Aclariment sobre les autovies de Lleida

Tribuna
El socialistes han sortit en tromba, criticant els PGE del 2012. És el més habitual quan no governen. I la diputada socialista per Lleida no podia ser una excepció. Es necessiten, no obstant, grans dosis de cinisme per traslladar al Partit Popular, que governa des de fa només quatre mesos, les responsabilitats dels errors i els malbarataments dels gairebé vuit anys de govern socialista, que obliguen a fer severs ajustos.
Si volem seguir en l’euro i no volem que ens intervinguin, aquests pressupostos han de servir per al sanejament de la nostra economia.

Com s’ha dit fins a la sacietat, aquests pressupostos tenen una característica principal. L’austeritat, obligada per excessos com el de l’últim pressupost, que es va tancar amb 90.000 milions d’euros de diferència entre els diners gastats i els ingressats. I quan es gasta més del que s’ingressa, ve el dèficit, el deute i el pagament obligat del principal i els interessos, que arriben a l’astronòmica xifra de 29.000 milions d’euros i que es converteixen en una de les principals partides de despesa de l’Estat.
A més, com que el dèficit heretat no ha sigut del 6 per cent, com assegurava el Govern de Zapatero, sinó del 8,5 per cent, per reduir-lo des d’aquesta xifra al 5,3 per cent exigit per Brussel·les, l’esforç ha de ser titànic, perquè cada punt de dèficit suposa 10.000 milions d’euros. Per això, si volem seguir en l’euro i no volem que ens intervinguin, aquests pressupostos han de servir per al sanejament de la nostra economia, sense el qual és impossible recuperar la inversió i l’activitat necessària per crear ocupació i garantir l’estat del benestar.
No obstant, des de l’òptica lleidatana, els PGE per al 2012 no estan tan malament, perquè la reducció respecte a l’anterior, l’últim pressupost socialista, és només del 7 per cent. Va ser precisament en aquest pressupost, en el de l’any 2011, on es va reduir la dotació per a Lleida en més d’un 30 per cent respecte al 2010. No cal ser gaire viu ni escrutar els comptes de l’Estat per comparar les enormes diferències entre les inversions que arriben a Lleida durant el període que va governar el Partit Popular, del 1996 al 2004, i les que no han arribat en l’etapa 2004-2012 del Govern de Zapatero.
N’hi ha prou de contemplar la realitat. L’AVE a Lleida, l’autovia Cervera-Igualada, el túnel de Vielha a la CN-230, la futura A-14 i el canal Segarra-Garrigues, executades o impulsds decisivament durant el Govern d’Aznar, són realitats que tots podem constatar. Com també és una altra realitat que aquestes inversions es van compaginar amb la creació de 5 milions de llocs de treball i la disminució de l’atur del 22 a l’11 per cent, la reducció del dèficit heretat del Govern de Felipe González del 7 per cent al dèficit zero, la supressió de l’IAE, la baixada dos vegades de l’IRPF i el compliment de totes les exigències que ens van permetre d’ingressar a l’Europa de l’euro, de la qual ara estem a punt de ser expulsats.
I què és el que s’ha fet des del 2004 fins al 2011, a part d’elevar l’atur de l’11 al 22 per cent i el dèficit zero al 8,5 per cent? Anem a les autovies, que és on concentra les seues crítiques la diputada socialista. Encara que no s’haguessin produït retallades no s’hauria pogut avançar. Perquè la construcció d’una autovia, o un tram, requereix una sèrie de fases prèvies que, durant aquests vuit anys de Rodríguez Zapatero, han estat absolutament paralitzades, com són l’estudi informatiu, l’informe públic, la redacció del projecte, la declaració de l’impacte ambiental o la licitació de l’obra.
Precisament, una de les claus perquè es mantingués viu el ritme de la inversió des del 1996 fins al 2004 és que s’escalonaven les referides fases prèvies en les diverses infraestructures perquè no es paralitzessin. Vegem les autovies més notables que afecten Lleida. En vuit anys, l’autovia A-22 Lleida-Osca no ha arribat ni al límit de la veïna província, per això en aquests PGE del 2012 comptarà amb una dotació per a l’execució d’11,3 milions d’euros.
Però l’autovia A-14 Lleida-Val d’Aran-frontera francesa és que ni s’ha començat. El cúmul de despropòsits que afecten aquesta autovia queda reflectit en el fet que no s’ha començat pel principi, com seria el més natural. És més, a l’estiu del 2010, l’anterior govern va decidir la rescissió de les obres del tram inicial Lleida-Rosselló, les expropiacions del qual encara estan per pagar. Com també ho estan la meitat de les expropiacions del tram Rosselló-Almenar, que és l’únic que s’ha finalitzat en aquests vuit anys i està pendent de posada en servei.
L’estat de la tramitació de la resta de l’autovia A-14, tan reclamada, sobretot ara, pels alcaldes de les poblacions afectades, és el següent. El més avançat és el tram Almenar-límit província de Lleida, que està en fase de redacció de projecte. El tram Sopeira-boca sud del túnel de Vielha i el tram túnel de Vielha-frontera francesa no han superat la fase de l’estudi informatiu, igual que pràcticament tots els trams de la CN-260, Eix Pirinenc, al seu pas per Lleida, tram Canturri-Adrall i variants de Senterada, Sort i la Seu d’Urgell. I encara no està aprovat el projecte del tram Xerallo-el Pont de Suert i el de la variant de Pobla de Segur.
Tampoc hi ha hagut temps en vuit anys ni tan sols que es redactés l’estudi informatiu de la A-27 Montblanc-Lleida. En vista de tot plegat s’ha de deduir, com he dit abans, que els abundants malbarataments socialistes d’aquests anys no només no s’han traduït en inversions per a Lleida, és que, a més, les diferents fases prèvies que es necessita superar per adjudicar i començar una obra estan pendents, cosa que demostra l’escassa voluntat política per emprendre-les.
Per tot plegat, el compromís d’aquest govern i de la ministra de Foment, Ana Pastor, és doble. D’una banda, sanejar l’economia per disposar de prou recursos per impulsar les infraestructures, i això es fa arribant a l’estabilitat pressupostària – per cert, la setmana passada hi va votar en contra el PSOE al Congrés, trencant el pacte a què es va arribar entre Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero. De l’altra, aprofitant aquests pressupostos d’austeritat i aquest temps per impulsar les fases prèvies que requereix la construcció d’una obra i que permet utilitzar les futures disponibilitats pressupostàries.

