Arxiu d'etiquetes: història

Ponent sota les bombes

Memòria històrica · Víctimes
Més de 40 municipis lleidatans van ser bombardejats durant la Guerra Civil, fet que va causar unes mil morts · La Generalitat els homenatjarà dilluns, en el 75è aniversari de l’inici d’aquests atacs

Un total de 43 municipis bombardejats, al voltant d’un miler de víctimes mortals, milers de ferits, una gran destrucció i un record traumàtic. Això va ser el que van deixar els bombardejos de les aviacions italiana i alemanya que van patir les comarques de Ponent entre el 1937 i el 1939. I és que la província de Lleida va ser una de les més castigades a Catalunya pels atacs aeris, ja que dels 154 municipis catalans castigats, gairebé una tercera part eren lleidatans. Tots seran homenatjats dilluns per la Generalitat per commemorar el 75è aniversari de l’inici d’aquestes accions bèliques sobre la població civil. «A Lleida van començar atacant les centrals hidroelèctriques del Pirineu amb l’objectiu de tancar el subministrament del qual depenia la indústria a Barcelona», explica Josep Calvet, historiador de la Pobla de Segur i tècnic del Memorial Democràtic.
Aquí les destrosses materials van ser importants, però l’autèntic desastre humà va començar a Ponent amb el bombardeig sobre el Liceu Escolar a Lleida ciutat. Van morir almenys 250 persones, entre les quals mig centenar de nens. No obstant, no va ser el més sagnant, ja que el 27 de març del 1938 sobre la capital lleidatana van caure bombes durant dos hores, que van provocar unes 400 víctimes. Precisament entre la primavera i l’hivern del 1938 el front es va estancar a la província, cosa que explicaria la concentració d’atacs a Ponent, que van castigar especialment Lleida ciutat i les comarques de les Garrigues i la Segarra.

Homenatge de la Generalitat

El Castell de Montjuïc acollirà dilluns l’homenatge institucional a les víctimes i als municipis afectats pels bombardejos, que comptarà amb l’assistència de representants de les localitats i supervivents dels atacs. Aquell dia també s’inaugurarà l’exposició Catalunya bombardejada, que explica els bombardejos a Lleida i dedica una part als atacs a les centrals del Pirineu. Aquest és l’acte central d’una sèrie d’activitats que s’han programat per commemorar aquest aniversari. Entre aquestes, hi ha la projecció, el 23 de maig al Museu d’Història de Catalunya, del documental de LLEIDA TV El braç de les fúries, dirigit pels periodistes lleidatans Jordi Guardiola i José Carlos Miranda sobre el bombardeig del Liceu Escolar de Lleida.

Municipis bombardejats

Un total de 43 municipis de Ponent van ser bombardejats durant la Guerra Civil. Els atacs van començar al febrer sobre les centrals hidroelèctriques del Pirineu. Després es van acarnissar amb Lleida ciutat i les comarques de les Garrigues i la Segarra.

Crònica de Rebeca Ríos des de Lleida i Les Borges
Font: SEGRE, dissabte 14 d’abril del 2012 (enllaç)

El Pirineu, clau en la memòria històrica

Turisme · Cultura
Les comarques lleidatanes de muntanya acumulen més d’una quarta part del patrimoni recuperat des de la Segona República · Una guia recull una vintena d’actuacions
Mapa · Presenten a Montellà i Martinet un mapa amb tota la informació per visitar els espais recuperats

