Un recorregut a foc lent

La presentació
Nova edició d’”A taula amb Km 0″

Una de les disjuntives clau que planteja Slow Food és si un vol seguir sent consumidor o prefereix convertir-se en el que ells defineixen com a coproductor. Escollir la segona opció significa abandonar el rol habitual de client per interessar-se per una cosa tan invisible per a la societat actual com el camí que ha seguit un aliment abans d’arribar a la taula i comprovar si concorda amb el trinomi bo-net-just. Dit d’una altra manera, i seguint la filosofia bàsica del moviment, implicar-se amb un tipus d’alimentació de qualitat, local, sostenible i de temporada. Però fer el pas no és fàcil, i per això mai està malament una mica d’ajuda. Aquest és l’objectiu de la segona edició d’A taula amb km 0, una guia escrita en català i anglès que recopila els 33 restaurants de Catalunya que compleixen els requisits de Slow Food per considerar-se de quilòmetre 0.
El llibre, obra de Rosa Solà i Daniele Rossi i publicada per Pol·len Edicions (www.pol-len.cat), presenta els diferents locals a través de dades pràctiques, visions culinàries, petites històries sobre els xefs i receptes inèdites, a la qual cosa sumen informacions turístiques o sobre els productors de cada zona. «Es tracta de 33 restaurants molt diferents entre ells, ja que s’hi poden trobar des d’estrelles Michelin fins a locals de carretera. Però tots tenen un denominador comú, i és que saben fer les coses molt bé», van explicar els autors durant la presentació, la setmana passada a l’Aula de la Boqueria. «La nostra intenció – van afegir – és seguir reeditant la guia cada vegada amb més restaurants i cuiners».
Amb el llibre a les mans es pot emprendre un recorregut per tot Catalunya, que té com a principal motivació viure una experiència gastronòmica, però amb el valor afegit d’un compromís garantit amb els productes i receptes de la terra, amb una matèria primera sorgida del treball dels productors de proximitat i amb una identitat que és, al capdavall, la que diferencia la seva cuina de qualsevol altra. Sense oblidar les possibilitats implícites de descobrir paisatges, pobles i persones que estan més a prop del que sembla.

Barcelona, al capdavant

El camí comença a Barcelona, la localitat amb més presència a la guia amb nou restaurants, però després es bifurca per tot el territori, passant de les vores del Mediterrani a l’alta muntanya, sempre seguint l’estela del cargol que identifica el logo de Slow Food. A la capital catalana hi apareixen locals com el Monvínic i el Fastvínic, comandats pel xef Sergi de Meià, així com el Cinc Sentits de l’estrellat Jordi Artal; el petit Mam i Teca, ubicat al Raval; El Filete Ruso i el seu nou pas de rosca gastronòmic a l’hamburguesa; o el Matamala, on no només porten a terme una cuina basada únicament en matèries primeres ecològiques i de proximitat, sinó que també organitzen degustacions per presentar el treball dels seus productors.
Des de Barcelona i en direcció sud hi apareixen restaurants com La Salseta, de Sitges, o el Quintaforca, ubicat al petit poble de Nulles, a prop de Reus. El primer es caracteritza per una cuina tradicional que gira al voltant del massís del Garraf, els seus productors i essències, com demostren plats com el rap amb romesco o la coca de xató, calçots i sardines confitades. El segon busca, de la mà de Xavier Fabra, l’element sorpresa, tant de gustos com de presentacions, tal com es pot endevinar amb creacions tan suggerents com l’ostra dolça amb melmelada de tomàquet, codony i magrana amb vinagreta de soja.
Si es decideix posar rumb al nord, al Pallars Sobirà es concentren El Celler dels Joglars a Montardit, Fogony a Sort i l’Espai Tomata a la petita població de Burg, amb unes vistes impressionants que, igual que el menú, van mutant a mesura que se succeeixen les estacions de l’any. A Berga, la Fonda Núria serveix cuina tradicional de muntanya amb un punt de vista modern però sense estridències, mentre que, a Banyoles, el Cafè del Poste elabora una cuina senzilla i honesta amb sensibilitat ecològica.
El recorregut pot acabar a la Costa Brava, amb la cuina saludable de la terra d’El Fort d’Ullastret, o amb els arrossos de peix del Casamar de Llafranc, un altre dels locals amb estrella Michelin que apareixen al llibre. En tot cas, gràcies a la guia A taula amb km 0 està en mans de cadascú seguir el seu propi camí, això sí, deixant que el trajecte es vagi cuinant a foc lent.

