“Gran Nord” debuta amb una quota de pantalla del 24,3%

La nova sèrie de TV3 Gran Nord es va estrenar dilluns amb un elevat índex d’audiència, del 24,3% en l’horari de prime time. Van veure l’estrena 752.000 espectadors, una xifra només superada per l’espai humorístic Crackòvia, que es manté en els seus elevats registres (910.000 espectadors i 27,3%). Gran Nord, coproduït per Televisió de Catalunya i Veranda.tv, és una comèdia ambientada al Pirineu protagonitzada per Aina Clotet, que encarna una mossa d’esquadra destinada a una petita vila amb una idiosincràsia molt singular. Al llarg dels 55 minuts de durada del primer capítol de Gran Nord es va registrar una audiència molt fidel que va arribar a un màxim de 797.000 espectadors (25,1%).

Més informació: Gran Nord
Font: LA VANGUARDIA, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

Comèdia antisistema i sexe anal

Després de veure el primer capítol de Gran Nord (TV3, amb gran èxit d’audiència), recordo impressions semblants de perplexitat i desconcert. Exemples: el primer glop de cervesa i de tònica o la primera experiència de sexe anal. La sorpresa inicial no convida a abandonar sinó, al contrari, a continuar per confirmar o desmentir les contradictòries primeres impressions. És només el que sembla – un objecte audiovisual no identificat – o amaga secrets que cal aprendre a valorar?
Tot esperant la resposta, l’espectador pot entretenir-se buscant precedents d’aquesta història d’una policia desterrada per un excés de zel jeràrquicament incorrecte, o identificant mentalment parentius pirinencs, com la novel·la La fiesta del oso, del gran Jordi Soler. També pot analitzar el perfil caricaturesc dels personatges, des de l’excessiu oncle salvatge disfressat d’ós (Pep Cruz) fins a la mossa d’esquadra (Aina Clotet) que, d’entrada, es presenta com una jove repel·lent i de pell fina que s’anirà humanitzant. L’argument juga amb les rivalitats entre pobles (Nord i Fogony) amb un esperit d’enfrontament semblant al de la Gàlia d’Astèrix. Els de Nord, emparats per un llibre sagrat dels temps de Carlemany, defensen l’assemblearisme paleo-indignat i lluiten contra qualsevol forma d’ordre uniformat. I aquí és on convé fixar-se en la identitat del guionista en cap, Guillem Martínez. A més d’un veterà de l’ofici, Martínez també és un brillant assagista de la contestació. Des de l’11-M fins al 15-M, ha reflexionat i escrit sobre els simulacres democràtics blindats pel que ell anomena «cultura de la transició».
En l’essència subversiva dels habitants de Nord, en la simpatia per la frontera i per la memòria popular exclosa dels catàlegs convencionals, a més d’una excusa per activar tots els mecanismes de la perplexitat dels espectadors, hi ha un rerefons d’alt valor metafòric. És un decorat deliberadament parcial que ens recorda l’existència d’un esperit d’anarquia participativa i llibertària, de rebel·lia preventiva contra el poder («A Nord no hi volem ni mossos, ni policies, ni polítics») i contra l’autocomplaença piramidal i que, a cops d’amnèsia, escriu la història. Fins ara, les idees de Martínez circulaven en circuits més tancats, militants i conscienciats, però ara saltaran a un format de comèdia amb aspiracions d’entreteniment majoritari. Tant de bo acabi tenint el mateix èxit que la cervesa, la tònica i el sexe anal.

Més informació: Gran Nord
Text de Sergi Pàmies – Crítica de TV
Font: LA VANGUARDIA, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

Bona audiència, opinió dividida

Privat

La televisió catalana va estrenar dilluns a la nit una sèrie ambientada al Pirineu, Gran Nord, que va registrar una bona audiència, un 24% a Catalunya i un 41% a Lleida, molt per sobre de la mitjana habitual. S’havia creat expectació, però després ha arribat la divisió d’opinions i, sobretot a les xarxes socials, abundaven les crítiques a la sèrie.
Uns censuren que es vol rentar la imatge dels Mossos, mentre que d’altres es queixen que es ridiculitza els habitants del Pirineu. D’altra banda, hi havia aplaudiments a la promoció dels paisatges del Pallars, al reconeixement de la variant dialectal i, entre els polítics, hi havia satisfacció per la promoció que representa. Almenys no hi havia subtítols, com en un reportatge sobre les Terres de l’Ebre.