Més d’una quarta part del patrimoni recuperat a Catalunya del període comprès entre la Segona República i els primers anys de la democràcia (1931-1980) es concentra al Pirineu de Lleida. Es tracta d’una vintena d’espais de memòria rehabilitats a l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Val d’Aran, el Pallars Jussà i el Sobirà.
Per promoure’n el coneixement, el Govern ha editat un mapa guia amb el nom de Pirineus, territori de memòria, que reuneix tota la informació necessària per visitar i conèixer aquests espais històrics. El full informatiu, que ja es va presentar al febrer a Sort, es va promocionar ahir a l’ajuntament de Montellà i Martinet. El director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, va explicar que a part de voler donar a conèixer i promocionar aquests espais, l’objectiu d’aquest recurs, el mapa guia, és «rellançar econòmicament el territori a través del turisme cultural». Segons el director del Memorial, de moment el document recull els 20 espais de memòria recuperats, però no descarta ampliar-lo a altres de nous, ja que «la memòria històrica és immensa». Tots són vestigis i espais que fan referència directa a la Guerra Civil o a la defensa dels búnquers durant la Segona Guerra Mundial, com és el cas dels de Martinet. Abans de la presentació hi va haver una visita guiada al parc de búnquers de la localitat.

Més informació: Presó-Museu del Camí de la Llibertat
Crònica de Cynthia Sans des de Montellà i Martinet
Font: SEGRE, dimecres 4 d’abril del 2012 (enllaç)

Centenari de les hidroelèctriques al Pirineu

Correu

Sr. Director:
Aquest any s’està celebrant el centenari de l’arribada de les companyies hidroelèctriques al Pirineu. L’arribada d’aquestes empreses al Pallars Jussà va suposar passar d’una economia pràcticament autocràtica a la producció d’electricitat per ser consumida a les indústries i grans ciutats. En definitiva, l’arribada del capitalisme i la revolució industrial a la comarca després de molts anys.
El 1909, alguns veïns afectats per la compra dels terrenys varen escripturar finques per després poder vendre-les a les companyies, tot i que les obres varen començar dos o tres anys més tard. El primer poble on començaren les obres va ser Sossís. Per un costat, la presa, el canal i la central hidroelèctrica per produir l’energia elèctrica necessària per construir el mur del pantà de Sant Antoni i la central de Talarn, promoguts per Riegos y Fuerzas del Ebro, coneguda com La Canadenca.
L’altra companyia que va arribar al poble de Sossís va ser Eléctrica de Mollet, filial d’Energia Elèctrica de Catalunya, per explotar unes mines de carbó i calç per fer ciment. La fàbrica del ciment la varen construir a l’altre cantó del riu, al costat de la carretera de la Pobla de Segur a Sort, a fi de proporcionar el ciment necessari per construir les centrals i els murs als estanys de la Vall Fosca. Després dels anys seixanta les mines i la fàbrica quedaren abandonades.
Valguin aquestes ratlles per donar a conèixer aquesta petita història, que, d’altra manera, podria quedar tristament oblidada per falta de voluntat política, ja que si es volen fer uns actes commemoratius del centenari de l’arribada de les companyies elèctriques al Pirineu, s’ha de comptar amb tots.

Signat per Rafel Noray i Peret, regidor de l’ajuntament de Conca de Dalt, Independents-Progrés Municipal
Font: SEGRE, dimecres 29 de febrer del 2012 (enllaç)

Frente común para el retorno a Sort de sus “papeles de Salamanca”

Memoria histórica * Expolio

El portavoz de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, anunció ayer que convocará una reunión con los diez ayuntamientos con documentación en el Archivo de Salamanca (entre ellos, el consistorio de Sort) para redactar una declaración pública con el objetivo de exigir el retorno de sus libros de actas y papeles diversos requisados en 1938.
De momento ha regresado el 75% de la documentación incautada por las tropas franquistas durante la Guerra Civil. Son papeles de la Generalitat de Catalunya y de particulares que, en su mayoría, ya han regresado a Catalunya. No correrán la misma suerte los papeles de los 10 ayuntamientos catalanes con documentación en Salamanca, pues el Gobierno decidió que estos legajos no entraban en la casuística que estableció el gobierno para retornar, a través de una ley, la documentación incautada. Cruanyes, en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, calificó de «kafquiano» que estos papeles no puedan regresar y manifestó que convocarán una reunión con los ayuntamientos de Tarragona, Barcelona y Sort, además de los otros siete consistorios afectados.

