SORT ACTUAL

Enric Sabarich presentará el día 3 el libro “Sabarich, origen i evolució d’un cognom pallarès”

Sort reunirá el próximo día 3 de mayo a más de 150 personas de distintos lugares de Catalunya que se apellidan Sabarich. Con motivo de la presentación del libro Sabarich, origen i evolució d’un cognom pallarès del escritor Enric Sabarich, el próximo día 3 de mayo en el cine Els Til·lers de Sort se ha organizado una comida en la que asistirán un gran número de personas que uno de los dos apellidos es Sabarich. Se espera la asistencia de personas de diferentes puntos de Catalunya, España y el extranjero.
El origen de este apellido se encuentra en el pequeño núcleo de Llarvén, en el municipio de Sort.
El apellido Sabarich, de raíz germánica, encuentra su origen en la Edad Media. A través de la evolución de este apellido, el libro analiza la evolución del Pallars Sobirà a lo largo de los siglos.
El libro del apellido Sabarich plantea una hipótesis de su aparición en el Pallars y de manera más concreta en Llarvén. Es en este punto cuando se realiza un exhaustivo análisis histórico del pequeño núcleo pallarés. El libro además de exponer los destinos de los Sabarich explica anécdotas y cosas curiosas del pueblo de Llarvén como el derrumbe de una mina o las diferentes inundaciones provocadas por el barranco de Montardit.
El libro se completa con un arbol genealógico fruto de una exhaustiva investigación.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 29 d’abril del 2008 (enllaç)

La cárcel funcionó entre los años 1826 y 1966 y era de pequeñas dimensiones
La instalación significará la ampliación del museo de El Camí de la Llibertat

En la Plaça Sant Eloi de Sort antiguamente había la prisión de hombres y justo al lado la de mujeres. La de hombres ha sido rehabilitada por el Ayuntamiento y funciona como museo de El Camí de la Llibertat desde el pasado mes de julio. La voluntad del Ayuntamiento de Sort es ampliar el museo. Una aportación importante será la inclusión de la antigua prisión de mujeres ubicada en el edificio colindante del Museu del Camí de la Llibertat, conocido como Casa Facèrcia. El Ayuntamiento ha llegado a un acuerdo con el propietario para que éste le ceda la parte del edificio que funcionó como prisión de mujeres del juzgado de primera instancia e instrucción de Sort en el período de tiempo comprendido entre el 1826 y el 1966. La prisión se cerró en 1967 cuando un decreto franquista anuló el juzgado de primera instancia de Sort y aún no se ha vuelto a restablecer.
El recinto que realizó las funciones de prisión de mujeres era muy reducido, unos 12 metros cuadrados, y la capacidad era para alojar a 2 personas.
Ahora el Ayuntamiento tiene la voluntad de incorporar la antigua prisión de mujeres al equipamiento museográfico del Camí de la Llibertat, proyecto desarrollado conjuntamente con el Ayuntamiento de Saint-Girons, en Francia, para rememorar el paso por Sort de unos 2.800 evadidos de la Francia ocupada por los nazis entre los años 1942 y 1945. Las nacionalidades de los presos fueron muy dispares; polacos, franceses, canadienses, holandeses o ingleses. Estas cifras son de las personas que fueron llevadas a la prisión de Sort pero las que pasaron la frontera fueron infinitamente superiores; sobre unas 40.000.
El Museu del Camí de la Llibertat pretende historiar cómo las montañas del Pirineu representaron para muchos el escenario de huida hacia lugares mejores en busca de un objetivo común, la paz. El Museu abordará una explicación de los efectos de la Guerra Civil española, la posguerra y la segunda Guerra Mundial en los Pirineos.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 18 de març del 2008 (enllaç)

Está elaborando el proyecto Camins de la memòria y quiere incluir el museo del Pallars
Quieren que la iniciativa esté respalda por el Memorial Democràtic

