTICA DE CATALUNYA
Pallars Sobirà
PIB 212,4 (milions €)
PIB per habitant 28,2 (milers €) -> CAT=100 97,2
VAB per sectors 5,0 (agricultura) – 12,4 (indústria) – 16,2 (construcció) – 66,3 (serveis)
Sort
PIB 78,2 (milions €)
PIB per habitant 32,9 (milers €) -> CAT=100 113,4
Crònica d’E.M.M. des de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 20 de desembre del 2011 (enllaç)
AJUNTAMENT DE SORT
Edicte
L’empresa CONSERVACIÓN Y VIALES DE ASFALTOS SL (VIASFALT), que s’ha subrogat en els drets i obligacions de l’empresa CISTERÓ SA, ha sol·licitat la devolució de l’aval dipositat per aquesta darrera empresa per respondre de les seves obligacions com a promotora de les obres de condicionament de la planta primera del CAP de Sort (Expedient S-48/06).
Cosa que es fa pública per tal que les persones que es considerin interessades puguin formular les al·legacions que creguin convenients durant el termini de 20 dies.
Sort, 12 de desembre de 2011
L’alcalde, Llàtzer Sibís Goset
Més informació: Ajuntament de Sort
Font: BOP LLEIDA, núm. 179, 20/12/2011 (enllaç)
Lotería de Navidad * La administración de Sort afirma que tiene el 32% de posibilidades de repartir uno de los premios
El número de clientes de la administración de lotería La Bruixa d’Or han aumentado según su responsable, Xavier Gabriel, quien también afirmó que compran menos décimos que en años anteriores. Este hecho llevará a La Bruixa d’Or a cerrar el año habiendo vendido la misma cantidad de lotería que el año pasado. Xavier Gabriel dijo que las ventas están sobre los tres millones de décimos, una cifra que considera «muy importante» y que permite a la administración de Sort llegar a la cifra de diez millones de clientes. La gran mayoría de décimos La Bruixa d’Or los vende por Internet, un 86% del total.
Xavier Gabriel explicó que las posibilidades de repartir un premio importante han disminuido un poco al haber aumentado los números que se han puesto a la venta. La Bruixa d’Or dispone de unos 13.000 números diferentes, cifra que hace que tengan un 32% de posibilidades de repartir un premio. El año pasado estas posibilidades eran del 36%.
Gabriel explicó que los números del bombo han pasado de 80.000 a 100.000.
El aumento de clientes de la Bruixa d’Or ha hecho que este año haya habido más colas que nunca a la puerta de la administración de Sort. Más de 400.000 personas han pasado este año por Sort (1.450 habitantes) para comprar lotería.
Més informació: La Bruixa d’Or
Font: LA MAÑANA, dilluns 19 de desembre del 2011 (enllaç)
L’entrevista: Xavier Gabriel * Va portar el ràfting a Catalunya fa 27 anys i és qui més loteria ven a l’Estat des de la Bruixa d’Or. Xavier Gabriel planeja ara anar a l’espai amb un vol per turistes milionaris. Acaba de publicar un llibre amb la seva filosofia sobre la vida i els negocis: «Res no és impossible»
Què vol dir quan diu que Res no és impossible?
Que tot és possible!! Cal ser optimista, transgressor i no tenir por al fracàs. El fracàs sols el pot tindre algú que com a mínim ho ha intentat, i sols ell sap el camí que cal emprendre de nou amb més experiència i facilitat.
Aquests consells em poden fer milionari a mi mateix o a qui llegeixi l’entrevista?
Aquests consells poden fer milionari i a qui tingui inquietud en lloc d’indiferència, il·lusió en lloc de passotisme, a qui arrisca en lloc de ser conformista. Sols així et tocarà la loteria de la vida. La millor loteria és intentar-ho, amb il·lusió i amb totes les ganes i sacrificis que comporta. Tot això amb una cosa que cal no oblidar mai, ja que és la millor arma per qualsevol atac: riure.
Ara es ven més loteria que mai?
Aquest any les vendes van bé, perquè quan les coses estan difícils sols hi ha un camí a seguir, és el camí de la il·lusió, la constància, la perseverança, el treball i la innovació. Si tu fas aquestes cinc coses, acabaràs rient, si rius aconseguiràs el que voldràs, per exemple portar la contrària.
Portar la contrària?
Sempre funciona. El motiu és fàcil: d’entrada seràs únic. I si ets únic també ets primer, i ser el primer comporta arribar a ser el millor. Llavors ja començaràs a tindre imitadors, còpies, competència, però sempre seran allò, competència. Si aconsegueixes seguir amb aquesta actitud les vendes no tenen perquè patir més del que és lògic.
La crisi fa que la gent confïi ara més que mai en la sort?
