SORT ACTUAL

Se dotará a los establecimientos turísticos de una pequeña biblioteca para que la consulten los clientes

Las novelas Pedra de tartera y País íntim de la escritora Maria Barbal, Les veus del Pamano de Jaume Cabré o Verd madur de Josep Virós, todas inspiradas en la Vall d’Àssua, servirán al Ayuntamiento de Sort para crear una ruta literaria aprovechando los caminos señalizados del Camino Natural.
En el transcurso de estos caminos se ubicarán diferentes piezas escultóricas en forma de libro donde se reproducirán fragmentos de las citadas obras. La plaza de Altron, el río Pamano o el mirador de Santa Anna son algunos de los lugares escogidos. Para dar a conocer estas obras se dotará a todos los establecimientos turísticos del valle con pequeñas bibliotecas en las que se podrán consultar las novelas ambientadas en la Vall d’Àssua en diferentes idiomas y los libros de senderismo de la comarca. Para dar a conocer la ruta y los recursos de la zona se creará también una web y se está estudiando la posibilidad de que los restaurantes incluyan en su carta un menú literario con platos locales que aparecen en las novelas.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 29 d’abril del 2008 (enllaç)

Del Tros al Plat, el proyecto que dinamiza el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ha puesto en marcha los itinerarios escolares.
Se trata de una actividad en la que los alumnos han visitado explotaciones ganaderas para conocer de primera mano el origen de los alimentos que comen. Esta práctica muestra a los escolares todo el proceso de los alimentos, desde el momento que se producen, cómo se crían y cómo se transforma y se elabora. Estos talleres además de enseñar todo el proceso por el que pasa un alimento hasta llegar al plato también sirve para dar a conocer determinadas profesiones vinculadas con el sector primario que se encuentran en una situación de retroceso importante.
Uno de los itinerarios que visitaron la semana pasada algunos alumnos del Pallars fue una explotación familiar de cerdos. Allí los niños pudieron descubrir cómo se crían los cerdos. Posteriormente se desplazaron a un obrador donde conocieron cómo se realiza la matanza del cerdo y se elaboran los embutidos con sus carnes. Cada escolar pudo elaborar su propia langoniza.
Entre algunas de las explotaciones ganaderas que visitaron los alumnos hasta finales de mes hay la granja familiar de cerdos de Casa Trilla de Llessui o la explotación de vacas de leche del grupo de ganaderos 7 Brams. Referente a los obradores los niños visitaron el obrador de embutidos tradicionales de Llessui, la Formatgeria el Tros de Sort o la Roseta de Gavàs. Un tercer itinerario es el del pan y los escolares visitan el antiguo molino de Áreu y el horno de pan tradicional de Tírvia.
Del Tros al Plat es una iniciativa que pretende dar a conocer la producción local, las personas que intervienen en los diferentes procesos y los productos de calidad que se elaboran en la zona. Además de dar a conocer estos productos entre la población pretende conseguir que la gente los consuma con mayor regularidad.
Otra de las actividades que se ha desarrollado dentro del proyecto son los menús escolares. De manera progresiva pretenden ir introduciendo los productos locales en los menús de los comedores escolares, así como también determinados productos ecológicos.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 22 d’abril del 2008 (enllaç)

