«Natres no som així»

Polèmica al Pallars
La sèrie “Gran Nord” encèn Twitter i crea polèmica al Pallars Sobirà
El sector turístic sí que veu avantatges en l’aparició a la televisió del paisatge de la Vall d’Àssua

Controvèrsia al Pallars Sobirà. Gran Nord, la comèdia que TV3 va estrenar dilluns, ha creat una forta polèmica a Twitter i ha provocat enceses discusions als bars i comerços de Rialp i Sort, els municipis de la zona de la Vall d’Àssua i el Batlliu, que és la zona on se situa aquesta producció i que ja van ser escenaris de la minisèrie Les veus del Pamano. «Ens deixa com si fóssim tontos, no ens deixa gaire bé», assegurava ahir una clienta d’un forn de Sort (Pallars Sobirà), local en què una altra persona treia ferro a les crítiques a la producció de TV3, justificant que és una sèrie «de riure».
Gran Nord, que comença amb el trasllat al Pirineu d’una exinspectora dels Mossos d’Esquadra degradada a agent, és, per a molts, una sèrie que mostra rústega la gent dels pobles. Va rebre a Twitter gairebé tants comentaris com a Sort, on ahir, que va ser dia de mercat, va ajudar que la llengua es deixés anar a les barres dels bars. «Sembla que es fotien una mica de la gent del Pallars i també dels Mossos», es desfogava un veí a Ca l’Andreu de Rialp, tot i que un altre li va replicar que només era una comèdia.
L’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís (CiU), en té una visió positiva: destaca la promoció de les terres pallareses. «És una comèdia, no ofèn, encara que és inevitable que existeixi el tonto del poble». Per ell, reflecteix bé el gir lingüístic, el pallarès.
És una opinió no compartida. «#GranNord una ofensa al pallarès i a la gent que som de poble. ¿Qui s’han pensat que som nosaltres?» (…) «¿No fareu mai una sèrie digna en terres lleidatanes @tv3cat?» (…) «No ens agrada #GranNord». Aquests són alguns dels tuits que van saltar després d’emetre’s la sèrie a la coneguda xarxa social.
Per Víctor Solanes, propietari d’un taller mecànic d’automòbils a Sort, la sèrie hauria de millorar el pallarès. Però alhora reconeix que li agradat i que ha rigut: «No li dono importància a la visió de la gent, és divertida». I ho diu amb experiència. Dilluns repetia: ja havia vist el primer capítol a la preestrena del seu poble.
Des del sector turístic també arriben afalacs. «La visió del paisatge és fantàstica, és una bona promoció», explica Antònia Gabriel, propietària de l’allotjament rural Casa Bartomico, d’Alins, a qui la va sorprendre l’escena de la pell d’ós: «No tenim óssos per aquí».
Fins i tot el capellà de Sort, Antoni Elvira, diu que va passar una bona estona. I, com que és comèdia, no veu en la producció cap burla a la gent del Nord.

Més informació: Gran Nord
Crònica de Rosa Matas des de Lleida
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

Camins de la vall d’Àssua

Viatges
Gastronomia, literatura, museografia, art i paisatge es donen la mà en aquesta bucòlica vall dels Pirineus
La població, malgrat que és escassa, conserva vives localitats de noms suggerents
El llegat romànic de la vall no només es concreta en les esglésies, sinó també en cada racó dels pobles
La xisqueta és una raça d’ovella molt ben adaptada al pasturatge de l’alta muntanya pirinenca
“Un paisatge de novel·la” és una original proposta turística per descobrir a peu la vall d’Àssua

