SORT ACTUAL

Rutes - Una empresa del Pont de Suert ha començat a oferir itineraris per aquests indrets

Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s’han convertit en un reclam turístic a les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L’any vinent al territori lleidatà s’hi afegiran terres aragoneses. L’empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d’un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d’ovelles i visitar l’Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d’Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l’Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l’empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L’organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d’elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d’abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l’investigador de l’Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.

Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)

Restauració - Hi va haver degustació de plats de la comarca
Llessui acull una trobada de restauradors i productors de la comarca per aconseguir acords de proveïment i promocionar productes autòctons
Iniciativa - La iniciativa s’emmarca dins del projecte Del Tros al Plat, impulsat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà

El restaurant El Pigal de Llessui va ser l’escenari ahir d’una trobada de tretze productors del Pallars Sobirà (de llet, embotit, carn o pastissos) i una vintena de restauradors de la comarca amb l’objectiu de donar a conèixer a aquests últims els productes originaris d’aquest territori de muntanya. D’aquesta manera, el que es pretén és aconseguir compromisos per part dels restauradors i productors per proveir-se mútuament i recolzar així els productes locals i de qualitat i donar a conèixer la gastronomia. L’acte va estar presidit pels cuiners Oriol Rovira (del restaurant Els Casals de Sagàs) i Mariano Gonzalvo (professor de l’escola Hofmann de Barcelona), així com pel conegut presentador Jordi Estadella.
La vintena de restauradors participants van poder degustar diferents plats i exquisideses autòctones com la girella, el xolís, el filet ecològic, embotit de cérvol o galetes artesanes, entre d’altres.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins del projecte Del Tros al Plat impulsat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Font: SEGRE, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

Quieren vincular los productores locales con los restaurantes
Se trata de una iniciativa pionera en las comarcas leridanas
Se emmarca en el proyecto del Consell Comarcal “Del Tros al Plat”

El proyecto Del Tros al Plat que lidera el Consell Comarcal del Pallars Sobirà reunió ayer en Llessui a todos los productores de la comarca y a los restauradores. El objetivo de la reunión era intentar vincular el sector primario con el de la restauración para que se suministren mutuamente y de esta manera ayudar a garantizar la continuidad del sector primario de la comarca, actualmente en una situación de retroceso importante, y aportar un plus de calidad a los restaurantes de la comarca.
El objetivo final es que sean los productores los que de manera directa suministren a los restaurantes y éstos incorporen en sus cartas los productos que se elaboran en la comarca como embutidos, carne de cordero o ternera, quesos, yogures o repostería. En la comarca del Sobirà hay un centenar de restaurantes y un total de 18 productores; 5 de quesos y lácteos, 5 de carne de ternera o cordero, 7 de embutidos y 1 de pastas artesanales.
Para que tanto los habitantes como los visitantes de la comarca conozcan los productos agroalimentarios que se elaboran en la zona se repartirán unos folletos con toda la información necesaria para poder adquirir estos productos. En estos folletos, que se encontrarán en restaurantes, hoteles, establecimientos comerciales, oficinas de turismo o similares, se aconseja consumir productos del país y comprarlos siempre que sea posible directamente al productor o a través de comercios de la zona. En este folleto también se recomienda a los turistas que adquieran productos locales a modo de souvenir y que los establecimientos en los que compren o coman pidan productos del territorio. A través de este proyecto también se pretende potenciar el turismo agroalimentario.
Durante la jornada de ayer celebrada en Llessui, en la que se reunieron los productores y los restauradores, para darles a conocer el proyecto estuvo el periodista y gastrónomo Jordi Estadella, quien aplaudió la iniciativa y animó a los restauradores a diferenciar los productos de la zona en sus cartas ya que los turistas lo agradecen y valoran la gastronomía característica de una determinada zona, en este caso el Pallars Sobirà.
Para respaldar el proyecto y animar al sector primario y al de la restauración a apostar por la producción local también estuvo en Llessui Oriol Rovira del restaurante Els Casals de Sagàs, en el Berguedà, premiado el año 2007 como Mejor Cocinero del Año por l’Acadèmia Catalana de Gastronomia y el cocinero y profesor de l’Escola d’Hosteleria Hoffmann de Barcelona, Mariano Gonzalvo, coordinador de la actividad educativa del proyecto Del Tros al Plat.