La gent és intel·ligent, i sap que cal provocar la sort i buscar-la als llocs on més es concentra, i el sorteig de cada any, Nadal, Reis, i altres sorteigs extraordinaris que així ho demostren. Aquest era el repte de La Bruixa d’Or, aconseguir vendre el màxim per garantir els màxims premis. Però això no vol dir que la gent hi confia més que mai, el treball és l’autèntica loteria. La nostra és un complement a la vida, a la fortuna, a la sorpresa, i a la il·lusió que cal tindre i no podem perdre mai per a res.
Vostè creu en la sort o en l’esforç?
La sort no existeix, li diem sort al fet que alguna cosa bona ens ha passat, però realment quan passa alguna cosa bona és perquè una sèrie de factors t’han portat fins allí. Per què la Bruixa d’Or té tanta sort a l’hora de donar premis? Doncs perquè a la Bruixa no parem de buscar, fer, invertir, inclús gastar, no parar de moure’ns alguns cops amb encerts i altres perdent el temps i els diners, però si insisteixes sempre caminaràs i al caminar a part d’ensopegar també avançaràs, i fa uns 16 anys que ens mantenim com l’administració més important de l’Estat espanyol però cal innovar constantment.
Més informació: La Bruixa d’Or
Entrevista de David Marín des de Sort
Font: EL PUNT-AVUI, divendres 16 de desembre del 2011 (enllaç)
Paisaje * Objetivos y propuestas * Territori i Sostenibilitat presenta este documento que analiza los valores de los distintos paisajes de montaña
La Generalitat ha elaborado un catálogo en el que inventaría y analiza todos los valores paisajísticos de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran. Entre las propuestas para los paisajes que necesitan una atención especial destaca la apuesta que propone el documento para mejorar la integración de las estaciones de esquí en su entorno aplicado medidas de corrección paisajística, sobretodo las que estén en zonas de alto valor ecológico.
Este catálogo del paisaje, previsto en la Ley de protección, gestión y ordenación del paisaje, es un documento informativo de carácter técnico que determina la tipología de los paisajes de cada zona, sus valores y su estado de conservación, así como los objetivos de calidad que han de cumplir y las propuestas para alcanzarlos.
Además de la apuesta para la integración de las pistas en su entorno, también se destaca la necesidad que hay en la zona del Prepirineo de revitalizar las actividades primarias asociadas a la conservación del medio natural y para fijar la gente en el territorio y destaca en este sentido también el papel del turismo rural. El documento también advierte de la fragilidad del paisaje del Alt Segre.
Entre las propuestas generales destacan la revalorización de la arquitectura pirenaica, la preservación de los paisajes rurales, la conservación de los paisajes fluviales, el mantenimiento de los referentes visuales y los fondos escénicos o crear una red de miradores e itinerarios, entre otros.
El documento, que el subdirector general de Planificación Territorial y Paisaje, Eduard Rosell, presentó en sendos actos en Sort y La Seu d’Urgell (Lleida), será aprobado próximamente de forma inicial y después se someterá a información pública, según informó ayer el Departament de Territori i Sostenibilitat. Los catálogos del paisaje de las Tierras de Lleida, del Campo de Tarragona, de las Tierras del Ebro y de las comarcas de Girona ya se han aprobado definitivamente.
Así, al margen del catálogo de l’Alt Pirineu i Aran, los otros que se encuentran en proceso de redacción son los de la Región Metropolitana de Barcelona y de las Comarcas Centrales.
El documento del Pirineo de Lleida abarca las comarcas de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà y la Val d’Aran.
En el mismo se identifican las diez características principales de sus paisajes, como los valles y los desfiladeros, como los de Mont-Rebei o Terradets; las cimas, como la Pica d’Estats; los lagos y estanques, como los de Aigüestortes y Sant Maurici, o los bosques de abetos y otras coníferas.
Més informació: Observatori del Paisatge
Font: LA MAÑANA, divendres 16 de desembre del 2011 (enllaç)
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ
Edicte
El Ple del Consell Comarcal, en la seva sessió de data 5 de setembre de 2011, va aprovar inicialment el Reglament del servei de transport adaptat del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
Publicats sengles edictes al BOP de Lleida núm. 133 de data 20 de setembre de 2011 [www] i al DOGC núm. 5972 de 27 de setembre de 2011, mitjançant els quals es va sotmetre l’acord d’aprovació inicial a informació pública i audiència dels interessats, per un període de trenta dies, durant els quals no va haver-hi cap reclamació o suggeriment, per la qual cosa l’acord inicial ha esdevingut definitiu, d’acord amb el que disposa l’article 178.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
El que es fa públic per a general coneixement, als efectes previstos en els articles 70.2 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i 178.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Sort, 24 de novembre de 2011
El president, Llàtzer Sibís Goset
Reglament del servei de transport adaptat del Consell Comarcal del Pallars Sobirà
++ consulteu enllaç a peu de pàgina per a descàrrega del text complet ++
Més informació: Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Font: BOP LLEIDA, núm. 177, 15/12/2011 (enllaç)
Política * Associacionisme * L’Assemblea de Municipis per la Independència es va crear ahir amb 157 consistoris * Quinze ajuntaments de Lleida i el consell de les Garrigues s’afegeixen a la iniciativa * Executiva * L’alcalde de Balaguer, elegit vicepresident de la nova entitat, i el de Solsona n’és vocal
Vuit de les dotze capitals de comarca de Lleida s’han adherit a l’associació Assemblea de Municipis per la Independència, constituïda ahir a Vic per reivindicar des del món local l’autodeterminació de Catalunya. Aquestes vuit ciutats són Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Cervera, les Borges Blanques, Solsona i Sort, segons el manifest difós per la nova organització.
