SORT ACTUAL

Les empreses dedicades als esports d’aventura han reprès els descensos de ràfting a la Noguera Pallaresa, després d’haver-los interromput dilluns passat a causa de l’augment del cabal.

Font: SEGRE, dijous 29 de maig del 2008 (enllaç)

Diversos empresaris fan visites guiades organitzades per l’Oficina de Turisme amb l’objectiu de donar informació detallada al sector i també d’establir un punt de trobada d’intercanvi d’experiències
Visites del dia 27 - Els empresaris visiten els ponts medievals de la Vall de Cardós i el taller tèxtil de Ginestarre

Amb l’objectiu de poder oferir als turistes que visiten el Pallars Sobirà una informació detallada sobre els atractius turístics de la comarca, l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà ha organitzat un seguit de visites guiades dirigides a empresaris de la comarca. La primera sortida, que es va dur a terme el passat dia 6 de maig, es va visitar el Museu de les Papallones de Pujalt, el Museu del Pastor de Llessui i a la tarda, la vintena d’assistents van participar d’una visita guiada per Sort.
Estan previstes un total de vuit sortides que es duran a terme els dimarts de maig i juny. A part de donar informació a empresaris i tècnics del sector turístic de la comarca, les sortides tenen com a objectiu establir un punt de trobada d’intercanvi d’experiències.
Els participants van conèixer l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, entitat dedicada a la gestió i divulgació dels recursos culturals d’aquestes valls. A les properes sortides els visitants coneixeran indrets com el Centre d’Interpretació de l’Aigua amb una visita a la Central Hidroelèctrica de Tavascan, en la qual es dóna informació del funcionament d’aquesta central que compta amb més de setanta-cinc quilòmetres de canonades subterrànies.
No faltarà la visita al municipi de Baix Pallars, conegut per les salines i el Monestir de Santa Maria, ubicats a Gerri de la Sal i la visita aquest dia 27 als ponts medievals de la Vall de Cardós i el taller tèxtil de Ginestarre.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE-PIRINEUS, dimarts 27 de maig del 2008 (enllaç)

Patrimoni - Dins dels projectes sobre la memòria històrica
Ubicades al Pallars durant la Segona Guerra Mundial
Accions arriscades - L’exposició mostra el treball de persones que van passar grups d’evadits i van fer de guies i correus

La capital del Sobirà va inaugurar ahir l’exposició La batalla del Pirineu centrada en les xarxes d’informació i evasió aliades al Pirineu durant la Segona Guerra Mundial. La directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, va presidir l’acte amb l’Alcalde de Sort, Agustí López; el vicepresident del consell del Sobirà, Xavier Ribera, i el director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ignasi Ros. L’exposició, organitzada per l’Ecomuseu i la direcció general de la Memòria Democràtica, recorda el treball de les persones que durant la postguerra espanyola es van posicionar amb els aliats i la democràcia passant grups d’evadits o fent de guies i correus. L’exposició és itinerant i es podrà visitar a l’oficina de turisme del Pallars Sobirà.
La conselleria d’Interior ha atorgat ajudes a set projectes al Sobirà per uns cent mil euros i és la comarca que impulsa més iniciatives de recuperació del patrimoni a Catalunya. Les ajudes estan destinades a recuperar búnquers, rutes de memòria o centres d’interpretació. Entre les actuacions previstes, es portarà a terme la primera fase de l’ampliació del museu del Camí de la Llibertat a Sort. Bono va visitar ahir, acompanyada de López, les instal·lacions d’aquest museu, inaugurat el 2007. Interior ha finançat aquesta primera fase, que inclou la rehabilitació de l’edifici i de l’antiga presó de dones. Altres projectes amb ajudes són la senyalització i la interpretació de la ruta de la llibertat dels jueus i la ruta de fugida per la vall Farrera. A Tírvia, se senyalitzarà un itinerari urbà d’espais destruïts en la guerra.
A Llavorsí, Bono va inaugurar una placa d’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil enterrades en una fossa comuna. És la primera vegada que la Generalitat dignifica una fossa al Pallars.

