Arxiu d'etiquetes: Altron

Camins de la vall d’Àssua

Viatges
Gastronomia, literatura, museografia, art i paisatge es donen la mà en aquesta bucòlica vall dels Pirineus
La població, malgrat que és escassa, conserva vives localitats de noms suggerents
El llegat romànic de la vall no només es concreta en les esglésies, sinó també en cada racó dels pobles
La xisqueta és una raça d’ovella molt ben adaptada al pasturatge de l’alta muntanya pirinenca
“Un paisatge de novel·la” és una original proposta turística per descobrir a peu la vall d’Àssua

Josep Maria Espinàs, Jaume Cabré, Maria Barbal i Josep Virós són alguns dels escriptors que han vinculat les seves obres als paratges de la pirinenca vall d’Àssua i a la veïna subcomarca del Batlliu (Pallars Sobirà).
El perquè de tanta literatura situada en aquests paratges bucòlics es pot trobar en causes molt diverses: en el cas de Maria Barbal, la vall i les altes muntanyes que l’envolten van ser casa seva durant la infància i l’adolescència, unes experiències que van influir molt en novel·les com ara Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines. Per a Jaume Cabré, la relació va sorgir de la casualitat d’un viatge per la comarca, que va engendrar la idea de Les veus del Pamano i, en part, també de la novel·la multipremiada i traduïda a més de 10 llengües Jo confesso. I pel que fa a Josep Maria Espinàs, les seves caminades el van portar fins al Pirineu lleidatà acompanyat per un jove Camilo José Cela, un relat bellament explicat al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que aviat es va convertir en una referència obligada per a tots els lectors de relats de viatges.
Es diu que la vall d’Àssua, situada a l’oest de Sort (capital de la comarca), ocupa una conca fluvial extensa que recull les aigües de l’imponent pic del Montsent de Pallars. Aquesta muntanya, que domina la comarca, també apareix a les novel·les dels autors citats, com si es tractés d’un gendarme encarregat de vetllar pel benestar dels seus habitants; una població que, tot i que és escassa, conserva vius els seus pobles amb noms tan suggerents com Llessui, Saurí, Sorre, Altron, Caregue, Escàs, Enviny, Pujalt o Surp; un seguit de poblets que viuen del turisme de muntanya, la ramaderia i l’agricultura, així com de la producció selecta de formatges.
Per descobrir la comarca un pot estirar diferents fils que, com Teseu al laberint del Minotaure, permeten seguir un itinerari o un altre. Es pot embastar una ruta per museus de la comarca, o anar a la recerca dels sabors locals, o traçar el camí a partir de les esglésies romàniques que decoren aquests pobles de pessebre o passejar per l’extensa xarxa de camins que recorren els principals racons de la vall on estan situades les obres dels escriptors citats. És una interessant i innovadora proposta per enllaçar pobles al ritme dels propis passos que, recentment, han inaugurat els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i altres ens públics.

