SORT ACTUAL

La capital del Pallars Sobirà va organitzar ahir diferents activitats. Nens i adults van ballar sardanes a la Plaça Major, mentre els alumnes de l’IES Serafí Casanoves participaven en una gimcana cultural.

Font: SEGRE, dijous 24 d’abril del 2008 (enllaç)

S’ha celebrat una festa popular en la qual s’ha cuinat i s’ha menjat carn de ruc. No es tractava del protegit ruc català, espècie tradicional que estava en perill d’extinció i que ara s’està recuperant. Hi ha gent que s’ha escandalitzat i és comprensible: no estem acostumats a menjar carn de ruc.
Els hàbits alimentaris són un món de sorpreses. Perquè la seva valoració és subjectiva. Als catalans no ens fa res - deixant de banda els vegetarians - menjar carn de vaca, de bou, de porc, de xai, de senglar… I cito només alguns animals de bastant volum, equiparables al del ruc. Fins i tot hi ha carnisseries especialitzades en carn de cavall. Sembla, doncs, que menjar ruc no hauria de ser escandalós. Un bou és tan útil a pagès com ho pot ser un ase. Els cérvols són molt bonics, però un dels plats del país és el civet d’isard.
La notícia sobre l’àpat de ruc ha coincidit amb la lectura del llibre L’antropòleg a l’olla, de Gustau Nerín, que efectivament és antropòleg i que té una llarga experiència de viure a l’Àfrica. És un blanc que ha sabut traspassar la frontera que separa els occidentals dels africans amb la màxima naturalitat. I si en el pròleg explica que al costat dels fenomens de malnutrició, hi ha moments de fantàstica convivència entorn de taules dignes de Rabelais, ja ens podem imaginar que aquest llibre és fora del corrent - i penso que és així perquè també ho és el seu autor.
Una colla d’amics es reuneixen per cuinar un parell de gats que han caçat. Nerín explica la recepta i després narra la festa. Perquè a l’Àfrica també hi ha una bona vida, encara que fins ara se n’ha parlat poc. L’antropòleg hi posa afecte i ironia, i amb l’excusa del menjar ens fa viure l’Àfrica que ell viu cada dia. Fugint dels tòpics i del paternalisme.
I no tan sols es menja gat. També es menja zebú, cocodril, tauró petit, tortuga roent… fins i tot lleopard. I això és compatible amb les salses elaborades amb un terrós de Maggi comprat al mercat. Una Àfrica que no és el tòpic que ens arriba, sinó contradictòria i real. Als amics de l’antropòleg els escandalitza que nosaltres mengem espàrrecs, escopinyes i d’altres animals i vegetals. ¿Per què? ¿Per què ells mengen camell i nosaltres no mengem ruc?
No hi ha un dogma universal sobre l’alimentació. Hi ha tradicions, prejudicis, misteris. Un tema apassionant.

Signat per Josep Maria Espinàs (Petit observatori)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimarts 8 d’abril del 2008 (enllaç)

El Ayuntamiento de Sort, a través de la empresa FUSIC, está organizando diferentes talleres en la localidad. Uno de estos talleres, que ya se está realizando, es sobre danzas tradicionales del Pallars. Se trata de impulsar de nuevo las tradiciones más ancestrales del municipio y de manera especial la recuperación de los bailes tradicionales de los diferentes pueblos del municipio. La intención es que un grupo de personas aprenda estas danzas y las enseñe a bailar a jóvenes de la localidad para poderlas exhibir en las ferias y fiestas de la zona. En el taller que se está realizando se está recuperando el Ball del Rotller d’Altron y la recuperación de otra danza del Pallars, además de consolidar las danzas recuperadas hace unos años como els Rigodons de Sort o el Ball francés d’Enviny.
La Associació de Jubilats de Sort también colabora estos talleres y confeccionará las copias de los antiguos vestidos que usaban para bailar estas danzas. Un segundo taller que se comenzará en breve será sobre percusión tradicional catalana. Con este curso se pretende enseñar las músicas más comunes del repertorio tradicional catalán, recursos a la hora de tocar y técnicas especificadas para aprender a tocar o mejorar la técnica de diferentes instrumentos. La idea es crear una charanga para animar las fiestas del municipio. Los componentes de la futura charanga son los miembros de l’Associació Cultural La Buscallada. Un tercer taller que se organizará será para crear un elemento del bestiario relacionado con la oveja xisqueta o el marrà de raza. Una vez confeccionados estos dos elementos se pretende que acompañen a la charanga en sus actuaciones. Con la construcción de estos gigantes se quiere potenciar los símbolos identitarios locales y dar a conocer a estos dos animales emblemáticos del municipio e incidir en su promoción como elementos gastronómicos. En Sort ya se organizan dos ferias en las que están representados.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 1 d’abril del 2008 (enllaç)

