SORT ACTUAL

El actes de Carnaval van canviar la fesomia dels carrers de la capital del Pallars Sobirà, que van mostrar la seva cara més festiva
Calderada - Unes 500 persones van participar de la gran Calderada
La Xicoia - A la festa no hi van faltar els concursos gastronòmics

Vampirs, sevillanes, espantaocells i pirates es van trobar a Sort durant els dies de Carnaval. Grans i petits van submergir-se en les seves disfresses i van passejar i ballar pels carrers de Sort. Un Carnaval que, com cada any, va animar els vilatans de Sort a deixar les preocupacions i divertir-se en les diferents activitats organitzades durant els 4 dies.
El dissabte, l’alcalde i el Requincuà, van inaugurar la festa on seguidament es va dur a terme una cercavila que va acabar al pavelló Els Til·lers, on es va celebrar el ball de disfresses fins ben entrada la matinada. Durant tot el dissabte es va organitzar un taller de confecció de disfresses per aquells qui encara no en tenien una de preparada.
El dilluns va ser el torn dels nens, que ben equipats amb la seva disfressa van recórrer els carrers de Sort. Al matí, els més petits de la llar d’infants Els Malfargats, van lluir els seus vestits, i a la tarda, després de l’escola, ho van fer la resta. Amb els ingredients recollits el dia anterior, el dimarts es va preparar la Calderada. Unes cinc-centes persones van participar de la festa, on es va dur a terme el concurs de Girella, Facit de Carnaval i “Confitat de Tossino”, organitzat per l’Associació La Xicoia.

Actes populars - Ball de la Passa i enterrament de la sardina, com mana la tradició

Com cada any, els veïns de Sort van participar del tradicional Ball de la Passa. Des del Pont de la Seu, els assistents van recórrer els carrers seguint el ritme de la música. La festa va acabar a altes hores de la nit amb el ball i l’enterrament de la sardina.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, núm. 675, 12-02-2008 (enllaç)

Plats de Carnaval - Artesa de Segre, Isona, Sort i Oliana també van fer les seues festes
Les comarques lleidatanes van celebrar ahir el dimarts gastronòmic, amb dinars populars entre els quals va destacar el Ranxo de Ponts, que va preparar 8.000 racions

(…)
Per la seua part, Isona va celebrar ahir la Festa de la Guixa, una espècie d’escudella elaborada amb cansalada, fideus, cigrons i carabassa, entre altres ingredients, que van ser recollits en la tradicional plega. Les racions de guixa es van servir a la plaça de l’Ajuntament per a tots els veïns, que la van acompanyar de llonganissa blanca i negra. Unes 500 persones van asistir a la calderada de Sort, una festa gastronòmica tradicional que va comptar amb l’assistència del director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Rella.

Crònica d’Esmeralda Farnells des de Ponts
Font: SEGRE, dimecres 6 de febrer del 2008 (enllaç)

Els veïns de Sort van tornar a participar ahir, com ja és tradició, al ball de la Passa a ritme de contrapàs, un dels actes del Carnaval, que va començar dissabte. Els ballarins, que anaven disfressats i portaven màscares, van passar per diversos carrers i places en un dia festiu per a la població.

Font: SEGRE, dimecres 6 de febrer del 2008 (enllaç)

Los más pequeños fueron ayer los protagonistas del Carnaval de Sort. A media mañana fueron los niños de la guardería de Sort los que recorrieron las calles de la localidad acompañados de música. El turno de los escolares llegó por la tarde. En forma de rúa recorrieron las calles de Sort. La fiesta acabó con chocolatada popular y música.

Font: LA MAÑANA, dimarts 5 de febrer del 2008 (enllaç)

El Carnaval más madrugador de los últimos años

La mayoría de municipios de la demarcación de Lleida celebraron ayer la tradicional rúa de Carnaval donde niños y niñas fueron, como cada año y como no podría ser de otra forma, los protagonistas del día con sus disfraces. Los más variados disfraces se pudieron ver ayer por las calles de las capitales de comarca de Ponent y del Alt Pirineu. Este es el caso, por ejemplo, de los niños y niñas de Sort que aparecen en la imagen, que pasearon disfrazados del popular personaje de ficción Pinocho. En Sort y en la comarca del Pallars Sobirà se inició ayer el período de cuatro días festivos en los que se celebrará el Carnaval con distintas actividades, como conciertos, la tradicional rúa o la Calderada. El miércoles en Sort también se hará el tradicional entierro de la sardina para dar por acabada la celebración.

