Arxiu d'etiquetes: futbol

Retallades per sobreviure

Futbol · Tercera Divisió
El Balaguer, que necessita 84.500 euros per cobrir el pressupost, rebaixa el sou un 30 per cent a jugadors i empleats · Els socis aproven amb un sol vot en contra una derrama de 20 euros
Deute acumulat · L’entitat arrossega un deute acumulat de 110.000 euros de les últimes temporades

Els socis del CF Balaguer van donar ahir un suport pràcticament unànime a les mesures que els va proposar la junta directiva, que presideix Josep Burgués, per superar la greu situació econòmica en què està immersa l’entitat. Només un dels aproximadament cinquanta socis que van assistir a l’assemblea extraordinària que es va celebrar a l’ajuntament va votar en contra de les propostes dels dirigents. El club farà una derrama de 20 euros per cada soci i retallarà un 30 per cent el sou a jugadors, tècnics i empleats, ja que, segons va explicar Burgués en l’assemblea, a l’entitat li falten 84.500 euros per cobrir el pressupost de 210.000 previst per a aquesta temporada. A més, el Balaguer arrossega un deute de 110.000 euros de temporades anteriors.
El president del club va detallar que ja s’han pagat 60.000 euros als jugadors, als quals es deuen les mensualitats del desembre, el gener i el febrer. A més, 25.000 euros s’han destinat al futbol base, 14.400 a arbitratges, 6.500 a desplaçaments i 11.000 a la mutualitat dels jugadors de la base. «Ens falten 84.500 euros», va admetre Burgués. Una vegada aplicada la retallada del 30 per cent, s’han d’abonar 55.000 euros als jugadors, 12.500 per a desplaçaments i arbitratges i 17.500 per al futbol base.
Segons la proposta dels membres de la junta, es comprometen a trobar un patrocinador que aporti 20.000 euros, i amb la derrama dels socis i la venda d’uns adhesius de suport al club que esperen distribuir entre el comerç local obtindrien 10.000 euros més. La resta, 54.400 euros, serien aportacions institucionals. «Hem contactat amb el consistori i estan disposats a ajudar-nos si tenim prou suport dels socis». Aquests van demostrar ahir que recolzen totalment el club.
La junta va explicar que quan es va fer càrrec del club, al juny del 2010, el club tenia un deute de 240.000 euros i ja n’ha pagat 130.000. Els 110.000 euros restants esperen saldar-los en sis anys amb bona part de les subvencions que el Balaguer ha de rebre en aquest període de temps. Burgués i els seus companys de junta van explicar que havien deixat d’ingressar diners que estaven compromesos. «A més, aquesta temporada comptem amb un 22 per cent menys de socis», va assenyalar. Ara en tenen 363. Així mateix, per justificar el desfasament pressupostari, van explicar als socis que la firma comercial La Bruixa d’Or havia compromès 20.000 euros que no s’han abonat, que un altre patrocinador que havia aportat 15.000 euros a l’entitat també es va fer enrere i que d’altres han acabat pagant menys del que s’havia acordat. Els socis van proposar mesures per recaptar diners, com un sorteig similar al que el Tàrrega ha acordat recentment.

Crònica de Joan Bové i J.C. Monge des de Balaguer
Font: SEGRE, dimarts 6 de març del 2012 (enllaç)

