Arxiu d'etiquetes: formació

Inici de la quarta edició de l’Escola de Pastors amb tretze nous alumnes

Agricultura · Formació
El 61% dels d’anteriors cursos treballen al sector
Perfil · La mitjana d’edat és de 31 anys, el 46% té estudis universitaris i el 60% prové del món rural

Tretze aspirants a treballar en el món de la ramaderia van obrir ahir la quarta edició de l’Escola de Pastors, una iniciativa que desenvolupa l’associació Rurbans al Pallars Sobirà i que ha aconseguit xifres d’implantació dels seus alumnes en el sector de més del 60%.
Aquests nous aprenents han estat seleccionats d’un total de 26 peticions que es van enviar per formar part de la nova promoció. Tenen 31 anys de mitjana i gairebé la meitat compten amb estudis universitaris. Encara que bona part estan a l’atur, les sol·licituds no han augmentat i els organitzadors apunten més a la vocació dels aspirants que a la necessitat de trobar feina. A més, gairebé el 60% provenen del món rural, davant del 42% d’edicions anteriors. Per províncies, 6 de cada 10 són de Barcelona i la resta, a parts iguals, de Lleida, Tarragona, Girona i València.
Una sessió de teoria al refugi de Llagunes i una visita a una granja d’engreix ecològic de Sort van ser les activitats el primer dia d’escola. Per a aquest any, s’inclouen noves delegacions per oferir pràctiques als alumnes, un dels quals podrà participar en un intercanvi amb una escola de pastors francesa. L’objectiu és completar la formació dels aspirants perquè puguin dedicar-se al món agrícola.
Dels 57 alumnes que han passat per l’escola en les edicions anteriors, el 61% ja tenen el seu propi ramat o treballen per a tercers.
L’escola es desenvolupa en el marc del Projecte Grípia de promoció del sector primari.

Més informació: Projecte Grípia
Font: SEGRE, dimarts 6 de març del 2012 (enllaç)

Arranca el cuarto curso de la Escola de Pastors

Formación
En esta edición han seleccionado 13 alumnos entre las 26 solicitudes recibidas

La Escola de Pastors arrancó ayer su cuarto curso, después del éxito conseguido en las tres ediciones anteriores. Este año de 26 solicitudes que se recibieron para participar se han seleccionado 13 alumnos que formarán parte de esta nueva promoción.
El perfil de éstos coincide con el de las últimas ediciones: una media de 31 años, un 46% con estudios universitarios y en esta ocasión un 58% provienen del mundo rural ante un 42% que vienen de un entorno urbano.
La formación teórica se impartirá en el Albergue-Refugio de la población de Llagunes (Pallars Sobirà), cedida por la Associació de Veïns y el municipio de Soriguera. Las prácticas se realizarán en las diferentes explotaciones repartidas en el Pirineu occidental, Garrotxa y Ripollès, con las novedades de l’Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà, Vall del Ges y Bisaura, la zona del Moianès y del Lluçanès.
Como novedad de este curso 2012 está la incorporación de nuevas delegaciones para ampliar las entidades que se quieren implicar en el proceso de transformación que está suponiendo la escuela de pastores.

Més informació: Projecte Grípia
Font: LA MAÑANA, dimarts 6 de març del 2012 (enllaç)

L’Associació Esportiva Pallars reuneix els seus 170 associats

Esport d’hivern * Activitats

Els 170 socis de l’Associació Esportiva Pallars es van reunir recentment a les pistes de Port-Ainé, on l’entitat organitza, des de fa tres temporades, diferents cursets d’esquí.
El club, que promociona a través de les seues diverses activitats els esports d’aventura que es practiquen a la comarca, ofereix als seus associats tres cursos de diferent nivell: el de competició, per a un grup de 13 esquiadors; el de tecnificació, amb 29 més, i cursets setmanals de diumenge per als 130 socis restants.