Text de José Ignacio Llorens Torres · Diputat PP per Lleida · President Comissió d’Agricultura del Congrés dels Diputats
Font: SEGRE, dijous 19 d’abril del 2012 (enllaç)

Albert Alins, reelegit president de la federació de Convergència del Pirineu

Política · Partits

La militància de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va formalitzar ahir la reelecció com a president de la federació del Piriineu d’Albert Alins, alcalde del Pont de Suert i delegat de la Generalitat a les comarques de muntanya. Alins, que encapçalava l’única candidatura, va obtindre el suport del 89,7% dels militants durant el congrés territorial celebrat a Talarn. L’acte va comptar amb la participació del secretari adjunt de CDC, Oriol Pujol. Alins, que presideix la federació de CDC al Pirineu des de l’any 2008, comptarà a l’executiva amb Albert Batalla, Victòria Saurina, Joan Ubach, Llàtzer Sibís, Albert Piñeira, Mayte Rivero, Enric Pérez, Joan Comenje, Marta Rollan, Ramon Moliner i Ricard Pérez.
El president de la federació va assenyalar que es tracta de persones «rellevants al Pirineu» i que l’han «acompanyat en els últims anys al consell executiu». En la seua intervenció, Alins va agrair el suport dels militants i va destacar que «Convergència al Pirineu serà al costat del que proposi Convergència Democràtica de Catalunya».
Per la seua part, Oriol Pujol va destacar que la seua formació pretén «arrossegar el gruix del país al voltant d’una sobirania tranquil·la, articulada amb passos sòlids i ferms en una mateixa direcció».

