SORT ACTUAL

Iniciativa del Memorial Democràtic
Defineix cinc àrees: República, guerra civil, rereguarda, exili i antifranquisme
L’Administració subvenciona 41 projectes per recuperar patrimoni

Els vestigis d’una guerra sovint es converteixen en símbol de pau i, de passada, en un reclam turístic. Almenys aquest és el propòsit de la Generalitat de Catalunya, que ha elaborat una xarxa de rutes i espais de la memòria històrica a través de la qual els ciutadans puguin conèixer, en uns casos, o recordar, en uns altres, els escenaris d’alguns dels episodis més amargs del període que va de l’any 1931 fins a l’arribada de la democràcia.
El Govern ha creat una marca, Espais de Memòria, que servirà per identificar aquestes rutes situades en cinc àrees que ha batejat com a territoris de memòria: Segona República; guerra civil (centrat en la batalla de l’Ebre i els fronts del Segre i el Pallars); rereguarda (espais concentrats a la Catalunya central); exili (inclou tota la zona dels Pirineus) i antifranquisme.
El conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va remarcar ahir en la presentació d’aquesta iniciativa que no es tracta de «reobrir ferides», sinó que es pretén «potenciar valors democràtics com per exemple la llibertat o la justícia». Saura va insistir que el que fa la Generalitat és el mateix que ja fa anys es va impulsar en països com França, amb els vestigis del desembarcament de les tropes aliades a Normandia, o la recuperació dels escenaris de la dictadura militar a l’Argentina, un país on les ferides encara són més recents.

Un parvulari republicà

El Govern ha previst que cada territori de la memòria tindrà un centre o més de referència encarregat de divulgar informació sobre els itineraris i espais visitables de la zona. Així, als centres ja existents com la Presó Museu de Sort (Pallars Sobirà) i el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Alt Empordà), s’hi sumaran el Centre d’Estudis per a la Democràcia a Mollet del Vallès i el centre Pirineus en Guerra a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Uns quants projectes més permetran recuperar patrimoni a través del qual es podrà recrear part de la història. És el cas del parvulari de la República de Palamós (Baix Empordà) i la seu de la Federació Obrera de Molins de Rei (Baix Llobregat). El Govern vol que ajuntaments i universitats s’impliquin en la rehabilitació d’aquest patrimoni històric sovint ignorat. Per això aquest any destinarà 1,5 milions d’euros a impulsar aquests projectes. L’Alt Pirineu i l’Aran, amb 10 propostes, és la zona que impulsarà més iniciatives.

Crònica de Neus Tomàs des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 26 d’abril del 2008 (enllaç)

Cinc rutes recuperaran la memòria històrica catalana des de la Segona República fins a la Transició, segons va anunciar ahir el conseller d’Interior Joan Saura. L’objectiu és senyalitzar amb un mateix indicatiu els vestigis d’aquest període, que s’agruparan en cinc rutes, Territoris de Memòria. A Lleida es podran visitar, entre d’altres, els búnquers de Montellà i Martinet, l’exposició Els Pirineus en guerra a la Pobla i la presó de Sort.

Font: SEGRE, dissabte 26 d’abril del 2008 (enllaç)

El presidente de la Diputación presentó la oferta de Ponent en el Saló Internacional de Barcelona