Imprescindibles

Si un s’acosta a la vall d’Àssua per descobrir els seus museus, el recorregut ha d’incloure el Museu de les Papallones, a Pujalt, i l’Ecomuseu del Pastor de Llessui. El primer, situat a l’únic poble de la comarca des del qual es veu la Pica d’Estats, sostre de Catalunya, ha patit una necessària ampliació. El 27 d maig vinent s’inaugurarà la nova ubicació, un antic paller, en què el visitant podrà gaudir de la sala d’exposicions on es presenta l’extensa col·lecció de la parella de lepidopteròlegs Alfons Dolsa i Maria Teresa Albarrán. El matrimoni ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de les papallones. El museu presenta més de 4.000 insectes, dels 25.000 que conformen el seu fons.
Per la seva part, l’Ecomuseu del Pastor ens descobreix un ofici ancestral i molt arrelat a la història de la comarca, però que desgraciadament sembla que està en vies d’extinció. Situada a les antigues escoles de Llessui, la instal·lació compta amb uns aclaridors audiovisuals mitjançant els quals es pot veure i sentir com és el món dels pastors: els xiulets, els pastors, el bel de les ovelles, el lladruc dels gossos que acompanyen el ramat i la dringadissa de les esquelles d’alguns dels animals. Tot això amb la finalitat de sentir-nos transportats a una època no tan llunyana en què es treballava amb les mans i l’ajuda d’unes eines rudimentàries.
L’Ecomuseu també serveix de porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai natural que té els seus límits a un centenar de metres de Llessui.
El pròxim motiu de la visita a la vall d’Àssua és el seu ric llegat romànic. Es pot començar a endinsar-se a la comarca des de l’encimbellat poble d’Enviny. La seva parròquia, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera o de la Purificació, està situada a la part baixa del poble, separada d’ell per la carretera d’accés al nucli històric. A l’interior s’hi conserva una còpia del retaule gòtic (segle XV) que a principis del segle XX va ser venut pel rector i que, en l’actualitat, està exposat en dos museus dels Estats Units.
A prop d’Enviny també es conserven dues petites joies que mereixen una visita: les ermites romàniques de Sant Miquel i Sant Roc, en divers estat de conservació.
La pròxima parada se situa al petit poble de Saurí, als peus de Llessui i banyat pel Pamano, que ha donat nom a la novel·la de Jaume Cabré. Es diu que si des de Llessui es pot sentir el riu, és que la mort està a prop. D’aquest poble en destaca l’estructura medieval: les seves 50 cases conformen un nucli tancat que conserva un aire antic, ancestral, gairebé màgic, accentuat pel desnivell dels seus carrerons, que dibuixen múltiples racons on el temps no existeix.
A continuació, es pot pujar fins a les ruïnes de la veïna església de Sant Pere de Llessui, un racó molt literari on Jaume Cabré situa una de les principals escenes de la seva llorejada obra Les veus del Pamano. De l’església s’han conservat els absis i el seu altiu campanar, far de la vall, així com els famosos tres esglaons als quals l’autor fa referència a la novel·la.
Ja de tornada cap al fons de la vall, la pròxima visita ha de contemplar l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, de Surp. Aquesta interessant construcció se singularitza pel seu absis i el seu campanar decorat, un dels més bells de la comarca. La seva situació privilegiada, en un balcó des d’on es domina la comarca, hi afegeix un plus que justifica encara més la ruta.
Per als gastrònoms, un motiu per visitar la vall d’Àssua és la seva rica oferta. A més del be, especialment de la varietat local xisqueta – famosa per acompanyar el personatge de Puyol del programa de TV3 Crackòvia -, i de la xicoia o xicoira – brots tendres de dent de lleó que són la delícia de qualsevol amanida -, a la vall s’elaboren bons i exclusius formatges artesans. Destaquen especialment les formatgeries La Peça d’Altron i Casa Mateu. Adquirir els seus productes és com emportar-se la vall a casa.
Si el que es desitja és allotjar-se a la vall, hi ha diverses ofertes per a tots els gustos, des dels familiars Hostal Andreva i la Pensió Can Trilla, de Llessui, fins a l’Hotel Roch i l’Hostal Vall d’Àssua, d’Altron, una interessant oferta per viure la vall a fons.

Seguir la literatura

Per als lectors que d’una manera o d’una altra hagin coincidit amb les obres de Barbal, Cabré i Espinàs, entre altres, els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, han publicat, amb el títol genèric d’Un paisatge de novel·la, rutes literàries per la vall d’Àssua. Aquestes propostes serveixen d’excusa perfecta per descobrir els pobles seguint algun dels cinc itineraris que els dos ajuntaments posen a disposició del visitant.
Els dos primers trajectes solquen els camins que, des de Sort, pugen fins a Llessui rere els passos de Les veus del Pamano, unes rutes que segueixen amb gran saviesa els camins ancestrals que unien els pobles de la vall. Són unes pistes delimitades de paret de pedra seca en què encara ressonen els crits del sagal guiant el ramat o el cantar de les noies anant a festa major.
El tercer itinerari proposa enfilar-se fins als llacs pirinencs de la Mainera, entorn en el qual es desenvolupa la novel·la Verd madur, de Josep Virós, un recorregut només apte per a bons excursionistes, que passa al peu del Montsent de Pallars i s’endinsa fins a racons recòndits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les dues últimes rutes rendeixen homenatge a l’escriptora Maria Barbal, dos itineraris que permeten descobrir aquell entorn rural d’Altron i Olp, pobles on estan situades les novel·les Pedra de tartera i Mel i metzines. Són traçats fàcils de recòrrer. Però no hi ha un sol camí per seguir, ja que art, gastronomia, museografia i literatura es donen la mà per ajudar el visitant a descobrir aquests recòndits paratges del Pirineu lleidatà i enamorar-se’n per sempre.

