L’entrevista: Agustí López * Torna la caça al Pirineu. El govern ha decretat un permís temporal de caça per aturar la proliferació d’espècies foranes. El nou president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’exalcalde de Sort Agustí López, reflexiona sobre la complexa gestió de la fauna pirinenca
S’ha autoritzat la caça lliure. Els parcs naturals ja no són un refugi absolut?
El que s’ha autoritzat és la caça controlada de muflons i daines femelles i 42 cèrvols, durant tres mesos, en l’àmbit de la reserva de l’Aran i el Pallars i només a societats de caçadors locals acompanyats per guardes forestals. Des del Departament d’Agricultura som conscients [que] tenim un problema amb aquestes espècies introduïdes artificialment: depreden les pastures als ramaders, són al·lòctones (foranes) i fan recular les dues espècies autòctones del Pirineu en perill d’extinció, els isards i el gall fer.
Primer, els de casa?
Els muflons no són del Pirineu, però els van introduir a Andorra als anys noranta per a la cacera i s’han escampat pertot arreu. Les daines van entrar als anys seixanta també amb finalitats cinegètiques i la seva població s’ha disparat en detriment de la fauna autòctona. Hem estat molt proteccionistes, però ara tenen problemes els ramaders, les espècies autòctones, i fins i tot rebem queixes d’Andorra i França, que és d’on es van introduir, perquè diuen que en tenim massa.
Què se’n farà, dels animals?
La meva proposta és que la carn que s’obtingui se cedeixi a menjadors socials d’arreu del país. Els caçadors hi estarien d’acord.
El retorn d’un depredador com el llop podria fer aquesta feina de manera natural?
No. Com les persones, el llop busca el mínim esforç. Em temo que atacaria abans els ramats dels prats que no pas els animals esquívols. Però encara no ho sabem. El llop ja és al Cadí, però encara no ha arribat al parc de l’Alt Pirineu.
En sou partidari, de la reintroducció de l’òs i el llop al Pirineu?
L’òs s’autogestiona. És a dir, des del Parc Natural de l’Alt Pirineu no podem fer altra cosa que assumir la situació, fer pedagogia entre ramaders, empresaris turístics i caçadors, i aprofitar la seva presència com a atractiu turístic i per a la investigació científica, com ja estem fent. Però si vostè vol saber la meva opinió personal, li diré que no, no s’hauria d’haver reintroduït com es va fer, sense consens amb la gent del territori. Però això ja està fet. També crec que ni el llop ni cap altra espècie s’haurien de reintroduir sense el consens de la societat pirinenca.
Tenen mala premsa?
Hi ha més atacs de gossos asilvestrats que no pas d’òssos, però els ramaders del Pirineu tenen el record de l’òs i el llop com enemics ancestrals. I això és difícil de canviar. Ja en fem, de pedagogia. Però hi ha una cosa certa: abans la ramaderia era molt més dura perquè el pastor o algú de la família havia d’anar a dormir a la muntanya per protegir els ramats de l’òs i el llop. Ara tenen por d’haver de tornar a fer-ho. I la majoria d’explotacions ara no ho resistirien: són unipersonals.
Més informació: Parc Natural de l’Alt Pirineu
Entrevista de David Marín des de Sort
Font: EL PUNT-AVUI, dissabte 10 de desembre del 2011 (enllaç)
