El Pirineu, clau en la memòria històrica

Turisme · Cultura
Les comarques lleidatanes de muntanya acumulen més d’una quarta part del patrimoni recuperat des de la Segona República · Una guia recull una vintena d’actuacions
Mapa · Presenten a Montellà i Martinet un mapa amb tota la informació per visitar els espais recuperats

Més d’una quarta part del patrimoni recuperat a Catalunya del període comprès entre la Segona República i els primers anys de la democràcia (1931-1980) es concentra al Pirineu de Lleida. Es tracta d’una vintena d’espais de memòria rehabilitats a l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Val d’Aran, el Pallars Jussà i el Sobirà.
Per promoure’n el coneixement, el Govern ha editat un mapa guia amb el nom de Pirineus, territori de memòria, que reuneix tota la informació necessària per visitar i conèixer aquests espais històrics. El full informatiu, que ja es va presentar al febrer a Sort, es va promocionar ahir a l’ajuntament de Montellà i Martinet. El director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, va explicar que a part de voler donar a conèixer i promocionar aquests espais, l’objectiu d’aquest recurs, el mapa guia, és «rellançar econòmicament el territori a través del turisme cultural». Segons el director del Memorial, de moment el document recull els 20 espais de memòria recuperats, però no descarta ampliar-lo a altres de nous, ja que «la memòria històrica és immensa». Tots són vestigis i espais que fan referència directa a la Guerra Civil o a la defensa dels búnquers durant la Segona Guerra Mundial, com és el cas dels de Martinet. Abans de la presentació hi va haver una visita guiada al parc de búnquers de la localitat.

Més informació: Presó-Museu del Camí de la Llibertat
Crònica de Cynthia Sans des de Montellà i Martinet
Font: SEGRE, dimecres 4 d’abril del 2012 (enllaç)

Guia de la memòria històrica del Pirineu

El Memorial Democràtic va presentar ahir a Sort el mapa-guia Pirineus, territori de memòria, que reuneix vint espais relacionats amb la Guerra Civil, els maquis o la Segona Guerra Mundial recuperats a les comarques pirinenques. La publicació també inclou informació sobre dos centres de referència que ofereixen visites guiades: el Parc dels Búnquers de Martinet i la presó museu Camí de la Llibertat de Sort. Catalunya té actualment 77 espais de la memòria, senyalitzats i visitables en diferents comarques.

Més informació: Presó-Museu Camí de la Llibertat
Font: SEGRE, dimarts 28 de febrer del 2012 (enllaç)

L’Espai Memorial Democràtic inicia el seminari sobre l’Holocaust impulsat per Agustí López des del Parlament

Aquest seminari és fruit d’una proposta de resolució presentada al Parlament pel diputat de CiU i alcalde de Sort i que va ser aprovada per unaminitat el passat mes de febrer

L’Espai Memorial Democràtic va donar el tret de sortida ahir al seminari sobre l’Holocaust, la deportació i l’extermini. Aquest seminari és fruit d’una proposta de resolució presentada al Parlament per Agustí López, diputat de CiU i alcalde de Sort, i aprovada per unaminitat el passat mes de febrer de 2010. López, que va assistir a la sessió inaugural d’aquest seminari, ha destacat que «el coneixement de la història de la humanitat és un dels fonaments de la cultura i una eina imprescindible per al lliure desenvolupament de l’ideari de la gent jove amb l’objectiu de propiciar la reflexió i l’esperit crític». En aquest sentit, «hi ha episodis històrics que cal mantenir presents per tal d’evitar que caiguin en el pou de l’oblit i serveixin de recordatori dels errors del passat».
El seminari, que està format per cinc sessions temàtiques, pretén formar en la memòria de l’Holocaust, la deportació i altres genocidis del segle XX al professorat i donar eines per treballar a les aules aquest període fosc de la història d’Europa. El diputat de CiU ha recordat que l’Estat francès va crear en el seu dia un organisme de memòria de l’Holocaust, anomenat Memorial de la Shoah, la institució més gran d’Europa dedicada a la Shoah, que desenvolupa amb èxit la tasca de mantenir viu el record de l’aniquilació pel règim nazi d’uns 6 milions de jueus.
López ha explicat que a 1r de Batxillerat, a la modalitat d’humanitats i ciències socials i a la matèria Història del món contemporani, en el seu bloc núm. 3 Conflictes i canvis a la primera meitat del segle XX, apareix la unitat Antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu. A més, entén que «la formació i l’aprofundiment del coneixement dels professors catalans sobre aquest odiós episodi històric òbviament pot perfeccionar els continguts que han de rebre els joves estudiants».