MÉS INFORMACIÓ

Patronat de Turisme de Lleida
www.lleidatur.com
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Camí de la Cabanera, s/n. Sort
www.turisme.pallarssobira.cat
Vall d’Àssua
www.valldassua.cat

VISITES

Museu de les Papallones de Catalunya
Pujalt. Telèfons: 973.62.07.43/655.475.661
www.papallones.net
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua – Centre d’Informació de Llessui
Antigues escoles de Llessui.
Llessui. Telèfon: 973.62.17.98
www.parcsdecatalunya.net

MENJAR I DORMIR

Hostal Andreva
La Torre de Llessui
Telèfon: 973.62.17.23
Pensió Can Trilla
Llessui
Telèfon: 973.62.17.19
Hotel Roch
Altron
Telèfon: 973.62.17.59
Hostal Vall d’Àssua
Altron
Telèfon: 973.62.17.38

GASTRONOMIA

Formatges exclusius de muntanya
Altron i Surp acullen dues formatgeries artesanes de primer ordre. A La Peça d’Altron, per exemple, Juanita Quesada i Jaume Orteu elaboren un formatge fumat de forma tradicional, sense additius i a base de llet crua de vaca. Un viatge a la sinceritat que desprenen aquests neorurals que van plantar llavor al Pallars fa més de 30 anys. I a Surp es pot visitar Casa Mateu, un establiment on Clara i Dimas, procedents de Granollers, es van instal·lar a la comarca el 2005 per elaborar iogurts de llet d’ovella i un formatge semicurat multipremiat. El tou és un autèntic despertar dels sentits.

La Peça d’Altron
Camí de les Bordes, s/n
Altron. Telèfon: 973.62.17.32
Formatgeria Casa Mateu
Surp. Telèfon: 973.62.14.05
www.formatgeriacasamateu.com

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Crònica de Joan Portell Rifà
Font: IDEES+TELETODO, núm. 87, 04/05/2012 (pdf)

Schultz, el Pallars i el català a l’Eurocambra

La influència de la literatura catalana
«Unes esplèndides obres literàries traduïdes a desenes de llengües han actuat com a motors del turisme cultural al Pallars»

El darrer 18 de gener, l’endemà de ser elegit president de l’Eurocambra, el socialdemòcrata alemany Martin Schultz va enviar un missatge a Catalunya, en manifestar públicament que no veu cap mena d’impediment per poder introduir un nou idioma a Brusel·les, i mostrar-se partidar de que els 5 eurodiputats catalans puguin adreçar-se en català als 788 eurodiputats del Parlament Europeu i s’escolti el català als plenaris.
I ens preguntem, com és que un polític europeu de pes, quan s’adreça al nostre país no ho fa amb admonicions severes pel deute de la Generalitat o pel seu dèficit? Quines influències pancatalanistes aboquen a aquest socialista alemany a plantejar a la mesa de l’Eurocambra la normalització de l’ús del català? Aquest és un aspecte gens banal si pensem que l’ús del català al Congrés dels Diputats és il·legítim.
Si tibem del fil, esbrinem que el president Schultz, de 56 anys d’edat, és un home culte, un lector empedreït, que descobrí la literatura catalana i la singularitat del nostre país tot llegint Les veus del Pamano, de l’admirat Jaume Cabré, i que a hores d’ara la seva «lectura de tauleta de nit» és la novel·la Jo confesso, del mateix autor.
Per descomptat, a ningú se li escapa que el Jaume Cabré de qui el Sr. Schultz es considera entusiasta va situar el Pallars Sobirà i la Vall d’Àssua en el moll de l’os de la novel·la del Pamano, i que la sèrie de TV3 basada en aquesta obra immortalitza llocs i paisatges pallaresos, com els estudis d’Enviny, el cementiri de Tírvia, les Bordes de Virós, la plaça d’Alòs d’Isil, les ziga-zagues de la carretera de Caregue, les vistes de Tornafort…
Parafrasejant una lletania que els economistes repeteixen darrerament com un mantra, tota esperança de creixement de la nostra economia haurà de venir del turisme i de les exportacions, de la internacionalització de la nostra producció. És poc previsible que l’economia del Pallars i la d’altres territoris del Pirineu remunti l’actual situació de crisi generalitzada gràcies a l’exportació de productes pirinencs, però hem d’admetre que si milers de lectors europeus poden fer centenars de kilòmetres per veure i viure els escenaris pallaresos creats per un novel·lista català, capaç d’enamorar un alemany president de l’Eurocambra és internacionalitzar el turisme [sic].
Encarrilar el turisme literari internacional cap al monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, d’on surt la fusta per elaborar el violí Storioni, del personatge Adrià Ardèvol, que lliga el fil argumental melòdic de Jo confessor, és internacionalitzar el Pallars.
Ras i curt, unes esplèndides obres literàries que han estat traduïdes a desenes de llengües han actuat amb molta eficàcia com a motors d’un turisme, el cultural, que cada cop pren més protagonisme en una oferta cada cop més diversificada, i han portat a Llessui, a Altron, a Sant Pere del Burgal o a la Vallferrera milers de visitants abans inabastables per a les nostres capacitats.
En el temps que som, hem de saber explorar i aprofitar qualsevol instrument que ajudi al creixement econòmic i a la sortida del túnel. Si, de retruc, els escenaris pallaresos esdevenen una raó més per alimentar la sensibilitat de polítics que tenen poder de decisió i fan decantar la balança europea cap a Catalunya… als pallaresos ens farà molt de goig!