Font: SEGRE, diumenge 18 de març del 2012 (enllaç)

Més municipis demanen la independència a Lleida

Els ajuntaments de Guissona, Sant Guim de Freixenet, Torrefeta i Florejacs i Torà han acordat la seua adhesió al manifest de Municipis per la Independència, segons va anunciar ahir l’associació Segarra per la Independència. Aquests acords arriben després que Cervera aprovés sumar-se al manifest, igual que Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, la Seu, les Borges, Sort i Solsona.

Font: SEGRE, dimarts 3 de gener del 2012 (enllaç)

Vuit capitals de Lleida se sumen als municipis per la independència

Política * Associacionisme * L’Assemblea de Municipis per la Independència es va crear ahir amb 157 consistoris * Quinze ajuntaments de Lleida i el consell de les Garrigues s’afegeixen a la iniciativa * Executiva * L’alcalde de Balaguer, elegit vicepresident de la nova entitat, i el de Solsona n’és vocal

Vuit de les dotze capitals de comarca de Lleida s’han adherit a l’associació Assemblea de Municipis per la Independència, constituïda ahir a Vic per reivindicar des del món local l’autodeterminació de Catalunya. Aquestes vuit ciutats són Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Cervera, les Borges Blanques, Solsona i Sort, segons el manifest difós per la nova organització.
A més d’aquests ajuntaments, també s’han sumat a aquesta entitat els de Verdú, Alcarràs, Corbins, Llobera, Vilanova de Meià, Agramunt, Artesa de Segre i Bellpuig, a més del consell comarcal de les Garrigues.
Són, en total, 16 municipis dels 231 que té Lleida, i el còmput global és de 157 municipis catalans dels 941 que hi ha actualment.
A la junta executiva de la nova entitat hi ha l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé (CiU), com a vicepresident, i el de Solsona, David Rodríguez (ERC), en qualitat de vocal. El president de l’Assemblea és el primer edil de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal.
Altres capitals de comarca de la resta de Catalunya també s’hi han integrat, com Olot, Igualada, Manresa, Valls, Banyoles, Berga, Tortosa i Montblanc.
L’única capital de província que ha aprovat una moció al ple per afegir-se a l’Assemblea és Girona. El de les Garrigues, d’altra banda, és l’únic consell que s’hi ha adherit.

La nova entitat aposta per una consulta catalana

L’alcalde de Vic i president de la nova organització, Josep Maria Vila d’Abadal, va apostar ahir per la convocatòria d’«una consulta en l’àmbit de tot el territori» sobre la independència i va indicar que «la pàtria s’ha de construir des del municipalisme». L’entitat, segons el comunicat que es va difondre ahir, «pretén treballar per enfortir el teixit que aposta per un nou plantejament nacional, que veu en l’obtenció de la independència l’únic escenari de futur». La majoria d’entitats que recolzen l’Assemblea són de CiU i Esquerra.

ELS LLEIDATANS

Tàrrega * Balaguer * Mollerussa * La Seu d’Urgell * Cervera * Solsona * Les Borges Blanques * Agramunt * Artesa de Segre * Bellpuig * Vilanova de Meià * Alcarràs * Corbins * Llobera * Les Garrigues
Un total de 15 ajuntaments de Lleida i el consell comarcal de les Garrigues són els que, de moment, formen part de la nova assemblea creada ahir.