Celebracions - Segona edició de la Festa del Ruc
La Xicoia espera celebrar les pròximes edicions en aquest municipi

Els organitzadors de la Festa del Ruc, l’associació gastronòmica La Xicoia, projecten celebrar l’any que ve una fira dedica als burros a Esterri d’Àneu. Aquest municipi va acollir dissabte la segona edició del sopar popular amb carn de burro, que va reunir uns 150 comensals al poliesportiu. Aquesta quantitat és molt menor que els 500 de l’any passat a Sort.
El president de La Xicoia, Josep Castellarnau, va indicar que l’entitat planteja una jornada d’activitats i conferències sobre el burro per a l’any que ve. L’associació ja havia proposat aquesta iniciativa a l’Ajuntament de Sort, on es va celebrar la primera edició d’aquesta festa el 2007. No obstant, el consistori va retirar aquest any el seu suport a la Festa del Ruc, que havia rebut crítiques ecologistes.

Font: SEGRE, dilluns 31 de març del 2008 (enllaç)

Se trata de la Festa del Ruc que organiza desde el año pasado l’Associació La Xicoia

Unas 200 personas degustaron, el pasado sábado en Esterri d’Àneu, la carne de asno. Se trata de la cena que organiza l’Associació Gastronòmica La Xicoia dentro del marco de la Festa del Ruc.
El menú de la cena fue escudella, ensalada, longaniza elaborada con carne de asno y estofado también de carne de asno; y de postre, el plato típico por excelencia de la comarca, filiberto.
Todos los comensales destacaron las cualidades de esta carne, tanto el sabor como la textura, muy melosa y con gran sabor.
El objetivo de los gastrónomos es dar a conocer las cualidades culinarias de esta carne y las posibilidades que tiene en el sector de la restauración. Además los cocineros quieren que esta carne se convierta en un plato característico de la zona y que se pueda encontrar en las cartas de los restaurantes.
Esta fiesta el año pasado levantó numerosas críticas por parte de ecologistas que recriminaron que se sacrificara asnos para una fiesta. La Xicoia se ha encargado de matizar esta información y explica que los asnos que sacrifican para la Festa del Ruc no son ruc català, especie en peligro de extinción.
La Festa del Ruc este año se celebró en Esterri d’Àneu tras el año pasado haberse celebrado en Sort. El Ayuntamiento de Sort, tras el aluvión de críticas, prefirió desvincularse de la fiesta.

Crònica de Marta Lluvich des d’Esterri d’Àneu
Font: LA MAÑANA, dilluns 31 de març del 2008 (enllaç)

Els restaurants autodenominats exòtics van guanyant adeptes, diuen: a Barcelona un pot engolir ja com si res cucs al formatge, escorpins a la brasa o grills al curri. També formigues. Hi ha gustos per a tot. En el món hi ha gent a qui li encanta la carn de conill d’Índies, o la de bisó; fins i tot la de gos. A la taula manen els factors culturals. També els identitaris. Sense anar més lluny, a Sort es va celebrar l’any passat la Festa del Ruc, organitzada per una societat gastronòmica amb aquest lema: «Si ets una d’aquelles persones que porta el ruc català a dins, fes que el teu somni es faci realitat: menja-te’l». Amb aquesta consigna, centenars de golafres es van cruspir sopes, estofats i embotits elaborats amb rucs. Però el festí ha hagut de canviar d’escenari a causa de la pressió de grups ecologistes. El sopar se celebrarà avui a Esterri d’Àneu. De manera que el símbol del déu egipci Ra, del déu grec Dionís, el protagonista de Platero y yo, el Rucio de Sancho Panza, estan novament servits. A qui li agradi, que li aprofiti. Amb mi que no hi comptin.