Signat per Agustí López, diputat pirinenc al Parlament de Catalunya (CiU)
Font: LA MAÑANA, dilluns 5 de març del 2012 (enllaç)

Set desallotjats i un intoxicat al cremar-se una casa a Altron, a Sort

Emergències * Foc * Destrossada la coberta d’un edifici amb tres habitatges independents en aquest nucli * S’hauran de buscar un lloc per viure, ja que l’estructura està danyada * Tres hores * Els bombers van apagar les flames en unes tres hores i després hi van netejar la runa per seguretat

Un incendi registrat ahir a la matinada en una casa del nucli d’Altron, al terme municipal de Sort, va obligar a desallotjar set persones, una de les quals va haver de ser atesa per una intoxicació lleu per inhalació de fum. Els serveis d’Emergència van rebre una trucada a les 07.13 hores, en què els alertaven que s’estava cremant la casa Sobirà d’Altron, ubicada al quilòmetre 3 de la carretera de Llessui (LV-5223), un habitatge de grans dimensions que és un dels més característics d’aquest nucli del Pallars Sobirà. Aquesta casa està dividida en tres habitatges independents propietat d’una família, tot i que dos estan llogades a una parella i a tres joves que treballen a Port Ainé.
En el moment en què es va registrar el foc, possiblement a la xemeneia, les set persones que vivien als tres domicilis estaven dormint i van ser desallotjats. Deu dotacions dels bombers es van traslladar fins al lloc per sufocar el foc, que va ser controlat a les 08.30 hores. Un dels inquilins d’un dels apartaments va ser atès al mateix lloc dels fets per una inhalació lleu de fum encara que no va haver de ser traslladat a cap centre mèdic. Cap a les deu del matí, el foc va quedar totalment apagat després que les flames destrossessin la coberta de la casa i caussessin danys estructurals a les plantes inferiors.
També es van cremar alguns cables elèctrics que subministren la llum als carrers d’aquest nucli, d’una cinquantena de veïns. Efectius dels Bombers de la Generalitat van acompanyar a l’interior dels habitatges les set persones perquè hi recollissin alguns dels objectes personals, ja que fins que no es restauri la casa s’hauran de buscar un lloc alternatiu on viure. Els bombers s’hi van passar diverses hores retirant runa.

Els Mossos investiguen si el foc va començar a la xemeneia

Agents de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra van començar ahir una investigació per aclarir les causes de l’incendi i tot apunta que s’han de buscar a la xemeneia, que es va cremar i el foc es va propagar ràpidament per la coberta, que va quedar totalment destrossada. D’altra banda, els bombers també van sufocar ahir un altre foc a les Borges Blanques, després que es cremés la part superior d’una xemeneia. L’incendi es va registrar al número 57 del carrer Santa Justina i els bombers van apagar les flames en deu minuts sense que es registressin danys personals.

