SORT ACTUAL

Rutes - Una empresa del Pont de Suert ha començat a oferir itineraris per aquests indrets

Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s’han convertit en un reclam turístic a les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L’any vinent al territori lleidatà s’hi afegiran terres aragoneses. L’empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d’un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d’ovelles i visitar l’Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d’Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l’Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l’empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L’organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d’elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d’abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l’investigador de l’Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.

Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)

El Pont de Suert impulsa velles rutes transhumants
Les dificultats - Cada any hi ha algun pastor menys i els preus van a la contra: la llana d’ovella val el mateix que fa 60 anys
El relat - La biòloga Judith Mira recopila i explica la memòria de la gairebé extinta transhumància

La fenologia és l’estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l’estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d’extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D’una banda, no hi ha relleu generacional, i de l’altra, cada any en queda algun menys, vençut per l’edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d’una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d’ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s’inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l’Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s’adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d’un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L’empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d’un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l’ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l’agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d’un dia cap a les pastures d’estiu. La ruta es complementa amb l’elaboració d’un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l’estiu, encara que l’opció és vàlida per a tot l’any, s’ofereix l’opció de visitar l’Ecomuseu del Pastor de la Vall d’Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l’ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d’abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d’atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l’edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l’explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l’estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d’una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l’activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l’Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d’una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s’obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d’Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s’esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se’n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m’ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l’estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S’adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d’aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d’omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s’hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L’apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s’han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

El diputat de CiU i Alcalde de Sort, Agustí López, va presentar ahir una proposta a la Generalitat perquè la raça pallaresa passi a integrar el catàleg de races autòctones de vaques de l’Estat espanyol perquè està en perill d’extinció.

Font: SEGRE, divendres 25 d’abril del 2008 (enllaç)

Demana canvis fiscals a favor d’aquesta zona

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va criticar ahir que l’excés de «proteccionisme» del govern tripartit estrangula les iniciatives dels ramaders i constructors de les comarques del Pirineu. Pujol es va reunir ahir a Sort, juntament amb altres diputats de CiU i representants de la federació al Pirineu, amb ramaders i constructors per conèixer les inquietuds d’aquest sectors. Pujol va remarcar la inoperància del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que encara no ha firmat contractes de conservació, en què es remunera la tasca dels ramaders per la preservació del territori. CiU va destacar que, al Pallars Sobirà, la protecció del 81 per cent del sòl suposa un fre per a activitats econòmiques. Una de les propostes de CiU és un canvi de fiscalitat en zones de muntanya, ja que, segons Pujol, seran les àrees més afectades per la crisi que s’atansa, informa Mariona Canals.

Font: SEGRE, divendres 25 d’abril del 2008 (enllaç)

El diputado del Grupo Parlamentario de Convergència i Unió y Alcalde de Sort, Agustí López, ha presentado una Propuesta de Resolución, en la que insta al Govern a «comenzar todas las gestiones que se consideren oportunas para conseguir que la raza pallaresa pase a formar parte del catálogo de razas autóctonas de vacas del Estado Español debido a la situación extrema de peligro de extinción».
López recordó que la vaca pallaresa, o blanca, suponía hasta la mitad del siglo XX un 60% de los efectivos bovinos del Pallars Jussà, Pallars Sobirà y de la Vall d’Aran. «La desaparición absoluta de esta raza autóctona del Pirineo supondría la pérdida de un patrimonio genético de gran trascendencia».

Font: LA MAÑANA, divendres 25 d’abril del 2008 (enllaç)

Oriol Pujol, portavoz de Convergència i Unió en el Parlament de Catalunya, anunció ayer en Sort que se reclamará al Govern una fiscalidad a medida para las comarcas del Pirineu. Pujol argumentó esta iniciativa diciendo que el impacto de la crisis de la construcción en los territorios que tienen una mayor dependencia de este sector y menos alternativas para diversificar la economía será mucho mayor y la crisis les afectará en una mayor medida. Por este motivo, Oriol Pujol reclamó que el plan de choque que está preparando el Govern tenga una visión amplia del territorio y se adapte a cada zona.
Una de las propuestas que explicó Pujol fue la de llevar una iniciativa al Gobierno de Madrid para conseguir una revisión catastral. El portavoz convergente además de reunirse con promotores y constructores se reunió con ganaderos. Todos le expresaron su malestar con las políticas restrictivas de Medi Ambient y del ACA. Oriol Pujol dijo que reclamará explicaciones al Govern y les sugerirá la posibilidad de hacer que los ayuntamientos, conjuntamente con los distintos sectores dispongan de una mayor flexibilidad para ejecutar determinadas actuaciones. Una de las necesidades urgentes para el Sobirà, según Pujol, es la de suelo industrial ya que no dispone ni de un metro para construir.
Oriol Pujol cuestionó la existencia de los delegados territoriales y calificó sus nombramientos sólo de partidistas.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, divendres 25 d’abril del 2008 (enllaç)

