Els antics camins dels pastors s’obren al turisme
Rutes - Una empresa del Pont de Suert ha començat a oferir itineraris per aquests indrets
Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s’han convertit en un reclam turístic a les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L’any vinent al territori lleidatà s’hi afegiran terres aragoneses. L’empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d’un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d’ovelles i visitar l’Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d’Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l’Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l’empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L’organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d’elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d’abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l’investigador de l’Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.
Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)
Darrere els pastors
El Pont de Suert impulsa velles rutes transhumants
Les dificultats - Cada any hi ha algun pastor menys i els preus van a la contra: la llana d’ovella val el mateix que fa 60 anys
El relat - La biòloga Judith Mira recopila i explica la memòria de la gairebé extinta transhumància
La fenologia és l’estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l’estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d’extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D’una banda, no hi ha relleu generacional, i de l’altra, cada any en queda algun menys, vençut per l’edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d’una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d’ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s’inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l’Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s’adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d’un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L’empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d’un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l’ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l’agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d’un dia cap a les pastures d’estiu. La ruta es complementa amb l’elaboració d’un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.
Ecomuseu del Pastor
També a l’estiu, encara que l’opció és vàlida per a tot l’any, s’ofereix l’opció de visitar l’Ecomuseu del Pastor de la Vall d’Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l’ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d’abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d’atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
8.000 ovelles el 1991
La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l’edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l’explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l’estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d’una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l’activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l’Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d’una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s’obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d’Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s’esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se’n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m’ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l’estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S’adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d’aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d’omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s’hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.
Embotit propi
Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L’apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s’han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.
Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)
Informació pública
EDICTE #4273
Constitució de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran
El Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en la seva sessió 1/2008, de 31 de març, per unaminitat dels 17 consellers presents que constitueixen la majoria absoluta legal a què fa referència l’article 47.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, ha acordat:
1r. Aprovar inicialment la constitució de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
2n. Aprovar inicialment els estatuts de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, tramesos per l’IDAPA i que consten a l’expedient.
3r. Sotmetres aquests acords, juntament amb el text dels Estatuts, a informació pública per un període de 30 dies mitjançant edicte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat i al tauler d’anuncis de la Corporació.
Durant aquest període es podran formular les al·legacions que es considerin pertinents.
Els acords adoptats, així com el projecte d’Estatuts esdevindran definitius si dins el termini esmentat no es presenten al·legacions.
4t. Expressar la voluntat d’esdevenir una de les entitats promotores en la constitució de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
Sort, 10 d’abril de 2008
El president, Vicenç Mitjana Rabasa
Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA, núm. 62, 01/05/2008 (enllaç)
Informació pública
EDICTE del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, sobre aprovació d’uns estatuts i d’una associació
Constitució de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
El Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en la seva sessió 1/2008, de 31 de març, per unaminitat dels 17 consellers presents que constitueixen la majoria absoluta legal a què fa referència l’article 47.3 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, ha acordat:
1r - Aprovar inicialment la constitució de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
2n - Aprovar inicialment els estatuts de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, tramesos per l’IDAPA i que consten a l’expedient.
3r - Sotmetre aquests acords, juntament amb el text dels estatuts, a informació pública per un període de 30 dies mitjançant edicte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat i al tauler d’anuncis de la corporació.
Durant aquest període es podran formular las al·legacions que es considerin pertinents.
Els acords adoptats, així com el projecte d’estatuts esdevindran definitius si dins del termini esmentat no es presenten al·legacions.
4t - Expressar la voluntat d’esdevenir una de les entitats promotores en la constitució de l’Associació de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
Sort, 10 d’abril de 2008
Vicenç Mitjana i Rabasa, President
Font: DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT, núm. 5120, 28/04/2008 (enllaç)
La Generalitat promociona les rutes de la memòria històrica
Iniciativa del Memorial Democràtic
Defineix cinc àrees: República, guerra civil, rereguarda, exili i antifranquisme
L’Administració subvenciona 41 projectes per recuperar patrimoni
Els vestigis d’una guerra sovint es converteixen en símbol de pau i, de passada, en un reclam turístic. Almenys aquest és el propòsit de la Generalitat de Catalunya, que ha elaborat una xarxa de rutes i espais de la memòria històrica a través de la qual els ciutadans puguin conèixer, en uns casos, o recordar, en uns altres, els escenaris d’alguns dels episodis més amargs del període que va de l’any 1931 fins a l’arribada de la democràcia.