Josep Maria Espinàs, Jaume Cabré, Maria Barbal i Josep Virós són alguns dels escriptors que han vinculat les seves obres als paratges de la pirinenca vall d’Àssua i a la veïna subcomarca del Batlliu (Pallars Sobirà).
El perquè de tanta literatura situada en aquests paratges bucòlics es pot trobar en causes molt diverses: en el cas de Maria Barbal, la vall i les altes muntanyes que l’envolten van ser casa seva durant la infància i l’adolescència, unes experiències que van influir molt en novel·les com ara Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines. Per a Jaume Cabré, la relació va sorgir de la casualitat d’un viatge per la comarca, que va engendrar la idea de Les veus del Pamano i, en part, també de la novel·la multipremiada i traduïda a més de 10 llengües Jo confesso. I pel que fa a Josep Maria Espinàs, les seves caminades el van portar fins al Pirineu lleidatà acompanyat per un jove Camilo José Cela, un relat bellament explicat al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que aviat es va convertir en una referència obligada per a tots els lectors de relats de viatges.
Es diu que la vall d’Àssua, situada a l’oest de Sort (capital de la comarca), ocupa una conca fluvial extensa que recull les aigües de l’imponent pic del Montsent de Pallars. Aquesta muntanya, que domina la comarca, també apareix a les novel·les dels autors citats, com si es tractés d’un gendarme encarregat de vetllar pel benestar dels seus habitants; una població que, tot i que és escassa, conserva vius els seus pobles amb noms tan suggerents com Llessui, Saurí, Sorre, Altron, Caregue, Escàs, Enviny, Pujalt o Surp; un seguit de poblets que viuen del turisme de muntanya, la ramaderia i l’agricultura, així com de la producció selecta de formatges.
Per descobrir la comarca un pot estirar diferents fils que, com Teseu al laberint del Minotaure, permeten seguir un itinerari o un altre. Es pot embastar una ruta per museus de la comarca, o anar a la recerca dels sabors locals, o traçar el camí a partir de les esglésies romàniques que decoren aquests pobles de pessebre o passejar per l’extensa xarxa de camins que recorren els principals racons de la vall on estan situades les obres dels escriptors citats. És una interessant i innovadora proposta per enllaçar pobles al ritme dels propis passos que, recentment, han inaugurat els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i altres ens públics.

Imprescindibles

Si un s’acosta a la vall d’Àssua per descobrir els seus museus, el recorregut ha d’incloure el Museu de les Papallones, a Pujalt, i l’Ecomuseu del Pastor de Llessui. El primer, situat a l’únic poble de la comarca des del qual es veu la Pica d’Estats, sostre de Catalunya, ha patit una necessària ampliació. El 27 d maig vinent s’inaugurarà la nova ubicació, un antic paller, en què el visitant podrà gaudir de la sala d’exposicions on es presenta l’extensa col·lecció de la parella de lepidopteròlegs Alfons Dolsa i Maria Teresa Albarrán. El matrimoni ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de les papallones. El museu presenta més de 4.000 insectes, dels 25.000 que conformen el seu fons.
Per la seva part, l’Ecomuseu del Pastor ens descobreix un ofici ancestral i molt arrelat a la història de la comarca, però que desgraciadament sembla que està en vies d’extinció. Situada a les antigues escoles de Llessui, la instal·lació compta amb uns aclaridors audiovisuals mitjançant els quals es pot veure i sentir com és el món dels pastors: els xiulets, els pastors, el bel de les ovelles, el lladruc dels gossos que acompanyen el ramat i la dringadissa de les esquelles d’alguns dels animals. Tot això amb la finalitat de sentir-nos transportats a una època no tan llunyana en què es treballava amb les mans i l’ajuda d’unes eines rudimentàries.
L’Ecomuseu també serveix de porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai natural que té els seus límits a un centenar de metres de Llessui.
El pròxim motiu de la visita a la vall d’Àssua és el seu ric llegat romànic. Es pot començar a endinsar-se a la comarca des de l’encimbellat poble d’Enviny. La seva parròquia, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera o de la Purificació, està situada a la part baixa del poble, separada d’ell per la carretera d’accés al nucli històric. A l’interior s’hi conserva una còpia del retaule gòtic (segle XV) que a principis del segle XX va ser venut pel rector i que, en l’actualitat, està exposat en dos museus dels Estats Units.
A prop d’Enviny també es conserven dues petites joies que mereixen una visita: les ermites romàniques de Sant Miquel i Sant Roc, en divers estat de conservació.
La pròxima parada se situa al petit poble de Saurí, als peus de Llessui i banyat pel Pamano, que ha donat nom a la novel·la de Jaume Cabré. Es diu que si des de Llessui es pot sentir el riu, és que la mort està a prop. D’aquest poble en destaca l’estructura medieval: les seves 50 cases conformen un nucli tancat que conserva un aire antic, ancestral, gairebé màgic, accentuat pel desnivell dels seus carrerons, que dibuixen múltiples racons on el temps no existeix.
A continuació, es pot pujar fins a les ruïnes de la veïna església de Sant Pere de Llessui, un racó molt literari on Jaume Cabré situa una de les principals escenes de la seva llorejada obra Les veus del Pamano. De l’església s’han conservat els absis i el seu altiu campanar, far de la vall, així com els famosos tres esglaons als quals l’autor fa referència a la novel·la.
Ja de tornada cap al fons de la vall, la pròxima visita ha de contemplar l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, de Surp. Aquesta interessant construcció se singularitza pel seu absis i el seu campanar decorat, un dels més bells de la comarca. La seva situació privilegiada, en un balcó des d’on es domina la comarca, hi afegeix un plus que justifica encara més la ruta.
Per als gastrònoms, un motiu per visitar la vall d’Àssua és la seva rica oferta. A més del be, especialment de la varietat local xisqueta – famosa per acompanyar el personatge de Puyol del programa de TV3 Crackòvia -, i de la xicoia o xicoira – brots tendres de dent de lleó que són la delícia de qualsevol amanida -, a la vall s’elaboren bons i exclusius formatges artesans. Destaquen especialment les formatgeries La Peça d’Altron i Casa Mateu. Adquirir els seus productes és com emportar-se la vall a casa.
Si el que es desitja és allotjar-se a la vall, hi ha diverses ofertes per a tots els gustos, des dels familiars Hostal Andreva i la Pensió Can Trilla, de Llessui, fins a l’Hotel Roch i l’Hostal Vall d’Àssua, d’Altron, una interessant oferta per viure la vall a fons.