Crònica de M. Mas des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 26 de febrer del 2012 (enllaç)

Incendio en una casa de Altron, en el Pallars Sobirà, sin heridos

Sucesos

Un incendio en el municipio de Altron, cerca de la población de Sort y en el Pallars Sobirà, quemó ayer parcialmente una casa del centro del pueblo. El fuego se inició a las 7.15 horas de la mañana en la casa, separada en tres viviendas, y se desplazaron hasta el lugar diez dotaciones de los Bombers. Aunque había gente dentro de la casa durmiendo, no se dieron cuenta del incidente y salieron ilesos gracias al aviso de los vecinos y la rápida actuación de los Mossos.
Por otra parte, ayer en Lleida ciudad hubo un aviso de incendio en la avenida Corts Catalanes a causa de que se quemaron dos coches de bebé dentro de un portal.

Font: LA MAÑANA, diumenge 26 de febrer del 2012 (enllaç)

On deu ser el paradís?

Privat

El debat d’una moció sobre el tren de la Pobla al Parlament va obrir una polèmica entre els diputats de CiU Marta Alòs i del PSC Joaquim Llena sobre on és el paradís. La primera va explicar que amb el tren pot arribar fins a Altron, on hi ha el seu paradís, i Llena va replicar que el paradís és a les Valls d’Àneu. Que cadascú el posi on vulgui, però que deixin el tren de la Pobla.

Font: SEGRE, divendres 24 de febrer del 2012 (enllaç)

Informació pública

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE, Y MEDIO RURAL Y MARINO
Confederación Hidrográfica del Ebro · Comisaría de Aguas
Ref. 2011-EXT-46 SP/ty-p84 · EDICTO

Por resolución de la Confederación Hidrográfica del Ebro de fecha 15 de diciembre de 2011 se han extinguido los derechos del aprovechamiento de aguas a tomar del río de Berasti y destinadas a riego en Altrón, término municipal de Sort (Lleida), que fue otorgado por Prescripción a favor de D. José Nofre y Sausa e inscrito con el nº 31604 del Libro de aprovechamientos de aguas públicas.
No consta servidumbre alguna relacionada con dicho aprovechamiento.
Lo que se hace público para conocimiento del titular o sus familiares o dueños actuales cualesquiera del reseñado aprovechamiento (cumplimentando así lo dispuesto en el Art. 163.5 del Reglamento del dominio público hidráulico, al no haber podido localizar al aludido titular), para que puedan presentar las alegaciones o recursos que procedan y que estimen pertinentes conforme a la Ley 30/1992 sobre procedimiento administrativo, dentro de un plazo de 25 días, contados a partir del siguiente al que se publique este anuncio en el B.O. de esta provincia y en el tablón de anuncios del Ayuntamiento de Sort quedando de manifiesto el expediente en la Confederación Hidrográfica del Ebro, Pº de Sagasta 26-28, Zaragoza, en horas hábiles de oficina.

Zaragoza, 15 de diciembre de 2011
El Comisario de Aguas. P.D. El comisario adjunto, Antonio Coch Flots

Font: BOP LLEIDA, núm. 26, 21/02/2012 (enllaç)

La Diputació reforma la via a Llessui després d’anys de queixes

Comunicacions * Carreteres * Gairebé mig milió d’euros pr reparar 14 quilòmetres de carretera * Camí per a vianants * La Diputació també impulsa un camí de vianants per a discapacitats a Riucós

Els serveis de vies i obres de la Diputació han posat en marxa un projecte per portar a terme la reforma de la carretera de Llessui després de diversos anys de reclamacions i de queixes dels veïns de la localitat, pedania de Sort, sobre l’estat de la calçada.
La junta de govern de la Diputació va aprovar recentment contractar les obres de reforç del ferm i treballs complementaris per a tot el tram d’aquesta via, de gairebé 14 quilòmetres de longitud entre la rotonda de desviació, a l’entrada nord de Sort, i el nucli de població. En total, s’invertiran uns 450.000 euros en el projecte, que s’abordarà aviat, ja que els serveis encarregats de l’obra l’han tramitat per la via d’urgència.
L’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, va afirmar que es tracta d’una «vella reivindicació de l’ajuntament» i els veïns, i va explicar que el projecte inclourà una rotonda a Altron. Les queixes per l’estat de la via es remunten almenys a l’any 2009, quan els veïns de la vall d’Àssua van criticar les últimes reparacions dels clots de la via, que s’havien omplert amb grava.
D’altra banda, la Diputació preveu impulsar la construcció d’un camí de vianants per a discapacitats al barranc de Riucós i la Noguera Pallaresa.