El Govern ha creat una marca, Espais de Memòria, que servirà per identificar aquestes rutes situades en cinc àrees que ha batejat com a territoris de memòria: Segona República; guerra civil (centrat en la batalla de l’Ebre i els fronts del Segre i el Pallars); rereguarda (espais concentrats a la Catalunya central); exili (inclou tota la zona dels Pirineus) i antifranquisme.
El conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va remarcar ahir en la presentació d’aquesta iniciativa que no es tracta de «reobrir ferides», sinó que es pretén «potenciar valors democràtics com per exemple la llibertat o la justícia». Saura va insistir que el que fa la Generalitat és el mateix que ja fa anys es va impulsar en països com França, amb els vestigis del desembarcament de les tropes aliades a Normandia, o la recuperació dels escenaris de la dictadura militar a l’Argentina, un país on les ferides encara són més recents.
Un parvulari republicà
El Govern ha previst que cada territori de la memòria tindrà un centre o més de referència encarregat de divulgar informació sobre els itineraris i espais visitables de la zona. Així, als centres ja existents com la Presó Museu de Sort (Pallars Sobirà) i el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Alt Empordà), s’hi sumaran el Centre d’Estudis per a la Democràcia a Mollet del Vallès i el centre Pirineus en Guerra a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Uns quants projectes més permetran recuperar patrimoni a través del qual es podrà recrear part de la història. És el cas del parvulari de la República de Palamós (Baix Empordà) i la seu de la Federació Obrera de Molins de Rei (Baix Llobregat). El Govern vol que ajuntaments i universitats s’impliquin en la rehabilitació d’aquest patrimoni històric sovint ignorat. Per això aquest any destinarà 1,5 milions d’euros a impulsar aquests projectes. L’Alt Pirineu i l’Aran, amb 10 propostes, és la zona que impulsarà més iniciatives.
Crònica de Neus Tomàs des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 26 d’abril del 2008 (enllaç)
Cinc rutes per recuperar la memòria històrica
Cinc rutes recuperaran la memòria històrica catalana des de la Segona República fins a la Transició, segons va anunciar ahir el conseller d’Interior Joan Saura. L’objectiu és senyalitzar amb un mateix indicatiu els vestigis d’aquest període, que s’agruparan en cinc rutes, Territoris de Memòria. A Lleida es podran visitar, entre d’altres, els búnquers de Montellà i Martinet, l’exposició Els Pirineus en guerra a la Pobla i la presó de Sort.
Font: SEGRE, dissabte 26 d’abril del 2008 (enllaç)
Gilabert reclama los AVE lanzadera para facilitar el acceso de los turistas a Lleida
El presidente de la Diputación presentó la oferta de Ponent en el Saló Internacional de Barcelona
El presidente de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert, reclamó ayer la puesta en marcha de los trenes lanzadera de alta velocidad que aumentarán la frecuencia de trenes AVE en Lleida y posibilitarán unos precios más asequibles para los usuarios, algo que según el presidente favorecerá al turismo de las comarcas de Lleida.
Gilabert criticó el hecho de que RENFE no tenga fecha para estos trenes, cuando había anunciado su puesta en marcha para el mes de abril y aseguró que intentará reunirse con la operadora la próxima semana para que le aclaren los plazos que tienen previstos.