Del Tros al Plat, el proyecto que dinamiza el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ha puesto en marcha los itinerarios escolares.
Se trata de una actividad en la que los alumnos han visitado explotaciones ganaderas para conocer de primera mano el origen de los alimentos que comen. Esta práctica muestra a los escolares todo el proceso de los alimentos, desde el momento que se producen, cómo se crían y cómo se transforma y se elabora. Estos talleres además de enseñar todo el proceso por el que pasa un alimento hasta llegar al plato también sirve para dar a conocer determinadas profesiones vinculadas con el sector primario que se encuentran en una situación de retroceso importante.
Uno de los itinerarios que visitaron la semana pasada algunos alumnos del Pallars fue una explotación familiar de cerdos. Allí los niños pudieron descubrir cómo se crían los cerdos. Posteriormente se desplazaron a un obrador donde conocieron cómo se realiza la matanza del cerdo y se elaboran los embutidos con sus carnes. Cada escolar pudo elaborar su propia langoniza.
Entre algunas de las explotaciones ganaderas que visitaron los alumnos hasta finales de mes hay la granja familiar de cerdos de Casa Trilla de Llessui o la explotación de vacas de leche del grupo de ganaderos 7 Brams. Referente a los obradores los niños visitaron el obrador de embutidos tradicionales de Llessui, la Formatgeria el Tros de Sort o la Roseta de Gavàs. Un tercer itinerario es el del pan y los escolares visitan el antiguo molino de Áreu y el horno de pan tradicional de Tírvia.
Del Tros al Plat es una iniciativa que pretende dar a conocer la producción local, las personas que intervienen en los diferentes procesos y los productos de calidad que se elaboran en la zona. Además de dar a conocer estos productos entre la población pretende conseguir que la gente los consuma con mayor regularidad.
Otra de las actividades que se ha desarrollado dentro del proyecto son los menús escolares. De manera progresiva pretenden ir introduciendo los productos locales en los menús de los comedores escolares, así como también determinados productos ecológicos.

Crònica de Marta Lluvich des de Llessui
Font: LA MAÑANA, dimarts 22 d’abril del 2008 (enllaç)

Obres - La ubicació actual, al centre, dificultava la seua activitat
El nou edifici, en construcció, acollirà tot el complex
Noves instal·lacions - La Cooperativa estarà situada a la Bastida i preveu comptar amb magatzems de pinso convencional i ecològic

La Cooperativa del Pallars, que aglutina la majoria de ramaders del Pallars Sobirà, es traslladarà a un nou local a la Bastida, on ja han començat les obres de construcció del nou edifici que acollirà les oficines, el magatzem i la fàbrica de pinso, més endavant. En aquest sentit, el gerent de la Cooperativa, Agustí Farré, va justificar el canvi d’ubicació per la falta d’espai i les dificultats per a la càrrega i descàrrega. En l’actualitat, la Cooperativa es troba en un cèntric carrer de Sort, fet que dificulta les maniobres dels tràilers i facilita l’acumulació de vehicles a l’entrada.
El nou edifici s’està construint en un terreny d’aquesta entitat a la carretera de Llessui, al nucli de la Bastida. Segons va assegurar Farré, comptarà amb més superfície i facilitats per carregar i descarregar. A més, el nou local centralitzarà tota l’activitat de la Cooperativa, que fins ara per falta d’espai estava repartida en diferents magatzems.
L’edifici, que es preveu que estigui acabat abans que finalitzi l’any, comptarà amb un magatzem de pinso convencional i ecològic, juntament amb les oficines i garatges. Segons va informar Farré, quan deixi de funcionar la fàbrica de pinsos actual, s’adquirirà de manera provisional el pinso de la cooperativa de segon grau Pinsos Urgell, de la qual la Cooperativa del Pallars és sòcia. Una vegada finalitzat el trasllat s’haurà de decidir el nou ús de l’actual edifici.
Una de les possibilitats que estudia la Cooperativa és mantindre part del local per a una botiga amb venda directa de carn de la Cooperativa, ecològica i convencional, i altres productes agrícoles artesanals i de qualitat. S’ha de destacar que a la comarca no hi ha cap carnisseria dedicada a la venda de carn de producció ecològica i local.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 13 d’abril del 2008 (enllaç)

Ramaderia - Crítiques al nou PDR
Fòrmula per reduir costos i ser més competitius al mercat
Una granja comunitària de Montardit, al Pallars Sobirà, serveix perquè un total de 26 ramaders produeixin de manera ecològica el seu bestiar boví. Es tracta d’una fòrmula per reduir costos. La granja té capacitat per a 300 caps de bestiar, tot i que en aquests moments n’hi ha 130. Actualment, la comarca compta amb 66 productors de carn ecològica i la cooperativa de Sort es queixa de la reducció d’ajudes que afronta el sector.
Suport del Govern - La granja és propietat de la conselleria de Medi Ambient, i Agricultura ha subvencionat les inversions