Crònica de Mariona Canals des de Sort
Font: SEGRE, diumenge 25 de maig de 2008 (enllaç)

Una ruta per la Vall Ferrera amb una visita a Ainet i Ginestarre, i una parada estratègica a Sort

L’Hotel Pessets, de Sort, és la primera parada de la nostra ruta i, de fet, no direm que és l’única manera d’entrar a la comarca (perquè hi ha moltes altres maneres de principiar una ruta pel Pallars Sobirà) però el que sí que és cert és que anar a dinar a l’Hotel Pessets equival a començar amb molt bon peu. Aquest hotel, tant en la seva ubicació actual, com en la seva anterior etapa (quan ocupava l’edifici modernista del carrer Diputació [sic]), sempre ha format part de la vida social de Sort i les seves sales i estances han viscut aniversaris, bodes, negocis i celebracions de vàries generacions de pallaresos i forasters.
Sempre hi ha alguna cosa que comença o acaba a l’Hotel Pessets. Parlant amb Ramon Aytés, propietari del restaurant, m’assabento que les postres anomenades Filiberto, que el Blas del restaurant Nice de la Seu d’Urgell prepara ocasionalment, tenen l’origen aquí. El Filiberto era el gat de l’hotel i es veu que el Quico (del Pigal-Casa Kiko, de Llessui), quan hi treballava, li va dedicar unes postres que, posteriorment, es va endur al seu restaurant de Llessui… i a Llessui resulta que hi va estar treballant també el Blas del Nice, i allí es on les va aprendre i d’on se les va endur cap a la Seu d’Urgell, que és on nosaltres les vam conèixer.
Al Pessets les històries acostumen a tenir vàries generacions i molts capítols. L’hotel sempre ha mantingut una estreta relació amb els clients (pensem en l’arrós Pepe Pla, en honor al metge de la Pobla, bon gastrònom i amic de la casa) i els clients l’han correspost amb la mateixa fidelitat. Aquesta constant, aquesta vinculació afectiva al territori i a la gent, marca el caràcter i la personalitat de la gent.
El Pessets, però, té tant passat com futur. Avui, de la mà de Segundo Fernández (cap de cuina) i Meritxell Tartera (responsable de la secció de postres), el restaurant manté escrupulosament les referències a la gastronomia pallaresa però hi incorpora totes les possibilitats creatives de l’avantguarda culinària. Ramon Aytés dirigeix la sala amb soltesa i aconsegueix que el vertigen i l’última hora es difuminin en la calma distesa de sempre: aquesta és la fòrmula genial del Pessets.
De l’arròs de ceps, morro i orella, al mega-conguito gelat amb crema de taronja, hi ha una distància, un camí d’anada i tornada que l’Hotel Pessets recorre amb èxit des de l’any 1860.

Després de dinar anem a Pujalt, a visitar el Museu de les Papallones de Catalunya. Allí passarem tota la tarda parlant amb Alfons G. Dolsa i M. Teresa Albarràn, els entomòlegs que el dirigeixen i que hem destacat, al final d’aquestes pàgines, com a personatges singulars de la comarca. Des de Pujalt, baixem fins a Sort, agafem la C-13 direcció Llavorsí, seguim per L-504 i, quan trobem la bifurcació cap a la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, connectem amb la L-510, que ens porta fins a Araós. Allí ens desviem a la dreta i pugem per la pista que va a les Bordes de Virós; després de Bordes, a uns cinc quilòmetres, trobarem, finalment, el Refugi Gall Fer i la gent de Yeti Emotions: la nostra propera parada.
El refugi té capacitat per acollir fins a vint-i-cinc persones.
Dormim en lliteres, en una sala comú situada a la planta de dalt; els baixos es reparteixen entre un espai reservat per a la gent de Yeti, un menjador i una sala polivalent que s’utilitza, gairebé sempre, com a aula pedagògica.
(…)