El presidente de la Diputación, que ayer participó en la presentación de la oferta turística de Lleida en el Saló Internacional del Turisme de Catalunya, calificó de «prohibitivos» los precios del AVE en esta línea Barcelona-Lleida-Madrid y lamentó que RENFE no haya puesto un servicio de abonos que haga más asequibles los billetes «que ahora sólo pueden permitirse los ejecutivos de cierto nivel, no los turistas». Estas declaraciones ligan con los datos presentados anteriormente, donde se dejó claro que el 60 por ciento de turistas de Lleida proceden del propio territorio catalán.
También desde Turisme de Lleida, el órgano de promoción turística de la capital, y por boca de la concejala de Economia, Comerç i Turisme, Montse Mínguez, se explicó que están esperando a que los precios del AVE sean más asequibles para lanzar packs de fin de semana en la ciudad de Lleida que incluirían el viaje, la estancia y varias actividades, dependiendo de si hay alguna actividad especial en Lleida. Ésta es una de las novedades que presentó Turisme de Lleida en el SITC 2008.
Otro punto que presentaron es la nueva etapa de la Domus Templi, la ruta del Temple, en la que la capital de Ponent participa junto a Monzón, Miravet, Tortosa y Peñíscola. Mínguez explicó que se habilitará una nueva web y un nuevo folleto para relanzar esta iniciativa que se creó hace algunos años. Además, crearán paquetes conjuntos para que el visitante pueda ver los cinco castillos que forman la ruta en un fin de semana. También, coincidiendo con el 800 aniversario del nacimiento de Jaume I el Conqueridor se montará una exposición itinerante.
Por otra parte, el Patronat de Turisme de la Diputación de Lleida, bajo la marca Ara Lleida, presentó en el SITC 2008 que se celebra estos días en Fira de Barcelona, toda la oferta turística de las comarcas de Lleida. Dentro del estand de Lleida se incluyeron distintos consells comarcals y distintas entidades que ofrecen sus novedades de ocio en esta feria dedicada al sector turístico y destinada al usuario final.
Entre las novedades que los usuarios podrán ver en el estand de Lleida están la colección de campanarios románicos de la comarca de l’Alt Urgell, el Camí de la Llibertat, un museu de pau a la frontera del Pallars Sobirà, los Castells de Frontera del Jussà, la Ruta de la Guerra Civil de la Segarra, la gastronomía y un nuevo centro de bicicleta todo terreno (BTT) de la Noguera o el Camí de l’Aigua de l’Alta Ribagorça, entre otros productos.
Durante la jornada de ayer, en que se inauguraba el Saló Internacional, tuvo un especial protagonismo en el estand de Ara Lleida la gastronomía. La Associació Artesans Alimentaris del Pirineu, formada por 11 productores del Pirineo, realizó una cata de sus productos 100 por cien artesanos y naturales.
Gilabert defendió la importancia de los productos locales de calidad y de la gastronomía de Lleida como elemento vertebrador de la oferta de Ponent, basada en el paisaje, el patrimonio y los alimentos.
Crònica de Sergi Martí des de Barcelona
Font: LA MAÑANA, divendres 18 d’abril del 2008 (enllaç)
Andanada a Iniciativa pel Memorial Democràtic
Crítiques al Govern
Guillot respon a Duran que alcaldes de CiU treballen en el programa
A més de queixar-se de les pressions que rep dels seus correligionaris arran de la negociació amb els socialistes a Madrid, Josep Antoni Duran Lleida va dedicar bona part de la seva carta setmanal a criticar novament el Memorial Democràtic, que impulsa la Generalitat per homenatjar les víctimes de la guerra civil i el franquisme.
En la seva epístola electrònica d’ahir, el líder d’Unió va ser especialment dur amb el conseller Joan Saura. «Tot el procés del Memorial és un pur exercici de sectarisme dels hereus del comunisme», afirma Duran. I considera «un gravíssim error» que José Montilla hagi permés a Saura arribar «tan lluny com ha arribat».
Després d’afirmar que, en mans dels polítics, la memòria deixa de ser història i «es converteix en un exercici de parcialitat i subjectivitat», el secretari general de CiU reclama que alguns consellers «demanin perdó pel que van fer els seus partits». Duran cita com a exemples l’assassinat a mans de presumptes agents soviètics d’Andreu Nin, líder del POUM, i l’afusellament del dirigent democristià Manuel Carrasco i Formiguera, «que va haver de fugir per evitar que l’assassinessin els incontrolats consentits».