Font: CiU NOTA DE PREMSA, dijous 13 de gener del 2011 (enllaç)

Actos de homenaje en Sort

El 14 de octubre de 2010, una fecha de especial significación para Yeager y para la aviación, el general visitó Sort para recorrer los parajes protagonistas de la evasión que protagonizó en 1944 huyendo de los nazis. Por tal motivo el alcalde del ayuntamiento de Sort, Agustí López, en colaboración con el historiador Josep Calvet, solicitó al Ejército del Aire el apoyo institucional al citado homenaje.
El Jefe de Estado Mayor del Ejército del Aire (JEMA) decidió nombrarle “Piloto Honorario” del Ejército del Aire y designó al General Jefe de Movilidad Aérea, General de División Eduardo Gil Rosella para que acudiese a dicho acto, acompañado por el Jefe de la Sección de Relaciones Internacionales del Estado Mayor del Aire, Coronel Jesús López López.
Igualmente, a dicho acto acudieron el Secretario de Relaciones Institucionales de la Generalitat de Catalunya, el Presidente de la Diputación, el Subdelegado de Defensa, el Jefe de Estudios de la Academia General Básica de Suboficiales (AGBS) de Talarn, el Jefe de la Comandancia de la Guardia Civil y el Jefe de los Mossos d’Esquadra. Por parte norteamericana acudieron cuatro oficiales de la USAF destinados en la Embajada de este país en Madrid.
Después de firmar en el Libro de Honor del Ayuntamiento, se hizo un breve recorrido por el pueblo, visitando la cárcel donde estuvo retenido preventivamente y el hotel donde fue alojado. Posteriormente, en el cine del pueblo, las distintas autoridades le dirigieron unas breves palabras y en nombre del Jefe de Estado Mayor del Ejército del Aire, el general Rosella le entregó el Diploma y las alas de Piloto, conocidas popularmente como el Rokiski que le acreditan como piloto honorario, el mismo día que se celebraba el 67º aniversario del más célebre de sus vuelos.
Yeager contestó con unas sentidas palabras de agradecimiento a todas las autoridades y vecinos de Sort y como anécdota, le pidió al general Rosella que además de las Alas porqué no le daba el avión completo.
El Ejército del Aire ha demostrado una vez más su arraigo y su apoyo a los grandes y pequeños acontecimientos aeronáuticos y ha estado presente un un pequeño rincón del Pirineo leridano, recibiendo además el agradecimiento de los distintos representantes institucionales y de los vecinos de Sort.

Text de Jesús López, Coronel d’Aviació
Jesús López és el Coronel en cap de la Secció de Relacions Internacionals de l’Estat Major de l’Aire
Font: REVISTA DE AERONÁUTICA Y ASTRONÁUTICA, núm. 799, desembre 2010 (enllaç)

Charles Elwood (Chuck) Yeager

Homenaje de un pueblo del Pirineo leridano (Sort) a un héroe de la aviación norteamericana