Del Tros al Plat en centros escolares

Uno de los sectores en los que el proyecto Del Tros al Plat está incidiendo de manera especial es en los escolares. Además de hacer algunas jornadas en los comedores escolares de menús pallaresos basados en productos autóctonos de la zona como el trinxat de verdura, la girella o el filiberto también se realizaron talleres de educación gastronómica para dar a conocer los platos de la zona.
Además de los colegios de la comarca, desde el proyecto Del Tros al Plat se les ofrece la posibilidad de realizar diferentes itinerarios para conocer todo el proceso de elaboración de un determinado producto. En estos talleres los escolares pueden descubrir todo el proceso que hay desde la cría de una oveja o vaca para la producción de leche hasta que llega a un obrador para elaborar el queso o el yogur que finalmente se vende en la tienda.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

El Pont de Suert impulsa velles rutes transhumants
Les dificultats - Cada any hi ha algun pastor menys i els preus van a la contra: la llana d’ovella val el mateix que fa 60 anys
El relat - La biòloga Judith Mira recopila i explica la memòria de la gairebé extinta transhumància

La fenologia és l’estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l’estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d’extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D’una banda, no hi ha relleu generacional, i de l’altra, cada any en queda algun menys, vençut per l’edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d’una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d’ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s’inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l’Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s’adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d’un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L’empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d’un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l’ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l’agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d’un dia cap a les pastures d’estiu. La ruta es complementa amb l’elaboració d’un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l’estiu, encara que l’opció és vàlida per a tot l’any, s’ofereix l’opció de visitar l’Ecomuseu del Pastor de la Vall d’Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l’ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d’abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d’atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l’edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l’explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l’estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d’una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l’activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l’Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d’una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s’obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d’Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s’esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se’n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m’ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l’estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S’adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d’aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d’omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s’hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L’apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s’han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Productors i restauradors del Pallars Sobirà es trobaran demà a Llessui per establir contractes de subministrament. Aquesta jornada s’emmarca dins de la iniciativa Del tros al plat, promoguda pel consell comarcal del Pallars Sobirà, amb l’objectiu de garantir la pervivència del sector primari a la comarca i vincular-lo amb la qualitat de l’oferta de restauració. La iniciativa també promou el consum de productes locals i l’alimentació ecològica.
A la trobada hi participaran un centenar de restaurants i hotels de la zona, així com 18 productors. A més, comptarà amb la presència del cuiner Oriol Rovira, el periodista i gastrònom Jordi Estadella i el cuiner i professor de l’Escola d’Hostaleria Hoffman de Barcelona Mariano Gonzalvo.

Font: SEGRE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

El importe destinado a esta convocatoria es de 99 millones, que permitirá un volumen de inversión de 200 millones
Política Territorial i Obres Públiques resolverá la convocatoria en junio beneficiando a 90 barrios catalanes

Un total de cinco municipios de la demarcación de Lleida han presentado sus solicitudes para optar a las ayudas que prevé la Ley de mejora de barrios, áreas urbanas y municipios que requieren una atención especial. Se trata de Sort, Tremp, Artesa de Segre, Juneda y Lleida. En total han sido 52 los ayuntamientos de toda Catalunya que han presentado las 53 solicitudes recibidas por el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Las solicitudes para poder optar a las ayudas que prevé la Ley de barrios provienen de ayuntamientos muy repartidos por todo el territorio. Así, dos expedientes provienen del ámbito del Alt Pirineu i Aran, tres más de Ponent, 21 desde el ámbito metropolitano, cinco más del Camp de Tarragona, diez ayuntamientos de les Comarques Centrals, y once más de las Comarques Gironines.
Concretamente, en cuanto al ámbito de l’Alt Pirineu i Aran, Sort ha presentado un proyecto para mejorar los barrios de Olp, Enviny, Sorre y Llessui, y Tremp el núcleo antiguo y l’Eixample. Con respecto a Ponent, Artesa de Segre ha presentado a la Ley de Barrios el proyecto para rehabilitar el núcleo antiguo, Juneda la calle Major y Lleida l’Eixample antiguo.