Seguir la literatura

Per als lectors que d’una manera o d’una altra hagin coincidit amb les obres de Barbal, Cabré i Espinàs, entre altres, els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, han publicat, amb el títol genèric d’Un paisatge de novel·la, rutes literàries per la vall d’Àssua. Aquestes propostes serveixen d’excusa perfecta per descobrir els pobles seguint algun dels cinc itineraris que els dos ajuntaments posen a disposició del visitant.
Els dos primers trajectes solquen els camins que, des de Sort, pugen fins a Llessui rere els passos de Les veus del Pamano, unes rutes que segueixen amb gran saviesa els camins ancestrals que unien els pobles de la vall. Són unes pistes delimitades de paret de pedra seca en què encara ressonen els crits del sagal guiant el ramat o el cantar de les noies anant a festa major.
El tercer itinerari proposa enfilar-se fins als llacs pirinencs de la Mainera, entorn en el qual es desenvolupa la novel·la Verd madur, de Josep Virós, un recorregut només apte per a bons excursionistes, que passa al peu del Montsent de Pallars i s’endinsa fins a racons recòndits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les dues últimes rutes rendeixen homenatge a l’escriptora Maria Barbal, dos itineraris que permeten descobrir aquell entorn rural d’Altron i Olp, pobles on estan situades les novel·les Pedra de tartera i Mel i metzines. Són traçats fàcils de recòrrer. Però no hi ha un sol camí per seguir, ja que art, gastronomia, museografia i literatura es donen la mà per ajudar el visitant a descobrir aquests recòndits paratges del Pirineu lleidatà i enamorar-se’n per sempre.