El día 31 de marzo de 1944, la Guardia Civil de Vielha (Val d’Aran) trasladó hasta Sort (Pallars Sobirà) a un grupo de quince militares del ejército del aire norteamericano. Siete de ellos formaban parte de la tripulación de un aparato Bombarder B24 Liberator del 565º escuadrón de la 389ª brigada que se había estrellado el día 5 de marzo en Marmade (Lot-et-Garonne, Aquitania, Francia). Eran los alféreces Carl T. Nall y Herman Siedel y los sargentos William J. Gabonay, Kenneth M. Walley, William Malasko, Michael J. Negro, Richard Weiss y Travis J. Ross.
Formaba parte del grupo el entonces alférez cadete Charles E. Yeager que el mismo día 5 de marzo había sido abatido por los alemanes en Nerac, un pueblo situado en el departamento de Lot-et-Garonne, cuando pilotaba un aparato P-51B Mustang del 363º escuadrón de la 357ª brigada y que realizaba tareas de apoyo al bombardero. Yeager conseguiría sobrevivir después de lanzarse en paracaidas. El resto de la expedición estaba integrada por Robert Krengle, Francis Witt, Jennings Beck, Omar Patterson, Kenneth Leach y Severino Fernández.
Todos estos militares habían sido detenidos por la Guardia Civil en territorio español tras cruzar a pie los Pirineos huyendo de los nazis. Las montañas pirenaicas se convirtieron, durante los años de la Segunda Guerra Mundial (1939-1944), en el escenario de un constante paso de personas que, desde Francia o Andorra, llegaban a territorio español para huir de la barbarie nazi o combatir, desde Inglaterra o el norte de África, junto a los aliados.
Guías, evadidos y fuerzas policiales hicieron de estas tierras su hábitat natural desafiando las temperaturas extremas, las nevadas del invierno, el relieve accidentado y la estricta vigilancia a uno y otro lado de la frontera. Los Pirineos volvieron a ser territorio de refugio para miles de personas, como había sucedido durante otros conflictos bélicos, los más recientes la Primera Guerra Mundial y la Guerra Civil española.
Estos evadidos pueden ser clasificados en tres grupos. Los franceses, que huían por patriotismo y resistencia, con intención de incorporarse al ejército que los generales Giraud y De Gaulle organizaban en el norte de África y, a partir de la primavera de 1943, huir del Servicio de Trabajo Obligatorio que mandaba a trabajar a Alemania a todos los chicos en edad militar. Los judíos de muchas nacionalidades que lo hacían por supervivencia, dada la persecución que los nazis habían iniciado contra ellos. Por último, los aviadores aliados, preferentemente norteamericanos y británicos, que después de ser abatidos en el frente de guerra, intentaban retornar a Inglaterra para reincorporarse a los combates.
Éste es el caso de Charles E. Yeager. Charles Elwood Yeager había nacido en Myra, Virginia Occidental (EE.UU.), el 13 de febrero de 1923. Se alistó en la USAAC (US Army Air Corps) para servir como mecánico de aviones y en julio de 1942 fue seleccionado para participar en un curso de pilotos, en el que demostró un gran talento en el mando de aeronaves. Acabó graduándose en marzo de 1943.
En 1944 fue destinado al Reino Unido para pilotar aviones de caza Mustang P-51, hasta que el día 5 de marzo de 1944 su aeronave fue abatida cerca de Nérac (Lot-et-Garonne). Fue recogido por resistentes franceses (maquis) que lo escondieron, junto con otros aviadores norteamericanos, en granjas de la zona. Posteriormente permanecieron, entre otros lugares, en Ambrus y Casteljaloux hasta que fueron conducidos a una granja situada a cuatro kilómetros al sur de Nérac. Al día siguiente, a bordo de un camión, emprendieron el camino hacia los Pirineos pasando por Condom (Gers), Lannemazan (Hautes-Pyrénées), Montréjeau (Haute-Garonne) hasta llegar a Mazères-de-Neste (Hautes-Pyrénées). De allí fueron transportados a Saint-Béat (Haute-Garonne), desde donde iniciaron, la misma noche del día 26, y separados en dos grupos, el recorrido para cruzar a pie los Pirineos acompañados por guías.