Més informació: Associació Esportiva Pallars
Font: SEGRE, dimecres 25 de gener del 2012 (enllaç)

Maximizar las potencialidades del territorio

Después de estudiar en Barcelona, un grupo de hijos del Pirineo, del Pallars Sobirà, regresaron para «hacer las cosas de otra forma y aprovechar la potencialidad del territorio». Lo cuenta Vanessa Freixa, rsponsable de mOntanyanes junto con Eva Tarragona. La entidad detecta necesidades y crea proyectos para dar valor a los recursos naturales, además de buscar financiación. «Es una locura despreciar el recurso que tienes a mano», subraya Freixa.
El proyecto más conocido de mOntanyanes es RURBANS, la escuela de pastores. «En pleno relevo generacional y en un sector enquilosado en la queja, pero esencial porque produce nuestros alimentos, vimos que había explotaciones sin nadie para continuar y, al mismo tiempo, gente que se quería dedicar al pastoreo». En 2009 solo hubo demanda en el Pirineo, pero este curso hay alumnos y explotaciones adheridas de toda Cataluña. Ahora ya planean una evolución del proyecto: un banco de tierras a punto para explotar.
XISQUETA es otro invento de mOntanyanes: se trata de aprovechar la lana de las ovejas de la raza xisqueta, que hacía décadas que los ganaderos tiraban porque llegó a ser más caro esquilarlas que hacerlo.

Més informació: mOntanyanes
Crònica de Clara Blanchar des de Barcelona
Font: EL PAÍS, diumenge 18 de setembre del 2011 (enllaç)

“Fem escola” prepara 45 talleres para los centros del Pallars

Proyectos * Actividades escolares * Las actividades tratarán temas relacionados con el entorno de los Pirineos

El proyecto educativo Fem escola se ha propuesto involucrar a todos los estudiantes del Pallars en una serie de talleres que tratan temas relacionados con el entorno que los rodea. Diez entidades diferentes participan en una iniciativa que propone hasta 45 actividades en los centros educativos.
En cuanto al conjunto de actividades que proponen las hay para todos los gustos y edades. Desde la astronomía al planetario, hasta descubrir la naturaleza dentro de un laboratorio, pasando por talleres en torno al agua como un recurso vital, los pastores del Valle de Àssua, los huertos escolares, de la oveja al tejido, descubriendo el Parque Natural, la vida del papel, un taller sobre compostaje, un taller de búsqueda de trabajo, charlas sobre situaciones de riesgo para los jóvenes, charlas sobre drogas o talleres sobre los estanques de alta montaña.
La presentación de las diferentes actividades se llevó a cabo ayer en la sede del Consejo Comarcal del Pallars Sobirà a cargo de los representantes de las entidades. Ellos se encargaron de informar a las distintas escuelas e institutos de la comarca acerca de todas las actividades previstas para el próximo curso escolar.
Éste es el primer año que el Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha hecho una tarea de coordinación con las diferentes entidades para concentrar y presentar a la vez toda la oferta disponible. De este modo se podrá facilitar en el mismo centro la elección de las actividades. La mayoría de ellas son gratuitas y en otras lo único que se tiene que pagar será el transporte hasta el lugar donde se realizan.

Font: LA MAÑANA, dimarts 6 de setembre del 2011 (enllaç)

Es busca jove amb ganes de ser pastor

El difícil relleu dels pastors d’ovelles pirinencs * Cada cop hi ha menys pastors al Pirineu que menin ramats d’ovelles. Molts dels seus fills no volen continuar amb un ofici que, sovint, ve de moltes generacions enrere i que s’està perdent. Però hi ha alguns joves, tant d’aquestes muntanyes com de més lluny, que estan disposats a garantir el futur de l’ofici. * Família * Els veterans pensen en la família per al relleu i es malfien de qui no ve de pagès * Ramats * Els pastors reclamen més suport públic per la funció de neteja forestal que fan els ramats