Les pautes
Selecció d’acord amb «criteris concrets»

El concepte de quilòmetre 0 s’utilitza massa vegades com un ganxo per al comensal, encara que el seu significat no deixa de ser una mica incert, sense una pauta definida. Amb la guia, Rosa Solà i Daniele Rossi, membres del Convivium Vázquez Montalbán (la secció barcelonina de Slow Food), han seleccionat aquells restaurants que segueixen els principis marcats en aquest àmbit pel moviment gastronòmic sorgit a Itàlia en la dècada dels 80 com a oposició al menjar ràpid.
«La selecció s’ha fet d’acord amb una sèrie de criteris, com l’ús de productes ecològics i de proximitat, la compra a petits productors, el respecte a les temporades, no utilitzar espècies en perill d’extinció… Són coses molt concretes, però és molt diferent el concepte que proposem nosaltres del genèric de quilòmetre 0, que no significa res», detalla Rossi.
Per això, els autors consideren que els xefs que apareixen al llibre van a contracorrent. «En aquests moments econòmics delicats, seria més senzill reduir costos en detriment de la qualitat, però ells continuen entossudits a fer el contrari», declaren, en forma d’homenatge, Solà i Rossi.

Text d’Eduard Palomares
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 10 de maig del 2012 (pdf)

Gran assistència a la Fira de Tremp, que premia els millors embotits

Gastronomia

La quaranta-vuitena edició de la Fira de Primavera de Tremp va tancar ahir les portes amb un gran èxit de públic, procedent tant de la capital del Jussà com d’altres poblacions pròximes, i del Sobirà.
Un dels actes més importants va ser el cinquè Concurs d’Embotits del Pirineu, que es va celebrar dissabte al matí i que convoca l’ajuntament, que organitza i finança el certamen. Els guardons en la categoria que inclou la secallona i el fuet van ser per al Xolís d’Adons, de l’Alta Ribagorça, que es va emportar el primer premi; la Xarcuteria Selecta Prió, de la Pobla de Segur, i Carns i Embotits Pallars Sobirà, que van aconseguir el segon i tercer premi, respectivament.
Pel que fa a la categoria que engloba el xolís i la llonganissa, la Xarcuteria Selectra Prió va guanyar el primer premi, i Tino i Dani, de Bellver de Cerdanya, i Cansaladeria Cal Jaume, també de Bellver, van ser els premiats amb el segon i tercer lloc, respectivament.
Una norantena d’expositors van participar en un certamen en què aquests productes típics de la comarca són la principal atracció per als visitants.
L’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, va assenyalar que el bon temps havia sigut un dels motius de la bona afluència, alhora que va assegurar que els expositors estan satisfets dels resultats de la fira, cosa que en garanteix una nova edició l’any que ve.