Només es tracta de futbol

La carta del dia

Sr. Director:
Sóc pallaresa i sóc del Madrid. Sóc catalana i sóc del Madrid. El meu germà gran és del Madrid; la petita, no. Ella és del Barça. El nostre bar a Sort és conegut com La Casa Blanca. El meu marit i el meu fill de 7 anys són del Barça (l’Aleix té una samarreta d’un altre pallarès, Puyol, i la llueix amb molt orgull). Els meus amics i amigues i els seus fills i filles també són del Barça. Anar a recollir els nens al col·legi després que el Barça guanyi algun títol suposa haver d’aguantar que tots els amics del meu fill m’estiguin esperant per riure’s de mi (coses de nens!).
Des que van començar a agradar-me els esports, sobretot el futbol i el bàsquet, he defensat els colors del meu equip. Com us podreu imaginar, a Sort gairebé tothom és del Barça i gairebé tots els meus companys de classe també ho eren. Era divertit lluitar en solitari contra tots ells, però la sang mai va arribar al riu.
Ni en els anys més durs de l’aznarisme, quan tot eren atacs a Catalunya i a tot allò que la representava, vaig deixar de defensar el meu equip, al marge de la situació política del moment. Però el que està passant en els últims Barça-Madrid (entrades duríssimes i a deshora, comportaments al terreny de joc més propis de bergants que de jugadors de Primera Divisió, declaracions fora de lloc d’alguns jugadors als quals tinc gran respecte, actitud xulesca i desafiadora del nostre entrenador…) fan que una part del madridisme, en la qual m’incloc, estiguem indignats. On és el club respectuós amb el seu contrari? On ha quedat el nostre senyoriu? On són les formes dels nostres dirigents, entrenadors i jugadors?
Crec que ha arribat l’hora de demostrar el nostre enuig i de dir que ja n’hi ha prou. Hem d’exigir al president del nostre club que intervingui en l’assumpte. És una llàstima que després de 180 minuts dels millors Madrid-Barça dels últims enfrontaments passi el que tothom va poder veure per televisió.
Puc entendre, no justificar, que en un moment que el partit està escalfat un jugador pugui fer una entrada violenta com la de Marcelo a Cesc. El que ja és intolerable és voler negar l’evidència. I el que ja és del tot injustificable és l’acció de Mourinho i la seua posterior actitud xulesca a la roda de premsa. Això és el que volem que vegin els nostres fills? Només es tracta de futbol. Sisplau, no ho espatllem més.

Signat per Loli Manrique Manrique, de Sort
Font: SEGRE, dilluns 29 d’agost del 2011 (enllaç)

«Cada dia hi ha sorpreses»

Futbol * Segona Divisió B * Annabel Junyent diu que l’economia del Lleida està més minvada del que esperava * Tot i això, manté que «aquesta il·lusió no me la fa perdre ningú»

La nova presienta del Lleida, Annabel Junyent, va fer la seua primera roda de premsa oficial al Camp d’Esports, en què va repassar els seus primers dies al capdavant de l’entitat. Una de les principals sorpreses que ha tingut Junyent és que l’economia del club està pitjor del que esperava, encara que està disposada a continuar treballant per reflotar-la. «Cada dia hi ha sorpreses. Una cosa és tindre els números a la mà i una altra posar els dos peus dins del club. Tot i això, la il·lusió no me la fa perdre ningú. Som aquí per anar cap endavant, encara que és complicat». En aquest sentit, Junyent va afirmar que té «un grup de cinc persones treballant exclusivament en els números del club. Volem resoldre les coses com abans», com les denúncies davant de l’AFE dels futbolistes. «Si ens asseiem amb ells aquests dies, a més de les renovacions, és per oferir-los una solució».
Pel que fa al patrocini de La Bruixa d’Or i l’entrada de Lluís Andreu al consell d’administració, la presidenta va dir que «continuem tenint diversos contactes i fronts oberts. El patrocinador és un dels aspectes que intentem cobrir, però és una de tantes coses en què s’està treballant». El que sí que va valorar molt positivament Annabel Junyent és que «Lleida té un potencial enorme. Mai no havia vist res així. Com l’aficionat i el soci es bolquen amb la Unió Esportiva, igual com les institucions».
La planificació esportiva és un dels aspectes que va tractar la màxima dirigent. Junyent va dir que «serà un equip en què hi haurà jugadors professionals, semiprofessionals i amateurs. En aquest sentit, he posat a disposició d’Emili tots els contactes de què disposo per a la seua confecció». Amb referència a les renovacions, la presidenta va dir que «no hem marcat cap termini als jugadors perquè responguin. Però estem treballant a tots els nivells, per si de cas. La prioritat és que el primer dia d’entrenaments el tècnic tingui els jugadors que vol, però no s’escapa a ningú que poden arribar una mica més tard», va afegir.