Los guías, como de costumbre, los dejaron justo en la frontera y el día 28 de marzo llegaron a Bossòst (Val d’Aran), donde fueron detenidos por la Guardia Civil que los retuvo en su cuartel. Allí, dada su condición de militares del ejército aliado, se les permitió comunicarse telefónicamente con la embajada de los Estados Unidos en España.
Después pasaron por Vielha, desde donde fueron trasladados hasta Sort a través de la única carretera que en aquellos años conectaba el valle de Arán con el resto de Cataluña y que discurría por el puerto de la Bonaigua. El túnel de Vielha todavía se estaba construyendo, y a pesar que desde 1941 se podía cruzar a pie, no fue inaugurado hasta 1948.
La Guardia Civil de Sort recibió de sus compañeros de Vielha este numeroso grupo de pilotos norteamericanos y seguidamente inició las formalidades que se habían establecido en este tipo de casos. En pleno año 1944, la posición del régimen de Franco acerca de los evadidos que llegaban a España se había suavizado. Las presiones alemanas para que retornara a los detenidos a territorio francés ya no tenían efecto y, en cambio, la embajada norteamericana en Madrid iba consiguiendo imponer sus criterios favorecidos por las necesidades económicas, estratégicas y políticas de Franco quien, poco a poco, se iba dando cuenta de que serían los aliados quienes ganarían la guerra.
En este contexto, los refugiados norteamericanos recibieron un trato deferente. Roberto García Estrada, el representante de su consulado en Barcelona, encargado de atender a los evadidos que llegaban a través del Pirineo de Lérida, ya había realizado las gestiones pertinentes. El día 31 de marzo, la Guardia Civil de Sort sabía lo que tenía que hacer. Los condujo a la prisión del partido judicial, donde les anotaron en el registro de prisioneros para que quedase constancia, pero, acto seguido, fueron llevados al Hotel Pessets. Allí, sus propietarios, Ramon Aytés y Paquita Farré, los atendieron de la mejor manera posible. Comida caliente y un esperado baño de agua caliente les permitieron recuperar fuerzas después de los peligros y las peripecias que pasaron para llegar a España. El consulado se ocupaba de abonar los gastos ocasionados por su alojamiento e incluso los evadidos recibían una asignación económica para hacer frente a los pequeños gastos generados mientras permanecían en Sort o allá donde fueron trasladados.
Con todo, la estancia de Yeager y sus compañeros en Sort fue corta. La diligencia de los representantes diplomáticos de su país propició un rápido traslado con destino a Madrid. Pese a todo, el trayecto hacia la capital de España fue más largo de lo que se podía esperar.
El siguiente paso fue la ciudad de Lérida, donde llegó el mismo día 1 de abril de 1944. Estuvo alojado en el Hotel Palace, ubicado en plena calle Mayor, principal arteria comercial y ciudadana de la capital del Segrià. La estancia se prolongó durante casi quince días a pesar de la insistencia de su embajada para que fuese trasladado a Alhama de Aragón (Zaragoza), lugar donde el gobierno de Franco había acordado albergar a los aviadores aliados en espera de que sus representaciones diplomáticas preparasen la documentación que facilitase su salida de España. Conducido a esta pequeña población, conocida por sus establecimientos de aguas termales, Yeager se alojó en Termas Pallarés hasta que se fue a Madrid.