Crònica de Jordi Gabernet des de Vic i Lleida
Font: SEGRE, dijous 15 de desembre del 2011 (enllaç)

Roigé, vicepresidente de los Municipis per la Independència

Asociación

El alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, fue nombrado ayer en la localidad de Vic vicepresidente de la Associació de Municipis per la Independència durante su asamblea constituyente.
El primer edil de la capital de la Noguera será el único representante de la demarcación de Lleida que integre el comité ejecutivo de la entidad, que cuenta con el alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal como presidente además de los alcaldes de Montblanc, Tortosa y Olot como otros vicepresidentes.
Roigé destacó que el motivo de su nominación viene dado ya que Balaguer «es la ciudad leridana de mayor importancia en el colectivo» a la vez que afirmó que la de ayer será una jornada que «será recordada como un día histórico para el país» ya que «se ha iniciado una vía desde los organismos oficiales en pos de la independencia de Catalunya».
Durante el acto, Vila d’Abadal declaró que la independencia económica de Catalunya no es posible «sin la independencia política», a la vez que pidió al Govern de la Generalitat que se sume a esta iniciativa que ya secundan 155 consistorios catalanes.
En este sentido el alcalde osonense quiso mostrar su confianza en que el ejecutivo de Artur Mas respalde la recién estrenada asociación, que prevé que en dos años se hayan sumado el 50% de municipios catalanes y en tres o cuatro convocar un referéndum sobre la soberanía de Catalunya, «que se ganará» según aclaró Vila d’Abadal.
Entre todos los municipios integrados a la plataforma, que abrazan un total de 1.300.000 ciudadanos, se encuentran 22 capitales de comarca, siete de ellas de la demarcación de Lleida que son les Borges Blanques, Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Cervera, Sort y la Seu d’Urgell.
También acudieron ayer al acto de Vic representantes del consistorio de Alcarràs.

Font: LA MAÑANA, dijous 15 de desembre del 2011 (enllaç)

Dins d’un furgó i per la porta de darrere

Protestes * En primera persona * Diputats lleidatans relaten la seua odissea per arribar a l’hemicicle català

«És una llàstima. No es pot obstaculitzar el Parlament»
Agustí López (CiU): «Just quan hi anava a entrar, m’ha interceptat un urbà – deu ser per la corbata – i m’ha alertat que no passés.» Va ser traslladat a un furgó i hi va entrar pel zoo. «És una llàstima, una cosa és fer responsables d’una situació els polítics, i l’altra, impedir una sessió parlamentària.»

Font: SEGRE, dijous 16 de juny del 2011 (enllaç)

Les cares del nou mandat

Política * Ajuntaments i consells * Tots els ajuntaments de capitals de comarca ja tenen gairebé decidit el nom dels seus alcaldes a excepció de Vielha * Pel que fa als consells, segueix la incògnita al Pallars Jussà, Segrià i Ribagorça * Pacte UA-PP a Vielha? * La cúpula del PP de la Val està negociant amb Unitat d’Aran, cosa que deixaria CDA a l’oposició

L’alcaldia d’onze de les dotze capitals de comarca de Lleida ja està decidida en alguns casos o en via d’acord en d’altres, i únicament a Vielha està a l’aire, un aire que en aquests moments fa olor d’un possible pacte entre Unitat d’Aran i el PP. Lleida ciutat i quatre poblacions més tenen un govern clar (Mollerussa, el Pont de Suert, Sort i Solsona), igual que la Seu d’Urgell, on CiU va guanyar per primera vegada i es va quedar a un sol regidor de la majoria absoluta.
A Tàrrega, la segona ciutat de Lleida, ja està tancat el pacte entre CiU i Rcat/SI per donar l’alcaldia a la convergent Rosa Maria Perelló i fins i tot les diferents àrees ja tenen nom i cognoms. Gabriel Lacambra dirigirà Urbanisme; Felip Robina, Promoció Econòmica, i Carles Pascual, Hisenda (tots de CiU). Jaume Ponsarnau (Rcat/SI) serà el primer tinent d’alcalde i assumirà la macroregidoria d’Ensenyament, Participació Ciutadana, Gent Gran i Nuclis Agregats. Santi Costa, del mateix grup, dirigirà Medi Ambient i Isaac González, Joventut i Esports.
A Cervera, CiU i PSC han formalitzat una sociovergència que donarà l’alcaldia al nacionalista Ramon Royes, i a les Borges Enric Mir (CiU) espera una resposta de l’independent Francesc Macià. A Tremp, el socialista Víctor Orrit necessita un acord amb Reagrupament que encara no ha arribat.
I Vielha? Doncs a la capital aranesa es podria donar la sorpresa perquè el PP d’Aran està negociant seriosament amb UA per donar l’alcaldia a Joan Riu. De moment, CDA ha rebutjat les exigents condicions del PP mentre que Unitat d’Aran podria acceptar-les. Això sí, un pacte d’aquest tipus ha despertat crítiques entre un sector del PP de Vielha.
Aquests són els rostres i les sigles del nou mandat, que ja té també cares per als consells comarcals. En aquest cas falten el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i el Segrià.