Segona renovació

Ahir va confirmar la seua continuïtat Dani Marín, que complirà la setena temporada al club, repartides en dos etapes. Dani és el segon a renovar després d’Eduardo.

LES FRASES

«Una cosa és tindre els números del club a la mà i una altra posar els dos peus a la casa»
«La il·lusió no me la fa perdre ningú. Som aquí per anar cap endavant i treballar»
«Lleida té un potencial enorme. No havia vist res així»
«Treballem a tots els nivells, per si de cas. Els jugadors no tenen un termini fixat»
Annabel Junyent, presidenta de la UE Lleida

Font: SEGRE, dijous 8 de juliol del 2010 (enllaç)

El propietari de La Bruixa d’Or en serà el principal patrocinador

Col·laboració * A més, ajudarà 26 clubs catalans i crearà un torneig

Xavier Gabriel, propietari de l’administració de loteria de Sort La Bruixa d’Or es convertirà en el principal patrocinador del Lleida esponsoritzant les samarretes. Aquesta serà la col·laboració que prestarà Gabriel al club, malgrat que havia transcendit que estava interessat a adquirir les accions.
Gabriel ja li ha fet arribar aquest interès a la nova presidenta i propietària del Lleida, Annabel Junyent, amb qui guarda una bona amistat.
A més, el loter de Sort ha iniciat una campanya de col·laboració amb 26 clubs catalans entre Primera Catalana i Segona Regional a fi de patrocinar-ne un per cada grup de les diferents categories.
Per fer-ho, ha enviat una proposta per carta a tots els clubs d’aquestes categories i, en funció de les respostes i el que demanin, seleccionarà els vint-i-sis.
Amb aquesta xarxa d’equips recolzats econòmicament per la Bruixa d’Or, Gabriel pretén crear un torneig que englobaria tot Catalunya i que es diria probablement la Copa de la Bruixa d’Or amb eliminatòries directes com la Copa del Rei. Les semifinals i la final es disputarien un cap de setmana a Sort.

Font: SEGRE, dissabte 26 de juny del 2010 (enllaç)

Una dona mana al Lleida

La UE Lleida va canviar ahir de mans i ja té el seu quart propietari des que el 1992 el club es va constituir en societat anònima esportiva. Tatxo Benet va posar fi a una etapa de dotze anys a l’entitat, des del 1998, i traspassa el seu paquet d’accions, un 82% del capital del club, a l’empresària Annabel Junyent, que és, a més, la nova presidenta. * Relleu a la UE Lleida * Acaba l’etapa de Tatxo Benet * L’exfutbolista i empresària Annabel Junyent és la nova màxima accionista del club i la primera presidenta de la seua història * Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d’Or, en serà el patrocinador * Objectiu ambiciós * Junyent va dir que arriba «amb les millors intencions per portar el Lleida tan amunt com sigui possible»