En Madrid, el día 15 de mayo de 1944, Yeager tomó el tren en dirección a Gibraltar. El día 21 voló hacia Bristol, en el Reino Unido. Al llegar a Inglaterra se reintegró al 363º Escuadrón de Combate, a pesar de la estricta política de que ningún piloto evadido volviese a volar sobre territorio enemigo. Durante el resto de la contienda, Yeager demostró una excepcional visión, aptitud de pilotaje y liderazgo en combate. Fue reconocido como el primer piloto norteamericano en convertirse en un «as en un día», abatiendo cinco aviones enemigos en una misión el día 12 de octubre de 1944, y finalizó la guerra con 12,5 victorias certificadas con tan sólo 22 años de edad.
Cuando la Segunda Guerra Mundial acabó, Yeager siguió en las Fuerzas Aéreas de los Estados Unidos (USAF), se convirtió en piloto de pruebas y fue seleccionado para volar con el avión propulsado con cohetes Bell X-1 dentro del programa del Comité Nacional Consultivo de Aeronáutica (NACA), precursor de la NASA, para la investigación del vuelo de alta velocidad.
Su gesta más célebre sucedió el 14 de octubre de 1947, cuando superó la velocidad del sonido, volando con el Bell X-1 a una altura de 45.000 pies (13.700 metros). El avión X-1, bautizado Glamorous Glennis en honor a su esposa, está expuesto en el Museo del Aire y el Espacio del Instituto Smithsonian de Washington D.C.
Yeager rompió muchas otras barreras de velocidad y batió numerosos récords de altura. También fue uno de los primeros pilotos norteamericanos que voló con un MiG-15 soviético, después de que un piloto norcoreano desertara con el aparato en Corea del Sur. Durante la última mitad del año 1953, se involucró con el equipo de las Fuerzas Aéreas de los Estados Unidos que trabajaba con la aeronave Bell X-1A, diseñada para sobrepasar a Mach 2 en vuelo a nivel.
Entre julio y noviembre de 1958, como teniente coronel, Yeager fue comandante de vuelo en la base aérea de Morón de la Frontera (Sevilla), donde voló al Rey Juan Carlos, quien por aquella época se encontraba realizando su formación como militar.
En 1962, fundó la Escuela de Pilotos de Investigación Aerospacial de la USAF y formó a astronautas para la NASA y la USAF. Fue precisamente un accidente con uno de los F-104 de la escuela lo que puso fin a sus intentos de batir récords. Entre diciembre de 1963 y enero de 1964, Yeager completó cinco vuelos con el avión de la NASA M2-F1. En 1966, ejerció el mando de la 405ª Ala de Vuelo, unidad desplegada en el sur de Vietnam y en el sureste asiático.
Allí completó 414 horas de vuelo de combate, principalmente con el bombardero ligero B-57. En 1968 consiguió el ascenso a General de Brigada y en julio del año siguiente fue destinado como jefe segundo de la decimoséptima fuerza aérea.
En 1975, después de ser destinado a Alemania y Pakistán, se retiró de las fuerzas aéreas, pero continuó volando para la USAF y la NASA como piloto de pruebas asesor en la base de la fuerza aérea de Edwards, en el estado de California.
El 14 de octubre de 1997, coincidiendo con el 50 aniversario de su histórico vuelo, Yeager voló con un nuevo Glamorous Glennis, un F-15, a Mach 1. En 2005, le fue otorgada la segunda estrella de general.
El general Yeager es un militar extraordinariamente reconocido y admirado en su país. El aeropuerto Yeager, en Charleston (Virginia Occidental), lleva su nombre al igual que el puente General Chuck Yeager que cruza el río Kanawha. Fue presidente del programa Águila Joven de la Asociación de Aviación Experimental (EAA) y miembro de la comisión investigadora de la explosión del transbordador espacial Challenger durante la misión STS-51-L en 1986.
Yeager es el protagonista principal del libro Lo que hay que tener (The Right Stuff), de Tom Wolfe, y de la subsiguiente película titulada Elegidos para la gloria, donde hace una pequeña aparición.