MÉS INFORMACIÓ

Patronat de Turisme de Lleida
www.lleidatur.com
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Camí de la Cabanera, s/n. Sort
www.turisme.pallarssobira.cat
Vall d’Àssua
www.valldassua.cat

VISITES

Museu de les Papallones de Catalunya
Pujalt. Telèfons: 973.62.07.43/655.475.661
www.papallones.net
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua – Centre d’Informació de Llessui
Antigues escoles de Llessui.
Llessui. Telèfon: 973.62.17.98
www.parcsdecatalunya.net

MENJAR I DORMIR

Hostal Andreva
La Torre de Llessui
Telèfon: 973.62.17.23
Pensió Can Trilla
Llessui
Telèfon: 973.62.17.19
Hotel Roch
Altron
Telèfon: 973.62.17.59
Hostal Vall d’Àssua
Altron
Telèfon: 973.62.17.38

GASTRONOMIA

Formatges exclusius de muntanya
Altron i Surp acullen dues formatgeries artesanes de primer ordre. A La Peça d’Altron, per exemple, Juanita Quesada i Jaume Orteu elaboren un formatge fumat de forma tradicional, sense additius i a base de llet crua de vaca. Un viatge a la sinceritat que desprenen aquests neorurals que van plantar llavor al Pallars fa més de 30 anys. I a Surp es pot visitar Casa Mateu, un establiment on Clara i Dimas, procedents de Granollers, es van instal·lar a la comarca el 2005 per elaborar iogurts de llet d’ovella i un formatge semicurat multipremiat. El tou és un autèntic despertar dels sentits.

La Peça d’Altron
Camí de les Bordes, s/n
Altron. Telèfon: 973.62.17.32
Formatgeria Casa Mateu
Surp. Telèfon: 973.62.14.05
www.formatgeriacasamateu.com

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Crònica de Joan Portell Rifà
Font: IDEES+TELETODO, núm. 87, 04/05/2012 (pdf)

Schultz, el Pallars i el català a l’Eurocambra

La influència de la literatura catalana
«Unes esplèndides obres literàries traduïdes a desenes de llengües han actuat com a motors del turisme cultural al Pallars»

El darrer 18 de gener, l’endemà de ser elegit president de l’Eurocambra, el socialdemòcrata alemany Martin Schultz va enviar un missatge a Catalunya, en manifestar públicament que no veu cap mena d’impediment per poder introduir un nou idioma a Brusel·les, i mostrar-se partidar de que els 5 eurodiputats catalans puguin adreçar-se en català als 788 eurodiputats del Parlament Europeu i s’escolti el català als plenaris.
I ens preguntem, com és que un polític europeu de pes, quan s’adreça al nostre país no ho fa amb admonicions severes pel deute de la Generalitat o pel seu dèficit? Quines influències pancatalanistes aboquen a aquest socialista alemany a plantejar a la mesa de l’Eurocambra la normalització de l’ús del català? Aquest és un aspecte gens banal si pensem que l’ús del català al Congrés dels Diputats és il·legítim.
Si tibem del fil, esbrinem que el president Schultz, de 56 anys d’edat, és un home culte, un lector empedreït, que descobrí la literatura catalana i la singularitat del nostre país tot llegint Les veus del Pamano, de l’admirat Jaume Cabré, i que a hores d’ara la seva «lectura de tauleta de nit» és la novel·la Jo confesso, del mateix autor.
Per descomptat, a ningú se li escapa que el Jaume Cabré de qui el Sr. Schultz es considera entusiasta va situar el Pallars Sobirà i la Vall d’Àssua en el moll de l’os de la novel·la del Pamano, i que la sèrie de TV3 basada en aquesta obra immortalitza llocs i paisatges pallaresos, com els estudis d’Enviny, el cementiri de Tírvia, les Bordes de Virós, la plaça d’Alòs d’Isil, les ziga-zagues de la carretera de Caregue, les vistes de Tornafort…
Parafrasejant una lletania que els economistes repeteixen darrerament com un mantra, tota esperança de creixement de la nostra economia haurà de venir del turisme i de les exportacions, de la internacionalització de la nostra producció. És poc previsible que l’economia del Pallars i la d’altres territoris del Pirineu remunti l’actual situació de crisi generalitzada gràcies a l’exportació de productes pirinencs, però hem d’admetre que si milers de lectors europeus poden fer centenars de kilòmetres per veure i viure els escenaris pallaresos creats per un novel·lista català, capaç d’enamorar un alemany president de l’Eurocambra és internacionalitzar el turisme [sic].
Encarrilar el turisme literari internacional cap al monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, d’on surt la fusta per elaborar el violí Storioni, del personatge Adrià Ardèvol, que lliga el fil argumental melòdic de Jo confessor, és internacionalitzar el Pallars.
Ras i curt, unes esplèndides obres literàries que han estat traduïdes a desenes de llengües han actuat amb molta eficàcia com a motors d’un turisme, el cultural, que cada cop pren més protagonisme en una oferta cada cop més diversificada, i han portat a Llessui, a Altron, a Sant Pere del Burgal o a la Vallferrera milers de visitants abans inabastables per a les nostres capacitats.
En el temps que som, hem de saber explorar i aprofitar qualsevol instrument que ajudi al creixement econòmic i a la sortida del túnel. Si, de retruc, els escenaris pallaresos esdevenen una raó més per alimentar la sensibilitat de polítics que tenen poder de decisió i fan decantar la balança europea cap a Catalunya… als pallaresos ens farà molt de goig!