Primers noms per a la Diputació

CiU, PSC, PP i ERC ja tenen noms per a la Diputació. Joan Reñé es perfila com a president després que CiU recupera la majoria. A més, tindrien escó Miquel Padilla, Rosa Maria Perelló o Josefina Bernades i Gerard Sabarich per CiU; Joan Amézaga o Joan Valldaura i Miquel Aguilà (pel PSC), Salvador Puy (PP) i Jaume Gilabert (ERC).

ALCALDES I PRESIDENTS DE CONSELL MÉS PROBABLES

Llàtzer Sibís, Sort i Pallars Sobirà
El successor d’Agustí López a CiU va aconseguir vuit regidors i Progrés Municipal es va quedar només amb tres. A més, Llàtzer Sibís també podria ocupar la presidència del consell del Sobirà.

Crònica de J. Gabernet des de Lleida
Font: SEGRE, diumenge 5 de juny del 2011 (enllaç)

El PSC perd gran part del que havia guanyat al Pirineu

Política * Pirineu * CiU recupera el control de tots els consells comarcals, s’avança al PSC a la Seu d’Urgell i es queda a un pas d’aconseguir l’alcaldia de Tremp, que ara depèn de Rcat

El 2003 i el 2007 van significar un avanç històric del PSC al Pirineu, en unes comarques que des de la represa democràtica havien estat en mans de CiU. El 2011, CiU ha recuperat el primer lloc a la Seu d’Urgell i Vielha, ha trencat la majoria absoluta del PSC a Tremp i ha posat una distància sideral respecte dels socialistes a Sort i el Pont de Suert. Els consells comarcals que governaven els socialistes (Alta Ribagorça i Pallars Sobirà) i el Conselh Generau d’Aran (governat aquest darrer mandat per Unitat d’Aran, partit aranès associat al PSC) han canviat a mans convergents.
On el PSC ha aguantat és als petits municipis on la forta personalitat d’alguns alcaldes, alguns provinents de CiU i que es van passar fa anys al PSC quan aquest partit va decidir entrar fort al Pirineu, ha pesat més que les sigles. És el cas de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Alt Àneu (Pallars Sobirà).
Tremp és a hores d’ara la gran esperança del PSC per mantenir un cert pes al Pirineu. Víctor Orrit ha perdut la majoria absoluta, però ha quedat en primer lloc. Si CiU, ERC-SIP i Rcat no es posen d’acord entre ells, Orrit serà proclamat alcalde l’11 de juny i els socialistes mantindran una de les places fortes del Pirineu.