Signat per Xavier Foz, periodista (El Bitllet)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 29 de març del 2008 (enllaç)

En principi, totes les proteïnes són bones. Sobre quines poden passar a la cassola hi ha nombrosos criteris basats en religions, costums i el sentit comú. Alguns fan escarafalls del porc però en canvi es mengen gustosos saltamartins fregits. Altres neguen la qualitat de les gambes o dels calamars. Tots tenim la bona pràctica de no menjar animals malalts. El burro s’ha escapat de l’olla perquè és un animal domèstic. Però a Castella es feia cecina de burro. Quan un animal arriba a un determinat nombre d’exemplars, els humans tenim l’atavisme de veure’ls com entrecots. Els de burro han de ser molt semblants als de poltre. L’inconvenient del burro és que s’ha convertit en símbol patriòtic. És clar que a França també es mengen el gall.

Signat per Miguel Sen, escriptor i gastrònom (L’Apunt)
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 26 de març del 2008 (enllaç)

Debat al voltant d’una celebració gastronòmica
La Festa del Ruc es trasllada de lloc perquè Sort ha refusat participar-hi
Queixes ecologistes a una iniciativa que intenta promoure la carn d’ase comú

Aixeca passions i també les crítiques més irades. La Festa del Ruc del Pallars Sobirà, que l’any passat va aplegar a Sort més de 400 comensals, s’ha hagut de traslladar en aquesta edició fins a Esterri d’Àneu, després que l’ajuntament de la capital pallaresa rebutgés patrocinar la celebració, que impulsa la Societat Gastronòmica La Xicoia. El sopar popular, que se celebrarà dissabte que ve, busca promocionar el consum de carn d’ase, encara que els ecologistes consideren que la iniciativa és «esperpèntica, trista i lamentable», segons un comunicat que ja es va difondre l’any passat i van subscriure cinc entitats conservacionistes.
La iniciativa pretén estimular, a més a més, la cria de burros per al consum humà, fet que suposaria una alternativa per als ramaders de la zona. En l’actualitat hi ha mitja dotzena d’explotacions de la comarca que han iniciat la cria d’ases per a carn, però la seva activitat encara és minoritària.

Ases comuns

Els promotors de la Festa del Ruc, que intenten rememorar, també, una antiga tradició del municipi de Llessui, insisteixen que els animals que es consumeixen són ases comuns, que, en cap pas, pertanyen a l’espècie protegida del guarà català. Es tracta d’animals que ja s’han engreixat perquè la seva carn sigui utilitzada per al consum humà, com es fa amb altres espècies com la vedella, el bou o el cavall.
Les explicacions no han convençut, no obstant, els detractors de la festa, que han estat enviant durant aquest últim any desenes de missatges en contra de la iniciativa. «Tenim una pàgina a Internet a disposició del públic, perquè aportin la seva opinió, ja sigui positiva o negativa», va explicar Aleix Aytès, del restaurant Cafè Pessets de Sort i membre de la societat La Xicoia. La iniciativa també ha comptat amb el suport de persones significatives, entre elles, diversos intel·lectuals catalans, va afegir Jaume Mora, de la Fonda Farré de Baro.
«Hem decidit tirar endavant la celebració, convocar una segona edició, perquè hi ha hagut molta gent, sobretot del Pallars, que ens ha demanat que repetíssim», va indicar Mora, que també és promotor de la degustació.
Per molts pallaresos, aquesta festa té un sentit reivindicatiu. «És una manera de recordar els nostres ancestres, que en èpoques de guerra i de penúries havien de recòrrer a menjar carn d’ase per a poder sobreviure, perquè era l’última cosa que els quedava», va assenyalar un dels participants de l’any passat. La carn, diuen els qui la van tastar, «és més melosa que la de vedella i una mica més dolça». «És més fina i gustosa», afegeixen.

