«Natres no som així»

Polèmica al Pallars
La sèrie “Gran Nord” encèn Twitter i crea polèmica al Pallars Sobirà
El sector turístic sí que veu avantatges en l’aparició a la televisió del paisatge de la Vall d’Àssua

Controvèrsia al Pallars Sobirà. Gran Nord, la comèdia que TV3 va estrenar dilluns, ha creat una forta polèmica a Twitter i ha provocat enceses discusions als bars i comerços de Rialp i Sort, els municipis de la zona de la Vall d’Àssua i el Batlliu, que és la zona on se situa aquesta producció i que ja van ser escenaris de la minisèrie Les veus del Pamano. «Ens deixa com si fóssim tontos, no ens deixa gaire bé», assegurava ahir una clienta d’un forn de Sort (Pallars Sobirà), local en què una altra persona treia ferro a les crítiques a la producció de TV3, justificant que és una sèrie «de riure».
Gran Nord, que comença amb el trasllat al Pirineu d’una exinspectora dels Mossos d’Esquadra degradada a agent, és, per a molts, una sèrie que mostra rústega la gent dels pobles. Va rebre a Twitter gairebé tants comentaris com a Sort, on ahir, que va ser dia de mercat, va ajudar que la llengua es deixés anar a les barres dels bars. «Sembla que es fotien una mica de la gent del Pallars i també dels Mossos», es desfogava un veí a Ca l’Andreu de Rialp, tot i que un altre li va replicar que només era una comèdia.
L’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís (CiU), en té una visió positiva: destaca la promoció de les terres pallareses. «És una comèdia, no ofèn, encara que és inevitable que existeixi el tonto del poble». Per ell, reflecteix bé el gir lingüístic, el pallarès.
És una opinió no compartida. «#GranNord una ofensa al pallarès i a la gent que som de poble. ¿Qui s’han pensat que som nosaltres?» (…) «¿No fareu mai una sèrie digna en terres lleidatanes @tv3cat?» (…) «No ens agrada #GranNord». Aquests són alguns dels tuits que van saltar després d’emetre’s la sèrie a la coneguda xarxa social.
Per Víctor Solanes, propietari d’un taller mecànic d’automòbils a Sort, la sèrie hauria de millorar el pallarès. Però alhora reconeix que li agradat i que ha rigut: «No li dono importància a la visió de la gent, és divertida». I ho diu amb experiència. Dilluns repetia: ja havia vist el primer capítol a la preestrena del seu poble.
Des del sector turístic també arriben afalacs. «La visió del paisatge és fantàstica, és una bona promoció», explica Antònia Gabriel, propietària de l’allotjament rural Casa Bartomico, d’Alins, a qui la va sorprendre l’escena de la pell d’ós: «No tenim óssos per aquí».
Fins i tot el capellà de Sort, Antoni Elvira, diu que va passar una bona estona. I, com que és comèdia, no veu en la producció cap burla a la gent del Nord.

Més informació: Gran Nord
Crònica de Rosa Matas des de Lleida
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

Seminari sobre el turisme al Pallars Sobirà

El poliesportiu de Sort acollirà dijous i divendres un seminari dedicat a estratègies per a la dinamització del turisme al Pallars Sobirà.

Més informació: Ajuntament de Sort
Font: SEGRE, dimarts 8 de maig del 2012 (pdf)

Camins de la vall d’Àssua

Viatges
Gastronomia, literatura, museografia, art i paisatge es donen la mà en aquesta bucòlica vall dels Pirineus
La població, malgrat que és escassa, conserva vives localitats de noms suggerents
El llegat romànic de la vall no només es concreta en les esglésies, sinó també en cada racó dels pobles
La xisqueta és una raça d’ovella molt ben adaptada al pasturatge de l’alta muntanya pirinenca
“Un paisatge de novel·la” és una original proposta turística per descobrir a peu la vall d’Àssua