Diumenge

Baixem carretera avall i, al desviament de la Vall de Cardós, agafem la 504 cap a Ainet. Allí ens esperen la Rosa i el Joaquim, de Cal Joanet. Amb ells veurem com es fa un bon iogurt i, encara millor, farem uns tastos per aprendre a percebre gustos, matisos, textures i acidesa.
Hem arribat a Ainet resseguint una reputació que ultrapassa les fronteres comarcals. Els iogurts de Cal Joanet els distribueixen, la Rosa i el Joaquim, pels dos Pallars i la Val d’Aran, a alguns establiments de Barcelona i, a Lleida, a la prestigiosa Pastisseria Tugues i a La Formatgeria del mercat de Ronda-Fleming, un altre comerç d’altíssima qualitat. Nosaltres l’havíem adquirit, a Lleida, de manera puntual, però a la Pensió Nadalet ens el van servir a les postres i ens van fer recordar aquell gust que ja coneixíem. Tenint l’obrador tan a prop, no podíem deixar d’anar-hi.
Els iogurts de Cal Joanet es beneficien del clima, la terra i les pastures d’aquest territori. De fet, podríem dir que en són un resultat directe. La llet prové d’unes vaques frisones que no han tingut altra menja que els bons aliments que proporciona aquest territori; la Rosa i el Joaquim es limiten a processar-la i a envasar-la. De tot plegat en resulta un iogurt que manté tota la neta (que no és excessiva) i al qual no cal que afegim cap sucre (ja que l’acidesa és tan baixa que es pot menjar sense haver-n’hi de posar). És un iogurt fet d’un dia per l’altre que manté íntegre el gust de la llet i evoca la frescor oxigenada d’aquesta comarca.
La crisi lletera de la Seu va obligar el Joaquim i la Rosa a buscar una alternativa, una altra manera de guanyar-se la vida. Van començar a fer iogurts amb una màquina de magdalenes i fent-se veure a la Fira de la Vaca Bruna de Sort. Ara, deu anys després, l’empresa (ells dos) s’ha consolidat però l’empenta i l’esperit amb què encaren la feina és el mateix d’abans; que tothom tasti, una sola vegada, el iogurt natural de Cal Joanet; després, un dia o un altre, ja hi tornaran…, que és, exactament, el que ens ha passat a nosaltres.

D’Ainet pugem cap a Ginestarre i, a mesura que anem engolint revolts i guanyant altura, anem perdent cobertura. A mesura que ens atansem a Ginestarre, el cotxe es va fent petit i notem una particular pressió atmosfèrica: la volta del cel, desproveïda de núvols i pietat, ens aclapara amb la seva extensió desorbitada. Perduda, ja, tota cobertura, només ens queda la carretera i una sola connexió: el Taller d’Artesania Tèxtil Ginestarre, de Rosa Mari Tejedor.
El taller, de fet, és una peça de casa seva, unes golfes de fusta i finestrals, amb prestatgeries plenes de cabdells de llana, sedes, cotons, llis i alpaques. Hi ha també una part d’exposició, amb els productes que la Maria té a la venda, i una taula per dissenyar, i un lloc per tallar tela… i dos telers (un de centenari), al mig de l’estança, que reben la llum portentosa de la vall i aquesta letargia de pau que ho impregna tot.
La Maria va començar reproduint mantes pallareses i ha acabat fent mantes de tota mena, xals, bufandes, cortines, tovalloles, armilles, plaids… Ella fa tot el procés: el disseny, la confecció (pinta, també, les samarretes i es prepara ella mateixa els guarniments que ha d’utilitzar) i la distribució. Tota la seva producció són peces úniques («per a ser una fàbrica no em cal tot això») que tenen, a l’origen, una motivació infal·lible («no m’agrada que em mani ningú, faig el que m’agrada») i això fa que convèncer els clients no li costi gaire («ho venc tot»).
«Segons la peça, necessito un dia i mig per preparar l’ordit. Disposar correctament tres-cents deu fils és una qüestió de paciència i il·lusió», ens diu. El resultat? Un mostrari de peces singulars, d’altíssima qualitat, originals i artesanes al cent per cent: una perfecta cobertura.
Sortim del taller de la Maria i emprenem el camí de tornada. La ruta s’ha acabat. Al passar per Sort, fem un cop d’ull al Pessets, i seguim avall. Les estretors viàries de Gerri de la Sal ens obliguen a alentir la velocitat i durant uns segons som a punt de girar cua: ens hem deixat tantes coses…
Lector, vés-hi!