«El pastor neix, no es fa», assegura assegut en un banc a Llessui (Pallars Sobirà) Antoni Peiró, conegut com a Safalla. Unes quantes valls més enllà, en un bar de Taüll (Alta Ribagorça), sentim la mateixa frase, en boca d’Àngel Lapedra, de ca Bellita. Tots dos són pastors d’ovelles, tots dos són nascuts a la dècada dels cinquanta, i cap dels dos té perspectiva de relleu per al seu ramat.
La situació es repeteix arreu del Pirineu. Trobar joves que vulguin agafar el relleu dels ramats d’ovelles de les seves famílies és complicat. Els animals requereixen atenció constant i no entenen d’horaris laborals, vacances o caps de setmana, especialment en aquest tipus de ramaderia, anomenada extensiva, en què es passen gran part de l’any pasturant a l’aire lliure.
Però hi ha joves que s’hi han animat. David Moli ensenya satisfet la seva explotació a Sant Joan de Vinyafrescal (Pallars Jussà): «La meva família tenia 200 ovelles, però no tenia terres. Jo no tenia ganes de treballar manat per altres i vaig decidir fer créixer l’explotació familiar. He invertit molts diners i ara tenim terres, granges, instal·lacions modernitzades, maquinària…» I amb 31 anys ja té 1.800 caps de bestiar, que es passen deu mesos cada any pasturant en prats.
Més ovelles i cabres, però, assegura que no ha volgut dir més feina: «La dimensió gran del ramat és per tenir més qualitat de vida, ja que et permet llogar gent i això vol dir que pots fer dies de festa». Així que des de fa quatre anys té contractat l’Alexei, un romanès que ja coneixia l’ofici al seu país. En canvi, afegeix David Moli: «El meu tiet té 500 ovelles i no pot contractar ningú, i és molt més esclau de la feina que jo».
Contràriament al que ha fet aquest jove pallarès, ni el Safalla ni l’Àngel de ca Bellita han modernitzat les quadres on guarden les ovelles quan neixen, quan estan malaltes o a les nits d’hivern (això últim en el cas del Safalla, ja que el pastor de Taüll a l’hivern fa la transhumància cap a Lleida). Diuen que pels anys que els queden portant el ramat ja no val la pena la inversió que haurien de fer. Quan parlen de relleu, tots dos pensen només en la família, on no hi ha cap jove que vulgui menar ramats. Cap dels dos confia gaire en la possibilitat que arribi algú que no ve de pagès a dedicar-se a cuidar bestiar. Tot i això, el Safalla col·labora amb l’Escola de Pastors, que des de fa tres anys impulsa l’associació Grípia, del Pallars Sobirà, i ha acollit diversos estudiants en pràctiques.
Tant des de l’escola com els mateixos ramaders saben que començar de zero és quasi impossible, i per això la solució que proposen des de Grípia és trobar pastors grans sense relleu que vulguin traspassar l’explotació. Però no és fàcil l’entesa entre els més veterans i els joves.

Ovelles que netegen muntanyes

Malgrat la desconfiança cap a les possibilitats d’un relleu, els pastors consideren que és imprescindible que hi continuï havent ramats a les muntanyes del Pirineu per mantenir els prats i els boscos nets. «El dia que no hi hagi els ramats, què passarà?», es pregunta el Safalla. I continua: «En un lloc ple de cabres i ovelles no calen agents forestals que netegin el bosc, perquè ja ho fan els animals». I l’Àngel, de Taüll, assegura que sense ramats «d’aquí uns anys no es podrà passar per la muntanya».
El pastor de Llessui, el Safalla, celebra que els últims 4 o 5 anys han rebut més suport de la Generalitat per aquesta funció dels ramats, però considera que encara en caldria més: «Els polítics han d’entendre que la nostra feina no implica només criar bestiar, sinó que treballem pel medi ambient».
Mentrestant, des de l’Escola de Pastors mantenen l’optimisme amb el convenciment que es podran mantenir els ramats a les muntanyes a través de la incorporació de noves generacions. I posen xifres als resultats que de moment ja ha donat l’escola: dels 45 alumnes dels dos primers anys (se n’han fet tres edicions), 10 ja estan tirant endavant una explotació ramadera, 10 estan contractats per cuidar temporalment o de manera indefinida un ramat i 10 més tenen clar el projecte que volen impulsar i estan buscant on ubicar-se.

Els últims transhumants del Pirineu

Quan arriba l’octubre, Àngel Lapedra de ca Bellita, de Taüll, juntament amb un pastor de l’Aragó que l’acompanya, carreguen les 1.500 ovelles del ramat en camions i baixen cap a la plana de Lleida. Passaran set mesos al Segrià, fins que es retiri el fred. Al maig fan el camí de tornada cap a casa, però en aquest cas una part del ramat pujarà caminant.
Aquest és un dels últims ramats transhumants que queden al Pirineu català. L’Àngel reconeix que és una vida difícil, perquè vol dir molts mesos separat de la dona, el fill (que té 18 anys i no vol continuar la feina del pare) i els amics. Per sort, explica, coincideixen amb altres pastors que també fan la transhumància: «Allà ens trobem amb altres ramats. Un que baixa de Castejón de Sos, un altre de Cardet… Amb ells ens trobem de tant en tant, ens truquem i fem alguns sopars cada any».
Però la solitud dels mesos de transhumància i la manca de relleu no fan perdre a l’Àngel la seva passió per fer de pastor: «Ho he fet a gust tota la vida. Les ovelles m’han fet passar moltes hores dolentes, però també de molt felices».