Més informació: Diputació de Lleida
Crònica d’Helena Culleré des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 11 de desembre del 2011 (enllaç)

Pomes a 1.000 metres

Assajos en el sector rural * Diverses iniciatives promouen el cultiu de fruites a l’alta muntanya * Un viver salvaguarda arbres autòctons al Pallars Sobirà i una finca explora el negoci a l’Alta Ribagorça * La finca d’Orteu * Un terreny a 1.000 metres d’altura alberga pomeres i pereres, cultius més propis del pla de Lleida * L’objectiu * L’Associació Ribagorça Romànica vol que la gent de la comarca s’animi al cultiu comercial

Si fem una foto a la casa de Jaume Orteu i l’ensenyem a algú que no en conegui la localització, fàcilment la situarà en una zona de muntanya. En el seu disseny predominen la fusta i la pedra, i les seves formes segueixen cànons de zones fredes, on les teulades són més verticals per evitar que s’hi acumuli la neu. La casa és a Altron (Sort, Pallars Sobirà) a gairebé 1.000 metres d’altura. A les deu del matí d’un dia de finals d’octubre encara no hi toca el sol. El termòmetre no puja dels quatre graus.
L’envolten pins, avets i, a la llunyania, altes muntanyes pelades de vegetació. Una lògica al més pur estil alpí fins que es topa amb el jardí. Al terreny de davant de la casa, aquest pallarès de més de 80 anys hi té una plantació de pomeres i pereres. No més d’una desena, però en qualsevol cas la imatge fa pensar més en un jardí del pla de Lleida que de la vall d’Àssua. Des de fa temps cultiva arbres fruiters perquè no es perdin les varietats autòctones de la comarca. Té pomes de Sorpe, bones per menjar a taula i per fer melmelades, explica. També Senyoretes, que, assegura, són de força bona conservació.
Els arbres que mima diàriament són originaris del Pallars, i aguanten, igual que els avets i els pins del voltant de la casa, neu i baixes temperatures. «A casa meva, entre els 40 i els 50, carregaven camions de pomes quan a Lleida encara no n’hi havia», explica Jaume Orteu. I és que fins no fa tant de temps els marges dels camps del Pallars Sobirà estaven decorats per fileres d’arbres. Hi havia pereres, pomeres, cirerers, pruneres. Un rebost a l’aire lliure per a moltes famílies que els agricultors cuidaven a la vegada que conreaven les terres. Per evitar que les varietats locals es perdessin, el 2005 un grup d’experts del Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Consell Comarcal van iniciar prospeccions al territori amb l’objectiu de localitzar els pocs exemplars que encara quedaven. «L’abandonament dels treballs al camp va fer intuir que algunes de les varietats es podien estar perdent i que els seus usos ja no es difonien», explica Marc Sans, membre del projecte per a la conservació i la recuperació de les varietats tradicionals del Pallars Sobirà. Per localitzar-les s’ha recorregut a gent gran que, com Orteu, coneixen bé el territori i són dipositaris de la saviesa popular.

Preservació

El resultat: un viver de salvaguarda a Sort amb 20 varietats d’arbres locals i una guia que cataloga els fruits d’una cinquantena i difon la informació sobre els usos de cadascun. L’objectiu és evitar que es perdin aquests arbres i promoure tot el coneixement sobre l’aprofitament dels seus fruits que durant segles ha passat de generació en generació.
Mentrestant, a la veïna comarca pirinenca de l’Alta Ribagorça, una vintena de fileres d’arbres fruiters ocupen poc més de mitja hectàrea en una finca experimental a Llesp. Ja gairebé acaba la tercera campanya de recollida de pomes i peres, i en branques i caixes predomina el vermell. Hi ha pomes Rubens i Eveline, procedents d’Itàlia; Aurora, de Nova Zelanda; Milwa, de Suïssa. Fa tres anys, inspirats en models de producció de fruita d’altres zones muntanyoses de França i Itàlia, l’Associació Ribagorça Romànica va plantar 13 varietats de pomera comercial i un parell de pera aptes per a les altures i els climes freds, amb l’objectiu de provar si en la producció i la comercialització de la fruita de qualitat la comarca té una nova oportunitat de negoci.
«S’està aconseguint una millor coloració dels fruits, millor fermesa i qualitat gustativa que en peces cultivades a menys altura», afirma Ignasi Iglesias, investigador de l’IRTA. La collita d’aquest any, 30 tones per hectàrea. Peres i pomes es reparteixen als menjadors escolars de la comarca i als restaurants. «La gent del territori és la primera que ha de conèixer el projecte i creure-hi», diu Joan Perelada, president de l’Associació Ribagorça Romànica. L’objectiu és que alguns en cultivin com a negoci.