La Comunidad israelita de Barcelona ha mostrado su interés en el Museu del Camí de la Llibertat de Sort y en poder incluir este equipamiento en los itinerarios que ellos organizan. Actualmente están trabajando en el proyecto Camins de la memòria, un proyecto que quieren que cuente con el apoyo del Memorial Democràtic. La comunidad israelita de Barcelona quiere que el proyecto en el que están trabajando cuente con diferentes rutas que utilizaron los judíos para huir durante la II Guerra Mundial.
Estas rutas se pueden conocer en el Museu del Camí de la Llibertat ubicado en la antigua prisión de Sort. Este recinto forma parte de un proyecto más ambicioso llamado Camí de la Llibertat que desarrolla el Ayuntamiento de Sort conjuntamente con el de Saint Girons (Francia). Este proyecto ha comportado la creación de un museo en Saint Girons y la recuperación de la antigua prisión de Sort como espacio para museografiar el paso de los prisioneros de unos 3.000 evacuados procedentes de la Francia ocupada entre 1943 y 1945. La mayoría de los evadidos que cruzaban la frontera eran detenidos por la Guardia Civil, dada la dificultad de los pasos de montaña que tenían que superar y la fuerte presencia policial, y llevados a la prisión de Sort.
Cerca de 500 personas de los que pasaron por la antigua prisión de Sort eran hombres, mujeres o niños judíos. Un número bastante elevado de estas personas pasaron la frontera por la Vall de Cardós procedentes de los confinamientos que el Gobierno de Vichy tenía en los establecimientos termales de la ciudad de Aulus-les-Bains.
El Ayuntamiento de Sort ha valorado positivamente el interés que el Museu del Camí de la Llibertat ha despertado entre la Comunidad israelita de Barcelona y la voluntad de incluirlo como visita en su proyecto Camins de la memòria.

Camí de la Llibertat

Recordar que la antigua prisión de Sort es uno de los pocos espacios físicos que custodia los recuerdos de la II Guerra Mundial en el Pirineu. Algunos investigadores han cifrado entre 40.000 y 80.000 personas las que pasaron la frontera de los Pirineos durante la II Guerra Mundial, época en que un gran contingente de personas huía de Francia ante la amenaza y la presión nazi, con el fin de encontrar un destino seguro, de paz y libertad. El gran volumen de refugiados se evidencia al analizar las cifras de extranjeros detenidos por las fuerzas del orden público. Entre 1939 y 1944 unos 3.000 refugiados están registrados en la prisión de Sort. Este edificio, uno de los pocos que se conservan en Catalunya, se ha convertido en un museo sobre la evasión del nazismo.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 19 de febrer del 2008 (enllaç)

La Comunitat Israelita de Barcelona visitarà aquest estiu el museu de Sort i recorrerà la ruta dels camins que van utilitzar els jueus per fugir durant la Segona Guerra Mundial.
Des de l’Ajuntament de la capital del Pallars Sobirà estan elaborant el projecte Camins de la Memòria i busquen el suport d’entitats que vulguin potenciar aquesta iniciativa abans de presentar-la al Memorial Democràtic.

Font: SEGRE, dissabte 16 de febrer del 2008 (enllaç)

Un museu a Sort recorda els fugitius del nazisme

Pallars Sobirà - Lleida
Clima. El fred a Sort és intens, i molt més als cims del Pirineu que utilitzaven els fugitius per fugir dels nazis. Per sort, es pot seguir la seva escapada heroica sense sortir del museu.
Terreny. Les carreteres fins a Sort no presenten cap complicació, més enllà de la neu o el gel a l’asfalt.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, els passos fronterers del Pirineu es van convertir en l’escenari de la lluita que van emprendre milers de persones per trobar la llibertat, lluny de la França ocupada pels nazis. L’objectiu era arribar als consolats dels països aliats a Barcelona, o bé Portugal. Molts no van tenir aquesta sort i van ser reclosos a la presó de Sort. Ara, com si fos una victòria pòstuma dels empresonats, la presó es transforma en un museu (www.camidelallibertat.cat) per rememorar l’epopeia dels que van travessar les muntanyes fugint de les urpes del feixisme.
Entre les parets que abans van servir per tancar uns 2.700 refugiats estrangers entre el 1939 i el 1944, ara hi ha l’explicació de com les muntanyes del Pallars Sobirà es van convertir en una via per escapar-se. Milers de fugitius ho van aconseguir, però el nombre de víctimes i represaliats va ser massa elevat. La presó museu Camí de la Llibertat serveix d’homenatge a tots ells.
El centre agafa el nom de la principal ruta d’evasió, que comunicava el departament francès de l’Ariège amb la comarca catalana, des de Saint-Girons fins a arribar a Alós d’Isil, Esterri d’Àneu i, finalment, Sort. Des del 1944, una travessia de muntanya recorre el mateix itinerari el segon cap de setmana de juliol, com a millor exemple de l’anomenat turisme de la memòria. Milers de jueus també van travessar els Pirineus davant el perill de ser deportats als camps d’extermini, una vegada Hitler va ocupar França. La majoria dels que van arribar a la capital del Pallars Sobirà ho van fer a través d’una ruta que sortia d’Aulus-les-Bains i que acabava a Tavascan.
Acostar-se al museu presó de Sort, entre esquiada i esquiada, serveix per redescobrir la lluita de la llibertat iniciada per milers de persones en la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX. Al mateix temps, pot ajudar a comprendre els sofriment de tots aquells que, avui dia, segueixen travessant fronteres per buscar un futur millor.