Font: LA MAÑANA, diumenge 3 de febrer del 2008 (enllaç)

Les notes d’origen incert marcaran el ritme d’una dansa única mentre els assistents, disfressats o no, joves i vells, segueixen els moviments dictats pels caps de passa

El primer dia es nomena l’Alcalde del Carnaval entre els joves de la Comissió de Festes, el qual llegirà els versos punyents del sermó i ostentarà el càrrec d’alta autoritat durant els quatre dies de festa. L’Alcalde compta amb una comitiva i un membre honorífic, el Requincuà, un ninot de palla, un espècimen bufonesc, que personifica l’arribada del Carnaval. La jornada segueix amb un passacarrers que fa parada i tast als productes, refrescants i/o alcohòlics, dels establiments situats a l’artèria comercial de Sort. La nit es viu al pavelló, amb un ball de disfresses d’intensa participació, i on és habitual topar-se amb vestuaris ben trobats i construïts de manera enginyosa i totalment casolana.
El dilluns és el dia dedicat a la canalla: els més petits reprodueixen les atzagaiades que els adults protagonitzen la resta de dies de disbauxa. El mateix dia s’organitza la capta, un recorregut per totes les cases de Sort, on els veïns s’hi afegeixen aportant queviures contundents (cigrons, arròs, botifarra, verdures, ous…) per tal de realitzar, l’endemà, la popular Calderada.
El dimarts és festassa a la capital pallaresa. És dia de bon menjar i millor beure. L’associació gastronòmica la Xicoia organitza, durant el matí, el Concurs de Girella, Facit de Carnaval i confitat de tocino, menges pròpies de la terra. La girella és un embotit de muntanya a base d’arròs i carn de corder; el facit s’elabora amb carn, pa, ous, panses, porc, all, pebre i julivert. El confitat es basa en costella i llonganissa conservades amb oli, llard i sal. Tots tres, al parc del Riuet de la vila de Sort, esdevenen protagonistes indiscutibles de la jornada més suculenta del Pirineu, juntament amb la vianda preparada en grans calders pels àvids comensals.
Després del dinar arriba l’acte més representatiu del Carnaval que recorre els carrers del cor de la vila: la Passa. Els assistents, disfressats o no, joves i vells, en colla o en solitari, seguiran els moviments dictats pels caps de passa. Finalment arriba el ball més concorregut de la festa, que es clou, pot ser que a les tres de la matinada i amb una assistència poc sòbria, amb la crema del Requincuà i l’enterrament de la sardina.
Consulteu el programa del Carnaval a la pàgina web de l’Ajuntament de Sort (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dissabte 2 de febrer del 2008 (enllaç)
Font

Cuando The Companys descansan son Tremendos los encargados de descargar decibelios allá donde son convocados. El sexteto no podía faltar en este Carnaval y el sábado actuará en Tarragona y el lunes de madrugada en Sort, inmediatamente después de la orquesta Venus.

Font: LA MAÑANA, dijous 31 de gener del 2008 (enllaç)

El Carnaval de Sort es uno de los más sonados. Dura 4 días y la gente de todas las edades disfruta de él. Los pequeños se preparan para recibir Requincuà el sábado por la mañana con un taller de disfraces. Por la tarda se proclama el alcalde de Carnaval y con su discurso se da comienzo a los 4 días de fiesta y diversión. Los pequeños se disfrazarán el lunes por la mañana y los que ya van al colegio por la tarde, y acompañados de una charanga recorrerán las calles de Sort, mientras los jóvenes encargados de organizar el Carnaval pasarán por las casas para recolectar alimentos para la calderada que se celebrará el martes. Finalizada la calderada tiene lugar La Passa.

Crònica de Marta Lluvich des d’Esterri d’Àneu
Font: LA MAÑANA, dimarts 29 de gener del 2008 (enllaç)

Petites històries eixalabrades de Ponent ordides per festejar uns dies en què el món gira a l’inrevès…

«L’única cosa que lliga amb la Quaresma és que ells posen el calendari», diuen a Solsona. Però, qui porta el compte dels dies que falten per començar l’abstinència, a l’hora de triar una disfressa? Els colors més dispars i les sàtires més intenses són a punt per assaltar els carrers i les places durant uns dies insomnes, desvergonyits i extravagants: arriba el Carnaval.