Font: SEGRE, dilluns 7 de maig del 2012 (pdf)

Camins de la vall d’Àssua

Viatges
Gastronomia, literatura, museografia, art i paisatge es donen la mà en aquesta bucòlica vall dels Pirineus
La població, malgrat que és escassa, conserva vives localitats de noms suggerents
El llegat romànic de la vall no només es concreta en les esglésies, sinó també en cada racó dels pobles
La xisqueta és una raça d’ovella molt ben adaptada al pasturatge de l’alta muntanya pirinenca
“Un paisatge de novel·la” és una original proposta turística per descobrir a peu la vall d’Àssua

Josep Maria Espinàs, Jaume Cabré, Maria Barbal i Josep Virós són alguns dels escriptors que han vinculat les seves obres als paratges de la pirinenca vall d’Àssua i a la veïna subcomarca del Batlliu (Pallars Sobirà).
El perquè de tanta literatura situada en aquests paratges bucòlics es pot trobar en causes molt diverses: en el cas de Maria Barbal, la vall i les altes muntanyes que l’envolten van ser casa seva durant la infància i l’adolescència, unes experiències que van influir molt en novel·les com ara Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines. Per a Jaume Cabré, la relació va sorgir de la casualitat d’un viatge per la comarca, que va engendrar la idea de Les veus del Pamano i, en part, també de la novel·la multipremiada i traduïda a més de 10 llengües Jo confesso. I pel que fa a Josep Maria Espinàs, les seves caminades el van portar fins al Pirineu lleidatà acompanyat per un jove Camilo José Cela, un relat bellament explicat al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que aviat es va convertir en una referència obligada per a tots els lectors de relats de viatges.
Es diu que la vall d’Àssua, situada a l’oest de Sort (capital de la comarca), ocupa una conca fluvial extensa que recull les aigües de l’imponent pic del Montsent de Pallars. Aquesta muntanya, que domina la comarca, també apareix a les novel·les dels autors citats, com si es tractés d’un gendarme encarregat de vetllar pel benestar dels seus habitants; una població que, tot i que és escassa, conserva vius els seus pobles amb noms tan suggerents com Llessui, Saurí, Sorre, Altron, Caregue, Escàs, Enviny, Pujalt o Surp; un seguit de poblets que viuen del turisme de muntanya, la ramaderia i l’agricultura, així com de la producció selecta de formatges.
Per descobrir la comarca un pot estirar diferents fils que, com Teseu al laberint del Minotaure, permeten seguir un itinerari o un altre. Es pot embastar una ruta per museus de la comarca, o anar a la recerca dels sabors locals, o traçar el camí a partir de les esglésies romàniques que decoren aquests pobles de pessebre o passejar per l’extensa xarxa de camins que recorren els principals racons de la vall on estan situades les obres dels escriptors citats. És una interessant i innovadora proposta per enllaçar pobles al ritme dels propis passos que, recentment, han inaugurat els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i altres ens públics.