Alfons G. Dolsa i M. Teresa Albarràn

Alfons G. Dolsa i M. Teresa Albarràn són dos prestigiosos entomòlegs que fa més de trenta-set anys que es dediquen a l’estudi dels insectes i, concretament, de les papallones. Actualment viuen a Pujalt, on dirigeixen el Museu de les Papallones de Catalunya i on supervisen les instal·lacions de la nova seu del museu (que serà, ens asseguren, el més important d’Europa). De fet, és tanta la seva curiositat científica i són tantes les àrees que els interessen, que la nostra conversa s’allarga, durant tota una tarda, recorrent disciplines, teories i caixes de papallones.
L’Alfons i la M. Teresa són especialistes en biogeografia i van ser els primers a utilitzar el GPS per dissenyar mapes de distribució d’espècies. Van ser els primers al món a parlar de contaminació lumínica, com es desprèn dels seus treballs publicats el 1975 i traduïts a les principales llengües científiques: en ells exposen que l’enllumenat públic no ha d’agredir els insectes i que s’hauria de fer amb llums de sodi de baixa pressió. Posseeixen una de les biblioteques de papallones més grans del món. Van crear el primer Museu Virtual de Papallones i van ser els responsables, per a Microsoft Network (la prehistòria d’Internet), d’un fòrum de natura en llengua castellana per a tot el món («ja fèiem xats aleshores!»).
El llistat dels seus mèrits ocuparia tot l’espai de què disposem. Ens expliquen que han perseguit papallones des de Sud-Àfrica fins a Eivissa, que han destrossat set Land Rovers i que ho han sacrificat gairebé tot per aquesta passió. Sentir les seves explicacions és un plaer, no hi ha millor recurs retòric que saber d’allò que vols parlar, tenir clar què vols dir i fer-ho amb entusiasme; i ells en saben, d’insectes, i saben el que volen dir, i tenen una manifesta capacitat didàctica. I això, a nosaltres, ens regala un discurs fascinant.
L’Alfons i la M. Teresa, com a bons lepidopteròlegs, són capaços d’explicar-nos la realitat a través del comportament i els hàbitats de les papallones. Abans que es parlés de globalització i mundialització, ells ja qüestionaven la cadena tròfica i parlaven d’una xarxa multicapa, amb molts nusos que ho interrelacionen tot. L’Alfons va haver d’estudiar informàtica per poder dissenyar un programa que els permetés fixar amb la màxima exactitud possible el lloc de cada captura (els seus mapes de distribució de les espècies tenen una precisió de ±10 metres, quan el normal és 10×10 km) i això el porta a interpretar la realitat de forma molt més acurada, i aquesta interpretació els permet explicar fets tan actuals (i tan vells) com el conflicte sobre el canvi climàtic. Tot el «nostre» món es pot observar i entendre en aquest reducte preciós del poble de Pujalt, aprenent de les papallones.
L’Alfons i la M. Teresa són dos savis, dos persones que han consagrat la seva vida a una dedicació gairebé bohèmia: perseguir papallones. Com va dir el nostre poeta, Magí Morera: «Mariposa, tú y yo somos pequeños; / menguados son mis sueños y tus galas; / tú, que puedes volar, no tienes sueños; / yo, que puedo soñar, no tengo alas». El somni de l’Alfons i la M. Teresa és el nou museu; les seves ales… una exposició de 4.000 papallones i un fons científic de 27.000.

