El sector comercial de Barcelona es mou entre la resistència i l’optimisme moderat davant la retracció de les compres que ha propiciat la crisi · La sensibilitat als preus domina els canvis en el sector minorista · El primer memorial Joan Mateu, celebrat a ESADE, obre el debat sobre les botigues del futur
El professor Lluís Martínez Ribes va posar a la pantalla la foto de l’interior d’una botiga on comprava gent vestida amb bermudes i samarreta. Va precisar que per aquell local de 12 metres quadrats havien passat 20.000 persones entre el juliol i el setembre. Un èxit, sobretot pel que venien: torrons, neules i cava. El somni d’alguns comerciants de temporada: desestacionalitzar. ¿Com és possible vendre torrons a l’agost? El professor va revelar el nom de la població de la botiga i la resta era fàcil d’imaginar: Sort. Si el loter Xavier Gabriel havia aconseguit vendre Nadal (la loteria) des de l’estiu, associar-se a aquella marca, en aquest cas els torroners Vicens d’Agramunt, era una garantia. Qui se submergeix en ambient de compres nadalenques és capaç, si l’atrauen, d’anar a buscar els complements a la botiga del costat.
L’exemple servia per emmarcar la jornada dedica al comerç urbà a ESADE de dimarts, que tenia com a objectiu analitzar l’estat actual del comerç i entreveure el futur. El cas de Sort era una crida al poder de la imaginació per captivar el consumidor, antesala de l’enquesta que es va divulgar en aquell mateix acte (aquest diari va informar d’aquestes dades dimecres) i que formava part de l’homenatge a Joan Mateu, el promotor – en sentit molt ampli – barceloní mort el setembre passat i que va ser l’impulsor de l’eix comercial de Sant Andreu i de la Fundació Barcelona Comerç.
El comerç urbà barceloní no s’ha sostret a la crisi general i caiguda del consum, però presenta un perfil més estable que altres activitats. Segueix sent el 12% del PIB de la ciutat, amb 150.000 persones ocupades (l’ocupació només ha retrocedit el 0,6% en dos anys) i amb una característica difícilment equiparable al món: «És de les poques ciutats que, vagis per on vagis, no deixes de trepitjar zona comercial», en paraules d’Albert González (director de serveis de l’Ajuntament). Aquesta realitat, fruit de les lleis que limiten (o sigui, impedeixen) les grans superfícies a la ciutat, ha propiciat l’aparició de fenòmens singulars com la xarxa de mercats municipals o els eixos comercials, gestionats pels mateixos botiguers, i que són el nucli generador de l’opinió del sector. Aquesta influència es concreta en l’enquesta d’indicadors de comerç, elaborada a partir de les opinions de mig miler de minoristes dels 14 eixos comercials de la ciutat.
Notes destacades de l’enquesta, dirigida pel catedràtic d’ESADE Josep Francesc Valls: la majoria van iniciar els descomptes d’hivern abans (molt abans en alguns casos) del 7 de gener; fins a un 62% confirmen que els clients demanen descomptes, en qualsevol producte o servei; no es percep una necessitat excessiva d’obertura en festius; el comprador és més indecís, gasta menys i és més fidel a l’establiment habitual.
En relació amb el futur, l’opinió que genera més consens és que les vendes seguiran estancades, igual que els preus; que no ampliaran el negoci amb més establiments comercials, però tampoc preveuen tancar. També crida l’atenció que no arriben al 20% les vendes gestionades a través d’Internet. Sobre això, l’economista especialitzat en urbanisme comercial Marçal Tarragó va llançar el seu avís: «Internet pot ser la deslocalització del comerç».
Pel que fa a la promoció, a ESADE només es va apuntar l’interès del model iniciat al Canadà dels BID (Business Improvement District), la creació d’espais comercials que es promocionen mitjançant un recàrrec en impostos locals, per superar el vell vici que uns paguen i tothom se’n beneficia. L’important és la imaginació, com vendre torrons a l’agost.
Text de Josep Maria Ureta – Aprest dominical
Font: EL PERIÓDICO, diumenge 15 d’abril del 2012 (enllaç)