Un total de 26 dels 66 ramaders que produeixen carn ecològica al Pallars Sobirà engreixen els seus vedells en una granja comunitària per millorar-ne la qualitat i reduir costos. El projecte, promogut per la Cooperativa de Sort, pretén facilitar als ramaders el procés de cria de la vedella ecològica per obtindre més rendibilitat. Segons el gerent de la Cooperativa de Sort, Agustí Farré, la iniciativa es va posar en marxa al mes d’octubre per competir en qualitat i ha sigut la solució a l’engreix de vedells. Malgrat tot, Farré lamenta la nova línia d’ajudes del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) de la Unió Europea, ja que per al període 2007-2013, explica, s’han reduït les subvencions en un 60 per cent.
La nova línia d’ajudes del PDR perjudica que nous ramaders s’incorporin a la producció ecològica i dificulta que es mantinguin tots els que hi participen actualment. Així ho afirma el gerent de la Cooperativa de Sort i responsable de l’única granja comunitària de carn ecològica dels Pirineus. Segons Farré, les noves ajudes corresponents al PDR «han fet entrar en un període de dubtes als ramaders pallaresos».
Segons el tècnic de la Cooperativa de Sort, Josep Ramon Caselles, els ramaders, a més de les ajudes, també rebien una prima de 100 euros per vedell ecològic en cas de comercialitzar-lo a través d’un escorxador ecològic. Segons Caselles, «amb el nou PDR, aquesta ajuda gairebé desapareix» i va afegir que «aquests diners permetien invertir en l’engreix del vedell i ara hi ha risc de tindre pèrdues».

El sacrifici de bestiar s’ha de fer a la Seu o Tremp

La granja d’engreix ecològic es troba a Montardit i és propietat del departament de Medi Ambient, que ha cedit els terrenys a la Cooperativa de Sort durant 30 anys, prorrogables en trenta més. La inversió de les infraestructures ha estat subvencionada en un 40% pel departament d’Agricultura, gràcies a la línia d’ajuda de modernitzacio i fusió de cooperatives.
La granja té una capacitat de tres-cents vedells. Actualment, s’hi engreixen cent trenta animals provinents dels vint-i-sis ramaders que estan associats al projecte d’engreix comunitari.
A causa de l’absència d’escorxador i sala d’especejament al Pallars Sobirà, els ramaders pallaresos han de portar els animals a la Seu d’Urgell o a Tremp per acabar el procés productiu. Un conveni entre la Cooperativa de Sort i Mafriseu permet la comercialització de carn ecològica als supermercats locals del Pallars, tot i que Agustí Farré lamenta que «per les limitacions en infraestructures i distribució de la comarca, encara no hi ha cap carnisseria de la zona que pugui vendre carn local i ecològica». Els vedells ecològics es comercialitzen amb la denominació Bruneta i el nom de l’explotació d’origen.

Font: SEGRE, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)

26 de los 66 ganaderos que producen carne ecológica en el Sobirà engordan sus terneros en una granja comunitaria para mejorar su calidad y reducir costes. El proyecto, promovido por la cooperativa de Sort, pretende facilitar a los ganaderos el proceso de cría de la ternera ecológica para obtener mayor rentabilidad. Según el gerente de la cooperativa de Sort, Agustí Farré, la iniciativa se puso en marcha el pasado mes de octubre para competir en calidad, y ha sido la solución al engorde de los terneros.
Sin embargo, Farré lamentó la nueva línea de ayudas del Plan de Desarrollo Rural (PDR) de la Unión Europea, ya que para el período 2007-2013, se han reducido las ayudas en un 60%.
La nueva línea de ayudas del Plan de Desarrollo Rural (PDR) perjudica que nuevos ganaderos se incorporen a la producción ecológica y dificulta que se mantengan todos los ganaderos que ahora participan. Así lo expresó el gerente de la cooperativa de Sort y responsable de la única granja comunitaria de carne ecológica de los Pirineos, Agustí Farré. Según Farré, las nuevas ayudas del PDR «han hecho entrar en un período de dudas a los ganaderos del Pallars Sobirà».
En la actualidad, la granja cuenta con 26 ganaderos colaboradores. Farré explicó que en todo el Pallars hay 66 ganaderos que hacen producción de carne ecológica. Las ayudas que se recibían hasta el año pasado eran de 18.000 euros anuales y el nuevo PDR ha hecho que la cantidad de ayudas haya bajado en un 60%. Según el técnico de la cooperativa de Sort, Josep Ramon Caselles, los ganaderos también recibían una ayuda de 100 euros por ternero ecológico en el caso de comercializarlo a través de un matadero ecológico. Este importe también ha desaparecido.

Font: LA MAÑANA, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)