Text de Ramon Rubinat
Fotos de Betty Borrallo

Font: TERRITORI LLEIDA, entrega 9a (enllaç)

El diputado del grupo parlamentario de Convergència i Unió y alcalde de Sort, Agustí López, ha presentado una propuesta de resolución para instar al Gobierno a proponer al Ministerio de Medio Ambiente un convenio para financiar un proyecto de inventario y clasificación de la red de cabeneres, cañadas y otras vías pecuarias de l’Alt Pirineu y el Aran. López destaca que estos caminos de trashumancia tienen una gran importancia histórica y que habría que potenciarlas como recurso de turismo rural de calidad, con el consenso de las administraciones locales.
Agustí López puso como ejemplo iniciativas similares en otras comunidades autónomas, que han firmado convenios con el Ministerio para financiar con fondos estatales el inventario y la señalización de la red de vías pecuarias. Según el diputado, estas actuaciones son necesarias para hacer un uso turístico como el senderismo o nuevamente utilizarlas para la trashumancia ganadera.

Font: LA MAÑANA, dissabte 24 de maig del 2008 (enllaç)

Rutes - Una empresa del Pont de Suert ha començat a oferir itineraris per aquests indrets

Les antigues rutes que seguien els pastors transhumants s’han convertit en un reclam turístic a les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Una empresa del Pont de Suert, La Petjada, ha començat a oferir rutes per a turistes pels camins i corriols que abans eren per al bestiar i que, en alguns trams, deixen veure les senyalitzacions de les antigues carrerades reials.
Les rutes comencen al Pont de Suert i poden durar entre un i quatre dies. Recorren els termes municipals del Pont de Suert, Tremp, Salàs de Pallars, Sopeira i Conca de Dalt. L’any vinent al territori lleidatà s’hi afegiran terres aragoneses. L’empresa prepara un ramal que retornaria al punt inicial pel sector de la Ribagorça aragonesa, ampliant-se a tres etapes.
La Petjada invita a travessar la Ribagorça i el Jussà pels camins de pastors en pla a la primavera i la tardor. Com la zona és molt seca, durant els mesos de juliol i agost proposa realitzar itineraris d’un dia a les pastures estiuenques per observar els grans ramats d’ovelles i visitar l’Ecomuseu del Pastor, que és al poble de Llessui.
El camí més llarg es fa en quatre dies, durant els quals els turistes caminen sis hores cada jornada. Comença al Pont de Suert i acaba a Salàs de Pallars. El primer dia passa per Igüerri, Malpàs i Castellars. El segon, arriba fins als Hostalets de Massivert, Massivert, Prat d’Hort, Creu de Perves i finalitza a Adons. La tercera, passa per Creu de Ferri, Serra de Sant Gervàs (la Terreta) i la Torre de Tamúrcia fins arribar als Masos de Tamúrcia. Des dels Masos de Tamúrcia, la ruta duu per les serralades de l’Estall i del Castellet, amb corriols i senders que baixen fins als nuclis de població de Serradell i Toralla.
«Com feien els pastors, els turistes mengen al camp; l’empresa organitza un menjar de pic-nic per acabar el dia amb un bon sopar a la casa rural on passen la nit», diu la directora i guia de la Petjada, Judit Mira. L’organització reuneix grups de quinze senderistes com a màxim en cada ruta i per a les tardes prepara uns tallers d’elaboració i estris de pastor.
El primer grup ha fet les rutes a finals d’abril, coincidint amb les primeres jornades sobre el món del pastor, en les quals va intervenir l’investigador de l’Institut Pirinenc i del Pastorisme Frederic Fillat.