Josep Maria Espinàs, Jaume Cabré, Maria Barbal i Josep Virós són alguns dels escriptors que han vinculat les seves obres als paratges de la pirinenca vall d’Àssua i a la veïna subcomarca del Batlliu (Pallars Sobirà).
El perquè de tanta literatura situada en aquests paratges bucòlics es pot trobar en causes molt diverses: en el cas de Maria Barbal, la vall i les altes muntanyes que l’envolten van ser casa seva durant la infància i l’adolescència, unes experiències que van influir molt en novel·les com ara Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines. Per a Jaume Cabré, la relació va sorgir de la casualitat d’un viatge per la comarca, que va engendrar la idea de Les veus del Pamano i, en part, també de la novel·la multipremiada i traduïda a més de 10 llengües Jo confesso. I pel que fa a Josep Maria Espinàs, les seves caminades el van portar fins al Pirineu lleidatà acompanyat per un jove Camilo José Cela, un relat bellament explicat al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que aviat es va convertir en una referència obligada per a tots els lectors de relats de viatges.
Es diu que la vall d’Àssua, situada a l’oest de Sort (capital de la comarca), ocupa una conca fluvial extensa que recull les aigües de l’imponent pic del Montsent de Pallars. Aquesta muntanya, que domina la comarca, també apareix a les novel·les dels autors citats, com si es tractés d’un gendarme encarregat de vetllar pel benestar dels seus habitants; una població que, tot i que és escassa, conserva vius els seus pobles amb noms tan suggerents com Llessui, Saurí, Sorre, Altron, Caregue, Escàs, Enviny, Pujalt o Surp; un seguit de poblets que viuen del turisme de muntanya, la ramaderia i l’agricultura, així com de la producció selecta de formatges.
Per descobrir la comarca un pot estirar diferents fils que, com Teseu al laberint del Minotaure, permeten seguir un itinerari o un altre. Es pot embastar una ruta per museus de la comarca, o anar a la recerca dels sabors locals, o traçar el camí a partir de les esglésies romàniques que decoren aquests pobles de pessebre o passejar per l’extensa xarxa de camins que recorren els principals racons de la vall on estan situades les obres dels escriptors citats. És una interessant i innovadora proposta per enllaçar pobles al ritme dels propis passos que, recentment, han inaugurat els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i altres ens públics.

Imprescindibles

Si un s’acosta a la vall d’Àssua per descobrir els seus museus, el recorregut ha d’incloure el Museu de les Papallones, a Pujalt, i l’Ecomuseu del Pastor de Llessui. El primer, situat a l’únic poble de la comarca des del qual es veu la Pica d’Estats, sostre de Catalunya, ha patit una necessària ampliació. El 27 d maig vinent s’inaugurarà la nova ubicació, un antic paller, en què el visitant podrà gaudir de la sala d’exposicions on es presenta l’extensa col·lecció de la parella de lepidopteròlegs Alfons Dolsa i Maria Teresa Albarrán. El matrimoni ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de les papallones. El museu presenta més de 4.000 insectes, dels 25.000 que conformen el seu fons.
Per la seva part, l’Ecomuseu del Pastor ens descobreix un ofici ancestral i molt arrelat a la història de la comarca, però que desgraciadament sembla que està en vies d’extinció. Situada a les antigues escoles de Llessui, la instal·lació compta amb uns aclaridors audiovisuals mitjançant els quals es pot veure i sentir com és el món dels pastors: els xiulets, els pastors, el bel de les ovelles, el lladruc dels gossos que acompanyen el ramat i la dringadissa de les esquelles d’alguns dels animals. Tot això amb la finalitat de sentir-nos transportats a una època no tan llunyana en què es treballava amb les mans i l’ajuda d’unes eines rudimentàries.
L’Ecomuseu també serveix de porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai natural que té els seus límits a un centenar de metres de Llessui.
El pròxim motiu de la visita a la vall d’Àssua és el seu ric llegat romànic. Es pot començar a endinsar-se a la comarca des de l’encimbellat poble d’Enviny. La seva parròquia, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera o de la Purificació, està situada a la part baixa del poble, separada d’ell per la carretera d’accés al nucli històric. A l’interior s’hi conserva una còpia del retaule gòtic (segle XV) que a principis del segle XX va ser venut pel rector i que, en l’actualitat, està exposat en dos museus dels Estats Units.
A prop d’Enviny també es conserven dues petites joies que mereixen una visita: les ermites romàniques de Sant Miquel i Sant Roc, en divers estat de conservació.
La pròxima parada se situa al petit poble de Saurí, als peus de Llessui i banyat pel Pamano, que ha donat nom a la novel·la de Jaume Cabré. Es diu que si des de Llessui es pot sentir el riu, és que la mort està a prop. D’aquest poble en destaca l’estructura medieval: les seves 50 cases conformen un nucli tancat que conserva un aire antic, ancestral, gairebé màgic, accentuat pel desnivell dels seus carrerons, que dibuixen múltiples racons on el temps no existeix.
A continuació, es pot pujar fins a les ruïnes de la veïna església de Sant Pere de Llessui, un racó molt literari on Jaume Cabré situa una de les principals escenes de la seva llorejada obra Les veus del Pamano. De l’església s’han conservat els absis i el seu altiu campanar, far de la vall, així com els famosos tres esglaons als quals l’autor fa referència a la novel·la.
Ja de tornada cap al fons de la vall, la pròxima visita ha de contemplar l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, de Surp. Aquesta interessant construcció se singularitza pel seu absis i el seu campanar decorat, un dels més bells de la comarca. La seva situació privilegiada, en un balcó des d’on es domina la comarca, hi afegeix un plus que justifica encara més la ruta.
Per als gastrònoms, un motiu per visitar la vall d’Àssua és la seva rica oferta. A més del be, especialment de la varietat local xisqueta – famosa per acompanyar el personatge de Puyol del programa de TV3 Crackòvia -, i de la xicoia o xicoira – brots tendres de dent de lleó que són la delícia de qualsevol amanida -, a la vall s’elaboren bons i exclusius formatges artesans. Destaquen especialment les formatgeries La Peça d’Altron i Casa Mateu. Adquirir els seus productes és com emportar-se la vall a casa.
Si el que es desitja és allotjar-se a la vall, hi ha diverses ofertes per a tots els gustos, des dels familiars Hostal Andreva i la Pensió Can Trilla, de Llessui, fins a l’Hotel Roch i l’Hostal Vall d’Àssua, d’Altron, una interessant oferta per viure la vall a fons.