Annabel Junyent, una exfutbolista i empresària de 35 anys de Sabadell, és des d’ahir la nova màxima accionista i la primera presidenta de la història de la UE Lleida. Junyent va adquirir ahir el paquet majoritari d’accions, un 82 per cent del capital social del club, del qual fins ara era titular l’empresari audiovisual lleidatà Josep Maria Tatxo Benet, màxim accionista en els últims dotze anys, des del 1998. Junyent, que adquireix les accions a través de la seua empresa NewTalent Soccer SL, formarà un nou consell d’administració en què continuarà, a petició seua, qui fins ahir va ser el president del club, Nacho Rivadulla.
La sabadellenca és la quarta propietària del Lleida des que el 1992 el club es va constituir en societat anònima esportiva, després de Mario Duran, l’empresari barceloní Jaume Llauradó, de nou Duran i Tatxo Benet, des del 1998 fins ahir.
El propietari de l’administració de loteries de Sort, Xavier Gabriel, finalment no hi hauria entrat com a accionista, però sí que serà el principal patrocinador del club.
L’activitat va ser frenètica ahir al Camp d’Esports. Des de primera hora de la tarda, Junyent i les seues assessores i advocats, van estar reunits amb Rivadulla. Els membres del consell d’administració havien estat citats a les 19.00. A les 18.40 hi va arribar Tatxo, acompanyat del seu advocat i, tot seguit, ho van fer Bernabé Hernández, Antoni Clarisó, Dani Jiménez, Guillermo Prieto i l’assessor jurídic Josep Maria Moragues. Tots van deixar el càrrec ahir juntament amb Tatxo Benet.
Passades les 21.00, Benet va anunciar el traspàs de poders i Junyent va fer les seues primeres declaracions com a màxima accionista i presidenta. «Fa temps que buscava un club, ho vaig intentar fa un any amb el Terrassa i ara vaig pensar en el Lleida, de manera que vaig contactar amb Tatxo», va dir a l’arribar a Lleida, on fixarà ara la seua residència, «amb les millors intencions per portar el Lleida el més amunt possible i il·lusionar la ciutat i tots els seus aficionats.
Pel que fa al nou consell d’administració, va assenyalar que el forma gent de la seua «confiança més absoluta» i que espera «introduir-hi a partir d’ara gent de Lleida». Sobre les condicions del traspàs d’accions no va voler donar-ne detalls, encara que sí que va afirmar que ho faria en una futura junta d’accionistes. En principi, aquest s’hauria fet a cost zero, a canvi d’assumir un deute que supera els 14 milions d’euros i Tatxo renunciaria a recuperar els diners que hi ha posat de la seua butxaca en tots aquests anys.
Va afirmar que el primer que farà serà comunicar-se amb l’alcalde, Àngel Ros, i va anunciar un projecte de futur, amb una aposta pel planter «tant de Lleida com de tot Catalunya». «No és un projecte amb estrelles, sinó de treball i resultats a llarg termini».

La presidenta ofereix la continuïtat a Emili Vicente

Conscient que no hi ha temps per perdre, amb la pretemporada a la cantonada – «Ens hem de posar a treballar des d’ahir» -, va arribar a afirmar en les seues primeres declaracions, la nova presidenta de la Unió Esportiva Lleida va anunciar que ha ofert la continuïtat al tècnic Emili Vicente, amb qui es va reunir ahir a primera hora de la tarda al Camp d’Esports, en una trobada en què el tècnic de la Seu d’Urgell va estar acompanyat pel seu segon, Josep Gil.
«Comptem amb Emili Vicente. Ara ens hem d’asseure a parlar», va admetre Junyent. Emili ja coneix l’oferta de la nova presidenta, a qui donarà una resposta imminent. Encara que les coses han canviat i el tècnic no està ara tan convençut de continuar, la presència de Nacho Rivadulla al nou consell podria facilitar-li la decisió.
Finalment, si pel que fa al tècnic ho té clar, Junyent va admetre que encara no havien «pres decisions respecte als jugadors». De l’actual plantilla tenen contracte en vigor Jerson, Pau, Cheikh, David Giménez, Gabernet, Gallego, Jesús Imaz i Sergi Palau.

ELS DETALLS

Canvi de propietari
Annabel Junyent és la nova màxima accionista del Lleida, a l’aconseguir el paquet d’accions de Tatxo Benet a través de la seua empresa, NewTalent Soccer SL. Serà, a més, la presidenta, la primera en la història del club. Tatxo ha estat dotze anys, des del 1998, al capdavant de l’entitat. Junyent s’ha quedat amb el 82% del capital de la UE Lleida SAE. La resta està repartida entre petits accionistes.
Accions a cost zero
Encara que les parts no van voler comentar l’import de l’operació, el traspàs d’accions s’hauria fet a cost zero, a canvi de fer-se càrrec del deute del club, que supera els 14 milions d’euros. Tatxo renunciaria a recuperar les aportacions que ha fet aquests anys.
Exfutbolista i empresària
Annabel Junyent, de 35 anys i nascuda a Sabadell, va ser futbolista del Barça (8 anys) i el Sabadell (4 anys). Era centrecampista.
Projecte de futur
Va anunciar un projecte de jugadors joves, de planter, tant del Lleida com de la resta de Catalunya.