S’ha celebrat una festa popular en la qual s’ha cuinat i s’ha menjat carn de ruc. No es tractava del protegit ruc català, espècie tradicional que estava en perill d’extinció i que ara s’està recuperant. Hi ha gent que s’ha escandalitzat i és comprensible: no estem acostumats a menjar carn de ruc.
Els hàbits alimentaris són un món de sorpreses. Perquè la seva valoració és subjectiva. Als catalans no ens fa res - deixant de banda els vegetarians - menjar carn de vaca, de bou, de porc, de xai, de senglar… I cito només alguns animals de bastant volum, equiparables al del ruc. Fins i tot hi ha carnisseries especialitzades en carn de cavall. Sembla, doncs, que menjar ruc no hauria de ser escandalós. Un bou és tan útil a pagès com ho pot ser un ase. Els cérvols són molt bonics, però un dels plats del país és el civet d’isard.
La notícia sobre l’àpat de ruc ha coincidit amb la lectura del llibre L’antropòleg a l’olla, de Gustau Nerín, que efectivament és antropòleg i que té una llarga experiència de viure a l’Àfrica. És un blanc que ha sabut traspassar la frontera que separa els occidentals dels africans amb la màxima naturalitat. I si en el pròleg explica que al costat dels fenomens de malnutrició, hi ha moments de fantàstica convivència entorn de taules dignes de Rabelais, ja ens podem imaginar que aquest llibre és fora del corrent - i penso que és així perquè també ho és el seu autor.
Una colla d’amics es reuneixen per cuinar un parell de gats que han caçat. Nerín explica la recepta i després narra la festa. Perquè a l’Àfrica també hi ha una bona vida, encara que fins ara se n’ha parlat poc. L’antropòleg hi posa afecte i ironia, i amb l’excusa del menjar ens fa viure l’Àfrica que ell viu cada dia. Fugint dels tòpics i del paternalisme.
I no tan sols es menja gat. També es menja zebú, cocodril, tauró petit, tortuga roent… fins i tot lleopard. I això és compatible amb les salses elaborades amb un terrós de Maggi comprat al mercat. Una Àfrica que no és el tòpic que ens arriba, sinó contradictòria i real. Als amics de l’antropòleg els escandalitza que nosaltres mengem espàrrecs, escopinyes i d’altres animals i vegetals. ¿Per què? ¿Per què ells mengen camell i nosaltres no mengem ruc?
No hi ha un dogma universal sobre l’alimentació. Hi ha tradicions, prejudicis, misteris. Un tema apassionant.

Signat per Josep Maria Espinàs (Petit observatori)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimarts 8 d’abril del 2008 (enllaç)

El proyecto Del Tros al Plat y l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars han programado dos cursos vinculados a la formación de profesionales y con interés con la huerta ecológica y la elaboración de mermeladas. Los dos cursos son gratuitos y financiados por el Departament de Treball. El objetivo es diversificar la producción local del Sobirà. El primer curso de huerta ecológica se realizará durante el mes de mayo en el Planter de Gerri de la Sal y el segundo, de elaboración de mermeladas, se realizará en Sort. Se pretende formar a futuros profesionales vinculados a la agricultura o la ganadería. Se pueden inscribir las personas interesadas en conocer, aplicar y desarrollar estas técnicas.

Crònica de Marta Lluvich des de Gerri de la Sal
Font: LA MAÑANA, dimarts 8 d’abril del 2008 (enllaç)

Celebracions - Segona edició de la Festa del Ruc
La Xicoia espera celebrar les pròximes edicions en aquest municipi

Els organitzadors de la Festa del Ruc, l’associació gastronòmica La Xicoia, projecten celebrar l’any que ve una fira dedica als burros a Esterri d’Àneu. Aquest municipi va acollir dissabte la segona edició del sopar popular amb carn de burro, que va reunir uns 150 comensals al poliesportiu. Aquesta quantitat és molt menor que els 500 de l’any passat a Sort.
El president de La Xicoia, Josep Castellarnau, va indicar que l’entitat planteja una jornada d’activitats i conferències sobre el burro per a l’any que ve. L’associació ja havia proposat aquesta iniciativa a l’Ajuntament de Sort, on es va celebrar la primera edició d’aquesta festa el 2007. No obstant, el consistori va retirar aquest any el seu suport a la Festa del Ruc, que havia rebut crítiques ecologistes.

Font: SEGRE, dilluns 31 de març del 2008 (enllaç)

Se trata de la Festa del Ruc que organiza desde el año pasado l’Associació La Xicoia

Unas 200 personas degustaron, el pasado sábado en Esterri d’Àneu, la carne de asno. Se trata de la cena que organiza l’Associació Gastronòmica La Xicoia dentro del marco de la Festa del Ruc.
El menú de la cena fue escudella, ensalada, longaniza elaborada con carne de asno y estofado también de carne de asno; y de postre, el plato típico por excelencia de la comarca, filiberto.
Todos los comensales destacaron las cualidades de esta carne, tanto el sabor como la textura, muy melosa y con gran sabor.
El objetivo de los gastrónomos es dar a conocer las cualidades culinarias de esta carne y las posibilidades que tiene en el sector de la restauración. Además los cocineros quieren que esta carne se convierta en un plato característico de la zona y que se pueda encontrar en las cartas de los restaurantes.
Esta fiesta el año pasado levantó numerosas críticas por parte de ecologistas que recriminaron que se sacrificara asnos para una fiesta. La Xicoia se ha encargado de matizar esta información y explica que los asnos que sacrifican para la Festa del Ruc no son ruc català, especie en peligro de extinción.
La Festa del Ruc este año se celebró en Esterri d’Àneu tras el año pasado haberse celebrado en Sort. El Ayuntamiento de Sort, tras el aluvión de críticas, prefirió desvincularse de la fiesta.