«Fem de pastor»

Acompanyar els pastors de la vall d’Àssua en alguna de les seves feines a la muntanya és una de les maneres més atractives que ofereix el Museu del Pastor, a Llessui (Pallars Sobirà), per conèixer aquest ofici.
Al llarg de tot l’estiu, cada dos dissabtes el Museu organitza una sortida per acompanyar els pastors a donar sal als ramats de milers d’ovelles que hi ha a la vall. En acabar l’estiu, toca separar les ovelles perquè cada una torni a l’explotació d’on prové, així que entre finals de setembre i principis d’octubre es pot assistir a la tria dels ramats. A l’hivern, a la vall d’Àssua les ovelles surten cada dia a pasturar, i el Museu també organitza una activitat per anar amb el pastor a arriar les ovelles. I a la primavera, abans que els ramats pugin de nou cap a les muntanyes, es pot assistir a la primera xolla.
Aquestes activitats i les visites al Museu del Pastor atrauen cada any unes 10.000 persones a un espai que va obrir el 2005 i que, d’una manera didàctica i dinàmica, explica el cicle anual de l’ovella.

Una escola per garantir el relleu generacional

Al Pallars Sobirà, com a la resta de Catalunya, les explotacions ramaderes les duen majoritàriament gent gran, que quan es jubilen les acaben tancant. Per garantir un relleu, el projecte Grípia va engegar l’Escola de Pastors, que ja prepara la quarta edició. També impulsa altres línies de treball amb els més de 50 pastors que estan vinculats a l’associació. Ho explica Montse Barado, coordinadora de l’Escola.
L’Escola de Pastors
Un mes de teoria i quatre de pràctica en una explotació és el que ofereix l’Escola a qui vulgui dedicar-se a cuidar i criar bestiar. Al principi les pràctiques es feien a l’Alt Pirineu, però ja s’han obert també al Montseny, la Garrotxa i l’Empordà. Dels 45 alumnes que hi han passat, 30 mantenen relació amb la ramaderia. Les inscripcions per al curs vinent les obren a l’octubre.
Banc d’explotacions
La majoria dels alumnes de l’Escola de Pastors no vénen de tradició pagesa, així que el problema que tenen és on instal·lar-se per tirar endavant una explotació ramadera. L’associació busca explotacions de gent gran, perquè facin un traspàs a una persona que s’hi vulgui incorporar. De moment ja hi ha 17 explotacions de tot Catalunya que s’hi han mostrat interessades.
Obrador Xisqueta
Davant de l’actual baix preu de la llana, l’associació compra la llana a 25 pagesos que tenen ovella xisqueta, la renta i la comercialitza. Aleshores, un grup de 12 artesans del territori compren la llana i la transformen. Ja tenen web i diverses botigues on venen els productes que fan amb la llana. La idea principal és que els ramaders es puguin pagar la xollada amb el que en treuen.
Sensibilització de joves
Per animar els fills d’explotacions ramaderes a prendre’n el relleu, organitzen activitats adreçades a aquests joves a qui els agradaria continuar la feina dels seus pares. Amb el primer grup de joves del Pallars Sobirà van fer sortides a la Ribagorça i al País Basc per conèixer explotacions gestionades per joves que treballen en cooperació i que fan ramaderia ecològica.