Crònica de José Carlos Monge des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 26 de juny del 2010 (enllaç)

Armas de mujer para el Lleida

Futbol * Unió Esportiva Lleida * Anabel Junyent se queda con las acciones de Tatxo y también será presidenta * Hablar con el alcalde y resolver el futuro de Emili, sus dos prioridades * «Xavier Gabriel es amigo mío, pero la máxima accionista es mi empresa»

Atado y bien atado. Así tiene Anabel Junyent al Lleida. Es la máxima accionista y es la presidenta. No hay nadie que mande más en el Camp d’Esports. La primera mujer que se sentará en el palco con mando en plaza. La primera mujer que decidirá quien ficha, quien se va y quien se queda. «Las cosas van por buen camino», decía el pasado miércoles. Dicho y hecho.
Mientras Tatxo Benet y el consejo de administración estaban en una sala, en otra, Anabel con los suyos. Esperando. Ningún problema. El consejo dimite en pleno. Tatxo se va. Papeles a firmar. Rubricado. Un par de horas de espera de los periodistas en el vestíbulo del Camp d’Esports, medio partido de la Roja y aparecen por las escaleras.
Fotos y más fotos. Habla Tatxo y luego lo hace Anabel. La presidenta toma la palabra. Todo el mundo calla. «Llego con las mejores intenciones. Queremos ilusionar a la ciudad. Hay muchas cosas que hacer. Primero debo hablar con el alcalde y después con Emili Vicente», decía.
Anabel Junyent se ha quedado la mayoría de acciones que disponía Tatxo Benet. Lo ha hecho a través de la sociedad NWTALENTS SOCCER SL.
Nada de hablar de dinero ni de cuánto le ha costado ni de cuánto le queda por pagar. «Es una cuestión interna», decía. Eso sí, asumía que deberá dar explicaciones pronto en la junta de accionistas. Pero ni una palabra más alta ni tampoco más torcida. Su mensaje único. «Ilusionar a la ciudad. Cuento con la base, con jugadores catalanes, de aquí. En fin, ya veremos».
El consejo de administración lo forman cuatro personas de su confianza absoluta y también estará Nacho Rivadulla, que colaborará directamente con Anabel para realizar un traspaso amable, feliz. Sin estridencias.
Eso sí, llega sola. «Xavier Gabriel es amigo mío, pero no está con nosotros, aunque estaría encantada si nos ayuda», afirmaba la dueña absoluta del Lleida. Anabel tiene claro que vivirá en Lleida y que tiene mucho trabajo por delante. «Ya nos iremos viendo», decía a la prensa. Mientras, una de sus asesoras insistía en que debía irse. Deberá irse acostumbrando a sus obligaciones como máxima representante del club referente de la ciudad.
«Queremos desarrollar un proyecto deportivo ilusionante e intentaremos que la ciudad se ilusione y se implique en este proyecto».

Tatxo Benet ya es historia en el club

Tatxo Benet tenía prisa en marcharse del Camp d’Esports. Antes, sin embargo, quiso reflexionar sobre las sensaciones que tenía al abandonar el club en el que ha mandado durante 11 años.
«Tengo sensaciones buenas y malas. Ha sido una experiencia enriquecedora. Han habido momentos buenos y otros no tanto, pero querría agradecer a todos los consejeros que han estado durante estos años su dedicación y su colaboración. También a todos los presidentes, Mario Duran, Miquel Pons, Xavier Massana y a Nacho Rivadulla», decía el ex propietario del conjunto azul.
Tatxo reconocía que siempre estaría dispuesto a vender sus acciones si había un proyecto serio detrás y el de Anabel es serio. «Ahora espero que se mejore lo realizado hasta el momento», añadía.
Tatxo se iba y se despidió de Anabel en la puerta del estadio. El empresario leridano tenía prisa y dejó a la presidenta ante la prensa. Sonrisas, rostros relajados en Tatxo y también en Rivadulla y no tanto en sus consejeros. Pero todos se van del club. Se queda Rivadulla para ayudar un tiempo a Anabel. La propia presidenta dijo que «si quiere quedarse estaría encantada de que lo hiciera», apuntaba la máxima accionista. El tiempo lo dirá.

Crònica d’Antoni Laso des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 26 de juny del 2010 (enllaç)