Jordi Guillot, secretari general d’ICV i exdirigent del PSUC, va replicar que Duran prefereix una ciutadania sense memòria que homenatjar les víctimes i va recordar que alcaldes de CiU com el de Sort i el de Figueres també estan portant a terme projectes de recuperació de la memòria històrica.
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 29 de març del 2008 (enllaç)
Més informació: Museu-Presó del Camí de la Llibertat
Presentan en Sort una película en la que aparece Fassman
El cine-teatro Els Til·lers de Sort acogió, el pasado sábado día 22, la presentación de la película Fascinación. Se trata de una película argentina en la que aparece Josep Mir, conocido popularmente como el profesor Fassman. El papel que realiza en la película es el de su propia persona. Cabe recordar que en este país el profesor Fassman era muy conocido y popular por sus dotes parapsicológicas. En este film aparece realizando espectáculos de hipnosis y mentalismo. Aprovechando el pase de la película en la población natal de Fassman, su hija, Maria Mir, dará una pequeña charla para explicar esta época de su padre y explicar las aptitudes que tenía. Maria Mir aprovechó para explicar algunas anécdotas de la película. Previo al pase de la película, Ana Braga explicó la biografía de Fassman.
La presentación del film también contó con la presencia del Alcalde de Sort, Agustí López. Recordar que se está trabajando en un proyecto para convertir el Xalet de Fassman en una casa museo dedicado a la figura de este personaje, reconocido como hijo ilustre de Sort en el 1980.
Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)
Ceden la antigua prisión de mujeres de Sort al consistorio para fines museísticos
La cárcel funcionó entre los años 1826 y 1966 y era de pequeñas dimensiones
La instalación significará la ampliación del museo de El Camí de la Llibertat
En la Plaça Sant Eloi de Sort antiguamente había la prisión de hombres y justo al lado la de mujeres. La de hombres ha sido rehabilitada por el Ayuntamiento y funciona como museo de El Camí de la Llibertat desde el pasado mes de julio. La voluntad del Ayuntamiento de Sort es ampliar el museo. Una aportación importante será la inclusión de la antigua prisión de mujeres ubicada en el edificio colindante del Museu del Camí de la Llibertat, conocido como Casa Facèrcia. El Ayuntamiento ha llegado a un acuerdo con el propietario para que éste le ceda la parte del edificio que funcionó como prisión de mujeres del juzgado de primera instancia e instrucción de Sort en el período de tiempo comprendido entre el 1826 y el 1966. La prisión se cerró en 1967 cuando un decreto franquista anuló el juzgado de primera instancia de Sort y aún no se ha vuelto a restablecer.
El recinto que realizó las funciones de prisión de mujeres era muy reducido, unos 12 metros cuadrados, y la capacidad era para alojar a 2 personas.
Ahora el Ayuntamiento tiene la voluntad de incorporar la antigua prisión de mujeres al equipamiento museográfico del Camí de la Llibertat, proyecto desarrollado conjuntamente con el Ayuntamiento de Saint-Girons, en Francia, para rememorar el paso por Sort de unos 2.800 evadidos de la Francia ocupada por los nazis entre los años 1942 y 1945. Las nacionalidades de los presos fueron muy dispares; polacos, franceses, canadienses, holandeses o ingleses. Estas cifras son de las personas que fueron llevadas a la prisión de Sort pero las que pasaron la frontera fueron infinitamente superiores; sobre unas 40.000.
El Museu del Camí de la Llibertat pretende historiar cómo las montañas del Pirineu representaron para muchos el escenario de huida hacia lugares mejores en busca de un objetivo común, la paz. El Museu abordará una explicación de los efectos de la Guerra Civil española, la posguerra y la segunda Guerra Mundial en los Pirineos.
Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 18 de març del 2008 (enllaç)