Font: LA MAÑANA, divendres 19 d’agost del 2011 (enllaç)

Mercadeo, luego existo

El «pienso, luego existo» de Descartes es uno de tantos axiomas unisex para deambular por la vida de cada día. Verbi gratia: amo, luego existo; compro, luego existo; discrepo, luego existo; hipotécome, luego me comen; mercadeo, luego existo; sueño, luego vivo; y así hasta, soy noticia, luego existo… Seguro que usted lo ha captado. El secreto consiste en anteponer el verbo que más nos venga en gana – o menos – y uno se chuta el gustazo de sentirse filósofo post-socrático. Un buen amigo a quien no conozco, sentencia que el sentido de la vida es el de una cerilla que arde: su razón de ser es la combustión. Y en esa llamarada uno ha de saber quemarse. Bonita imagen y sesuda manera de preconizar el método bonzo como actitud vital. O cuando menos, lavar la cara del pirómano ocasional con sentido del gol veraniego. No hay más cera que la que arde, dicen que dijo la abeja Maya.
Este exordio existencial, viene a cuento del Pues eso de hoy. En los años que llevo por estos lares, me ha llamado la atención el gusto que ayuntamientos y corporaciones civiles leridanas sienten por cualquier tiempo pasado, que como poetiza Jorge Manrique, fue mejor. ¿Seguro? En la epístola XXIX, Quevedo dixit, «No seas de los vulgares que dicen que todo tiempo pasado fue mejor, pues forzosamente dirá el futuro, en llegando, que es mejor que este presente, no por bueno, sino por pasado». A lo que voy. Empieza a ser preocupante la manía por mercados, ferias y festejos con sabor añejo, mayormente medieval. Días atrás leía en LA MAÑANA que el Institut d’Estudis Ilerdencs acogía el XVII Mercado Medieval de Guimerà, mercado-feria-espectáculo con un presupuesto de 27.000 euros, el 10% menos que en 2010. Es obvio que el mercadeo histórico-medieval de Guimerà, señera población declarada Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) por la Generalidad de Cataluña, ha abierto el apetito a buena parte del territorio. Pasen y vean.
Además del de Guimerà (6 y 7 de agosto), estan los Firals de Bellvís (30 y 31 de julio) que con la excusa del picaporte de la familia Bufalà inventada por el señor alcalde, reunen gentes y gentíos con deseos de viajar a un pasado que nunca existió. Luego uno puede desplazarse – dicho en sentido estricto de extrañamiento – a la renacida vecindad de Olp, encima de Sort, con sus Fiestas del Sitio de la villa (15 agosto) que pretende remememorar los infaustos hechos de 1485, cuando el manirroto Hug Roger III dilapidó el condado. Sigamos. Antes o después, según se mire, se programan: el Mercat Medieval dels Canonges a la Seo de Urgel (5 y 6 junio); los de Almenar (11 y 12 junio); Puigverd de Lleida (16 de abril); Montsonís (octubre); Ciutadilla (30 abril y 1 mayo); Aitona (21 mayo); Florejacs (4 y 5 abril); las fiestas-mercado de las Trementinaires, recolectoras de la trementina de los pinos, en Josa y Tuixent (28 mayo); el libertino mercado romano de Iesso en Guissona (16 julio); y cómo no, las rutilantes escaramuzas y escaramozas de los Moros y Cristianos de Lleida capital (15 mayo)… Y el muestreo, a buen seguro, no es del todo exhaustivo, ni se agota. Algún que otro pueblo y mercado habré olvidado en el tintero del ordenador. Desde aquí mis disculpas.
Por tanto, la pregunta del millón se impone: ¿a qué se debe tamaña fiebre por recuperar mercados, festejos, commemoraciones, leyendas urbanas, hechos históricos, que, las más de las veces, nunca jamás existieron? Desde que alguien inventó el detritus “industria cultural”, es decir, fabricar productos para consumo del turismo cultural (!?), cada barrio, villorrio, pueblecito, pueblazo y ciudad de provincias montaraz, se cree en la obligación de existir en el Mapa Cultural. Por eso, las fuerzas vivas del lugar dedican lo más mimético de sus meninges a diseñar chiringuitos que los situen en la pole position del mercado. ¿Mercadeo, luego existo?
Pues eso.