Crònica de Laura Gordó des de La Pobla de Segur
Font: EL PERIÓDICO, dimecres 7 de desembre del 2011 (enllaç)

Lo que nos dicen los animales

Maria Barbal publica ocho relatos con animales muy humanos como protagonistas * La autora cree que el mundo animal ofrece grandes lecciones a los humanos si se les sabe escuchar * Mis queridos animales * Maria Barbal (Tremp, 1949) ha escrito cuentos protagonizados por un dálmata, varios gatos, un galápago, un águila y una ardilla

Virginia Woolf escribió un relato sobre su perro loco Flush, Balzac contó las penas del corazón de una gata inglesa, ETA Hoffman las Opiniones de mi gato Murr, Béla Tarr dedicó un filme al caballo del que se apiadó un Nietzsche ya demente; y otros muchos escritores, como Lorca, Colette o Léautaud, dedicaron a sus gatos textos entrañables. Maria Barbal recupera los relatos recogidos en Bari (1998) y añade ahora otros tres inéditos en Cada dia penso en tu (Columna), con animales muy humanos como protagonistas. Sin ser fábulas morales a lo Swift, sí tienen una lectura alegórica, capaces de suscitar en los humanos, si se les sabe escuchar y se les entiende, un diálogo interno, lecciones sobre la soledad o la libertad, y aprender de ellos. «En L’àliga del Pla, está el cambio de visión de un niño, que al principio ve al águila como un peligro mortal, y ya mayor entiende su vuelo como la proyección humana de un sentimiento de libertad y de su autonomía, aunque al final quede la reflexión de que no es un animal tan poderoso, ya que tiene que descender de las alturas al llano para buscar los alimentos que escasean en las montañas y no le bastan para abastecerse».
«En el libro – dice – utilizo las experiencias que he tenido con los animales a lo largo de mi vida. Mi madre vivía en una casa de pueblo en la montaña con animales, antes de ir a Tremp, y en casa teníamos, en el terrado, conejos y gallinas. No le voy a decir cómo me ponía cuando se mataba un conejo para servirlo en la comida. Mi hija después sintió una gran pasión por los animales, y dejé que tuviera un gato; pero yo nunca he ido a buscarlos, siempre me los he encontrado por distintos motivos».
El gato tiene el prestigio de ser un animal misterioso e independiente, a menudo un medio para comunicarse con el más allá. Los gatos de Maria Barbal son más terrenales. En Un nom estrany, un homeless se topa en su vagabundeo por la ciudad con un cartel en el que se ofrece una sustanciosa recompensa a quien encuentre un gato casero perdido. Mientras el vagabundo, en un rincón de una calle olvidada, da buena cuenta de unas patatas fritas, aparece un gato hambriento, con quien comparte su pobre botín. El vagabundo, sin un céntimo en el bolsillo, pasa por alto la recompensa, el dinero, y prosigue su vida al margen de unas reglas a las que no quiere someterse.
En otro relato, un jilguero enjaulado es visitado por otro jilguero libre y, con la complicidad de su propietario, puede volar en libertad, pero, ay, gestionarla es difícil, y vuelve a la jaula para comer. ¿Un espejo de los jóvenes que quieren autonomía y al mismo tiempo no perder la seguridad que tenían de pequeños?
La autora está preparando una nueva novela, de la que aún no quiere hablar. «La tengo estructurada en mi mente, pero no he empezado a escribirla». Maria Barbal no se deja llevar por las prisas por publicar. Se desarrolla en un barrio obrero de Barcelona, como en Carrer Bolívia, y algún suceso de un pasado no lejano explicará el comportamiento de personajes del presente.

Crònica de Josep Massot des de Barcelona
Font: LA VANGUARDIA, dissabte 26 de novembre del 2011 (enllaç)