Signat per Agustí López, diputat pirinenc al Parlament de Catalunya (CiU)
Font: LA MAÑANA, dilluns 5 de març del 2012 (enllaç)

Doncs no, no és el mateix

D’entrada, s’ha de felicitar TV3 perquè en aquests temps de crisi i retallades salvatges ha aconseguit col·locar sèries tan dignes com Les veus del Pamano a TVE o Polseres vermelles a TNT, Antena 3 i al mateix Hollywood via Spielberg. És a dir, que aquí es treballa bé, cosa de la qual mai hem dubtat. No obstant, després de veure dilluns la versió castellana de l’adaptació de l’exitosa novel·la de Jaume Cabré, ambientada a la nostra vall d’Àssua, en la tenebrosa Postguerra, cal advertir que, fins i tot sent un producte d’impecable factura, el doblatge a la llengua cervantina empobreix la riquesa literària del text de Cabré (també s’ha de reconèixer que la versió de TV3 va deixar molt a desitjar en aquest sentit) al perdre’s tots els matisos del pallarès que fan molt més creïble l’obra, perquè no és versemblant que els nadius s’expresessin amb aquells girs tan mesetaris nis als anys quaranta ni fins i tot ara. Qui sí que surt reforçat en el doblatge al castellà és l’alcalde Valentí Targa (Francesc Orella, superb), que encara sona més malvat que a la versió original.

Més informació: Les veus del Pamano
Text de José Carlos Miranda – Boig per tu
Font: SEGRE, dimecres 7 de desembre del 2011 (enllaç)

On és el Pamano?

On és el Pamano?, pregunten els turistes que arriben al poble de Saurí, en el municipi de Sort. Des d’aquell racó de la Vall d’Àssua surten els camins que baixen al riu que Jaume Cabré ha fet famós amb Les veus del Pamano, la novel·la més venuda i traduïda d’aquest autor, membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
La nova sèrie El Gran Nord, que TV3 preveu emetre aviat, encara posarà més de moda aquesta vall. Els promotors del nou producte diuen que potenciarà el turisme a la contrada.
Han explicat a la gent del país que la nova sèrie oferirà una imatge positiva del Pallars Sobirà. Creuen que projectarà una visió interessant del territori. Suposen que aquesta obra televisiva promocionarà la vall d’Àssua.
Ja ho fa, a gran escala, des del 2004, Les veus del Pamano de Cabré. Molt abans altres llibres ja havien fressat el camí de l’imaginari d’aquest indret del Pallars, afavorit per la mà gegantina que cisella muntanyes i modela la pell de la terra, però alhora sotmès a tota mena d’adversitats.
Vint anys abans de l’obra de Cabré, la pallaresa Maria Barbal publicà, el 1985, Pedra de tartera, traduïda també a set idiomes, una primera aportació cimera a la saga de les llegendes de l’èpica íntima i compartida de la gent i els pobles del nostre Nord que viuen i lluiten de fa segles sense esperar res del Sud.
Cada vint o trenta anys s’ha escrit, doncs, una novel·la que mostra esquinços d’una realitat que la distància física, i sobretot la mental, fa llunyana als habitants de les grans ciutats. L’any 1957 fou l’advocat Josep Virós, nat a Llessui, qui publicà Verd madur, narració duta al cinema gràcies a la iniciativa del mateix autor i del joier Amadeu Bagués.
La vall d’Àssua es projecta ara cap enfora amb la literatura i la televisió. No oblidem els qui la treballen cada dia. Ni els pioners de la promoció turística com Flora Cadena i Alfons Segalàs. Endegaren l’estació d’esquí de Llessui, aixecaren hotels, engrescaren la gent del país i posaren el Pallars en el mapa del turisme selecte.