Crònica de Rosa Matas des del Pont de Suert
Font: REVISTA RURAL, núm. 40, maig 2008 (enllaç)

El Área de Turisme del Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha dotado con más recursos humanos l’Oficina de Turisme de Sort para poder ampliar los horarios de la oficina los días festivos y de temporada alta y así mejorar el servicio que ofrece y cubrir mejor las necesidades de los usuarios. El pasado puente ya se ampliaron los horarios. Actualmente todos los domingos estaba cerrada la oficina de turismo y a partir de la ampliación de horarios la gente podrá visitarla. Ésta es una vieja reivindicación de la gente ya que lamentaban que los días que había gente en el territorio estuviera cerrada la Oficina de Turisme del Consell.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 6 de maig del 2008 (enllaç)

El Pont de Suert impulsa velles rutes transhumants
Les dificultats - Cada any hi ha algun pastor menys i els preus van a la contra: la llana d’ovella val el mateix que fa 60 anys
El relat - La biòloga Judith Mira recopila i explica la memòria de la gairebé extinta transhumància

La fenologia és l’estudi científic de la influència dels canvis cíclics sobre la natura. El canvi climàtic pot retardar-los o alterar-los, però la primavera sempre acaba arribant a tot arreu. Sincronitzats amb el cicle natural, els pastors de la Ribagorça han perseguit l’estació florida des del segle XII fins fa ben poc. Austers, artesans, caminants i artistes de la supervivència es traslladaven juntament amb els seus ramats allà on la primavera estigués en forma de pastures verdes.
Els pastors transhumants són actualment una espècie en perill seriós d’extinció, a conseqüència, com sempre, de la pressió humana. D’una banda, no hi ha relleu generacional, i de l’altra, cada any en queda algun menys, vençut per l’edat. Les amples cañadas, com en diuen a Castella, les cabaneres (més estretes) de la Ribagorça o les carrerades, com en diuen a la Cerdanya, havien estat el seu hàbit natural. No obstants, aquests camins per on marxaven darrere de la primavera seguits d’una sorollosa comitiva anunciada per esquelles i bels estan avui envaïts per carreteres o zones agrícoles. Els ramats ja no poden travessar les ciutats, i ningú ha buscat ni ha trobat vies alternatives.
Les lleis collen els pastors, alguns grans ramaders especulen amb les subvencions i els preus van a la contra, de manera que expulsen els petits del mercat.
La llana d’ovella, per exemple, costa avui dia el mateix que fa 60 anys. «Els pastors em pregunten quan s’inventarà alguna cosa perquè els caigui sola», diu el veterinari Elifio Feliz de Vargas, escriptor especialitzat en temes de pasturatge, autor de Días de cierzo. També és un dels promotors del Congrés Nacional de Pastors que se celebra a Terol.
La seva va ser la presència estel·lar de la inauguració de la Ruta dels Pastors i la Transhumància (www.larutadelpastor.com), que va arrencar la setmana passada al Pont de Suert, la capital de l’Alta Ribagorça. En realitat no és una ruta, sinó diverses, que s’adapten al temps i les possibilitats físiques de cada participant. Hi ha variants d’un a quatre dies, que es poden contractar amb mitja pensió en diferents cases rurals. L’empresa local La Petjada, que ha dissenyat aquests itineraris, està treballant en la recuperació d’un tram a la Ribagorça aragonesa, que complementarà la proposta de quatre dies i l’ampliarà a una setmana. Aquests itineraris són ideals per als mesos de maig i juny o per la tardor.
Al juliol i l’agost, quan el sol castiga especialment en aquestes serres aèries, els caminants es poden decantar per excursions d’un dia cap a les pastures d’estiu. La ruta es complementa amb l’elaboració d’un herbari digital com a via per conèixer la flora autòctona.

