SORT ACTUAL

Rutes - Una empresa del Pont de Suert ha començat a oferir itineraris per aquests indrets

Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s’han convertit en un reclam turístic a les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L’any vinent al territori lleidatà s’hi afegiran terres aragoneses. L’empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d’un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d’ovelles i visitar l’Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d’Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l’Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l’empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L’organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d’elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d’abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l’investigador de l’Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.

Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)

El Área de Turisme del Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha dotado con más recursos humanos l’Oficina de Turisme de Sort para poder ampliar los horarios de la oficina los días festivos y de temporada alta y así mejorar el servicio que ofrece y cubrir mejor las necesidades de los usuarios. El pasado puente ya se ampliaron los horarios. Actualmente todos los domingos estaba cerrada la oficina de turismo y a partir de la ampliación de horarios la gente podrá visitarla. Ésta es una vieja reivindicación de la gente ya que lamentaban que los días que había gente en el territorio estuviera cerrada la Oficina de Turisme del Consell.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

El Pont de Suert impulsa velles rutes transhumants
Les dificultats - Cada any hi ha algun pastor menys i els preus van a la contra: la llana d’ovella val el mateix que fa 60 anys
El relat - La biòloga Judith Mira recopila i explica la memòria de la gairebé extinta transhumància

La fenologia és l’estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l’estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d’extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D’una banda, no hi ha relleu generacional, i de l’altra, cada any en queda algun menys, vençut per l’edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d’una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d’ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s’inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l’Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s’adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d’un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L’empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d’un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l’ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l’agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d’un dia cap a les pastures d’estiu. La ruta es complementa amb l’elaboració d’un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l’estiu, encara que l’opció és vàlida per a tot l’any, s’ofereix l’opció de visitar l’Ecomuseu del Pastor de la Vall d’Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l’ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d’abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d’atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l’edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l’explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l’estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d’una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l’activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l’Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d’una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s’obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d’Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s’esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se’n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m’ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l’estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S’adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d’aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d’omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s’hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L’apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s’han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Pont festiu - Igual que les cases de pagès
Les primeres estimacions ronden el 80 per cent de l’ocupació

Les previsions s’han complert i centenars de persones han elegit el Pirineu per passar-hi el pont del Primer de Maig, atretes pels esports d’aventura o pel turisme cultural. El Patronat de Turisme de la Diputació i la Federació d’Hostaleria de Lleida van vaticinar abans que comencés el llarg cap de setmana una ocupació entre el 70 i el 85% que sembla que es complirà, d’acord amb el personal que aquests dies s’ha concentrat a les capitals de les comarques del Pirineu.
Al Pallars Sobirà, la major part dels hotels han obert encara que a Aran el 40 per cent estan tancats a l’espera de la temporada d’estiu. A més, les bones temperatures han contribuït a la pràctica d’esports d’aventura en què, com ja és habitual, destaquen les baixades per la Noguera Pallaresa, que ofereix un cabal òptim per als descensos malgrat la sequera.
Així mateix, el turisme rural registra un bon nivell d’ocupació amb un 80% de les places ocupades. Tot i així, és un 10% menor respecte als càmpings i similar pel que fa als bungalous.

Crònica de Mikel Aristregi des de Vielha i Sort
Font: SEGRE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Pont festiu - El Pirineu, ple
Retencions de dotze quilòmetres als accessos a Andorra i els taxistes d’Aigüestortes es van veure col·lapsats per l’alta afluència de visitants
Cultura i natura - Les activitats més sol·licitades a Lleida durant aquests dies són les que es realitzen a l’aire lliure i les visites als museus

Les cues, tant a la carretera com en algunes activitats turístiques, van marcar el segon dia de pont a les comarques de Lleida. Així, durant tot el matí els accessos al Principat d’Andorra per la frontera hispanoandorrana van registrar retencions que en alguns moments van superar els 12 quilòmetres. L’afluència de turistes amb motiu del pont del dia 1 de Maig va provocar complicacions en la circulació, que es van allargar des de les onze del matí fins més tard de la 1 del migdia. La cua a la carretera N-145 va arribar fins al municipi de les Valls de Valira i va superar la capital de l’Alt Urgell, informa Cynthia Sans.
Un altre punt on ahir es van poder observar llargues cues va ser la plaça de Boí, punt de partida dels taxis que cobreixen la ruta pel Parc Nacional d’Aigüestortes. Al llarg de tot el matí, es van arribar a acumular grups de cinquanta persones que esperaven el seu torn per pujar al Parc Nacional. S’ha de destacar que Boí i Espot són els únics llocs des d’on surt el servei de taxi d’Aigüestortes, informa Josep de Moner.
Sobre aquest fet, el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Xavier Moncayo, va destacar que el bon temps «ha afavorit les activitats a l’aire lliure, especialment les que ofereixen un contacte directe amb la natura». Així, a més de les excursions pel parc nacional, va assenyalar l’«alta afluència» que estan registrant les empreses d’esports d’aventura del Pallars Sobirà, sobretot, les aquàtiques, beneficiades també pel cabal de la Noguera Pallaresa.
No obstant, segons Moncayo, també les activitats culturals estan tenint una bona acceptació durant aquest pont. A tall d’exemple va esmentar el museu de Joguets de Verdú, el Diocesà de Lleida, el de les Papallones de Pujalt o l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Pel que fa a l’ocupació, el director del Patronat de Turisme va recordar que s’estan complint les previsions tant al Pirineu com al Pla, on l’ocupació és del 80 i 60 per cent, respectivament.