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Text de Josep Maria Casasús
Font: EL PUNT-AVUI, dilluns 3 d’octubre del 2011 (enllaç)

El significat d’Àssua

Què s’hi trobaria la Conxa si tornés avui a la vall d’Àssua que descriu a “Pedra de tartera”? L’Eva Tarragona explica què ha canviat en aquest racó del Pallars, i també allò que s’ha mantingut. L’essència. * Paisatges * A www.valldassua.cat ofereixen itineraris per descobrir el poble de “Pedra de tartera” i altres escenaris literaris de la vall.

Baixo el carrer de Pallarès, com tantes vegades ho degué fer la Conxa. Encara recent la lectura de Pedra de tartera, ressegueixo amb els ulls la plaça d’Altron i el que fou casa seva i em pregunto què n’ha quedat d’aquell món que Maria Barbal va saber resguardar tan bé en aquella història breu i intensa, que es llegeix com una ventada, però que queda aferrada en un racó profund de la memòria.
La vall d’Àssua de Pedra de tartera és un paisatge personal, íntim. El d’una generació de dones que han viscut la sagnia d’unes muntanyes empobrides, passades per la guerra, per la promesa d’una Barcelona resplendent. La història de la Conxa és la història de dues pèrdues; una que li roba mitja vida, l’altra que li’n roba l’altra meitat.
D’una pèrdua, la de la venjança, la de la guerra i la mort, es fa difícil parlar-ne. Jaume Cabré ho va saber fer des de la ficció, la de Les veus del Pamano. Però Barbal explica uns fets que succeïren i dels quals encara en queda, per recordar-nos-ho, aquell pont tràgic de Pedra, a prop de Rialp, que a la novel·la es diu d’Algorri, i que ara només coneixen uns pocs que hi van a practicar salt de pont. L’altra pèrdua, la del paisatge vital, és la que van viure milers de pallaresos. L’abandó dolorós d’unes terres i una casa, símbol d’una forma antiga de viure que s’ha esfilagarsat amb els dies de totes aquestes generacions que ara tenen setanta anys o més.
La vall d’Àssua d’avui, com altres territoris de muntanya, és l’hereva d’aquest canvi, del que en queda de viu i el que només queda en el record. I ha crescut amb la cicatriu de l’abandó i la pèrdua de tantes i tantes persones immigrants al propi país. Anys de tancar portes i llogar terres, per a uns, i per als que quedaven, anys de veure marxar gent i preguntar-se si no haurien de fer el mateix. Cert és que l’espurna del turisme, que encara dura transformada en fruita madura, es deixà sentir aviat a la vall. Un projecte gairebé pioner va portar esquiadors, restaurants i negocis (fins i tot una discoteca!) a Llessui. I fou el reclam per a la construcció de les primeres segones residències, que a poc a poc anaren ocupant el lloc de moltes cases tancades uns anys abans.