Imprescindibles

Si un s’acosta a la vall d’Àssua per descobrir els seus museus, el recorregut ha d’incloure el Museu de les Papallones, a Pujalt, i l’Ecomuseu del Pastor de Llessui. El primer, situat a l’únic poble de la comarca des del qual es veu la Pica d’Estats, sostre de Catalunya, ha patit una necessària ampliació. El 27 d maig vinent s’inaugurarà la nova ubicació, un antic paller, en què el visitant podrà gaudir de la sala d’exposicions on es presenta l’extensa col·lecció de la parella de lepidopteròlegs Alfons Dolsa i Maria Teresa Albarrán. El matrimoni ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de les papallones. El museu presenta més de 4.000 insectes, dels 25.000 que conformen el seu fons.
Per la seva part, l’Ecomuseu del Pastor ens descobreix un ofici ancestral i molt arrelat a la història de la comarca, però que desgraciadament sembla que està en vies d’extinció. Situada a les antigues escoles de Llessui, la instal·lació compta amb uns aclaridors audiovisuals mitjançant els quals es pot veure i sentir com és el món dels pastors: els xiulets, els pastors, el bel de les ovelles, el lladruc dels gossos que acompanyen el ramat i la dringadissa de les esquelles d’alguns dels animals. Tot això amb la finalitat de sentir-nos transportats a una època no tan llunyana en què es treballava amb les mans i l’ajuda d’unes eines rudimentàries.
L’Ecomuseu també serveix de porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai natural que té els seus límits a un centenar de metres de Llessui.
El pròxim motiu de la visita a la vall d’Àssua és el seu ric llegat romànic. Es pot començar a endinsar-se a la comarca des de l’encimbellat poble d’Enviny. La seva parròquia, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera o de la Purificació, està situada a la part baixa del poble, separada d’ell per la carretera d’accés al nucli històric. A l’interior s’hi conserva una còpia del retaule gòtic (segle XV) que a principis del segle XX va ser venut pel rector i que, en l’actualitat, està exposat en dos museus dels Estats Units.
A prop d’Enviny també es conserven dues petites joies que mereixen una visita: les ermites romàniques de Sant Miquel i Sant Roc, en divers estat de conservació.
La pròxima parada se situa al petit poble de Saurí, als peus de Llessui i banyat pel Pamano, que ha donat nom a la novel·la de Jaume Cabré. Es diu que si des de Llessui es pot sentir el riu, és que la mort està a prop. D’aquest poble en destaca l’estructura medieval: les seves 50 cases conformen un nucli tancat que conserva un aire antic, ancestral, gairebé màgic, accentuat pel desnivell dels seus carrerons, que dibuixen múltiples racons on el temps no existeix.
A continuació, es pot pujar fins a les ruïnes de la veïna església de Sant Pere de Llessui, un racó molt literari on Jaume Cabré situa una de les principals escenes de la seva llorejada obra Les veus del Pamano. De l’església s’han conservat els absis i el seu altiu campanar, far de la vall, així com els famosos tres esglaons als quals l’autor fa referència a la novel·la.
Ja de tornada cap al fons de la vall, la pròxima visita ha de contemplar l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, de Surp. Aquesta interessant construcció se singularitza pel seu absis i el seu campanar decorat, un dels més bells de la comarca. La seva situació privilegiada, en un balcó des d’on es domina la comarca, hi afegeix un plus que justifica encara més la ruta.
Per als gastrònoms, un motiu per visitar la vall d’Àssua és la seva rica oferta. A més del be, especialment de la varietat local xisqueta – famosa per acompanyar el personatge de Puyol del programa de TV3 Crackòvia -, i de la xicoia o xicoira – brots tendres de dent de lleó que són la delícia de qualsevol amanida -, a la vall s’elaboren bons i exclusius formatges artesans. Destaquen especialment les formatgeries La Peça d’Altron i Casa Mateu. Adquirir els seus productes és com emportar-se la vall a casa.
Si el que es desitja és allotjar-se a la vall, hi ha diverses ofertes per a tots els gustos, des dels familiars Hostal Andreva i la Pensió Can Trilla, de Llessui, fins a l’Hotel Roch i l’Hostal Vall d’Àssua, d’Altron, una interessant oferta per viure la vall a fons.

Seguir la literatura

Per als lectors que d’una manera o d’una altra hagin coincidit amb les obres de Barbal, Cabré i Espinàs, entre altres, els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, han publicat, amb el títol genèric d’Un paisatge de novel·la, rutes literàries per la vall d’Àssua. Aquestes propostes serveixen d’excusa perfecta per descobrir els pobles seguint algun dels cinc itineraris que els dos ajuntaments posen a disposició del visitant.
Els dos primers trajectes solquen els camins que, des de Sort, pugen fins a Llessui rere els passos de Les veus del Pamano, unes rutes que segueixen amb gran saviesa els camins ancestrals que unien els pobles de la vall. Són unes pistes delimitades de paret de pedra seca en què encara ressonen els crits del sagal guiant el ramat o el cantar de les noies anant a festa major.
El tercer itinerari proposa enfilar-se fins als llacs pirinencs de la Mainera, entorn en el qual es desenvolupa la novel·la Verd madur, de Josep Virós, un recorregut només apte per a bons excursionistes, que passa al peu del Montsent de Pallars i s’endinsa fins a racons recòndits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les dues últimes rutes rendeixen homenatge a l’escriptora Maria Barbal, dos itineraris que permeten descobrir aquell entorn rural d’Altron i Olp, pobles on estan situades les novel·les Pedra de tartera i Mel i metzines. Són traçats fàcils de recòrrer. Però no hi ha un sol camí per seguir, ja que art, gastronomia, museografia i literatura es donen la mà per ajudar el visitant a descobrir aquests recòndits paratges del Pirineu lleidatà i enamorar-se’n per sempre.