Més informació: Projecte Grípia
Crònica de Laia Altarriba
Font: ARA, divendres 26 d’agost del 2011 (enllaç)

Una nova generació de tècnics

La reforma educativa també ha arribat al món de la neu. Els esports d’hivern necessitaven un canvi per elevar el nivell formatiu dels professionals de l’esquí i el surf de neu. Enrere queden vells mètodes d’ensenyament. Ara, les noves titulacions avalades per Ensenyament garanteixen una nova generació de tècnics esportius més i millor preparats. * L’esport blanc apuja el llistó formatiu * Els professors han de captar el caràcter i la personalitat de cada alumne

Esquiar o surfejar requereixen un bon aprenentatge. La formació, també en l’àmbit dels esports d’hivern, és fonamental. Fins ara, els títols expedits per les federacions i les escoles d’esquí no tenien valor acadèmic. No obstant, les noves directives europees han corregit aquesta situació i han inclòs aquests estudis específics dins del marc de l’ensenyament reglat homologant les titulacions. La nova fornada de professors d’esquí i surf de neu ja es preparen d’acord amb les nous cicles formatius avalats per la Conselleria d’Ensenyament sota la titulació de Tècnic Esportiu en Esports d’Hivern, en les especialitats d’esquí alpí i surf de neu. Són títols de grau mitjà (nivells TD1 i TD2) que permeten adquirir uns coneixements molt més amplis i multiplicar les opcions laborals. També ofereixen la possibilitat d’especialitzar-se en altres modalitats esportives i fins i tot allargar la vida professional.
Un ferm defensor d’aquest canvi a nivell formatiu és Pablo Fontsaré, fundador i director de l’Escola Catalana d’Esquí (ECE), ubicada a la Molina que, en col·laboració amb el centre Lleó XIII de Barcelona, imparteix les noves titulacions. «Hem d’oblidar antics mètodes d’ensenyament i aplicar les noves tecnologies per posar-nos al dia respecte a Europa. França, Itàlia, Àustria són referents en formació. La nostra meta ha de ser arribar al seu nivell», proclama Fontsaré. «Els tècnics esportius que estem formant ara seran algun dia entrenadors de clubs o d’equips de competició i poden preparar els futurs campions del nostre país». Però per aconseguir aquests objectius és necessari «lluitar perquè la situació de la formació esportiva canvïi i, al mateix temps, vetllar pel futur d’aquests joves», sosté el fundador de l’ECE.

Senyes d’identitat

Des del punt de vista formatiu, l’Escola Catalana d’Esquí i Lleó XIII posen el llistó molt alt. «La nostra senya d’identitat és la qualitat; tenim un grau d’exigència molt elevat. No ens podem permetre que els tècnics esportius tinguin dubtes. Sense una afició innata per l’esquí o l’snow no té sentit dedicar-se a aquesta professió», opina Fontsaré. Una altra condició indispensable és «tenir vocació docent». Una vegada adquirides aquestes aptituds «enfoquem i encarrilem la direcció acadèmica».
La diversitat de clients que assisteixen a les escoles d’esquí obliga el professor a estar «preparat per donar classe a un debutant, un nen, un adult, el noi superesportista, la senyora amb por…». La formació del professional ha d’anar orientada a «obtenir la capacitat i l’habilitat d’enfocar una classe segons el perfil de l’alumne i conduir-la bé perquè al final l’experiència resulti satisfactòria i el client es diverteixi i surti content».
La principal dificultat d’aquesta feina és que es tracta d’una activitat que es desenvolupa a l’aire lliure en plena naturalesa. «A la muntanya, la temperatura, el pendent i la neu canvien en uns minuts», adverteix Fontsaré. «El tècnic esportiu ha d’estar preparat per afrontar totes les vicissituds en qüestió de segons, saber reaccionar i tenir molta psicologia. El professor ha de captar i adaptar-se al caràcter i la personalitat de cada alumne. La finalitat del tècnic esportiu és que la persona s’ho passi bé mentre aprèn. S’ha de tenir en compte que és un esport que es practica en un entorn desconegut que genera respecte», explica el director de l’ECE. Tot i així, hi segueix havent insensats que pugen a una pista sense saber esquiar. «Són imprudències que es produeixen per la ignorància del món de la neu i que hem de desterrar una vegada per totes», afirma Fontsaré.
Així com no hi ha una edat predeterminada per aprendre a esquiar o surfejar, tampoc hi ha una edat per jubilar-se de les pistes. «Amb les noves tècniques i els nous materials, el desgast físic és més baix i la pràctica esportiva es pot prolongar», apunta el director de l’ECE, per a qui arribar a un bon nivell d’esquí o de snow passa per aprendre sota la tutela d’un tècnic esportiu qualificat.

Text d’Albert Larriba
Font: EL PERIÓDICO, dijous 17 de febrer del 2011 (enllaç)