Crònica de Marta Lluvich des d’Esterri d’Àneu
Font: LA MAÑANA, dilluns 31 de març del 2008 (enllaç)

Els restaurants autodenominats exòtics van guanyant adeptes, diuen: a Barcelona un pot engolir ja com si res cucs al formatge, escorpins a la brasa o grills al curri. També formigues. Hi ha gustos per a tot. En el món hi ha gent a qui li encanta la carn de conill d’Índies, o la de bisó; fins i tot la de gos. A la taula manen els factors culturals. També els identitaris. Sense anar més lluny, a Sort es va celebrar l’any passat la Festa del Ruc, organitzada per una societat gastronòmica amb aquest lema: «Si ets una d’aquelles persones que porta el ruc català a dins, fes que el teu somni es faci realitat: menja-te’l». Amb aquesta consigna, centenars de golafres es van cruspir sopes, estofats i embotits elaborats amb rucs. Però el festí ha hagut de canviar d’escenari a causa de la pressió de grups ecologistes. El sopar se celebrarà avui a Esterri d’Àneu. De manera que el símbol del déu egipci Ra, del déu grec Dionís, el protagonista de Platero y yo, el Rucio de Sancho Panza, estan novament servits. A qui li agradi, que li aprofiti. Amb mi que no hi comptin.

Signat per Xavier Foz, periodista (El Bitllet)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 29 de març del 2008 (enllaç)

En principi, totes les proteïnes són bones. Sobre quines poden passar a la cassola hi ha nombrosos criteris basats en religions, costums i el sentit comú. Alguns fan escarafalls del porc però en canvi es mengen gustosos saltamartins fregits. Altres neguen la qualitat de les gambes o dels calamars. Tots tenim la bona pràctica de no menjar animals malalts. El burro s’ha escapat de l’olla perquè és un animal domèstic. Però a Castella es feia cecina de burro. Quan un animal arriba a un determinat nombre d’exemplars, els humans tenim l’atavisme de veure’ls com entrecots. Els de burro han de ser molt semblants als de poltre. L’inconvenient del burro és que s’ha convertit en símbol patriòtic. És clar que a França també es mengen el gall.

Signat per Miguel Sen, escriptor i gastrònom (L’Apunt)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 26 de març del 2008 (enllaç)

Debat al voltant d’una celebració gastronòmica
La Festa del Ruc es trasllada de lloc perquè Sort ha refusat participar-hi
Queixes ecologistes a una iniciativa que intenta promoure la carn d’ase comú

Aixeca passions i també les crítiques més irades. La Festa del Ruc del Pallars Sobirà, que l’any passat va aplegar a Sort més de 400 comensals, s’ha hagut de traslladar en aquesta edició fins a Esterri d’Àneu, després que l’ajuntament de la capital pallaresa rebutgés patrocinar la celebració, que impulsa la Societat Gastronòmica La Xicoia. El sopar popular, que se celebrarà dissabte que ve, busca promocionar el consum de carn d’ase, encara que els ecologistes consideren que la iniciativa és «esperpèntica, trista i lamentable», segons un comunicat que ja es va difondre l’any passat i van subscriure cinc entitats conservacionistes.
La iniciativa pretén estimular, a més a més, la cria de burros per al consum humà, fet que suposaria una alternativa per als ramaders de la zona. En l’actualitat hi ha mitja dotzena d’explotacions de la comarca que han iniciat la cria d’ases per a carn, però la seva activitat encara és minoritària.