Inversión

El importe destinado a esta convocatoria es de 99 millones de euros, que permitirán un volumen de inversión de unos 200 millones de euros al conjunto de los barrios beneficiarios, contando las aportaciones de los ayuntamientos. Se prevé que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques resuelva la convocatoria el mes de junio. Las cinco primeras convocatorias del programa de barrios habrán generado una inversión global de unos 1.000 millones de euros y beneficiarán cerca de un millón de personas en unos 90 barrios.

Criterios de selección

Una vez recibidas las solicitudes de ayudas, la Comisión de Gestión del Fons de fomento del programa de barrios y áreas urbanas valorará ahora la lista de proyectos que se han presentado y que pueden ser financiados y según los criterios que fijan la Ley y el Reglamento, así como la cantidad concreta que en cada caso se propone. Posteriormente, éste hará una propuesta al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, para que dicte la resolución definitiva durante el mes de junio. En todo caso, la cuantía de la subvención otorgada por la Generalitat oscilará entre el 50 y el 55% del presupuesto total aprobado para cada intervención.
Los criterios de evaluación para determinar los barrios beneficiarios tendrán en cuenta la problemática urbanística y los déficits de equipamientos y servicios de la zona. También se valorarán las características demográficas, las problemáticas sociales y económicas más patentes, como la tasa de paro, el número de personas beneficiarias de pensiones asistenciales o el porcentaje de población en riesgo de exclusión. Hasta ahora, los proyectos beneficiarios de las ayudas abarcan un amplio abanico de actuaciones, desde la pavimentación de calles a la reparación de fachadas de edificios, la creación de centros cívicos o el cableado de los inmuebles para permitir a los residentes el acceso a Internet.

El Casc Antic de Ponts, beneficiado en la convocatoria anterior

En la anterior convocatoria del Pla de Barris, la cuarta, el único municipio de Lleida beneficiado fue Ponts después de que se aprobara una ayuda de 756.186,81 euros para la reforma del Casc Antic.
El proyecto aprobado en 2007 incluye como actuaciones más relevantes la nueva ordenación y urbanización general de la plaza del Portal Nou y la construcción de un museo local.

Font: LA MAÑANA, divendres 2 de maig del 2008 (enllaç)

Urbanisme - Projectes de recuperació urbana a les comarques de Lleida
Nou pla per a centres històrics que ja ha beneficiat cinc municipis de Lleida
Un total de sis municipis de Lleida (Juneda, Artesa de Segre, Lleida, Tremp, Sort i la Coma) han presentat aquest any una sol·licitud per optar a la cinquena convocatòria de la llei de barris. Aquestes ajudes, entregades pel departament de Política Territorial, estan destinades a millorar l’espai públic, a la construcció d’equipaments o a l’adequació d’habitatges. Fins al moment, cinc municipis s’han beneficiat d’aquestes ajudes, que suposen el 50% de l’import total dels projectes de recuperació d’aquestes zones urbanes.
Cinc nuclis amb ajuda - Lleida (Mariola i barri antic), Balaguer, Solsona, Cervera i Ponts ja disposen de les ajudes previstes al pla