Seguir la literatura

Per als lectors que d’una manera o d’una altra hagin coincidit amb les obres de Barbal, Cabré i Espinàs, entre altres, els ajuntaments de Sort i Rialp, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, han publicat, amb el títol genèric d’Un paisatge de novel·la, rutes literàries per la vall d’Àssua. Aquestes propostes serveixen d’excusa perfecta per descobrir els pobles seguint algun dels cinc itineraris que els dos ajuntaments posen a disposició del visitant.
Els dos primers trajectes solquen els camins que, des de Sort, pugen fins a Llessui rere els passos de Les veus del Pamano, unes rutes que segueixen amb gran saviesa els camins ancestrals que unien els pobles de la vall. Són unes pistes delimitades de paret de pedra seca en què encara ressonen els crits del sagal guiant el ramat o el cantar de les noies anant a festa major.
El tercer itinerari proposa enfilar-se fins als llacs pirinencs de la Mainera, entorn en el qual es desenvolupa la novel·la Verd madur, de Josep Virós, un recorregut només apte per a bons excursionistes, que passa al peu del Montsent de Pallars i s’endinsa fins a racons recòndits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les dues últimes rutes rendeixen homenatge a l’escriptora Maria Barbal, dos itineraris que permeten descobrir aquell entorn rural d’Altron i Olp, pobles on estan situades les novel·les Pedra de tartera i Mel i metzines. Són traçats fàcils de recòrrer. Però no hi ha un sol camí per seguir, ja que art, gastronomia, museografia i literatura es donen la mà per ajudar el visitant a descobrir aquests recòndits paratges del Pirineu lleidatà i enamorar-se’n per sempre.

MÉS INFORMACIÓ

Patronat de Turisme de Lleida
www.lleidatur.com
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Camí de la Cabanera, s/n. Sort
www.turisme.pallarssobira.cat
Vall d’Àssua
www.valldassua.cat

VISITES

Museu de les Papallones de Catalunya
Pujalt. Telèfons: 973.62.07.43/655.475.661
www.papallones.net
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua – Centre d’Informació de Llessui
Antigues escoles de Llessui.
Llessui. Telèfon: 973.62.17.98
www.parcsdecatalunya.net

MENJAR I DORMIR

Hostal Andreva
La Torre de Llessui
Telèfon: 973.62.17.23
Pensió Can Trilla
Llessui
Telèfon: 973.62.17.19
Hotel Roch
Altron
Telèfon: 973.62.17.59
Hostal Vall d’Àssua
Altron
Telèfon: 973.62.17.38

GASTRONOMIA

Formatges exclusius de muntanya
Altron i Surp acullen dues formatgeries artesanes de primer ordre. A La Peça d’Altron, per exemple, Juanita Quesada i Jaume Orteu elaboren un formatge fumat de forma tradicional, sense additius i a base de llet crua de vaca. Un viatge a la sinceritat que desprenen aquests neorurals que van plantar llavor al Pallars fa més de 30 anys. I a Surp es pot visitar Casa Mateu, un establiment on Clara i Dimas, procedents de Granollers, es van instal·lar a la comarca el 2005 per elaborar iogurts de llet d’ovella i un formatge semicurat multipremiat. El tou és un autèntic despertar dels sentits.