Ecomuseu del Pastor

També a l’estiu, encara que l’opció és vàlida per a tot l’any, s’ofereix l’opció de visitar l’Ecomuseu del Pastor de la Vall d’Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a Llessui, entre Sort i Rialp, i està gestionat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest centre mostra com ha evolucionat l’ofici de pastor, de la xollada o esquilada manual d’abans a la mecanitzada, del sarró de pell de be als teixits tecnològics per a la muntanya. Es rendeix homenatge a la raça xisqueta o pallaresa, la petita ovella autòctona de la zona, i els gossos que les cuiden, com el mastí o el tradicional gos d’atura.
Els itineraris es concentren en alguns dels racons més autèntics de les serres prepirinenques interiors de Catalunya, menys acostumades al turisme que els seus veïns de la Vall de Boí, just al nord. Pot coincidir en alguns trams amb la travessia en bicicleta Pedals de Foc i travessa dos espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional). Per una part, el conjunt de la Vall Alta de Serradell i la serra de Sant Gervàs. Per un altre, la Faiada de Malpàs i Combatiri. A prop, al nord, queda el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

8.000 ovelles el 1991

La biòloga Judith Mira, directora de La Petjada, assegura que el 1991 encara travessaven els carrers del Pont de Suert de 5.000 a 8.000 caps de bestiar. Avui, la transhumància tal com es coneixia en l’edat mitjana ha desaparegut, encara que el paisatge guarda la memòria de la seva existència i l’explica a qui vulgui escoltar-la.
Per l’estret pas del Portús, que acaba ens uns precipicis panoràmics, passaven les ovelles d’una en una per ser comptades. La peculiar poda del freixe que franqueja alguns camins i és utilitzat com a farratge per a animals marca el nivell de l’activitat ramadera de la zona. Com la suculenta planta de regalèssia, tan valorada pels pastors.
També parla molt la toponímia de la zona: Massivert reivindica el color dels prats, mentre que l’Hostalet de Massivert recorda que aquell lloc va ser fonda de transhumants. La Torre de Tamúrcia guarda, potser, el record d’una antiga borda per guardar el bestiar (al veí Aragó, les bordes són torres). Multitud de racons esperen el record de les travessies dels vells pastors.
El rastre de les cabaneres, camins que es tornen a guanyar al boix i els esbarzers, s’obre pas entre poblets de pedra que van ser abandonats pels seus veïns i pel rellotge dels temps, com és el cas d’Igüerri, Malpàs, Gotarta, Castellars, Adons, Tamúrcia o Toralla. Mira es va instal·lar al Pont de Suert fa cinc anys, durant els quals ha treballat per guanyar-se la confiança dels pastors i escoltar les seves històries sobre una forma de vida i una saviesa que s’esvaeixen. «Ells no creuen que el seu ofici i les seves coses puguin interessar a ningú. Se’n riuen de mi. Aquí hi ha tot un treball al cafè que m’ha costat la meva panxeta - explica en to de broma -. Però a l’estiu, amb les rutes, ja la perdré», afegeix.
Al contrari que altres guies de la zona, alpinistes que dirigeixen grups entre expedició i expedició, Mira no ofereix un senderisme exigent. S’adreça, principalment, a aquells que vulguin escoltar històries i interpretar el territori. També està pensat per a famílies. La biòloga prepara la recopilació escrita de les seves converses amb els pastors per oferir-la als seus clients com a complement d’aquesta prospecció de paisatge. Després de caminar, ofereix la possibilitat d’omplir les tardes a la casa rural amb algun dels tres tallers que s’hi ofereixen. Els participants poden aprendre a confeccionar un totxo o bastó de pastor, un sarró de llana o una cullera de pastor amb fusta de boix.

Embotit propi

Les rutes també són una excusa per tastar algunes de les receptes típiques de pastors. Al Pont de Suert és típica la girella, un embotit fet amb be i arròs que compta amb fira pròpia a la ciutat. L’apicultura, amb gran tradició a les Terres de Lleida, és una altra activitat habitual de la transhumància, i també s’han de tastar els formatges. No deixeu de prendre un cafè de la zona o alguna cerveseta. A veure si tenen sort i els expliquen alguna cosa.