MÉS INFORMACIÓ

Patronat de Turisme de Lleida
www.lleidatur.com
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Camí de la Cabanera, s/n. Sort
www.turisme.pallarssobira.cat
Vall d’Àssua
www.valldassua.cat

VISITES

Museu de les Papallones de Catalunya
Pujalt. Telèfons: 973.62.07.43/655.475.661
www.papallones.net
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua – Centre d’Informació de Llessui
Antigues escoles de Llessui.
Llessui. Telèfon: 973.62.17.98
www.parcsdecatalunya.net

MENJAR I DORMIR

Hostal Andreva
La Torre de Llessui
Telèfon: 973.62.17.23
Pensió Can Trilla
Llessui
Telèfon: 973.62.17.19
Hotel Roch
Altron
Telèfon: 973.62.17.59
Hostal Vall d’Àssua
Altron
Telèfon: 973.62.17.38

GASTRONOMIA

Formatges exclusius de muntanya
Altron i Surp acullen dues formatgeries artesanes de primer ordre. A La Peça d’Altron, per exemple, Juanita Quesada i Jaume Orteu elaboren un formatge fumat de forma tradicional, sense additius i a base de llet crua de vaca. Un viatge a la sinceritat que desprenen aquests neorurals que van plantar llavor al Pallars fa més de 30 anys. I a Surp es pot visitar Casa Mateu, un establiment on Clara i Dimas, procedents de Granollers, es van instal·lar a la comarca el 2005 per elaborar iogurts de llet d’ovella i un formatge semicurat multipremiat. El tou és un autèntic despertar dels sentits.

La Peça d’Altron
Camí de les Bordes, s/n
Altron. Telèfon: 973.62.17.32
Formatgeria Casa Mateu
Surp. Telèfon: 973.62.14.05
www.formatgeriacasamateu.com

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Crònica de Joan Portell Rifà
Font: IDEES+TELETODO, núm. 87, 04/05/2012 (pdf)

Adrenalina a tope en el Pirineo

La comarca leridana del Pallars Sobirà lidera el negocio de los deportes de aventura