Tremp, en mans de Rcat

CiU i ERC-SIP s’havien conjurat per desbancar els socialistes després d’un mandat en què les relacions d’Orrit amb l’oposició han estat molt dolentes. CiU ha avançat, però ERC-SIP ha perdut un regidor a favor de Reagrupament. Aquest edil té ara la clau per fer possible un “tripartit” nacionalista que col·loqui el PSC a l’oposició, o bé pot afavorir, ja sigui amb la seva abstenció o el seu vot favorable, que Orrit sigui alcalde quatre anys més. Tant Joan Ubach (CiU) com Josep Ardanuy (ERC-SIP) reconeixen que tot queda en mans de Reagrupament. Fonts de les converses indiquen que fins i tot s’ha buscat la intermediació del dirigent nacional de Reagrupament, Joan Carretero, natural de Tremp i que té el seu germà com a número dos de la llista, perquè afavoreixi un govern nacionalista.
Però les relacions a nivell local entre Rcat, per una banda, i ERC i SIP (Solidaritat Independentista del Pallars, escindits de SI), per l’altra, no són bones. Orrit defensa que el PSC és el més votat i confia que les converses permetin que governi la força amb més suports.

Davallada d’ERC a la Seu

L’altra capital del Pirineu on no hi ha una majoria absoluta de CiU és la Seu d’Urgell. Però en aquest cas el govern està clar que caurà en mans de Convergència. Albert Batalla, alcalde els darrers anys gràcies a un pacte amb ERC, ha absorbit bona part del vot dels republicans. Mentre que CiU ha superat per primer cop el PSC, ERC s’ha enfonsat de 4 a 1 regidor, i això sense que aparegui cap altre grup independentista al consistori. A ERC de la Seu ha estat dur encaixar aquests resultats després d’una legislatura on l’exalcalde Jordi Ausàs ajudava el municipi des de Governació, i es plantegen no fer govern i deixar que CiU mani en minoria.
A la Val d’Aran, Convergència Democràtica Aranesa (CDA) ha passat a ser primera força a Vielha i recupera el control del Conselh Generau, fins llavors d’Unitat d’Aran (UA).

5 consells pirinencs, entre comarcals i consell d’Aran, han passat a mans de CiU, quan abans només en tenia 2.
1 cap de comarca del Pirineu pot retenir el PSC si aconsegueix que Reagrupament no faci un tripartit nacionalista.

Crònica de David Marín des de Tremp
Font: EL PUNT, dilluns 30 de maig del 2011 (enllaç)

El “allioli de codony”

Obituarios * Militante socialista, Kiko fue un decidido promotor del negocio turístico en la comarca del Pallars Sobirà

Francesc Rafel (1941-2011)
Ex alcalde de Sort y restaurador

Si Ceres et Bacus fugint, Venus non venit. Si los dioses de la comida y el vino se alejan, no esperes que venga la diosa del amor. Tan filosófica frase preside desde hace años el comedor del restaurante El Pigal-Casa Kiko, en Llessui, y define a la perfección el carácter alegre de su fundador, Francesc Rafel i Rabasa, Kiko, fallecido esta semana a los 70 años.
La muerte de Kiko ha sido un golpe duro para el Pallars Sobirà, donde era un personaje apreciado y respetado por su trayectoria de empresario turístico y hotelero y su influencia política. Kiko fue elegido alcalde de Sort en 1983 y no abandonó la política hasta que consiguieron vencerle en las urnas. Militante socialista, representó al Pallars en la diputación provincial donde se hizo famoso con sus tesis en las que equiparaba a los pallareses con una tribu india y afirmaba con su humor socarrón que podían llegar a ser una «especie en vías de extinción». Fue un decidido promotor del negocio turístico en la comarca. Rafel se implicó en la explotación de las pistas de esquí de Llessui y cuando éstas cerraron abrió su restaurante donde se ha practicado siempre una comida tradicional en base a los productos típicos del Pallars y de alta calidad.
Kiko hizo famosos platos en base al allioli de codony, el palpís de cordero, el gallo de corral, el xolís o los farcits de carnaval, además de las mejores setas de la temporada. En el capítulo de los postres su aportación más lograda es el Filiberto, un yogur casero con helado y salsa de caramelo. Arturo, Ivan y Blanca, sus hijos, se dedicarán ahora a mantener abierto el culto a Ceres, Baco y Venus que Kiko ofició con maestría.

Crònica de Pau Echauz
Font: LA VANGUARDIA, dilluns 23 de maig del 2011 (enllaç)