L’empremta en el caràcter

La misèria de postguerra i l’èxode dels següents anys, però, ja havien deixat marcada l’empremta en el caràcter dels qui es van quedar. Sobretot aquells que ho van fer amb terres i animals. Aquests han estat supervivents en moments sempre difícils, encara que als anys vuitanta la llet es vengués a bon preu i l’economia de pagès (que no la de les pistes d’esquí de Llessui!) visqués una efímera primavera.
El jovent d’avui és ja fill d’un altre esperit. Ha costat i costa canviar-ho, però el temps els ho ha posat, fins ara, una mica més fàcil. Tot allò que és fràgil i singular ha creat, a poc a poc, adeptes. I així, la gastronomia pallaresa ha trobat bons exponents als restaurants de la vall. El paisatge que uns pocs pagesos han defensat és un valor segur, sobretot per a aquells que no el tenen a prop i que donen vida a allotjaments rurals i petits establiments familiars. Uns quants joves han buscat ofici, com ho féu el Jaume de la Conxa. Uns quants més han trobat ocupacions que tant poden ser de ciutat com de poble. Només uns pocs han volgut cultivar aquella arrel profunda que lliga a les bèsties, a la terra. La mateixa que lligava la Conxa i que la deixà desemparada quan l’arrencaren per portar-la a Barcelona. I, finalment, el temps ha menat, per fi de tornada, nous habitants refent el camí d’altres en sentit contrari, amb nous projectes, amb sang nova.

I al fons, les muntanyes

Empenyent les passes fora d’Altron, els ulls a ponent, es veuen les immenses muntanyes pelades que la Conxa tant apreciava a l’hora d’anar a collir moixarrons i carreretes. Ara hi creix un ginebre aquí, un pi allà, però encara no han guanyat la batalla al prodigi de muntanya que acull cada estiu milers de caps de bestiar, paradigma de la part més lúcida i fràgil d’aquell paisatge de Pedra de tartera.
L’Ecomuseu del Pastor de Llessui és signe d’aquest estat de canvis i pèrdues irreparables, un petit tribut a la figura del pastor, l’antic i el modern, i alhora un punt d’informació per entrar en una part de la vall d’Àssua recentment protegida per lleis que la Conxa no hagués comprès, artificioses i alhora necessàries, dins la figura del Parc Nacional.
I allà, a l’entrada del poble, la pregunta inicial retorna. Què en queda d’aquella vall d’Àssua? I segur que, almenys, en queda una certesa: que tot allò viscut pels que ens han precedit i els que encara hi són forma part del bé més fràgil i valuós. Allò que ens dóna la identitat que la Conxa va perdre quan es va sentir una més en un monter, una pedra de tartera. Tot plegat és el que fa que Àssua sigui i es perpetuï. Fires recuperades, formatgeries, camins empedrats, joves amb inquietuds, un pastor amb les ovelles, un pagès regirant el redall, o la mateixa novel·la de Barbal convertida en obra de teatre o itinerari literari – La vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la – formen part d’aquesta identitat. Baluard i espurna per seguir vius.

Text d’Eva Tarragona
Font: TIME-OUT CULTURA, 23/01/2011 (enllaç)

El turisme del futur

S’ha acabat el temps de les ofertes de baix cost, de sol, platja i paella, perquè la competència és més alta i l’avantatge, per al tercer món

El conseller de Turisme, Josep Huguet, va afirmar dilluns a Solsona – durant l’entrega dels premis Lleidatur – que el turisme del futur és el que basa els seus atractius en la identitat, sigui la història, els vestigis arquitectònics, la nostàlgia del passat i fins i tot la literatura. Rutes com la del Pirineu Comtal, la dels Castells de Frontera, la d’Arnau Mir de Tost o la de Les veus del Pamano, la novel·la de Jaume Cabré, són una mostra d’ofertes de turisme per a tot l’any, proposades a gent amb inquietuds literàries o històriques i una certa capacitat adquisitiva. D’aquesta forma, va dir el conseller, es pot assegurar una oferta de més qualitat, una ocupació permanent i un nivell d’atenció d’acord amb aquestes premisses. S’ha acabat el temps de les ofertes de baix cost, de sol, platja i paella perquè la competència és cada vegada més alta, la possibilitat de competir per preu sempre estarà a favor dels països del tercer món i el marge de benefici per a les empreses turístiques serà cada vegada més baix. Lleida ha posat en marxa iniciatives (en moltes de les quals es nota la mà culta i inquieta de Vidal Vidal) que, ben aprofitades pel sector, es podrien convertir – s’estan convertint, de fet – en un instrument que garanteixi una activitat d’alta qualitat al llarg de tot l’any. No és que el Tren dels Llacs, el Centre d’Observació de l’Univers o les rutes històriques hagin d’acabar amb el turisme d’esquí o amb els esports d’aventura, que continuaran sent líders del sector, sinó que oferiran la possibilitat de prolongar la temporada a tot l’any, amb la qual cosa hi haurà una estabilització de l’ocupació.