Lleida, Juneda, Artesa de Segre, Tremp, Sort i la Coma son els únics municipis de la demarcació de Lleida que optaran aquest any a les ajudes de la llei de barris, que entrega la Generalitat per a la millora d’espais públics, construcció d’equipaments o adequació d’habitatges. Així es desprèn del llistat fet públic ahir pel departament de Política Territorial, en què també s’indica que aquest any compta amb un pressupost de 99 milions d’euros.
La capital del Segrià, que ja s’ha beneficiat de l’ajuda en dos convocatòries anteriors, presenta en aquesta ocasió un pla de millora del que s’ha anomenat Eixample Antic. Juneda, Artesa i Tremp han presentat projectes per a la millora dels seus respectius nuclis antics, en què es contempla des de la millora de serveis (clavegueram, llum, gas) fins a la renovació del paviment, passant per la creació de zones verdes i vianalització d’alguns carrers.
En el cas de Sort, s’han sol·licitat millores en quatre dels seus nuclis agregats: Enviny, Olp, Sorre i Llessui. Segons l’Alcalde, Agustí López, el centre històric d’aquests nuclis està «molt degradat», especialment el d’Enviny, on la part afectada és gairebé el trenta per cent del total del nucli.
Finalment, el municipi de la Coma ha sol·licitat una subvenció per col·locar un ascensor a l’Ajuntament.

Cinc municipis i sis barris

En les anteriors convocatòries, la Generalitat de Catalunya ha inclòs dins de la llei de barris els projectes de reforma del centre històric de Balaguer i del barri de la Mariola de Lleida (2004); el nucli antic de Solsona (2005); el nucli històric de Cervera i el barri antic de Lleida (2006) i el nucli antic de Ponts (2007). En tots els casos, l’ajuda del Govern representa el cinquanta per cent del pressupost total del projecte.

LES CLAUS - Sort

Pressupost: 901.518 euros
Durada: 4 anys
Obres: Millora dels nuclis antics dels agregats d’Olp, Enviny, Sorre i Llessui, que preveu obertura de vials i places
Sort proposa recuperar els nuclis antics dels agregats d’Enviny, Olp (a la imatge), Sorre i Llessui. En el cas d’Enviny, el 30% del nucli està enderrocat a causa del seu abandó des de fa mig segle, cosa que provoca que sigui inacessible. A la resta, les actuacions són més puntuals.

Font: SEGRE, divendres 2 de maig del 2008 (enllaç)

Del Tros al Plat, el proyecto que dinamiza el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ha puesto en marcha los itinerarios escolares.
Se trata de una actividad en la que los alumnos han visitado explotaciones ganaderas para conocer de primera mano el origen de los alimentos que comen. Esta práctica muestra a los escolares todo el proceso de los alimentos, desde el momento que se producen, cómo se crían y cómo se transforma y se elabora. Estos talleres además de enseñar todo el proceso por el que pasa un alimento hasta llegar al plato también sirve para dar a conocer determinadas profesiones vinculadas con el sector primario que se encuentran en una situación de retroceso importante.
Uno de los itinerarios que visitaron la semana pasada algunos alumnos del Pallars fue una explotación familiar de cerdos. Allí los niños pudieron descubrir cómo se crían los cerdos. Posteriormente se desplazaron a un obrador donde conocieron cómo se realiza la matanza del cerdo y se elaboran los embutidos con sus carnes. Cada escolar pudo elaborar su propia langoniza.
Entre algunas de las explotaciones ganaderas que visitaron los alumnos hasta finales de mes hay la granja familiar de cerdos de Casa Trilla de Llessui o la explotación de vacas de leche del grupo de ganaderos 7 Brams. Referente a los obradores los niños visitaron el obrador de embutidos tradicionales de Llessui, la Formatgeria el Tros de Sort o la Roseta de Gavàs. Un tercer itinerario es el del pan y los escolares visitan el antiguo molino de Áreu y el horno de pan tradicional de Tírvia.
Del Tros al Plat es una iniciativa que pretende dar a conocer la producción local, las personas que intervienen en los diferentes procesos y los productos de calidad que se elaboran en la zona. Además de dar a conocer estos productos entre la población pretende conseguir que la gente los consuma con mayor regularidad.
Otra de las actividades que se ha desarrollado dentro del proyecto son los menús escolares. De manera progresiva pretenden ir introduciendo los productos locales en los menús de los comedores escolares, así como también determinados productos ecológicos.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 22 d’abril del 2008 (enllaç)