Text de Josep Calvet, Doctor en Història Contemporània.
Autor del llibre Las montañas de la libertad, Alianza Editorial, 2010
Font: REVISTA DE AERONÁUTICA Y ASTRONÁUTICA, núm. 799, desembre 2010 (enllaç)

L’increïble vol de l’avió fantasma

Memòria històrica * El Museu de Sort exposa dos bimotors alemanys caiguts al Pallars a la II Guerra Mundial. Un dels aparells va recòrrer 200 quilòmetres sense tripulació abans d’estavellar-se a Espot. * Bibliografia * Pla Blanch reconstrueix a “Avions alemanys caiguts al Pallars” el periple dels dos aparells * L’enigma * El Dornier va caure a Espot el 24 d’agost del 1943; no s’hi va localitzar cap tripulant

24 d’agost del 1943. Els instruments del bombarder Dornier DO-214, joia de la Luftwaffe, havien fallat, i la tripulació no es veia capaç d’orientar-se en la nit. L’aparell sobrevolava Baiona, centenars de quilòmetres al sud de la seva base, a l’aeròdrom parisenc de Villaroche. Abans que s’esgoti el combustible, els quatre homes de la tripulació salten en paracaigudes. Comença aquí l’increïble, fascinant periple de l’aparell, que va anar a estavellar-se en una cresta rocosa a prop de 2.700 metres d’alçada, just damunt de l’Estany Negre, al municipi d’Espot: havia sobrevolat prop de 200 quilòmetres del Pirineu – ¡i sense pilot! – abans de caure a les muntanyes pallareses! Una prosa aèria que l’historiador Josep Pla Blanch ha reconstruït a Avions alemanys caiguts al Pallars durant la II Guerra Mundial (Garsineu) i que des d’aquesta setmana forma part dels (molts) atractius del Museu de Sort – ja saben, l’antiga presó del municipi reconvertida en espai que evoca el pas de fugitius de l’Europa nazi a través de la carena. El Museu ha incorporat als seus fons la ràdio del Dornier caigut – no pas abatut – a Espot, i un no pot deixar d’imaginar que va ser amb aquest mateix aparell amb què la tripulació devia comunicar-se per última vegada amb la seva base abans de saltar al buit.
Val a dir que era un vol d’instrucció de llarg recorregut, i que va tenir un final doblement tràgic: d’una banda, un dels quatre tripulants – el sergent Alfred Gindler, ¡precisament l’operador de ràdio! – va morir durant el salt, en no obrir-se-li el paracaigudes, i les seves despulles descansen avui al cementiri militar de Berneuil, a la Charente-Maritime. Els seus tres companys d’aventura es van salvar – sembla – però Pla no ha pogut identificar-los i sosté que el més probable és que no sobrevisquessin a la conflagració. La paradoxa és terrible: si haguessin mort en el salt, com el sergent Gindler, avui tindrien una tomba amb nom i cognom a Berneuil. La dèria de l’historiador pel cas de l’avió fantasma arrenca al 1968, quan va visitar per primera vegada la denominada Cresta de l’Avió, i no ho va deixar córrer fins que al 1986 va resoldre l’enigma de l’avió fantasma, amb l’ajut d’un historiador militar alemany que el va posar sobre la pista del Dornier desaparegut. Desaparegut pels arxius germànics, és clar, que desconeixien el destí de l’avió, i anònim per als espanyols, que ignoraven com i per què l’aparell s’havia estavellat a Espot.

Un cadàver calcinat

Però encara n’hi ha més: l’incansable Pla va reconstruir l’últim vol d’un segon bombarder que va anar a estavellar-se a les muntanyes pallareses: en aquest cas va ser un Junkers Ju-88, que la matinada del 25 de març del 1944 va caure envoltat de flames – potser bengales per il·luminar un possible aterrament d’emergència, especula l’autor – a la muntanya d’Enviny, prop de l’anomenada Font de Cabristà, a 2.100 metres d’altitud. També d’aquest segon bimotor n’exposa la Presó-Museu de Sort una bona col·lecció de peces – una part de l’ala i una bombona d’oxigen… Llàstima que no s’hi conservin les restes dels motors, de les metralladores, bombes i, sobretot, del fusellatge que apareixen a les fotografies d’època – però en canvi els misteris persisteixen, sis decennis després de l’accident, multiplicats per la presència d’un cadàver, les despulles calcinades d’un sol tripulant de qui l’única característica física que en van poder detallar els equips de rescat va ser, diu Pla, «que al clatell li quedaven restes de cabell pèl-roig». Glups.
L’anònim aviador – «Un cadáver hallado en un aparato Junker nº 967 de nacionalidad alemana», diu el llibre d’òbits – va ser enterrat el 28 de març al cementiri d’Enviny, i al gener del 1982 va ser traslladat al cementiri militar alemany de Cuacos de Yeste (Càceres), on avui reposa sota el desolador epitafi d’«Ein unbekannter Deutscher Soldat». És a dir, Un soldat alemany desconegut. Persisteixen els enigmes al voltant del Junkers: ¿per què va caure: atac enemic o avaria?, es demana Pla. ¿Per què es va recuperar el cos d’un sol, quan la tripulació del bombarder la integraven quatre homes? ¿Es van llençar els companys en paracaigudes i ell va preferir quedar-se a bord fins al final? ¿Què en pensaria del vers de Papasseit: «El més bonic ocell, que és l’avió?»