Més informació: Gran Nord
Font: SEGRE, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

La sèrie “Gran Nord” debuta amb crítiques a Twitter i suport polític

TV3 · Estrena
La ficció obté un 41,6% d’audiència a Lleida, el doble que la mitjana de Catalunya

Gran Nord, la comèdia que TV3 va estrenar dilluns, és en boca de tothom. Per bé i per mal. La sèrie, que va registrar un bo 24,3% de share en el primer capítol – la millor estrena de ficció des del gener del 2008 – i un 41,6% a les comarques de Lleida, va causar un gran enrenou a Twitter, on els usuaris van criticar la imatge que va donar dels habitants del Pirineu, a més de l’accent dels personatges.
«Amb els primers cinc minuts de #GranNord ja n’he tingut prou. Segons TV3, la gent de poble és imbècil, per defecte», va comentar @gcapdevila, que, minuts abans, mostrava la seua emoció per «comprovar si TV3 subtitularà també el dialecte pirinenc». Per la seua part, @Poquicoses comentava: «Un dia la gent dels pobles de Catalunya vindrà a Barcelona i ens matarà a tots. I amb raó.»
Just al contrari opinen acadèmics com Ramon Sistac, filòleg i expert en dialectologia de la UdL, que destaca que s’ha creat «un model de llengua nord-occidental amb tocs de muntanya, cosa que no és equivalent al pallarès». Segons Sistac, l’equip que va assessorar lingüísticament la sèrie, del qual forma part, va voler que el tractament de la llengua fos «un element més, però sense tindre-hi un paper central». En aquesta línia també es posiciona l’escriptor pallarès Pep Coll, que creu que la sèrie «només intenta crear un món nou, coherent i diferent a l’urbanita» i, a més, «ho aconsegueix».
També defensa la sèrie el president del consell del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís, a l’argumentar que «fa una promoció del paisatge i el medi natural, sense enganys», i amb referència a les crítiques que ha rebut la trama, recorda que «no s’ha d’oblidar que és una comèdia». L’alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, també aposta per buscar-hi el costat positiu. «TV3 creu en una sèrie que promou els paratges del Pallars. Si crida el turisme, benvingut sigui.» Tot i així, va reconèixer que els nens de la comarca estan dolguts perquè «ens mostren provincians». Gran Nord està produïda per Veranda, del lleidatà Carles Gené, i amb els actors locals Marta Romero i Eduard Muntada.

Més informació: Gran Nord
Font: SEGRE, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

Al nord sí que agrada

“Gran Nord” disgusta a Twitter però agrada a Sorre, el poble pallarès que en la ficció es transforma en el singular nucli de Nord

L’estrena de Gran Nord va aplegar dilluns al vespre davant del televisor 752.000 catalans, amb una quota de pantalla del 24,3%. TV3 no recollia un registre tan bo en l’estrena d’una sèrie des del primer capítol de 13 anys i un dia, el 2008. La bona resposta es va traduir també en una allau d’opinions a les xarxes socials, tot i que moltes eren negatives. Gran Nord va arribar a ser trending topic (tema del moment) de Twitter durant l’emissió. Al costat d’alguns missatges positius n’hi havia molts de crítics amb la parla pallaresa dels actors i la visió «centralista» del món rural i del Pirineu.
Però els més directament al·ludits no se’n queixen pas. La sèrie agrada als veïns de Sorre, el poble que en la sèrie es transforma en Nord, un curiós racó de muntanya habitat per personatges estrafolaris. «Ens ha agradat», explicava ahir Miquel Santilari, de Casa Miquel, una de les poques cases del poble habitades tot l’any. Ell i la seva dona van anar diumenge a la preestrena a Sort i diuen que en van sortir contents: «Ja veurem com segueix, l’argument és una mica com el poble d’Astèrix i Obèlix i els personatges són estranys, però això és una comèdia per divertir», explica Santilari.
De la promoció del poble, ningú a Sorre en traurà cap profit directe. No hi ha cap casa de turisme, ni tan sols un bar o una botiga, i l’activitat de la desena de persones que hi viuen, la majoria grans, és la ramaderia i l’agricultura. A l’estiu el poble s’anima més, totes les cases s’omplen i la població arriba a la trentena. «És una comèdia molt divertida i molt pallaresa», opina la Maria Masa, una altra veïna de Sorre. Està contenta de les imatges – «el poble sembla encara més bonic del que és» – i l’única pega que hi troba és que més «massa pallaresa»: «Quan parlen del Pallars a la televisió exageren una mica les coses, però això és una comèdia i a Sorre ens ha agradat». Masa creu que la parla pallaresa dels actors «no està malament» tot i que «hi ha algun actor que li costa més que a d’altres».
Sorre pertany a Sort. L’alcalde del municipi, Llàtzer Sibís, també es mostrava ahir molt satisfet de la promoció per a la comarca. No creu que la sèrie transmeti estereotips negatius, sinó que significa una promoció per al Pallars «que cal aprofitar». Valora la presència de la variant nord-occidental del català i creu que fins i tot les crítiques poden ser positives: «Ja va bé que se’n parli, com més millor».