Signat per Juan Cal – La peixera
Font: SEGRE, dimecres 20 d’octubre del 2010 (enllaç)

Mostra de “Les veus del Pamano” a Isil

Història * Exposició

La novel·la de Jaume Cabré, adaptada com a minisèrie de televisió a càrrec de Lluís Maria Güell, Les veus del Pamano, centra ara una exposició a l’església d’Isil.
Aquesta localitat del Pallars Sobirà va ser escenari durant uns dies del rodatge de la minisèrie i es va convertir així en el poble fictici de Torena. Les veus del Pamano aborda temes com la recuperació de la memòria històrica, els actes heroics i covards que van tindre lloc durant l’època franquista i convida a una reflexió sobre el poder, les aparences i la generositat. La novel·la de Cabré tracta sobre els temps difícils que van succeir a la Guerra Civil, quan un mestre d’escola arriba amb la seua dona a un petit poble del Pirineu, on es veu immers en una doble vida.
La mostra es va inagurar el 23 de juny, el dia de la baixada de les falles, durant la festa major d’Isil.

Crònica d’Anna Farràs des d’Isil
Font: SEGRE, diumenge 27 de juny del 2010 (enllaç)

Comença la mostra Picurt al cine Guiu de la Seu

Cine * El cap de setmana es traslladarà a Artedó

La mostra de cine de muntanya dels Pirineus Picurt, que se celebrarà el cap de setmana a Artedó (Alt Urgell), ja va començar ahir amb diverses projeccions al cine Guiu de la Seu d’Urgell, que aquest any s’ha afegit al certamen. Va destacar l’exhibició de la pel·lícula per a televisió Les veus del Pamano, de Lluís Maria Güell, adaptació de la popular novel·la de Jaume Cabré ambientada al Pallars, i també el documental austríac Let it snow, sobre els elements positius i negatius de la neu. Al llarg de tot el dia, també va tindre lloc una jornada de debat a l’Arxiu Comarcal sobre la producció audiovisual a les comarques de muntanya com a mitjà de desenvolupament del territori. La jornada va explorar les oportunitats que la producció de cine i televisió poden donar al territori.
Picurt seguirà avui al cine Guiu amb projeccions de pel·lícules com Rovelló i el somni d’una nit d’estiu (11.00 hores), Rafting on the Lim (20.00 hores) o de nou Les veus del Pamano (20.00 hores), entre d’altres. El certament, que divendres i dissabte es traslladarà al poble d’Artedó, exhibirà un total de 42 produccions (curts, migmetratges i llargmetratges) de 15 nacionalitats.

Crònica de Cynthia Sans des de La Seu d’Urgell
Font: SEGRE, dimecres 23 de juny del 2010 (enllaç)

“Les veus del Pamano” estrena la Mostra de Cinema PiCurt

La Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus, PiCurt, arranca hoy martes con diversas proyecciones en los cines Guiu de la Seu d’Urgell, entre ellas Les veus del Pamano. El certamen exhibe documentales y productos de ficción que han pasado por los principales festivales internacionales.
La sala 1 de los Guiu proyectará Let it snow a las 20.00 horas, una cinta austríaca que se centra en la nieve como término que evoca diferentes emociones y sensaciones. La sesión de noche (22.00 horas) queda reservada para visionar en pantalla grande la adaptación que el cineasta Lluís Maria Güell ha hecho de la novela de Jaume Cabré. Les veus del Pamano se sitúa en plena postguerra, cuando un joven maestro de escuela es destinado a un pueblo pirenaico donde se establece con su mujer embarazada.
La sala 2 ha programado las proyecciones de Cants religiosos y Els secrets de Sonplosa, ambas a las 20.00 horas, y de Sonbahar.

Crònica d’Andrés Rodríguez des de La Seu d’Urgell
Font: LA MAÑANA, dimarts 22 de juny del 2010 (enllaç)