Text de Rodrigo Armenteros – Pues eso
Font: LA MAÑANA, dijous 11 d’agost del 2011 (enllaç)

El Pallars compleix 25 anys d’exitós turisme d’aventura

Els atractius naturals de Lleida * La primera empresa espanyola de ràfting va néixer el 1986 al Noguera Pallaresa * Les aigües braves i el senderisme mouen 9 milions d’euros cada any

A Manel Nogueira se li il·luminen els ulls quan recorda la seva primera baixada de ràfting pel Noguera Pallaresa. La descriu com a emocionant. Va ser el 1986. Un descens de 40 quilòmetres per les aigües braves del riu des de Llavorsí (Pallars Sobirà) fins al congost de Collegats. Llavors no sabia la importància que tindria per a la seva vida i per a la comarca. Una baixada capitanejada per un grup de francesos experimentats en aquest esport, que pretenia proporcionar a Nogueira i a Christian Pecquerie les nocions necessàries per conduir una barca de ràfting i convertir-se així en els primers monitors d’Espanya d’aquesta modalitat.
Han passat 25 anys des d’aquell descens, quan es va inaugurar la primera empresa d’esports d’aventura del país, Esports d’Aventura de l’Alt Pirineu, fundada per tres visionaris i arriscats veïns de Sort, i per a la qual van treballar els nous monitors. El tret de sortida d’una nova etapa turística en un territori que avui ofereix la meitat de les activitats de turisme actiu de Lleida i que compta amb 44 empreses d’aventura, el 25% de les que hi ha a la província.

La idea

«Feia tres anys que els francesos portaven les seves barques aquí per baixar pel nostre riu. Ells ens van donar la idea i van insistir que creéssim l’empresa», explica Antoni Fort, un dels fundadors d’Esports d’Aventura de l’Alt Pirineu. «Al principi la gent d’aquí no veia el ràfting com una oportunitat de negoci o com un possible atractiu per a la zona. No hi confiaven perquè crèien que era com la piragua, que per baixar-s’hi se n’ha d’aprendre primer», afegeix. I és que els pallaresos ja feia més de 20 anys que practicaven el piragüisme, coneixedors de la qualitat de les aigües del Noguera Pallaresa. «És un dels millors rius d’Europa i, sens dubte, el millor d’Espanya per a aquest tipus d’esports. Perquè té un cabal d’aigua suficient, és divertit i gens perillós. Per això i per la temperatura de l’aigua, els francesos van començar a freqüentar-lo», explica Pecquerie, que viu a Sort des que va trepitjar el Pallars per primer cop, el 1986, per una competició de piragua.
El ràfting va ser la punta de llança, la modalitat que va descobrir una faceta comercial per als esports d’aventura. Sis mesos després d’aquella primera empresa, que va desaparèixer uns anys més tard, va néixer la segona, Rubber River, avui la més antiga d’Espanya. Darrere seu, en van aparèixer moltes més, no només dedicades al ràfting o als esports de riu sinó també a activitats de turisme actiu per terra i aire. «El primer estiu ja va ser un gran èxit. Vam tenir molts clients. La majoria de Lleida, Barcelona i el País Basc. Buscaven experiències noves», recorda Fort.
El creixement de les activitats d’oci i aventura va suposar un augment dels serveis i, sobretot, dels ingressos econòmics. Avui la pràctica d’aquest tipus d’esports és un dels atractius turístics més importants de la comarca (juntament amb el parc nacional d’Aigüestortes) i genera un volum econòmic anual de 8.740.000 euros i 1.800 llocs de treball, directes i indirectes.
«L’aparició de les empreses d’esports d’aventura es va donar en un moment ideal, quan el turisme de pesca anava a la baixa. Així, van omplir el buit que quedava a la primavera i l’estiu», comenta Ramon Aytés, president de l’Associació d’Hotelers del Pallars Sobirà. «Sort lidera avui l’oferta de turisme actiu del mercat espanyol. Ofereix qualitat i exclusivitat, per això els clients repeteixen», afirma Flórido Dolcet, president de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà.