Més informació: Gran Nord
Crònica de David Marín des de Sort
Font: EL PUNT-AVUI, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

«Natres no som així»

Polèmica al Pallars
La sèrie “Gran Nord” encèn Twitter i crea polèmica al Pallars Sobirà
El sector turístic sí que veu avantatges en l’aparició a la televisió del paisatge de la Vall d’Àssua

Controvèrsia al Pallars Sobirà. Gran Nord, la comèdia que TV3 va estrenar dilluns, ha creat una forta polèmica a Twitter i ha provocat enceses discusions als bars i comerços de Rialp i Sort, els municipis de la zona de la Vall d’Àssua i el Batlliu, que és la zona on se situa aquesta producció i que ja van ser escenaris de la minisèrie Les veus del Pamano. «Ens deixa com si fóssim tontos, no ens deixa gaire bé», assegurava ahir una clienta d’un forn de Sort (Pallars Sobirà), local en què una altra persona treia ferro a les crítiques a la producció de TV3, justificant que és una sèrie «de riure».
Gran Nord, que comença amb el trasllat al Pirineu d’una exinspectora dels Mossos d’Esquadra degradada a agent, és, per a molts, una sèrie que mostra rústega la gent dels pobles. Va rebre a Twitter gairebé tants comentaris com a Sort, on ahir, que va ser dia de mercat, va ajudar que la llengua es deixés anar a les barres dels bars. «Sembla que es fotien una mica de la gent del Pallars i també dels Mossos», es desfogava un veí a Ca l’Andreu de Rialp, tot i que un altre li va replicar que només era una comèdia.
L’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís (CiU), en té una visió positiva: destaca la promoció de les terres pallareses. «És una comèdia, no ofèn, encara que és inevitable que existeixi el tonto del poble». Per ell, reflecteix bé el gir lingüístic, el pallarès.
És una opinió no compartida. «#GranNord una ofensa al pallarès i a la gent que som de poble. ¿Qui s’han pensat que som nosaltres?» (…) «¿No fareu mai una sèrie digna en terres lleidatanes @tv3cat?» (…) «No ens agrada #GranNord». Aquests són alguns dels tuits que van saltar després d’emetre’s la sèrie a la coneguda xarxa social.
Per Víctor Solanes, propietari d’un taller mecànic d’automòbils a Sort, la sèrie hauria de millorar el pallarès. Però alhora reconeix que li agradat i que ha rigut: «No li dono importància a la visió de la gent, és divertida». I ho diu amb experiència. Dilluns repetia: ja havia vist el primer capítol a la preestrena del seu poble.
Des del sector turístic també arriben afalacs. «La visió del paisatge és fantàstica, és una bona promoció», explica Antònia Gabriel, propietària de l’allotjament rural Casa Bartomico, d’Alins, a qui la va sorprendre l’escena de la pell d’ós: «No tenim óssos per aquí».
Fins i tot el capellà de Sort, Antoni Elvira, diu que va passar una bona estona. I, com que és comèdia, no veu en la producció cap burla a la gent del Nord.

Més informació: Gran Nord
Crònica de Rosa Matas des de Lleida
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

Les empreses de ràfting evitaran el tram de l’accident mortal

Successos · Rialp

Les empreses de ràfting del Pallars Sobirà van acordar ahir evitar temporalment el punt de l’accident mortal de dissabte passat en què va perdre la vida una veïna de Badalona de 41 anys. Durant una setmana, les empreses d’esports d’aventura analitzaran el perill del punt i si la pedra contra la qual va xocar la barca s’ha desplaçat arran del gran cabal (cent metres cúbics per segon) que va baixar durant les últimes pluges o si, per contra, està consolidada i es troba en un lloc segur. El sector considera que l’accident va ser una fatalitat, ja que en aquest punt baixen barques des de fa 25 anys. Aquesta decisió s’ha pres per garantir la màxima seguretat dels clients.
Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir els fets i determinar les causes del sinistre. Aquest atestat serà tramitat al jutjat d’instrucció de Tremp, que haurà de decidir si obre diligències.
Testimonis directes van indicar que es va tractar d’un accident fortuït. Els descensos del riu Noguera Pallaresa es van efectuar diumenge amb normalitat.