Un menú que recupera receptes pallareses antigues

Com l’any passat, el sopar s’obrirà amb una escudella, elaborada amb un caldo a base d’ossos i de trossos de carn d’ase. Com a segon plat, l’equip de restauradors prepararà un estofat de burro, amb patates, pastanagues, ceba i herbes aromàtiques del país. També s’oferiran unes llonganisses d’ase confitades en oli. Si no hi ha canvis d’última hora, de postres se servirà un filiberto, unes postres compostes de gelat de nata, iogurt i xarop de groselles.

LA REACCIÓ - Propostes i suports
La Societat Gastronòmica La Xicoia (www.laxicoia.com) fa un any que recull reaccions sobre la controvertida Festa del Ruc, que es va celebrar per primera vegada el febrer del 2007. L’allau de queixes ha portat l’Ajuntament de Sort a no participar en l’edició de dissabte que ve.

«¿Passeu gana?»
Entre les crítiques, abunden les que, com l’advocada Aurora, desitgen que la festa «sigui un fracàs absolut». També apareix l’opinió de Leonor, que després de retreure als organitzadors si no en tenen prou «amb tot el que tenim per menjar», els pregunta: «¿Que passeu gana a Sort o què?» Altres missatges són més radicals, com el firmat per Unicornio, que qualifica els promotors del sopar de «desgraciats assassins de burros, colla de salvatges i sàdics cavernícoles»

Símbol català
Un gran grup de missatges apel·la a la simbologia del burro, «que transmet un sentiment, una manera d’entendre un país i la seva gent, de promoure una identitat, una cultura i uns costums», com assegura Julia García. En un correu firmat per Ginnie s’afirma que «la verdadera grandesa d’una nació se sap per la manera com tracta els animals. Amb aquest acte, Catalunya demostra que és una nació petita i insensata»

Defensors
Articulistes, escriptors i intel·lectuals han fet arribar mostres de suport a la iniciativa dels membres de l’associació La Xicoia. Quim Monzó, per exemple, es pregunta per què no es pot menjar la carn de burro «si avui en mercats i restaurants trobes també carns d’estruç i de cangur. Amb aquest panorama, ¿la de burro no es pot menjar? ¿Quin prejudici purità ho impedeix? ¿Un de religiós, semblant al que prohibeix, segons on, menjar porc?»

Crònica de Maria Jesús Ibáñez des de Sort
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 26 de març del 2008 (enllaç)

Trabajan para potenciar el Grup de Geganters y consolidar el de Grallers i percussionistes

L’Ajuntament de Sort en colaboración con el Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat y la empresa FUSIC comenzarán en los próximos días el proyecto Tallers per a la festa. Se trata de unos talleres que quieren recuperar algunos bailes y canciones características de algunas poblaciones del municipio, como serían bailes originarios de Enviny o de Altron. La intención de Tallers per a la festa es que los jóvenes del municipio aprendan estos bailes y posteriormente se puedan exhibir en las fiestas y ferias de la zona. Potenciar el Grup de Rigodons, que baila el día de la Festa Major de Sort, es uno de los trabajos de estos talleres. En este campo pretenden consolidar el grupo y las exhibiciones y reconstruir esta típica danza.
Otra de las líneas de estos talleres en la consolidación del Grup de Joves Geganters con la construcción de nuevos gigantes y cabezudos, aprender bailes y rúas de gigantes y potenciar el grupo de grallers y de percusión para acompañar a los gigantes los días de fiesta. Una tercera línea de los Tallers per a la festa que se realizarán en Sort es la potenciación de los símbolos identitarios del municipio como son la oveja xisqueta o el marrà de raza, a través de la construcción de gigantes, para dar a conocer estos dos animales emblemáticos e incidir en su promoción como elementos gastronómicos.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 25 de març del 2008 (enllaç)

Més de 130 nens de les escoles del Pallars Sobirà disfrutaran aquests divendres dels productes locals amb el projecte Del Tros al Plat. A més, a Lleida ciutat, 724 escolars participen en l’activitat Esmorzars Saludables.

Font: SEGRE, dijous 13 de març del 2008 (enllaç)