Vuit localitats a de Lleida, entre les quals hi ha la capital, concentren un 60% de l’oferta hotelera, mentre que el restant 40% es reparteix entre els altres 223 municipis. Aquest repartiment desigual provoca en aquests municipis una sobrecàrrega de la població estacional que obliga als ajuntaments a multiplicar esforços, sense un finançament específic. * Demografia * Turisme * La Generalitat preveu destinar un 25 per cent de la nova taxa turística als ajuntaments * Serveis * La sobrepoblació estacional obliga a dimensionar en excés els serveis municipals * Finançament * La llei d’hisendes locals no preveu un finançament per a municipis turístics * La taxa turística, que s’aplica en ciutats com Roma i països com els Estats Units, ha estat objecte de llargs debats durant anys. La Generalitat ha decidir crear-la aquest any per sufragar infraestructures turístiques * La tesi doctoral sobre municipis turístics de l’economista Ernest Ruiz conclou que aquest tipus de localitats destinen més recursos als serveis turístics en detriment dels ordinaris per falta de finançament * La taxa turística gravarà finalment les pernoctacions, amb l’excepció de menors de 12 anys i de viatges subvencionats. Es preveu aplicar a partir de l’1 d’abril i serà d’1, 2 o 3 euros segons la categoria de l’allotjament. * La recaptació serà de 100 milions d’euros a l’any a Catalunya (a Lleida, gravarà tres milions de pernoctacions), que es destinaran a promoció turística. Un 25% d’aquests fons anirà als ajuntaments.
La neu és per al turisme de Lleida el que la platja significa per al de Catalunya. Si a tot el país «entre vint i trenta municipis (de 947) concentren el 80% dels allotjaments turístics», segons l’economista i estudiós Ernest Ruiz, a Lleida tot just 8 de les 231 localitats sumen prop del 60% de l’oferta. La concentració de places afecta especialment el sector hoteler, i és menor en el cas del turisme rural o els apartaments turístics. Partint de les últimes dades de l’Observatori del Turisme de la Generalitat, la majoria dels establiments hotelers s’ubiquen a les capitals del Pirineu i a Lleida ciutat, de manera que dels prop de 21.000 llits, més de 12.000 es reparteixen entre Naut Aran, Vielha, Lleida, la Vall de Boí, la Seu d’Urgell, Espot, Rialp i Sort.
Deixant al marge la capital (amb uns 138.500 habitants, segons el cens de l’Institut Nacional d’Estadística d’1 de gener del 2011), les altres set localitats representen poc més d’un 5% de la població i atenen, en canvi, el gruix del turisme. Naut Aran, un municipi amb poc més de 1.700 veïns censats, disposa d’unes 3.000 places hoteleres. A més, una de les característiques dels municipis turístics és que sovint el creixement de la seua capacitat d’allotjament va de la mà del de la construcció de segones residències, segons destaca Ernest Ruiz a la seua tesi doctoral, que porta per títol Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat. El document aborda l’estudi dels municipis catalans receptors de turisme amb més de 5.000 habitants empadronats, de manera que eludeix la majoria de casos de Lleida. No obstant, les seues conclusions es poden generalitzar. Una de les conclusions fa referència a la despesa que suposa la població turística per als ajuntaments.
Al marge de les vuit localitats amb més concentració d’hotels, a Lleida n’hi ha d’altres, principalment ubicades també al Pirineu, on la població es multiplica en èpoques com l’estiu amb l’arribada de turistes de segona residència o de fills de la localitat que resideixen fora però que hi tornen de vacances i ocupen la casa familiar. És el cas, per exemple, d’Esterri d’Àneu, on d’una població habitual de 400 residents es pot passar a una de 4.000. La conseqüència d’aquesta sobrepoblació és que l’ajuntament ha de multiplicar en la mateixa proporció els serveis públics: proveïment d’aigua, neteja de carrers o manteniment de barris que habitualment són buits, per exemple.
La llei de turisme de Catalunya (2002) recull una definició de municipi turístic i atribueix aquesta categoria a les localitats amb una població turística anual superior a la resident i amb places turístiques i de segona residència que superin el nombre de veïns censats.
De tota manera, la Generalitat no té cap registre sobre municipis turístics a Catalunya, ni les actuals lleis sobre hisenda local contemplen un finançament específic per a aquests territoris. «Els recursos que reben aquests ajuntaments són proporcionals a la població de dret. El turista no tributa», explica Ruiz. No obstant, després de la investigació s’ha constatat «que no tenen un nivell de despesa total superior al dels municipis no turístics, i tampoc més ingressos». I aquesta situació es dóna perquè destinen més partides als serveis turístics que als serveis a la població, «com educació o benestar», assenyala la tesi. Per tot plegat, conclou l’economista, «necessiten un finançament específic per igualar els serveis que aporten als seus veïns».
Una de les possibilitats que assenyala l’estudi és la imposició d’una taxa turística, com ha projectat la Generalitat a partir de l’1 d’abril. De la recaptació d’aquest nou impost, una de les grans bases fiscals de la Generalitat per incrementar els seus malparats recursos juntament amb la pujada del cànon de l’aigua i del transport, una quarta part ha d’anar als ajuntaments segons la seua aportació.
Però la proposta ha topat amb l’oposició de bona part del sector, que, segons la llei d’acompanyament dels pressupostos, és «substitut del contribuent» i que actuarà en tot cas com a recaptador davant del client.