El agua del deshielo y de las últimas lluvias ha embravecido los ríos del Pirineo de Lleida. Es momento de introducirse en las entrañas de los cauces y luchar a cuerpo contra las corrientes y los obstáculos de la naturaleza. Alrededor de 50 actividades acuáticas, terrestres y aéreas esperan en el Pirineo hasta otoño a los más intrépidos y los buscadores de emociones fuertes.
Los deportes de aventura, mezcla de deporte, riesgo y diversión, ayudan a olvidar por unas horas las preocupaciones y sinsabores de la vida cotidiana. Protagonizar situaciones de peligro dispara la adrenalina de quien desafía a las fuerzas de la naturaleza. Un riesgo que, en contacto con la naturaleza, puede convertirse en placer. Quien lo prueba, repite.
La afición por los deportes de aventura no ha dejado de crecer desde la introducción de su práctica en la comarca leridana del Pallars Sobirà hace 26 años, donde actualmente concurren la mayoría de las empresas que organizan una variada oferta de actividades. Lo que para los lugareños fue inicialmente una extravagancia se ha convertido en una modalidad de turismo activo que genera riqueza y que cada vez más goza del favor de un buen número de personas de todas las edades.
El Pirineo de Lleida lidera el negocio con una amplia oferta en una diversidad de espacios que atesoran una gran belleza paisajística. Los deportes de aventura constituyen, junto a la nieve, un sector estratégico para las comarcas de montaña de Lleida, especialmente en el Pallars Sobirà, Alt Urgell y Val d’Aran. El año pasado, las 600.000 actividades contratadas generaron unos ingresos de 20,5 millones de euros.
Sort, Rialp y Llavorsí son las localidades de referencia para todos los que tienen espíritu aventurero y quieren disfrutar de las actividades de agua, principalmente rafting, hidrobob, hidrotrineo, piragüismo, canoa, kayac, puenting o descenso de barrancos. Por el grado de dificultad se consideran aptas para toda clase de público y los únicos requisitos son saber nadar y no tener miedo.
El rafting es el rey de los deportes acuáticos y el río Noguera Pallaresa uno de los grandes escenarios para disfrutar de las aguas bravas. También se puede practicar en el Parc del Segre de la Seu d’Urgell y en el río Garona, en la Val d’Aran. Esta actividad, apta para todas las edades y sin necesidad de preparación previa, se realiza en grupos y consiste en descender por el río en grandes barcas neumáticas sin motor, con una capacidad de entre cuatro y diez personas. Los tripulantes llevan un remo corto de una sola pala para poder dominar el bote siguiendo las indicaciones del monitor que lleva un remo más largo que hace las veces de timón. A veces, los vuelcos son inevitables, pero todos los ocupantes de los botes van provistos de chalecos salvavidas.
El tramo del Noguera Pallaresa comprendido entre las poblaciones de Llavorsí y Sort, de unos 20 kilómetros, ofrece desniveles y rápidos que en ocasiones provocan el vuelco de las barcas y elevan la emoción del descenso. Se aconseja contratar la actividad con antelación, por teléfono o Internet, para tener asegurada una plaza en la fecha que se visita la zona y se quiere realizar el descenso.
El precio del descenso es de unos 35 euros e incluye el equipo completo necesario para realizar la actividad (traje de neopreno, chaleco salvavidas y casco), el monitor, el seguro para todos los participantes y el transporte desde las instalaciones al río y el regreso hasta el punto de partida.
El descenso por el río también se puede realizar en canoas de una o dos plazas y en hidrotrineos, otra de las modalidades que aporta emociones fuertes y que permite estar en contacto directo con el agua. No hay que olvidar que en el Pirineo el agua de los ríos está fría incluso en verano. El hidrotrineo es una plancha flotadora de caucho, con forma de trineo, en la que el navegante va tumbado y se ayuda de unas aletas de goma en los pies para maniobrar el artilugio. El equipo se completa con un traje de neopreno reforzado en codos y rodillas, un casco de protección para cabeza y barbilla y chaleco salvavidas. El nivel de dificultad es bajo, pero se requiere un buen estado físico.
Otros dos deportes de aventura de baja dificultad, no menos emocionantes, que pueden practicarse en la zona por personas con poca experiencia son el barranquismo o descenso de barrancos y el puenting.
El barranquismo se practica en los cañones o barrancos de montaña con un cauce estrecho, escabroso y con fuertes desniveles, con tramos con poco caudal o incluso secos, donde también pueden encontrarse pozas profundas, toboganes y cascadas. La actividad consiste en superar los obstáculos caminando, nadando, haciendo rapel o escalando si es necesario. Por seguridad se aconseja practicarlo en grupo y llevar el equipo adecuado (mochila con drenaje para el agua, calzado especial, traje de neopreno, casco, arnés con mosquetón, descendedor y cuerdas). Hay barrancos de iniciación y perfeccionamiento. El barranco de l’Infern, cerca de la población de Sort, es uno de los preferidos por los amantes de esta especialidad.
Sin embargo, las emociones más intensas están reservadas para el puenting, que consiste en tirarse al vacío enganchado a unos arneses que se mantienen sujetos a un puente. Está considerado un deporte extremo, pero menos peligroso de lo que parece si se siguen a rajatabla las instrucciones de los monitores. La velocidad que se adquiere durante la caída libre aporta una sensación especial. Antes de arrojarse al vacío se produce una subida de adrenalina, mientras que al final del salto la sensación de relajación es extrema. Las cuerdas elásticas provocan que el cuerpo rebote en el aire y que al final del recorrido la persona se balancee debajo del puente a escasa distancia del agua o del suelo. Está prohibido para menores de 16 años.
Además de la amalgama de deportes de aventura, la zona ofrece otros atractivos relacionados con la naturaleza y la gastronomía que el visitante no puede ignorar. Después de un emocionante descenso en rafting se puede realizar el mismo día una excursión a los incomparables paisajes del Parque Nacional de Aigüestortes y Llac de Sant Maurici, el único de Cataluña, con picos de más de 3.000 metros y más de 200 lagos, o diversas rutas en bicicleta de montaña o en quad.
Degustar la rica gastronomía tradicional, después de una sobredosis de naturaleza y aventura, puede ser el mejor broche a la estancia en el Pallars Sobirà. Entre sus platos típicos destacan los derivados del cordero, como la girella (un embutido relleno de arroz), el palpís (un plato muy antiguo que se hace con los muslos del cordero), los embutidos y quesos caseros, la carne de vaca de la raza bruna, el allioli de membrillo, las tortillas de setas, los patés, los yogures y la trucha autóctona de río. Y no hay que olvidar el famoso Filiberto, un postre que desata pasiones, y de la ratafía de nueces.