Font: SEGRE, dissabte 3 de maig del 2008 (enllaç)

Se dotará a los establecimientos turísticos de una pequeña biblioteca para que la consulten los clientes

Las novelas Pedra de tartera y País íntim de la escritora Maria Barbal, Les veus del Pamano de Jaume Cabré o Verd madur de Josep Virós, todas inspiradas en la Vall d’Àssua, servirán al Ayuntamiento de Sort para crear una ruta literaria aprovechando los caminos señalizados del Camino Natural.
En el transcurso de estos caminos se ubicarán diferentes piezas escultóricas en forma de libro donde se reproducirán fragmentos de las citadas obras. La plaza de Altron, el río Pamano o el mirador de Santa Anna son algunos de los lugares escogidos. Para dar a conocer estas obras se dotará a todos los establecimientos turísticos del valle con pequeñas bibliotecas en las que se podrán consultar las novelas ambientadas en la Vall d’Àssua en diferentes idiomas y los libros de senderismo de la comarca. Para dar a conocer la ruta y los recursos de la zona se creará también una web y se está estudiando la posibilidad de que los restaurantes incluyan en su carta un menú literario con platos locales que aparecen en las novelas.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 29 d’abril del 2008 (enllaç)

L’Oficina de Turisme del Sobirà ha organitzat al maig i el juny unes jornades dirigides a empresaris perquè coneguin el territori. L’objectiu d’aquestes jornades és oferir informació detallada perquè els empresaris puguin informar millor els turistes que visitin els seus establiments. A més, es pretén crear un punt de trobada per intercanviar experiències i facilitar un espai de treball conjunt.

Font: SEGRE, diumenge 27 d’abril del 2008 (enllaç)

Iniciativa del Memorial Democràtic
Defineix cinc àrees: República, guerra civil, rereguarda, exili i antifranquisme
L’Administració subvenciona 41 projectes per recuperar patrimoni

Els vestigis d’una guerra sovint es converteixen en símbol de pau i, de passada, en un reclam turístic. Almenys aquest és el propòsit de la Generalitat de Catalunya, que ha elaborat una xarxa de rutes i espais de la memòria històrica a través de la qual els ciutadans puguin conèixer, en uns casos, o recordar, en uns altres, els escenaris d’alguns dels episodis més amargs del període que va de l’any 1931 fins a l’arribada de la democràcia.
El Govern ha creat una marca, Espais de Memòria, que servirà per identificar aquestes rutes situades en cinc àrees que ha batejat com a territoris de memòria: Segona República; guerra civil (centrat en la batalla de l’Ebre i els fronts del Segre i el Pallars); rereguarda (espais concentrats a la Catalunya central); exili (inclou tota la zona dels Pirineus) i antifranquisme.
El conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va remarcar ahir en la presentació d’aquesta iniciativa que no es tracta de «reobrir ferides», sinó que es pretén «potenciar valors democràtics com per exemple la llibertat o la justícia». Saura va insistir que el que fa la Generalitat és el mateix que ja fa anys es va impulsar en països com França, amb els vestigis del desembarcament de les tropes aliades a Normandia, o la recuperació dels escenaris de la dictadura militar a l’Argentina, un país on les ferides encara són més recents.

Un parvulari republicà

El Govern ha previst que cada territori de la memòria tindrà un centre o més de referència encarregat de divulgar informació sobre els itineraris i espais visitables de la zona. Així, als centres ja existents com la Presó Museu de Sort (Pallars Sobirà) i el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Alt Empordà), s’hi sumaran el Centre d’Estudis per a la Democràcia a Mollet del Vallès i el centre Pirineus en Guerra a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Uns quants projectes més permetran recuperar patrimoni a través del qual es podrà recrear part de la història. És el cas del parvulari de la República de Palamós (Baix Empordà) i la seu de la Federació Obrera de Molins de Rei (Baix Llobregat). El Govern vol que ajuntaments i universitats s’impliquin en la rehabilitació d’aquest patrimoni històric sovint ignorat. Per això aquest any destinarà 1,5 milions d’euros a impulsar aquests projectes. L’Alt Pirineu i l’Aran, amb 10 propostes, és la zona que impulsarà més iniciatives.

Crònica de Neus Tomàs des de Barcelona
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte 26 d’abril del 2008 (enllaç)

Cinc rutes recuperaran la memòria històrica catalana des de la Segona República fins a la Transició, segons va anunciar ahir el conseller d’Interior Joan Saura. L’objectiu és senyalitzar amb un mateix indicatiu els vestigis d’aquest període, que s’agruparan en cinc rutes, Territoris de Memòria. A Lleida es podran visitar, entre d’altres, els búnquers de Montellà i Martinet, l’exposició Els Pirineus en guerra a la Pobla i la presó de Sort.

Font: SEGRE, dissabte 26 d’abril del 2008 (enllaç)

Unes jornades promouen la convivència amb aquest animal i potenciar-lo com un reclam

Mentre que en algunes zones de l’Estat espanyol l’ós és vist com un recurs turístic i econòmic en altres, com el Pirineu català, la introducció d’aquest animal no ha estat molt ben acceptada, sobretot pels ramaders, que veuen l’ós com un nou depredador que posa en perill la vida del seu bestiar. Això, sumat a la lentitud en què, fins ara, l’administració ha actuat a l’hora de compensar les destrosses que aquest animal pot ocasionar als ramaders, ha creat cert rebuig a la convivència amb aquest animal.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu va organitzar una jornada sobre l’ós a Sort, dins la campanya de sensibilització que promou el Ministeri de Medi Ambient. La jornada es va centrar en la potencialitat de l’ós com a atractiu turístic a les comarques del Pirineu.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 22 d’abril del 2008 (enllaç)