Economia
El turisme suposa fins al 40% del PIB a les comarques del Pirineu
Les comarques del Pirineu de Lleida viuen en bona mesura dels ingressos generats pel turisme, especialment, les que tenen estacions d’esquí. Un bon reflex d’aquesta situació és el producte interior brut que suposa aquest sector per al conjunt de les economies comarcals.
Segons un estudi publicat per l’Observatori del Turisme de Catalunya, el turisme aporta entre un 11% i un 40% al PIB comarcal. En el primer cas se situa el Pallars Jussà, amb allotjaments turístics però pocs equipaments per atreure un nombre més elevat de turistes (les pistes de la vall Fosca estan, per ara, en l’oblit). En canvi, a l’Alt Urgell el turisme suposa un 16,8% de l’economia; a l’Alta Ribagorça, fins a un 30,7%; al Pallars Sobirà, un 31,5%, i a la Val d’Aran, fins al 39,8% del PIB total.
La influència del sector en l’economia va directament vinculada als quilòmetres esquiables, arguments que les administracions utilitzen per incidir en la necessitat de buscar activitats complementàries a l’esquí.
OFERTA I DEMANDA TURÍSTICA A LLEIDA
Hotels
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les comarques de Lleida compten amb un total de fins a 353 hotels (dades del 2010), encara que només estan plenament operatius a l’agost. La resta de mesos de l’any obren entre 295 i 331 establiments.
Distribució
L’oferta de places hoteleres se situa, principalment, a les comarques del Pirineu i a Lleida ciutat. Vielha disposa de 49 establiments (segons l’Observatori del Turisme de Catalunya); Naut Aran, de 45; Lleida capital, amb 23; Sort, amb 11; la Seu d’Urgell, amb 10; el Pont de Suert, amb 12, i la Vall de Boí, amb 31.
Categories
La majoria d’establiments hotelers i pensions tenen entre 1 i 3 estrelles. Dels prop de 420 que hi ha en total, només 30 tenen entre quatre i cinc estrelles.
Resta del territori
Al marge dels municipis amb més oferta turística, altres al territori disposen de més d’un centenar de places hoteleres. Són la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp (535 places), Tírvia, la Vall de Cardós, Mollerussa, Torà, Alfés (àrea de l’AP-2), Torrefarrera, Vilanova de la Barca, Vallbona de les Monges, Bossòst, Les, la Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Montferrer i Castellbò, el Pont de Bar, les Valls de Valira, Vilaller, Lles de Cerdanya, Prullans, les Borges Blanques, Balaguer, Vilanova de Meià, Castell de Mur, la Pobla de Segur, la Torre de Capdella, Tremp, Alins, Alt Àneu, Espot i Esterri d’Àneu.
Ocupació
Segons l’INE, l’ocupació mitjana en tota l’oferta hotelera de Lleida pel nombre de places ronda el 30% al llarg de tot l’any. El sector la situa en un 40%.
Turisme rural
Lleida compta amb 548 establiments de turisme rural. Segons les estadístiques, no tots estan oberts tot l’any i el mes de més activitat és l’agost i els de menys, el març i l’abril (500).
Viatgers
Els usuaris de turisme rural superen els 63.600 al llarg de l’any (dades del 2010), xifra que suposa una mitjana de 5.300 al mes. Aquests turistes pernocten a les cases de turisme rural de Lleida entre tres i quatre nits de mitjana. L’estada mitjana és superior entre els visitants estrangers, ja que s’eleva a 4,7 nits.
Càmpings
A Lleida hi ha fins a 60 càmpings amb més de 21.000 places, amb un grau d’ocupació mitjà per tot l’any de poc més del 36%.
Apartaments turístics
El nombre d’apartaments turístics registrats a Lleida supera els 5000 en alguns mesos de l’any. El grau d’ocupació per places és del 15%, encara que els caps de setmana ascendeix al 22% de mitjana al llarg de tot l’any.
Projecte de llei
La llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat estableix un gravamen per a aquests quatre tipus d’establiments, així com per als albergs de joventut i els habitatges d’ús turístic, les àrees de pernoctació destinades a albergs mòbils, les embarcacions de lleure matriculades i les de creuer turístic.
Entre 1 i 3 euros al dia
El projecte de llei estableix una taxa d’entre 1 i 3 euros al dia per als visitants en allotjaments turístics, en funció de la categoria de l’establiment. Un euro per als d’una a tres estrelles; dos euros per als de quatre estrelles i tres per als de cinc. El gravamen serà d’un euro en el cas de la majoria dels establiments de Lleida. El projecte preveu un límit de deu dies, a partir dels quals el gravamen deixarà d’aplicar-se, i exempcions per a menors de 12 anys, o viatges en el marc de programes socials com l’IMSERSO. No s’aplicarà aquest any als viatges organitzats a través de tour operators.
Fons per a promoció turística
La Generalitat argumenta que aquesta taxa servirà per sufragar iniciatives de promoció turística. Un 25% de la recaptació (que hauran d’efectuar els mateixos allotjaments per després liquidar-la al Govern) es distribuirà entre els ens locals de zones turístiques i s’haurà de destinar a projectes dirigits a atreure visitants.
Oposició del sector turístic
El projecte de llei ha topat amb l’oposició del sector turístic, que considera que el gravamen comportarà una pèrdua de competitivitat per a Catalunya en relació amb altres destinacions turístiques. Així mateix, qüestionen que la taxa s’apliqui només sobre l’allotjament i no inclogui altres activitats que es beneficien del flux de visitants.
Crònica d’Helena Culleré des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 15 de gener del 2012 (enllaç)