Ajudes municipals - Llistat d’obres del Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012
Les ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012 incrementen les dotacions per millorar els proveïments urbans i redueixen altres equipaments d’oci habituals

El llistat d’obres incloses al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat i el Pla Específic de la Diputació,
uns programes que subvencionen les infraestructures i equipaments bàsics als municipis, incrementa per al període 2008-2012 les aportaciones per a l’execució d’obres de proveïments en petits nuclis, especialment en un moment en què la sequera ha fet aflorar mancances en aquest aspecte en molts municipis en comarques com per exemple la Segarra, el Pallars Jussà o l’Alt Urgell. El llistat complet de les obres, que publica avui SEGRE, inclou cada vegada menys subvencions per a obres i equipaments d’oci (com ara piscines), que tradicionalment també formaven part de les prioritats dels diferents ajuntaments. Molts dels municipis lleidatans, que fa anys no tenien aquest tipus de serveis lúdics, ja en disposen majoritàriament, de manera que les seues prioritats van ara per altres bandes (un dels pocs municipis que demana ajuda per a les seues piscines recentment estrenades és Tiurana per al nou poble de Solers). Per la seua part, s’ha de destacar que el Solsonès, a la Catalunya central, rebrà un total de 9 milions per a la subvenció de projectes valorats en 15 (és l’única comarca que figura en la relació). En total, hi ha projectes per uns 300 milions i 135 de subvencions.

RELACIÓ D’AJUDES ATORGADES

Projecte: Construcció d’una piscina coberta
Pressupost: 4.768.768,17 EUR
Subvenció: 908.110,94 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Altron
Pressupost: 86.487,95 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Olp
Pressupost: 85.742,44 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llarvén
Pressupost: 85.837,97 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització i millores al local social de Montardit de Baix
Pressupost: 87.435,12 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Llessui
Pressupost: 85.617,93 EUR
Subvenció: 59.932,55 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Pujalt
Pressupost: 85.802,75 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Montardit de Dalt
Pressupost: 85.818,29 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Sorre
Pressupost: 85.855,57 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització a Enviny
Pressupost: 85.772,47 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Zona d’aparcament a Bernui
Pressupost: 85.859,50 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de carrers a Bressui
Pressupost: 85.866,00 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Projecte: Urbanització de Seurí
Pressupost: 88.160,49 EUR
Subvenció: 60.000,00 EUR

Total Pallars Sobirà
Pressupost: 21.579.682,11 EUR
Subvenció: 13.929.044,52 EUR

Crònica de L. Metaute i M. Cortina des de Lleida
Font: SEGRE, dijous 10 d’abril del 2008 (enllaç)

Debat al voltant d’una celebració gastronòmica
La Festa del Ruc es trasllada de lloc perquè Sort ha refusat participar-hi
Queixes ecologistes a una iniciativa que intenta promoure la carn d’ase comú

Aixeca passions i també les crítiques més irades. La Festa del Ruc del Pallars Sobirà, que l’any passat va aplegar a Sort més de 400 comensals, s’ha hagut de traslladar en aquesta edició fins a Esterri d’Àneu, després que l’ajuntament de la capital pallaresa rebutgés patrocinar la celebració, que impulsa la Societat Gastronòmica La Xicoia. El sopar popular, que se celebrarà dissabte que ve, busca promocionar el consum de carn d’ase, encara que els ecologistes consideren que la iniciativa és «esperpèntica, trista i lamentable», segons un comunicat que ja es va difondre l’any passat i van subscriure cinc entitats conservacionistes.
La iniciativa pretén estimular, a més a més, la cria de burros per al consum humà, fet que suposaria una alternativa per als ramaders de la zona. En l’actualitat hi ha mitja dotzena d’explotacions de la comarca que han iniciat la cria d’ases per a carn, però la seva activitat encara és minoritària.