En un món on els seus membres gaudim d’una intensa intercomunicació, és fàcil d’associar ràpidament les paraules amb un determinat context extret de l’imaginari col·lectiu. Carnestoltes? Doncs rua, disfressa, ball, màscara i gresca. Però, en aquesta festa, del poble i per al poble - indiscutiblement -, no totes les realitats tenen com a referent Rio de Janeiro o Venècia. Aquí mateix, ben a la vora de la nostra quotidianitat, el Carnaval pren formes insospitades i estimulants, que regeneren antigues tradicions o en funden de noves, amb parcel·les festives al marge d’allò que ja està estipulat.
Només el nom Carnaval ja porta a controvèrsia a filòlegs, etnògrafs i historiadors per destriar-ne l’origen. El nostre Joan Amades explica que l’autor d’etnografia S. Taylor afirmava que hi ha alguns hàbits i costums tan arrelats que perduren tot i haver-ne desaparegut la motivació primera. Tant, que esdevé gairebé impossible destriar-ne l’origen. Al cap i a la fi, potser no és indispensable ser-ne conscient. Al cap i a la fi, potser el més important és gaudir d’aquestes manifestacions populars, cadascuna amb la seua peculiaritat característica.
La zona de Ponent és curiosa, en aquest sentit: el Carnaval de Lleida és una amalgama heterogènia de petites històries eixalabrades ordides especialment per a aquests dies de cel·lebració. Tot i l’aïllament físic al qual obliguen alguns punts de la nostra geografia, determinades maneres de viure aquesta festa són prou interessants per prendre’n nota i, potser, els més valents, arriscar-se a participar-hi.
(…)

Sort

Tot i que les comarques de muntanya són especialment fredes en aquesta època de l’any, les celebracions per l’època del Carnestoltes es deixen sentir amb igual força que si fos ple estiu. La capital del Pallars Sobirà demostra de sobres la devoció cap aquesta tradició amb el fet que dimarts de Carnaval, dia que se celebra la Passa, és festa local. Recorden els de Sort que, fins i tot en temps del franquisme, obviant la prohibició de tapar-se la cara, el Carnestoltes era una celebració seguida tenaçment a la vila.
És remarcable l’alta participació dels veïns, siguin de l’edat que siguin, en les activitats carnavalesques que a Sort duren de dissabte de Carnaval fins el grisenc dimecres d’inici de la Quaresma. El primer dia, arriba i es nomena l’Alcalde de Carnaval entre els joves de la Comissió de Festes, el qual llegirà els versets punyents del sermó i ostentarà el càrrec d’alta autoritat durant els quatre dies de la festa. L’Alcalde compta amb una comitiva adient a la seua condició i amb un membre honorífic, el Requincuà, un ninot de palla, un especimen bufonesc, que personifica l’arribada del Carnaval. La jornada segueix amb un passacarrers que no oblida de fer parada i tast als productes, refrescants i/o alcohòlics, dels establiments situats a l’artèria comercial de Sort. La nit es viu al pavelló, amb un ball de disfresses que compta amb una participació intensa, i on és habitual trobar-se amb vestuaris ben trobats i construïts d’una manera enginyosa i totalment casolana.
El dilluns és el dia dedicat a la canalla: els més petits, potser sense tanta malícia, reprodueixen les atzagaiades que els adults protagonitzen la resta de dies de disbauxa. El mateix dia s’organitza la capta, un recorregut per totes les cases de Sort, on els veïns s’hi afegeixen aportant queviures contundents (cigrons, arròs, botifarra, verdures, ous…) per tal de realitzar, l’endemà, la popular Calderada.
El dimarts és festassa, a la capital pallaresa. És dia de bon menjar i millor beure, però, això sí, en comunitat. Els de l’associació gastronòmica la Xicoia organitzen, durant el matí, el Concurs de Girella, Facit de Carnaval i confitat de tocino, menges pròpies de la terra que els acull. La girella és un embotit de muntanya a base d’arròs i carn de corder; el facit s’elabora amb carn, pa, ous, panses, porc, all, pebre i julivert. El confitat es basa en costella i llangonisses conservades amb oli, llard i sal. Tots tres, al parc del Riuet de la vila de Sort, esdevenen protagonistes indiscutibles de la jornada més suculenta del Pirineu, juntament amb la vianda preparada en grans calders que alimentarà (engreixarà) els àvids comensals.
Després del dinar arriba l’acte més representatiu del Carnaval de Sort que recorre els carrers del cor de la vila: la Passa. Les notes d’origen incert marcaran el ritme d’una dansa única mentre els assistents, disfressats o no, joves i vells, en colla o en solitari, seguiran els moviments dictats pel cap de la passa. Una de les disfresses més sofertes i que va tenir el seu auge en els anys 50 i 60 del segle passat en aquest moment de la festa va ser la del llençol. Es tractava d’un llençol lligat a mode de capa, lligat al coll i a la cintura, una coixinera per caputxa i una màscara per evitar ser reconeguts. Avui en dia hi ha qui encara tira d’aquesta tradicional vestimenta per passejar-se per Sort els dies de Carnaval. Finalment arriba l’hora del ball més concorregut de la festa, que es clou, pot ser que a les tres de la matinada i amb una assistència poc sòbria, amb la crema del Requincuà i l’enterrament de la sardina.
(…)

Signat per Arboló Monells
Font: REVISTA, núm. 1263, 27-01-2008 (enllaç)