Signat per Eva Melús (Escapada per a un cap de setmana)
Font: EL PERIÓDICO-QUADERN DEL DIUMENGE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Pont festiu - Igual que les cases de pagès
Les primeres estimacions ronden el 80 per cent de l’ocupació

Les previsions s’han complert i centenars de persones han elegit el Pirineu per passar-hi el pont del Primer de Maig, atretes pels esports d’aventura o pel turisme cultural. El Patronat de Turisme de la Diputació i la Federació d’Hostaleria de Lleida van vaticinar abans que comencés el llarg cap de setmana una ocupació entre el 70 i el 85% que sembla que es complirà, d’acord amb el personal que aquests dies s’ha concentrat a les capitals de les comarques del Pirineu.
Al Pallars Sobirà, la major part dels hotels han obert encara que a Aran el 40 per cent estan tancats a l’espera de la temporada d’estiu. A més, les bones temperatures han contribuït a la pràctica d’esports d’aventura en què, com ja és habitual, destaquen les baixades per la Noguera Pallaresa, que ofereix un cabal òptim per als descensos malgrat la sequera.
Així mateix, el turisme rural registra un bon nivell d’ocupació amb un 80% de les places ocupades. Tot i així, és un 10% menor respecte als càmpings i similar pel que fa als bungalous.

Crònica de Mikel Aristregi des de Vielha i Sort
Font: SEGRE, diumenge 4 de maig del 2008 (enllaç)

Pont festiu - El Pirineu, ple
Retencions de dotze quilòmetres als accessos a Andorra i els taxistes d’Aigüestortes es van veure col·lapsats per l’alta afluència de visitants
Cultura i natura - Les activitats més sol·licitades a Lleida durant aquests dies són les que es realitzen a l’aire lliure i les visites als museus

Les cues, tant a la carretera com en algunes activitats turístiques, van marcar el segon dia de pont a les comarques de Lleida. Així, durant tot el matí els accessos al Principat d’Andorra per la frontera hispanoandorrana van registrar retencions que en alguns moments van superar els 12 quilòmetres. L’afluència de turistes amb motiu del pont del dia 1 de Maig va provocar complicacions en la circulació, que es van allargar des de les onze del matí fins més tard de la 1 del migdia. La cua a la carretera N-145 va arribar fins al municipi de les Valls de Valira i va superar la capital de l’Alt Urgell, informa Cynthia Sans.
Un altre punt on ahir es van poder observar llargues cues va ser la plaça de Boí, punt de partida dels taxis que cobreixen la ruta pel Parc Nacional d’Aigüestortes. Al llarg de tot el matí, es van arribar a acumular grups de cinquanta persones que esperaven el seu torn per pujar al Parc Nacional. S’ha de destacar que Boí i Espot són els únics llocs des d’on surt el servei de taxi d’Aigüestortes, informa Josep de Moner.
Sobre aquest fet, el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Xavier Moncayo, va destacar que el bon temps «ha afavorit les activitats a l’aire lliure, especialment les que ofereixen un contacte directe amb la natura». Així, a més de les excursions pel parc nacional, va assenyalar l’«alta afluència» que estan registrant les empreses d’esports d’aventura del Pallars Sobirà, sobretot, les aquàtiques, beneficiades també pel cabal de la Noguera Pallaresa.
No obstant, segons Moncayo, també les activitats culturals estan tenint una bona acceptació durant aquest pont. A tall d’exemple va esmentar el museu de Joguets de Verdú, el Diocesà de Lleida, el de les Papallones de Pujalt o l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Pel que fa a l’ocupació, el director del Patronat de Turisme va recordar que s’estan complint les previsions tant al Pirineu com al Pla, on l’ocupació és del 80 i 60 per cent, respectivament.

Font: SEGRE, dissabte 3 de maig del 2008 (enllaç)