La Peça d’Altron
Camí de les Bordes, s/n
Altron. Telèfon: 973.62.17.32
Formatgeria Casa Mateu
Surp. Telèfon: 973.62.14.05
www.formatgeriacasamateu.com

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Crònica de Joan Portell Rifà
Font: IDEES+TELETODO, núm. 87, 04/05/2012 (pdf)

El ràfting recupera la normalitat després de la revinguda per les pluges

Turisme · Pont de l’1 de Maig
Més de 105 litres · Entre dissabte i dilluns van caure més de 105 litres de neu o pluja a Espot a 2.500 metres

El sector del turisme actiu del Pallars Sobirà va recuperar ahir la normalitat després que les pluges del cap de setmana provoquessin una revinguda al riu Noguera Pallaresa que va obligar a suspendre-hi els descensos organitzats de ràfting durant la jornada de diumenge. Dilluns es va operar només en alguns trams del riu i ahir va tornar a la normalitat, tot i que les reserves anul·lades no es van recuperar, atès que era «un dia de sortida», segons el portaveu del sector, Florido Dolcet.
El responsable del gremi va fer un balanç negatiu del pont de l’1 de Maig, en què no s’han «cobert les expectatives». «Les previsions per al mes de juny són bones, però caldrà veure si aquest mes de maig podem recuperar els nivells d’altres anys», va assenyalar.
Entre dissabte i dilluns van caure en forma de neu o pluja més de 105 litres per metre quadrat a la cota 2.500 d’Espot. A Sort se’n van registrar prop de 40 litres. El cabal, de 100 metres cúbics per segon, va passar dilluns a 65 i ahir a 40.

Font: SEGRE, dimecres 2 de maig del 2012 (pdf)

Pont a mig gas a causa del temps i la proximitat de la Setmana Santa

Meteorologia · Nevada de primavera

El sector turístic ha treballat a mig gas durant el pont de l’1 de maig, que s’acaba avui, i els nivells d’ocupació s’han situat, de mitjana, entre el 40 i el 45%, segons el director del Patronat de Turisme de la Diputació, Jordi Blanch. El temps, així com la proximitat de la festivitat de Setmana Santa (que va finalitzar el 9 d’abril) i la crisi expliquen aquesta baixa ocupació, va assenyalar ahir el director.
Blanch va afegir que els ponts de tres dies acostumen a ser més beneficiosos que els de quatre, com l’actual. Per la seua part, el president de la Federació d’Hostaleria, Juan Antonio Serrano, va afirmar que els hotels han treballat més que un cap de setmana normal, si bé les reserves no han sigut nombroses.

Anul·lacions

D’altra banda, l’anul·lació d’activitats organitzades per empreses d’aventura de la Noguera Pallaresa diumenge passat (més informació) va obligar a traslladar les reserves d’aquell dia a ahir, quan l’activitat es va recuperar per trams, i a ajornar-ne d’altres per a pròximes setmanes. El president del sector, Florido Dolcet, va afirmar que preveuen recuperar la normalitat avui. Va afegir que la pluja ha contribuït a garantir les reserves d’aigua per als pròxims mesos de la temporada.

