SORT ACTUAL

El Pont de Suert impulsa velles rutes transhumants
Les dificultats - Cada any hi ha algun pastor menys i els preus van a la contra: la llana d’ovella val el mateix que fa 60 anys
El relat - La biòloga Judith Mira recopila i explica la memòria de la gairebé extinta transhumància

La fenologia és l’estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l’estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d’extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D’una banda, no hi ha relleu generacional, i de l’altra, cada any en queda algun menys, vençut per l’edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d’una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d’ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s’inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l’Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s’adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d’un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L’empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d’un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l’ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l’agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d’un dia cap a les pastures d’estiu. La ruta es complementa amb l’elaboració d’un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l’estiu, encara que l’opció és vàlida per a tot l’any, s’ofereix l’opció de visitar l’Ecomuseu del Pastor de la Vall d’Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l’ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d’abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d’atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l’edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l’explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l’estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d’una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l’activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l’Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d’una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s’obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d’Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s’esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se’n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m’ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l’estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S’adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d’aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d’omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s’hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L’apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s’han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

L’Alcalde de Sort i diputat de CiU al Parlament, Agustí López, va denunciar ahir que l’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici està paralitzada «des del 2003» i va anunciar la presentació d’una proposta de resolució davant de la cambra catalana per reclamar que es desbloquegi el projecte. Segons el diputat, a la primera reunió del patronat del Parc després de la firma del Pacte del Tinell, Medi Ambient es va mostrar d’acord amb l’ampliació del Parc segons les propostes locals de Sort, Rialp, la Torre de Capdella i Vilaller, però després va encarregar un informe que ho va desaconsellar i no s’ha arribat a cap altra solució.

Font: SEGRE, dimarts 29 d’abril del 2008 (enllaç)

El diputado de CiU y Alcalde de Sort, Agustí López, ha presentado una propuesta de resolución en la cual insta al Govern a llevar a cabo, a través de Medi Ambient, todas las gestiones necesarias para redactar un plan de señales de los accesos al Parc Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en las redes de carreteras estatales, catalanas y locales en un plazo de seis meses. López reclama, por ejemplo, que se comience a señalizar desde la salida del aeropuerto de Barcelona.

Font: LA MAÑANA, dimecres 16 d’abril del 2008 (enllaç)

Encara que tot apuntava que el Parc celebraria el 50 aniversari administratiu el 2005 amb la quarta ampliació de 2.854 hectàrees (a la Torre de Capdella, Sort, la vall de Boí i Espot) i de 5.856 hectàrees repartides entre Rialp, Espot i els tres municipis de l’Alta Ribagorça, això no va ser possible perquè els ajuntaments implicats i el Govern van acordar ampliar les zones d’expansió. Així mateix, alguns ajuntaments condicionen l’ampliació del parc al fet que les subvencions que reben per ser zona afectada per Aigüestortes siguin proporcionals a la superfície.

Font: SEGRE, divendres 29 de febrer del 2008 (enllaç)

El parque aprueba más de un millón de euros en ayudas para la zona de influencia
Los taxistas de Espot y Boí logran un incremento de las tarifas del 10 por ciento

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha aprobado un total de 1.327.000 euros en ayudas para la zona de influencia este año. De esta cifra, los ayuntamientos y consells comarcals se llevarán 971.900 euros; las empresas, 229.000 euros; los particulares, 85.000 euros y las entidades sin ánimo de lucro, 40.000 euros. Entre los proyectos municipales y comarcales que pellizcarán subvención del Parc destacan la habilitación de un nuevo paseo arbolado en Barruera (en la travesía urbana) y la accessibilidad para discapacitados a la oficina del Patronat de la Vall de Boí.
También logran subvención la Fira del Bosc i la Fusta del Alt Àneu, la adecuación de la antigua escuela de Jou como centro de divulgación del patrimonio natural, la recuperación del espacio fluvial del río Garona en Arties y Tredós, la mejora del entorno de la oficina del Parc en Llessui, la reforma de las Cabanes de Sasplans de Vielha, la renovación de aceras de Espot, la construcción de un recinto ferial ganadero polivalente en Esterri d’Àneu, la instalación de calefacción en la deixalleria de Sort con una caldera de biomasa, la instalación de una depuradora en el refugio de la Restanca, la gestión de escombros en l’Alta Ribagorça, la consolidación de Casa Carma de les Valls d’Àneu como espacio de promoción de la artesanía local, la intervención arqueológica en la necrópolis paleocristiana de Garós, y nuevas instalaciones ganaderas en Espui, entre otros.
Estos datos fueron facilitados ayer por el presidente del Patronato del Parc, Joaquim Llach, tras la celebración en Boí de la comisión permanente del Parc. Llach informó asimismo de la aprobación del incremento de tarifas de los taxis del Parc, en Espot y Boí, que consiguen un aumento del 10 por ciento para este año y anunció que en 2009 estarán acabadas las tres fases del proyecto Camins Vius con consorcio incluido.

Ampliación, centros y censos de fauna

Por otra parte, Llach dijo que las negociaciones para la ampliación del Parc se hallan encalladas por las compensaciones económicas que algunos municipios piden a cambio de ceder territorio como parque y preparque y que tras el 9-M se reiniciará el diálogo. «Donde no haya consenso no habrá ampliación», resumió. Llach habló de la próxima inauguración del centro de Senet y de la agilización de los de Arties, Espot y Boí. Sobre los censos de fauna, Llach lamentó el fracaso de los intentos de reproducción de quebrantahuesos dentro del Parc y el aumento de la procesionaria en 2007, pero destacó la estabilidad en la población de urogallo, perdiz blanca y mussol pirinenc.

Crònica de Núria Castells des de Boí
Font: LA MAÑANA, dimecres 27 de febrer del 2008 (enllaç)