Com s’hi arriba. Hi ha dues opcions per arribar fins a Sort. La primera consisteix a agafar la C-58, per enllaçar amb la C-16, que porta fins a la Cerdanya. Una vegada allà, s’ha d’agafar la N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. Una altra via és a través de la A-2 direcció Lleida, per desviar-se per la L-303, direcció Tremp. La N-260 porta fins a la capital del Pallars Sobirà.
A tenir en compte. Sort és la capital dels esports d’aventura i el riu que la travessa, el Noguera Pallaresa, un dels millors per practicar-hi descensos en canoa, rafting o hidrospeed. El Camp de Regates Aigüerola està situat al centre urbà i diverses empreses ofereixen la possibilitat de realitzar tot tipus d’activitats.
(…)

Signat per Xavi Datzira (La Ruta Nissan)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 31 de gener del 2008 (enllaç)

Història - Una tesi doctoral estima en uns 100.000 el nombre d’evadits dels nazis per la serralada
L’historiador Josep Calvet estudia la presència dels refugiats a Lleida

LES CLAUS
Josep Calvet - Llicenciat en història contemporània per la UB. Membre del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la UdL i assessor històric del Museu del Camí de la Llibertat de Sort
Estudiós del franquisme - És especialista en els primers anys del franquisme als Pirineus, la presència militar a la zona i el pas d’evadits per la serralada durant els anys de la Segona Guerra Mundial.
La tesi - Estudia la presència dels refugiats a la Vall d’Aran; a les presons de Sort, La Seu i Lleida; al balneari de Rocallaura, on portaven els homes que no havien arribat a l’edat militar, i a la Universitat de Cervera, que servia de camp de concentració.

Hi va haver un temps en què travessar els Pirineus es va convertir per a molts en sinònim de llibertat. Durant la Guerra Civil (1936-1939) eren els espanyols els que fugien, mentre que durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van ser famílies jueves i refugiats dels països ocupats pels nazis, com França, Bèlgica o Holanda, que buscaven entrar a Espanya i unir-se a l’exèrcit aliat. Per tot plegat, l’historiador de la Pobla de Segur Josep Calvet ha titulat la seua tesi doctoral Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, treball que defensarà avui a la UdL. La tesi doctoral, dirigida per la professora de la UdL Conxita Mir, se centra en els Pirineus de Lleida, tot i que analitza successos de tota la serralada.
Calvet estima que entre l’any 1939 i el 1944 van travessar les muntanyes «unes 100.000 persones, 55.000 de les quals van ser detingudes pel règim franquista segons els arxius. D’altra banda, milers van poder escapar, ajudades sobretot per les xarxes d’evasió», va explicar Calvet. Per quantificar els evadits i documentar-se ha utilitzat els arxius militars i civils espanyols i internacionals, a més de comptar amb testimonis orals de les xarxes d’evasió. Per ell, els testimonis més commovedors van ser els de les fugides de les famílies jueves en què «nens i avis havien de creuar la frontera malgrat la neu, en ple hivern» per poder emprendre el viatge cap als Estats Units. «Molts van tindre accidents, a d’altres els van haver de practicar amputacions per congelació i alguns van morir estimbats», va explicar l’historiador. «Realment eren actes d’heroisme», va sentenciar.

Font: SEGRE, dimarts 29 de gener del 2008 (enllaç)