Font: SEGRE, dimarts 1 de maig del 2012 (pdf)

Neu i pluja provoquen la crescuda de rius i obliguen a desembassar pantans

La neu va sorprendre ahir en cotes altes i no tan altes del Pirineu i va arribar a deixar 25 centímetres de gruix, per exemple, a l’estació d’esquí de Sant Joan de l’Erm, a uns 1.700 metres d’altitud. A més, unida a les pluges, va provocar la crescuda del riu Noguera Pallaresa i va obligar a desembassar tres pantans d’ENDESA i, al Segre, a obrir Oliana.
Meteorologia · Nevada de primavera
Més de 25 centímetres a l’Alt Urgell i la Noguera Pallaresa va arribar als 100 m³/s

Una nova nevada va sorprendre ahir bona part del Pirineu, on es van acumular, des de la matinada de diumenge a dilluns, 25 centímetres de neu nova en zones com les estacions d’esquí de l’Alt Urgell i la Cerdanya (Sant Joan de l’Erm, la Vansa i Lles) i també a Boí. A la cota 2.519 d’Espot se’n van registrar 35 centímetres. Però la neu també va baixar a cotes inferiors als 1.000 metres i va deixar uns cinc centímetres en municipis com Esterri d’Àneu o la Torre de Capdella, tot i que, en alguns casos, va ser seguida per pluja, que la va desfer en poques hores. La d’ahir va ser la segona nevada important després de la temporada d’esquí, que va finalitzar després de Setmana Santa i es va caracteritzar precisament per l’absència de precipitacions. La postal, segons els serveis de meteorologia de la Generalitat, no és del tot inusual a aquestes altures de la primavera. Entre el 2 i el 3 de maig del 2010 va arribar a caure fins a mig metre de neu a les cotes més altes del Pirineu. Ahir va ser obligatori usar cadenes per circular per la C-28 al port de la Bonaigua; la C-563 entre Josa de Cadí i Gòsol i la C-462 entre la Coma i Tuixén.
Les pluges del cap de setmana es van repetir ahir de forma més intensa i generalitzada. L’aigua caiguda dissabte al Pirineu es va emportar part de les reserves de neu i va provocar la crescuda dels rius a les cotes altes, fet que va derivar en el desembassament d’alguns pantans. Va ser el cas de tres de l’elèctrica ENDESA a la Noguera Pallaresa aigües amunt de Sort (Borén, Tavascan i la Torrassa), que ahir van obrir comportes. També el pantà d’Oliana (Segre), que va obrir parcialment una comporta per desembassar 27 metres cúbics d’aigua per segon a l’estar al 90 per cent. La crescuda de la Noguera Pallaresa va afectar diumenge la pràctica del ràfting organitzat. El president de Turisme Actiu del Sobirà, Florido Dolcet, va destacar que el cabal del riu a partir de Llavorsí va passar, fa dos dies, de 25 metres cúbics per segon a 100, si bé ahir va baixar a 65 i van recuperar els descensos per trams. Malgrat tot, uns 120 aficionats al caiac van disfrutar de les aigües de la Pallaresa diumenge, més braves del que és habitual.

L’olivera i l’ametller, els grans beneficiats per l’aigua

La pluja de les últimes hores ha sigut beneficiosa en especial per a l’ametller i l’olivera, ja que ha caigut en un moment en què el primer dels cultius necessitava aigua perquè el fruit agafès força a l’arbre. Pel que fa al segon, arriba en un moment crucial de la floració. En fruiters, també es considera beneficiosa, tot i que seran necessaris tractament fungicides. Per al cereal, apuntala les produccions que no van ser arrasades per la sequera.
D’altra banda, la demanda de reg ha baixat en els últims dies.

LA DADA

997 hectòmetres cúbics
Són les reserves dels principals pantans de Lleida, ahir abans de les pluges.
Pluja i neu ahir
Sort · 15 l/m³

Crònica de Cynthia Sans, Helena Culleré i E.M.M. des de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 1 de maig del 2012 (pdf)

L’ocupació hotelera frega el 50% al Pirineu de cara al pont de l’1 de maig

Turisme · Balanç
La pluja desllueix aquest període festiu, en què només la meitat de les places estan obertes

L’ocupació hotelera al Pirineu durant aquest pont de l’1 de maig oscil·larà entre el 40 i el 50%, un percentatge que el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, va qualificar de «correcte» i fins i tot de «decent» si es té en compte el mal temps que està fent a les comarques de muntanya i el fet que la meitat de les places encara estan tancades a l’espera de l’inici de la temporada estival. Segons Serrano, durant la primavera, el nombre de places obertes és d’un 60%, ja que els hotels de les estacions d’esquí també han tancat.
El president de l’Associació de Cases de Turisme Rural de Lleida, Josep Lluís Farrero, també va fer el mateix balanç per a les cases de pagès, tant del Pirineu com del pla, i va puntualitzar que l’ocupació millora si el pont és de tres dies amb un divendres o un dilluns festiu, i no de quatre, amb un dia laboral enmig, com és el cas (l’1 de maig és dimarts). No obstant, Farrero va indicar que tant en algunes zones de la muntanya com al pla s’ha arribat a una ocupació del 50%.
Pel que fa als esports d’aventura, el president de l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu del Sobirà, Florido Dolcet, va remarcar que la pluja ha deslluït un pont que en altres ocasions és molt freqüentat. «Les reserves són bastant fluixes, ja que ha plogut en els dos últims dies, encara que per avui hem programat diverses activitats», va assenyalar.