A més d’aquests ajuntaments, també s’han sumat a aquesta entitat els de Verdú, Alcarràs, Corbins, Llobera, Vilanova de Meià, Agramunt, Artesa de Segre i Bellpuig, a més del consell comarcal de les Garrigues.
Són, en total, 16 municipis dels 231 que té Lleida, i el còmput global és de 157 municipis catalans dels 941 que hi ha actualment.
A la junta executiva de la nova entitat hi ha l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé (CiU), com a vicepresident, i el de Solsona, David Rodríguez (ERC), en qualitat de vocal. El president de l’Assemblea és el primer edil de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal.
Altres capitals de comarca de la resta de Catalunya també s’hi han integrat, com Olot, Igualada, Manresa, Valls, Banyoles, Berga, Tortosa i Montblanc.
L’única capital de província que ha aprovat una moció al ple per afegir-se a l’Assemblea és Girona. El de les Garrigues, d’altra banda, és l’únic consell que s’hi ha adherit.
La nova entitat aposta per una consulta catalana
L’alcalde de Vic i president de la nova organització, Josep Maria Vila d’Abadal, va apostar ahir per la convocatòria d’«una consulta en l’àmbit de tot el territori» sobre la independència i va indicar que «la pàtria s’ha de construir des del municipalisme». L’entitat, segons el comunicat que es va difondre ahir, «pretén treballar per enfortir el teixit que aposta per un nou plantejament nacional, que veu en l’obtenció de la independència l’únic escenari de futur». La majoria d’entitats que recolzen l’Assemblea són de CiU i Esquerra.
ELS LLEIDATANS
Tàrrega * Balaguer * Mollerussa * La Seu d’Urgell * Cervera * Solsona * Les Borges Blanques * Agramunt * Artesa de Segre * Bellpuig * Vilanova de Meià * Alcarràs * Corbins * Llobera * Les Garrigues
Un total de 15 ajuntaments de Lleida i el consell comarcal de les Garrigues són els que, de moment, formen part de la nova assemblea creada ahir.
Crònica de Jordi Gabernet des de Vic i Lleida
Font: SEGRE, dijous 15 de desembre del 2011 (enllaç)
Asociación
El alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, fue nombrado ayer en la localidad de Vic vicepresidente de la Associació de Municipis per la Independència durante su asamblea constituyente.
El primer edil de la capital de la Noguera será el único representante de la demarcación de Lleida que integre el comité ejecutivo de la entidad, que cuenta con el alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal como presidente además de los alcaldes de Montblanc, Tortosa y Olot como otros vicepresidentes.
Roigé destacó que el motivo de su nominación viene dado ya que Balaguer «es la ciudad leridana de mayor importancia en el colectivo» a la vez que afirmó que la de ayer será una jornada que «será recordada como un día histórico para el país» ya que «se ha iniciado una vía desde los organismos oficiales en pos de la independencia de Catalunya».
Durante el acto, Vila d’Abadal declaró que la independencia económica de Catalunya no es posible «sin la independencia política», a la vez que pidió al Govern de la Generalitat que se sume a esta iniciativa que ya secundan 155 consistorios catalanes.
En este sentido el alcalde osonense quiso mostrar su confianza en que el ejecutivo de Artur Mas respalde la recién estrenada asociación, que prevé que en dos años se hayan sumado el 50% de municipios catalanes y en tres o cuatro convocar un referéndum sobre la soberanía de Catalunya, «que se ganará» según aclaró Vila d’Abadal.
Entre todos los municipios integrados a la plataforma, que abrazan un total de 1.300.000 ciudadanos, se encuentran 22 capitales de comarca, siete de ellas de la demarcación de Lleida que son les Borges Blanques, Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Cervera, Sort y la Seu d’Urgell.
También acudieron ayer al acto de Vic representantes del consistorio de Alcarràs.
Font: LA MAÑANA, dijous 15 de desembre del 2011 (enllaç)