Ases comuns

Els promotors de la Festa del Ruc, que intenten rememorar, també, una antiga tradició del municipi de Llessui, insisteixen que els animals que es consumeixen són ases comuns, que, en cap pas, pertanyen a l’espècie protegida del guarà català. Es tracta d’animals que ja s’han engreixat perquè la seva carn sigui utilitzada per al consum humà, com es fa amb altres espècies com la vedella, el bou o el cavall.
Les explicacions no han convençut, no obstant, els detractors de la festa, que han estat enviant durant aquest últim any desenes de missatges en contra de la iniciativa. «Tenim una pàgina a Internet a disposició del públic, perquè aportin la seva opinió, ja sigui positiva o negativa», va explicar Aleix Aytès, del restaurant Cafè Pessets de Sort i membre de la societat La Xicoia. La iniciativa també ha comptat amb el suport de persones significatives, entre elles, diversos intel·lectuals catalans, va afegir Jaume Mora, de la Fonda Farré de Baro.
«Hem decidit tirar endavant la celebració, convocar una segona edició, perquè hi ha hagut molta gent, sobretot del Pallars, que ens ha demanat que repetíssim», va indicar Mora, que també és promotor de la degustació.
Per molts pallaresos, aquesta festa té un sentit reivindicatiu. «És una manera de recordar els nostres ancestres, que en èpoques de guerra i de penúries havien de recòrrer a menjar carn d’ase per a poder sobreviure, perquè era l’última cosa que els quedava», va assenyalar un dels participants de l’any passat. La carn, diuen els qui la van tastar, «és més melosa que la de vedella i una mica més dolça». «És més fina i gustosa», afegeixen.

Un menú que recupera receptes pallareses antigues

Com l’any passat, el sopar s’obrirà amb una escudella, elaborada amb un caldo a base d’ossos i de trossos de carn d’ase. Com a segon plat, l’equip de restauradors prepararà un estofat de burro, amb patates, pastanagues, ceba i herbes aromàtiques del país. També s’oferiran unes llonganisses d’ase confitades en oli. Si no hi ha canvis d’última hora, de postres se servirà un filiberto, unes postres compostes de gelat de nata, iogurt i xarop de groselles.

LA REACCIÓ - Propostes i suports
La Societat Gastronòmica La Xicoia (www.laxicoia.com) fa un any que recull reaccions sobre la controvertida Festa del Ruc, que es va celebrar per primera vegada el febrer del 2007. L’allau de queixes ha portat l’Ajuntament de Sort a no participar en l’edició de dissabte que ve.

«¿Passeu gana?»
Entre les crítiques, abunden les que, com l’advocada Aurora, desitgen que la festa «sigui un fracàs absolut». També apareix l’opinió de Leonor, que després de retreure als organitzadors si no en tenen prou «amb tot el que tenim per menjar», els pregunta: «¿Que passeu gana a Sort o què?» Altres missatges són més radicals, com el firmat per Unicornio, que qualifica els promotors del sopar de «desgraciats assassins de burros, colla de salvatges i sàdics cavernícoles»

Símbol català
Un gran grup de missatges apel·la a la simbologia del burro, «que transmet un sentiment, una manera d’entendre un país i la seva gent, de promoure una identitat, una cultura i uns costums», com assegura Julia García. En un correu firmat per Ginnie s’afirma que «la verdadera grandesa d’una nació se sap per la manera com tracta els animals. Amb aquest acte, Catalunya demostra que és una nació petita i insensata»

Defensors
Articulistes, escriptors i intel·lectuals han fet arribar mostres de suport a la iniciativa dels membres de l’associació La Xicoia. Quim Monzó, per exemple, es pregunta per què no es pot menjar la carn de burro «si avui en mercats i restaurants trobes també carns d’estruç i de cangur. Amb aquest panorama, ¿la de burro no es pot menjar? ¿Quin prejudici purità ho impedeix? ¿Un de religiós, semblant al que prohibeix, segons on, menjar porc?»

Crònica de Maria Jesús Ibáñez des de Sort
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 26 de març del 2008 (enllaç)

La Festa del Ruc, un sopar popular que l’associació gastronòmica La Xicoia va organitzar l’any passat a Sort en què es va servir als assistents carn de burro, se celebrarà aquest any a Esterri d’Àneu. Així ho va anunciar l’entitat, que va indicar que ha decidit traslladar la celebració a un altre municipi després que l’Ajuntament de Sort s’hagi desvinculat d’aquesta iniciativa. El fet que els organitzadors sacrifiquessin dos exemplars de burro i els servissin com a aliment va ser l’any passat objecte de crítiques per part d’associacions ecologistes. La Xicoia ja anuncia la celebració de la Festa del Ruc el 29 de març al poliesportiu d’Esterri. L’alcalde d’aquesta localitat, Ramon Villuendas, va mostrar el seu suport a aquesta iniciativa, si bé va apuntar que encara manté contactes amb els organitzadors sobre l’ús d’aquest equipament municipal.

Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)