Font: SEGRE, dimarts 8 de maig del 2012 (pdf)

El Govern congela ajudes a Tàrrega pel retard al retre comptes del 2010

Administració · Sindicatura de Comptes
El consistori ho atribueix a un error informàtic i espera resoldre’l en pocs dies · Gairebé 100 municipis i quatre consells comarcals de Lleida van incomplir terminis
Fora de termini · Alguns municipis han retut comptes fora de termini però confien a rebre ajudes del Govern

La Generalitat ha congelat ajudes per valor de 60.000 euros del pla únic d’obres i serveis (PUOSC) a l’ajuntament de Tàrrega per retards al retre els comptes del 2010, després que el termini per presentar-los expirés el passat 15 d’octubre. Així ho va explicar l’alcaldessa, Rosa Maria Perelló (CiU), que va atribuir aquesta situació a un error informàtic en la comunicació a través d’Internet de les dades a Governació. La primera edil va indicar que el consistori espera resoldre aquest problema «en qüestió de pocs dies» per poder rebre les subvencions.
Tàrrega està entre els 98 ajuntaments lleidatans que no van presentar els comptes del 2010 dins del termini establert, segons un informe de la Sindicatura de Comptes. A la llista també hi ha Sort, el Pont de Suert, la Seu d’Urgell i les Borges Blanques, així com els consells comarcals del Segrià, la Segarra, les Garrigues i el Pallars Jussà.
Alguns d’aquests ens locals han presentat els comptes del 2010 després del termini. És el cas de la Seu i les Borges, segons l’informe de la sindicatura, que assenyala que també Alcarràs, Almacelles i Agramunt van presentar els comptes abans de finals del 2011. El consistori del Pont també va assegurar haver retut els comptes «del 2010 i del 2011», segons l’alcalde, Albert Alins. Quatre ajuntaments lleidatans més van retre comptes que l’òrgan fiscalitzador va considerar «incomplets».
Altres ajuntaments treballen per regularitzar la situació, ja que no sotmetre els comptes a fiscalització pot suposar la congelació d’ajudes com el PUOSC o fons de cooperació local, entre d’altres.
En aquest sentit, l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, va inidicar que el consistori està «a punt de presentar-los» i va assenyalar que el Govern no ha retingut ajudes al municipi fins ara per aquest motiu. El nombre d’incompliments del 2010 és inferior al de l’any anterior.

Menys incompliments en la fiscalització que l’any passat

Els 98 municipis que no van retre a temps els comptes del 2010 suposen un 42% del total de la província de Lleida. No obstant, aquestes xifres suposen una millora respecte a la fiscalització del 2009. El termini d’aquest any va expirar a l’octubre del 2010 sense que 122 ajuntaments lleidatans (un 52% del total) presentessin els comptes. L’últim informe de la Sindicatura de Comptes ratifica la tendència dels últims anys a una fiscalització més rigorosa a les comarques lleidatanes. Així, l’exercici del 2008 es va tancar amb 200 dels 231 municipis de Lleida que no van presentar a temps els comptes.
Canvis de govern després de les eleccions municipals del 2011 i dificultats per presentar els comptes a quatre òrgans fiscalitzadors diferents (ministeri d’Hisenda, departament de Governació, Tribunal de Comptes i Sindicatura de Comptes), entre els motius dels retards.

Crònica de Rebeca Ríos des de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 8 de maig del 2012 (pdf)

TV3 estrena la sèrie de comèdia “Gran Nord”

La sèrie Gran Nord obre a partir d’avui una nova etapa a TV3 (22.30 h) en què la cadena busca un registre original amb una comèdia diferent. Rodada a localitzacions del Pirineu, Gran Nord narra les peripècies d’una mossa d’esquadra, Anna Obach, encarnada per Aina Clotet, que és destinada pels seus superiors a una vila de muntanya després d’haver comès un gran error.
Al poble d’origen de la família de l’Anna, l’agent policial hi descobreix una societat peculiar, regida per una democràcia assambleària, que no admet autoritat que vingui de l’exterior perquè l’emperador Carlemany els va atorgar un llibre de furs propis. Els seus personatges són molt singulars, se saluden de manera especial i viuen multitud d’embolics en històries plenes d’humor i tendresa.
Produïda per TV3 i Veranda TV, Gran Nord es basa en una idea del productor Carles Gené en què les característiques d’alguns personatges, els més peculiars de la sèrie, estan basades en persones reals. La producció ha cuidat que els accents dels actors i la manera de parlar fossin fidels a la variant nord-occidental del català. Acompanyen Aina Clotet un repartiment amb Roger Coma com el seu company de feina i Nacho Fresneda, que exerceix de líder de Nord.

Més informació: Gran Nord
Font: LA VANGUARDIA, dilluns 7 de maig del 2012 (pdf)