GUÍA PRÁCTICA

Cómo llegar
Llavorsí. Desde LLeida en coche por Balaguer, Àger, Tremp, La Pobla de Segur y Sort. Hay tres servicios diarios de ida y vuelta con autocar entre Lleida y Esterri d’Àneu. También se puede llegar en tren hasta La Pobla de Segur.
Qué hacer
Más de 50 actividades relacionadas con la naturaleza, entre las que destacan los deportes de aventura como el rafting, el hidrotrineo, el piragüismo, el puenting y el barranquismo. Hay unas 40 empresas dedicadas a este sector.
Qué ver
A unos 20 kilómetros está el Parque Nacional de Aigüestortes y Llac de Sant Maurici. Se accede en taxi desde la localidad de Espot. Resaltan sus lagos Sant Maurici, Ratera y Amitges y los picos del Tuc de Colomer (2.931 metros), Peguera (2.982 metros) y, el más representativo del parque, Els Encantats, con sus agujas de 2.749 metros.
Los conjuntos histórico-artísticos de Sant Just y Sant Pastor de Son, con su retablo original del siglo XI; el Monasterio de Santa María y las salinas de Gerri de la Sal; las iglesias románicas de Sant Joan d’Isil y Santa Maria d’Àneu; la ermita de Sant Lliser d’Alòs d’Isil, y el Ecomuseo de les Valls d’Àneu-Casa Gasia.
Dónde comer
Cal Mariano, en Baro; El Pigall, en Llessui; Can Punyetes y Pessets, en Sort, o Riberies, en Llavorsí.
Qué comprar
Embutidos y quesos caseros, ratafia Els Raiers y lotería en La Bruixa d’Or.

Crònica de Lluís Visa des de Lleida
Font: EL PAÍS-CATALUNYA, dilluns 26 de març del 2012 (enllaç)

Premi per a tres restaurants del Pallars

L’associació Slow Food España ha premiat tres restaurants del Pallars amb el distintiu Slow Food-Km 0, que premia cuiners o locals que treballen amb productes de proximitat. Els guardonats són el Celler dels Joglars (de Sort), l’Espai Tomata-Burg, de Farrera, i el restaurant Fogony, de Sort.

Font: SEGRE, dimarts 20 de desembre del 2011 (enllaç)