Motor turístic

S’estima que després d’aquell primer estiu, en què es va demostrar que aprofitar les característiques naturals de la zona per atraure turistes era una bona idea, al voltant de cinc milions de persones han passat pel Pallars Sobirà per practicar alguna activitat de turisme actiu. Més de la meitat procedeixen d’altres comarques catalanes, i la majoria practiquen ràfting o senderisme.
Els empresaris del sector diuen que la crisi també afecta els esports d’aventura. Els visitants han caigut un 5% en el mes de juliol. Per això han decidit ajustar preus, encara que no han variat gaire des dels inicis. El 1986, una jornada de ràfting amb dinar inclòs costava 12.000 pessetes. Avui pel mateix servei demanen 80 euros.

Crònica de Laura Gordó des de Sort
Font: EL PERIÓDICO, diumenge 7 d’agost del 2011 (enllaç)

La obra teatral “Després del Setge”, protagonista de les Festes d’Olp

Festividad * La celebración cuenta con gran diversidad de actividades para todos los públicos

La representación teatral Després del Setge vuelve a ser la principal protagonista de les Festes del Setge d’Olp, celebración que acoge por cuarto año consecutivo este municipio del Pallars y que cuenta con gran diversidad de actividades commemorativas y culturales para todos los públicos y edades.
La escenificación teatral, inspirada en el asedio que vivió Olp en el año 1487, cuenta con guión, dramaturgia y dirección de Jean Louis Roqueplan, especialista francés en teatro y en este tipo de espectáculos que fue premiado el pasado mes de julio en París por su tarea fuera de las grandes ciudades.
La representación tendrá lugar el domingo 14 de agosto a las 22.00 horas, aunque contará con un preestreno el viernes anterior día 12.
Las fiestas de Olp nacieron de la motivación de los ciudadanos para reivindicarse como pallareses. Es por eso que edición tras edición se inspiran en unos hechos históricos que pasaron hace muchos años y crean su teatro para no olvidar y conscienciarse de lo que ocurrió.
Cuando Hug Roger III quiso concebir un estado en el Pirineo tuvo que luchar contra las tropas de Ferran el Católico y su aliado el conde de Cardona. En Olp no se quisieron dar por vencidos, por eso resistieron nueve días desde su castillo en un mes de agosto que ahora commemoran. De esas cenizas surge el espíritu identitario del municipio que reivindican en su celebración anual.
La obra teatral se basa en el asedio que vivió Olp, pero cada año es diferente. Després del Setge d’Olp retrata en esta edición otra versión de la historia: empieza con el escarmiento de la gente de Olp después del asedio relacionado con otra experiencia, los fusilados en Sort en otra guerra que casi duró tanto como la del Pallars pero que es más próxima en el tiempo, la Guerra de 1936-39.

Font: LA MAÑANA, dissabte 6 d’agost del 2011 (enllaç)

Col·loqui sobre el periodisme de principis del segle XX, a Sort

Any Maragall

Amb motiu de l’Any Maragall, l’Ajuntament de Sort i la Institució de les Lletres Catalanes van organitzar ahir la conferència La ciutat del perdó: el periodisme de Maragall i la Setmana Tràgica, a càrrec de Josep M. Casasús, catedràtic de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest acte, que va comptar amb l’assistència de prop de 40 persones, Casasús va compartir els seus coneixements sobre l’anomenat periodisme argumentatiu de defensa, tendència hegemònica a la premsa de principis del segle XX que volia provocar la reacció d’una determinada classe social davant dels canvis polítics de l’època.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dilluns 1 d’agost del 2011 (enllaç)