Crònica de M. Molina des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 29 d’abril del 2012 (pdf)

Reñé reclama al Govern implicació per assegurar el futur de Boí Taüll

Turisme · Saló Internacional a Barcelona
Trasllada al conseller d’Empresa l’alarma per la situació de l’estació · Les institucions lleidatanes participen al SITC a través de l’Agència de Turisme
Rècord de turistes · Mena preveu que els ingressos turístics augmentin aquest any un 7% a Catalunya

El president de la Diputació, Joan Reñé, va aprofitar ahir l’acte d’inauguració del Saló Internacional del Turisme de Catalunya, a Barcelona, per reunir-se amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i reclamar ajuda a la Generalitat perquè asseguri el futur de l’estació d’esquí de Boí Taüll, sotmesa a un expedient de regulació d’ocupació temporal i a un concurs de creditors de la seua propietària, Iniciatives Turístiques de la Vall.
Reñé va traslladar al conseller Mena la preocupació del territori pel futur de l’estació, que representa el 60% del PIB de l’Alta Ribagorça. Reñé també va expressar la necessitat de treballar conjuntament amb la resta d’administracions per evitar el tancament de l’acadèmia de suboficials de Talarn. Va assenyalar que «és imprescindible per al Pallars Jussà, comarca on ha generat riquesa al llarg de cinquanta anys».

Saló de Turisme

Reñé va assistir a la inauguració de la 21a edició del Saló de Turisme a Barcelona (SITC), on la marca turística de la Diputació, Ara Lleida, participa durant el cap de setmana en representació o juntament amb la resta de marques de la província i oficines de turisme dins de l’estand de l’Agència de Turisme de Catalunya. L’any passat, tant la Diputació com l’ajuntament de Lleida van participar al saló amb un estand propi. Aquest any, la informació sobre la capital es gestiona a través del mateix estand de la Diputació, englobat al de Turisme, amb la finalitat de reduir despeses.
Per la seua part, el conseller Mena va avançar que la Generalitat preveu que els ingressos derivats del turisme a Catalunya creixeran aquest any al voltant d’un 7%, xifra similar a l’increment del 2011, de manera que se superarà el rècord històric que es va registrar l’any passat d’11.300 milions d’euros, fins a arribar a uns 12.000 milions.

PROMOCIÓ DE LLEIDA AL SITC

Novetats
L’estand que el turisme de Lleida té al SITC, a través de l’Agència de Turisme, promocionarà especialment la celebració dels Sky Games Ribagorça Romànica, així com la trobada internacional de raiers de la Pobla de Segur, el renovat museu de les papallones de Pujalt (Sort) i la tercera Fira de Ferro del Pirineu.
Esdeveniments
A més, es publicita el Festival de Música dels Pirineus, la ruta del camí de Sant Jaume i els itineraris ornitològics per la comarca de l’Alt Urgell. També s’inclou la nova temporada del Centre d’Observació de l’Univers del Montsec i el consorci Segre Rialb. També destaquen altres ofertes turístiques a Guissona o a les Borges Blanques i al Solsonès, entre d’altres.
Reconeixements
En el marc del Saló, el consorci Segre Rialb va rebre el premi Alimara en la categoria d’institucions públiques d’àmbit comarcal i local, per a la campanya de Promoció Turística 2011 8 raons per gaudir de Rialb.