Més informació: Ajuntament de Sort
Crònica d’Andrés Luengo des d’Escaldes-Engordany
Font: EL PERIÓDICO D’ANDORRA, dimarts 14 de desembre del 2010 (enllaç)

Donen una peça d’avió al Museu de la Llibertat de Sort

Imma Gallardo, en representació de l’Ajuntament de Sort, va rebre el passat dia 4 de mans de Vicente Montearriba una peça d’un avió alemany, estavellat a la vall de Peguera, dins de l’actual parc nacional, a l’agost del 1943. La peça pertany a l’aparell de ràdio del Dornier DO-217, i quedarà exposada al costat d’altres d’aquest mateix avió i d’un altre, al museu Camí de la Llibertat. El museu reivindica la importància del Pallars Sobirà durant la Segona Guerra Mundial, quan va rebre milers d’europeus que fugien de l’Europa ocupada pels nazis.

Més informació: Presó-Museu del Camí de la Llibertat
Font: SEGRE, dissabte 11 de desembre del 2010 (enllaç)

Lleida dignifica els espais de memòria

Llimiana va entrar a formar part ahir de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, que ja compta amb més de 70 punts repartits per tota la geografia catalana. A la província de Lleida, a principis d’aquest mes de novembre es va constituir el consorci Pirineus, territori de memòria, que treballarà per impulsar la recuperació i la difusió del Parc de Búnquers de Martinet, la presó museu de Sort i el futur centre Els Pirineus en guerra de la Pobla. Així mateix, el cementiri de la ciutat de Lleida compta des d’aquest mes amb quatre monuments que recorden les víctimes de la Guerra Civil.

Font: SEGRE, diumenge 21 de novembre del 2010 (enllaç)

Impulsen els espais de la Guerra Civil al Pirineu

Patrimoni * Memòria històrica * Creen un consorci per dinamitzar búnquers i museus

L’ajuntament de Martinet va ser l’escenari ahir de la constitució del consorci Pirineus, Territori de Memòria, que treballarà per impulsar la recuperació i la difusió dels espais de memòria de l’Alt Pirineu.
En concret, es tracta del Parc dels Búnquers de Martinet, la presó museu de Sort i el futur centre Els Pirineus en guerra de la Pobla de Segur. L’acte de constitució el va presidir el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que va destacar la «gran quantitat de patrimoni històric» del Pirineu que fa referència a la Guerra Civil i al franquisme.
Saura va parlar dels objectius del memorial, «que són proclamar la vigència dels valors democràtics i homenatjar les víctimes», al mateix temps que pretén aconseguir una «dinamització turística i econòmica» per al territori.
El consorci el formen la Generalitat, els ajuntaments de Montellà i Martinet, Sort i la Pobla de Segur, els consells comarcals del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà i la Universitat de Lleida. S’ha de recordar que l’Alt Pirineu compta amb 14 espais de memòria recuperats i senyalitzats. El nou consorci estudiarà, promocionarà i recuperarà la memòria i la història contemporània del Pirineu en el període entre la Segona República i la transició democràtica.
El Govern ha destinat aquest 2010 un total de 396.908 euros a 11 projectes de recuperació de patrimoni memorial a l’Alt Pirineu i Aran.

Crònica de Cynthia Sans des de Martinet
Font: SEGRE, dissabte 6 de novembre del 2010 (enllaç)

Crean el nuevo consorcio local Pirineus, Terra de Memòria

La Generalitat, los ayuntamientos de Montellà i Martinet, Sort y la Pobla de Segur, los consejos comarcales del Pallars Jussà y Pallars Sobirà y la Universitat de Lleida, han creado un consorcio con el nombre de Pirineus, territori de memòria. El consorcio se ocupará de gestionar y difundir los espacios de memoria del Alt Pirineu: el parque de los bunkeres de Martinet, la prisión-museo de Sort y el futuro centro Pirineus en guerra de la Pobla. El conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, dijo que «los espacios que dignifica el Memorial Democràtic, además de recuperar la identidad de los pueblos suponen un dinamizador turístico y económico».

Font: LA MAÑANA, dissabte 6 de novembre del 2010 (enllaç)