Ases comuns

Els promotors de la Festa del Ruc, que intenten rememorar, també, una antiga tradició del municipi de Llessui, insisteixen que els animals que es consumeixen són ases comuns, que, en cap pas, pertanyen a l’espècie protegida del guarà català. Es tracta d’animals que ja s’han engreixat perquè la seva carn sigui utilitzada per al consum humà, com es fa amb altres espècies com la vedella, el bou o el cavall.
Les explicacions no han convençut, no obstant, els detractors de la festa, que han estat enviant durant aquest últim any desenes de missatges en contra de la iniciativa. «Tenim una pàgina a Internet a disposició del públic, perquè aportin la seva opinió, ja sigui positiva o negativa», va explicar Aleix Aytès, del restaurant Cafè Pessets de Sort i membre de la societat La Xicoia. La iniciativa també ha comptat amb el suport de persones significatives, entre elles, diversos intel·lectuals catalans, va afegir Jaume Mora, de la Fonda Farré de Baro.
«Hem decidit tirar endavant la celebració, convocar una segona edició, perquè hi ha hagut molta gent, sobretot del Pallars, que ens ha demanat que repetíssim», va indicar Mora, que també és promotor de la degustació.
Per molts pallaresos, aquesta festa té un sentit reivindicatiu. «És una manera de recordar els nostres ancestres, que en èpoques de guerra i de penúries havien de recòrrer a menjar carn d’ase per a poder sobreviure, perquè era l’última cosa que els quedava», va assenyalar un dels participants de l’any passat. La carn, diuen els qui la van tastar, «és més melosa que la de vedella i una mica més dolça». «És més fina i gustosa», afegeixen.

Un menú que recupera receptes pallareses antigues

Com l’any passat, el sopar s’obrirà amb una escudella, elaborada amb un caldo a base d’ossos i de trossos de carn d’ase. Com a segon plat, l’equip de restauradors prepararà un estofat de burro, amb patates, pastanagues, ceba i herbes aromàtiques del país. També s’oferiran unes llonganisses d’ase confitades en oli. Si no hi ha canvis d’última hora, de postres se servirà un filiberto, unes postres compostes de gelat de nata, iogurt i xarop de groselles.

LA REACCIÓ - Propostes i suports
La Societat Gastronòmica La Xicoia (www.laxicoia.com) fa un any que recull reaccions sobre la controvertida Festa del Ruc, que es va celebrar per primera vegada el febrer del 2007. L’allau de queixes ha portat l’Ajuntament de Sort a no participar en l’edició de dissabte que ve.

«¿Passeu gana?»
Entre les crítiques, abunden les que, com l’advocada Aurora, desitgen que la festa «sigui un fracàs absolut». També apareix l’opinió de Leonor, que després de retreure als organitzadors si no en tenen prou «amb tot el que tenim per menjar», els pregunta: «¿Que passeu gana a Sort o què?» Altres missatges són més radicals, com el firmat per Unicornio, que qualifica els promotors del sopar de «desgraciats assassins de burros, colla de salvatges i sàdics cavernícoles»

Símbol català
Un gran grup de missatges apel·la a la simbologia del burro, «que transmet un sentiment, una manera d’entendre un país i la seva gent, de promoure una identitat, una cultura i uns costums», com assegura Julia García. En un correu firmat per Ginnie s’afirma que «la verdadera grandesa d’una nació se sap per la manera com tracta els animals. Amb aquest acte, Catalunya demostra que és una nació petita i insensata»

Defensors
Articulistes, escriptors i intel·lectuals han fet arribar mostres de suport a la iniciativa dels membres de l’associació La Xicoia. Quim Monzó, per exemple, es pregunta per què no es pot menjar la carn de burro «si avui en mercats i restaurants trobes també carns d’estruç i de cangur. Amb aquest panorama, ¿la de burro no es pot menjar? ¿Quin prejudici purità ho impedeix? ¿Un de religiós, semblant al que prohibeix, segons on, menjar porc?»

Crònica de Maria Jesús Ibáñez des de Sort
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 26 de març del 2008 (enllaç)