El presidente de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert, reclamó ayer la puesta en marcha de los trenes lanzadera de alta velocidad que aumentarán la frecuencia de trenes AVE en Lleida y posibilitarán unos precios más asequibles para los usuarios, algo que según el presidente favorecerá al turismo de las comarcas de Lleida.
Gilabert criticó el hecho de que RENFE no tenga fecha para estos trenes, cuando había anunciado su puesta en marcha para el mes de abril y aseguró que intentará reunirse con la operadora la próxima semana para que le aclaren los plazos que tienen previstos.
El presidente de la Diputación, que ayer participó en la presentación de la oferta turística de Lleida en el Saló Internacional del Turisme de Catalunya, calificó de «prohibitivos» los precios del AVE en esta línea Barcelona-Lleida-Madrid y lamentó que RENFE no haya puesto un servicio de abonos que haga más asequibles los billetes «que ahora sólo pueden permitirse los ejecutivos de cierto nivel, no los turistas». Estas declaraciones ligan con los datos presentados anteriormente, donde se dejó claro que el 60 por ciento de turistas de Lleida proceden del propio territorio catalán.
También desde Turisme de Lleida, el órgano de promoción turística de la capital, y por boca de la concejala de Economia, Comerç i Turisme, Montse Mínguez, se explicó que están esperando a que los precios del AVE sean más asequibles para lanzar packs de fin de semana en la ciudad de Lleida que incluirían el viaje, la estancia y varias actividades, dependiendo de si hay alguna actividad especial en Lleida. Ésta es una de las novedades que presentó Turisme de Lleida en el SITC 2008.
Otro punto que presentaron es la nueva etapa de la Domus Templi, la ruta del Temple, en la que la capital de Ponent participa junto a Monzón, Miravet, Tortosa y Peñíscola. Mínguez explicó que se habilitará una nueva web y un nuevo folleto para relanzar esta iniciativa que se creó hace algunos años. Además, crearán paquetes conjuntos para que el visitante pueda ver los cinco castillos que forman la ruta en un fin de semana. También, coincidiendo con el 800 aniversario del nacimiento de Jaume I el Conqueridor se montará una exposición itinerante.
Por otra parte, el Patronat de Turisme de la Diputación de Lleida, bajo la marca Ara Lleida, presentó en el SITC 2008 que se celebra estos días en Fira de Barcelona, toda la oferta turística de las comarcas de Lleida. Dentro del estand de Lleida se incluyeron distintos consells comarcals y distintas entidades que ofrecen sus novedades de ocio en esta feria dedicada al sector turístico y destinada al usuario final.
Entre las novedades que los usuarios podrán ver en el estand de Lleida están la colección de campanarios románicos de la comarca de l’Alt Urgell, el Camí de la Llibertat, un museu de pau a la frontera del Pallars Sobirà, los Castells de Frontera del Jussà, la Ruta de la Guerra Civil de la Segarra, la gastronomía y un nuevo centro de bicicleta todo terreno (BTT) de la Noguera o el Camí de l’Aigua de l’Alta Ribagorça, entre otros productos.
Durante la jornada de ayer, en que se inauguraba el Saló Internacional, tuvo un especial protagonismo en el estand de Ara Lleida la gastronomía. La Associació Artesans Alimentaris del Pirineu, formada por 11 productores del Pirineo, realizó una cata de sus productos 100 por cien artesanos y naturales.
Gilabert defendió la importancia de los productos locales de calidad y de la gastronomía de Lleida como elemento vertebrador de la oferta de Ponent, basada en el paisaje, el patrimonio y los alimentos.

Crònica de Sergi Martí des de Barcelona
Font: LA MAÑANA, divendres 18 d’abril del 2008 (enllaç)

Crítiques al Govern
Guillot respon a Duran que alcaldes de CiU treballen en el programa

A més de queixar-se de les pressions que rep dels seus correligionaris arran de la negociació amb els socialistes a Madrid, Josep Antoni Duran Lleida va dedicar bona part de la seva carta setmanal a criticar novament el Memorial Democràtic, que impulsa la Generalitat per homenatjar les víctimes de la guerra civil i el franquisme.
En la seva epístola electrònica d’ahir, el líder d’Unió va ser especialment dur amb el conseller Joan Saura. «Tot el procés del Memorial és un pur exercici de sectarisme dels hereus del comunisme», afirma Duran. I considera «un gravíssim error» que José Montilla hagi permés a Saura arribar «tan lluny com ha arribat».
Després d’afirmar que, en mans dels polítics, la memòria deixa de ser història i «es converteix en un exercici de parcialitat i subjectivitat», el secretari general de CiU reclama que alguns consellers «demanin perdó pel que van fer els seus partits». Duran cita com a exemples l’assassinat a mans de presumptes agents soviètics d’Andreu Nin, líder del POUM, i l’afusellament del dirigent democristià Manuel Carrasco i Formiguera, «que va haver de fugir per evitar que l’assassinessin els incontrolats consentits».
Jordi Guillot, secretari general d’ICV i exdirigent del PSUC, va replicar que Duran prefereix una ciutadania sense memòria que homenatjar les víctimes i va recordar que alcaldes de CiU com el de Sort i el de Figueres també estan portant a terme projectes de recuperació de la memòria històrica.

Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 29 de març del 2008 (enllaç)
Més informació: Museu-Presó del Camí de la Llibertat