Més informació: Museu de les Papallones de Catalunya
Font: SEGRE, dissabte 21 d’abril del 2012 (enllaç)

Turisme i segones residències disparen la població real del Pirineu de Lleida

Turisme i segones residències propicien que gairebé totes les comarques de Lleida, amb les excepcions de l’Urgell i el Pla d’Urgell, tinguin una població real superior a la censada. Però és al Pirineu on les xifres es disparen. Vielha i Sort lideren el rànquing, amb un 20% de població mitjana anual que supera l’empadronada tot l’any.
Demografia · Estadística
A Vielha i a Sort, la mitjana anual de ciutadans supera més d’un 20% els censats

La població estacional (aquella que resideix uns dies en un municipi, ja sigui per vacances, segones residències, feina o estudis) comporta que pràcticament totes les comarques de Lleida tinguin una mitjana anual de més ciutadans que els censats. Això sí, els percentatges més significatius es concentren sobretot al Pirineu. Les comarques de la Val d’Aran, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà registren increments que van del 6% al 26%, segons el primer estudi per trimestres elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), com mostra el gràfic adjunt. Aquesta situació s’explica, bàsicament, pel fet que es tracta de zones on hi ha un gran nombre de segones residències i són llocs de gran interès turístic. Al costat oposat es troben l’Urgell i el Pla d’Urgell, on aquesta població és negativa durant els quatre trimestres de l’any 2010, amb les dades del qual s’ha elaborat l’informe. El Segrià, la Noguera i les Garrigues mostren una càrrega de població real similar a l’empadronada. El Segrià registra el que es coneix com a població positiva (superior a la censada) durant tres trimestres, amb l’excepció del tercer. L’explicació és que es tracta d’una zona amb una alta mobilitat per estudis i feina durant tot l’any, excepte en el període estival, en què molts es desplacen a altres llocs. A la Noguera, el tercer trimestre és l’únic amb població positiva.
Dels 219 municipis de més de 5.000 habitants analitzats de tot Catalunya, 17 corresponen a la província de Lleida. Destaquen Sort i Vielha, amb una mitjana anual de població que supera més d’un 20% la censada. Les segueixen el Pont de Suert, amb un 11%. Fora del Pirineu, l’únic municipi que supera més d’un 5% la població empadronada és Guissona. Lleida ciutat mostra augments cada trimestre, tret de l’estiu, i Alpicat representa l’altra cara de la moneda. És al final de la llista, amb una població estacional d’un 8,4% inferior a l’empadronada, dada que explicaria la seua importància com a ciutat dormitori.

DETALLS

Catalunya
Santa Susanna és el municipi amb una proporció més alta de població estacional, un 160% superior a l’empadronada. La segueixen Pals, Salou, Tossa de Mar i Creixell, amb increments d’entre el 92% i el 81%. Les comarques que concentren la població estacional positiva són les pirinenques com la Cerdanya i les del litoral de Girona com l’Alt i Baix Empordà o de Tarragona com el Tarragonès o l’Alt Camp. La raó: el seu atractiu turístic.
Població ETCA
Les estimacions de població estacional difoses per IDESCAT mesuren les càrregues de ciutadans de cada municipi. La població ETCA (població equivalent en temps complet anual) calcula la població present als municipis en mitjana anual partint de l’empadronada, a la qual se suma l’estacional. És la diferència, ja sigui per feina o per vacances, entre les entrades de persones que resideixen en altres municipis i les sortides dels autòctons. Cada persona només compta segons els dies que s’està al municipi.

LES XIFRES

Pallars Sobirà
Població resident 7.646 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre I 940 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre II 1.414 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre III 4.832 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre IV 762 hab
Població estacional (saldo) · Total 1.998 hab
Persones equivalents a temps complet anual · ETCA 9.644 hab
Persones equivalents a temps complet anual · % 126,1

Sort
Població resident 2.387 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre I 296 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre II 466 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre III 1.233 hab
Població estacional (saldo) · Trimestre IV 302 hab
Població estacional (saldo) · Total 576 hab
Persones equivalents a temps complet anual · ETCA 2.963 hab
Persones equivalents a temps complet anual · % 124,1

Crònica de Roser Banyeres des de Lleida
Font: SEGRE, dilluns 16 d’abril del 2012 (enllaç)

La població “real” del Pirineu puja fins a un 20% gràcies al turisme

Especialment a Vielha i Sort, per segones residències i visitants

La població estacional que aporten el turisme i les segones residències supera la censada al Pirineu fins a un 20 per cent de mitjana anual, com són els casos de Vielha i Sort. La resta de comarques també noten aquests repunts, excepte l’Urgell i el Pla d’Urgell.

Font: SEGRE, dilluns 16 d’abril del 2012 (enllaç)