SORT ACTUAL

Habitatge - Pisos buits
Els empresaris lleidatans del sector immobiliari calculen que a la capital del Segrià hi ha al voltant de 1.500 pisos nous pendents de venda, dels quals uns 500 pertanyen a promocions ja acabades que no troben comprador. Per donar sortida a aquests estocs, la Generalitat ultima l’habitatge protegit català, amb preus que a la capital del Segrià rondaran els 3.000 euros per metre quadrat i els 2.400 a la resta de la demarcació.
Els desocupats podran acollir-se al preu concertat català, de 3.000 euros/m².
La sortida - Els promotors calculen que el 80% de pisos en estoc s’acolliran al nou preu concertat català

La desacceleració del sector immobiliari es deixa notar a Lleida. Els empresaris lleidatans del sector calculen que la capital del Segrià té actualment un estoc de pisos per vendre d’entre 1.200 i 1.500, dels quals com a mínim 500 ja estan acabats, de manera que estan desocupats a l’espera d’un comprador. Reconeixen, fins i tot, que algunes promocions acaben amb un terç dels pisos sense vendre i amb poques perspectives d’aconseguir-ho en un termini curt de temps. En aquest sentit, la majoria coincideixen que si fa uns anys els promotors aconseguien vendre pisos sobre plànol, ara les vendes acostumen a retardar-se entre 18 mesos i 2 anys.
Per donar sortida al creixent estoc de pisos sense vendre, la Generalitat ultima el decret que regularà una nova modalitat d’habitatge protegit, l’anomenat preu concertat català, a mig camí entre el mercat lliure i el preu concertat.
A Lleida, els preus d’aquest nou habitatge protegit català rondaran els 3.000 euros per metre quadrat a la capital i els 2.400 euros a la resta de la demarcació, segons va indicar ahir el president de l’Associació de Promotors i Constructors de Lleida, Alexandre Bergadà, després d’una reunió amb la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla. Segons Bergadà, el 80 per cent dels habitatges en estoc a Lleida són susceptibles d’acollir-se a aquesta modalitat. «És una sortida per a molts promotors que no aconsegueixen donar sortida als seus pisos al mercat lliure», va explicar Bergadà.
Per la seua part, Trilla va explicar que el Govern català està negociant amb les entitats financeres el finançament d’aquest nou habitatge protegit. «És una qüestió difícil», va apuntar Trilla, que va explicar que negocia la possibilitat d’establir préstecs a un tipus d’interès fix els primers deu anys i variable després. «Es tracta d’evitar l’agonia per les pujades del tipus d’interès», va dir.
A més, Trilla va avançar que un dels objectius del pacte nacional de l’habitatge és crear-ne més de lloguer. En aquest sentit, va recordar que preveu la creació d’11 àrees residencials estratègiques (ARE) en 10 municipis lleidatans que significaran la construcció de 12.053 nous habitatges, dels quals 6.032 seran de protecció oficial.

Segon descens de l’euríbor

L’euríbor, indicador que fixa el preu de les hipoteques, s’ha situat el mes de febrer en el 4,349 per cent, en el segon retrocès consecutiu aquest any després de tancar el gener en el 4,498%.

NOMÉS 53 CONTRACTES EN EL PLA DE FOMENT DEL LLOGUER

Una altra de les mesures que la Generalitat està portant a terme per rebaixar el nombre de pisos buits i augmentar el parc d’habitatges de lloguer és l’anomenat programa cessió. Es tracta d’un programa que dóna als propietaris de pisos desocupats la possibilitat de cedir-los a la Generalitat, que els lloga a tercers i assegura als seus propietaris una renda mensual durant cinc anys i el retorn del pis en bon estat.
A la demarcació de Lleida, la Generalitat gestiona d’aquesta forma un total de 132 pisos, encara que només se n’han llogat cinquanta-tres. Aquesta xifra és molt positiva, segons la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, que va avançar que es preveu incrementar-la en els pròxims anys. Trilla va assegurar que els propietaris que cedeixin el seu pis poden rebre una subvenció de fins a 6.000 euros per a la seua rehabilitació. En un altre ordre de coses, el director dels serveis territorials d’ADIGSA a Lleida, Lluís Claverol, va indicar que l’oficina del departament d’Habitatge a la ciutat ja ha tramitat, des del mes de gener passat, un total de 626 ajudes de la renda bàsica d’emancipació, que promou el Govern central per subvencionar el lloguer amb 210 euros al mes als joves d’entre 22 i 30 anys.

LES CLAUS
6.032 nous pisos de protecció oficial
La Generalitat els impulsarà en les noves àrees residencials estratègiques, que preveuen un total de 12.053 nous habitatges Lleida i la Cerdanya
11 àrees residencials estratègiques
Es crearan en deu municipis de Lleida, a més de Puigcerdà, per afavorir la urbanització de sòl per a habitatge protegit.

Alt Pirineu i Aran
Les - 66 habitages de protecció oficial - 112 habitatges en total
Puigcerdà - 346 habitatges de protecció oficial - 727 habitatges en total
Sort - 86 habitatges de protecció oficial - 172 habitatges en total
Tremp - 429 habitatges de protecció oficial - 858 habitatges en total
TOTAL - 945 habitatges de protecció oficial - 1.869 habitatges en total

Font: SEGRE, dissabte 1 de març del 2008 (enllaç)

La mitad de éstas serán de protección oficial de las que no se ha especificado si serán de alquiler o compra-venta
Deberán empezar a edificarse en 2010 y el programa podrá modificar la clasificación del solar si se requiere

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha proyectado suelo para la creación de 12.000 viviendas de protección oficial en la provincia de Lleida de las que la mitad serán protegidas. El objetivo es que puedan empezar a construirse en el 2010.
Esta operación se conoce con el nombre de Àrees Residencials Estratègiques (AREs) y fue aprobada hace quince días por el Govern. Las diversas zonas que se han distribuido por las comarcas leridanas en función de las necesidades de la población, llevarán acciones de modificar la clasificación del suelo si hace falta. Así, en la zona de l’Alt Pirineu y Aran se han creado un total de 4 AREs, que proporcionarán 1.896 viviendas de las que 945 serán de protección oficial. Los municipios en que se ubicarán estas AREs son Les, Sort, Tremp y Puigcerdà. En Ponent se han proyectado siete AREs que darán lugar a 10.184 viviendas de las que 5.087 serán protegidas. Almacelles, Balaguer, les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Mollerussa y Tárrega son las localidades donde tendrán cabida estas áreas.
Con esta medida el Govern «intenta mejorar el acceso a la vivienda y aumentar el número de viviendas públicas de nueva construcción». Es una acción que «está por encima de la media invertida en el conjunto de Catalunya», añadió la secretaria de Habitatge, Carme Trilla. «El ritmo al que deberían avanzar estas AREs es conseguir los solares en cuatro años».
«Habrá unas zonas que serán más rápidas que otras, dependiendo de la tramitación en el suelo», sentenció Trilla. Otra de las acciones que está llevando el Govern para desarrollar el desplegamiento del Pacto de la Vivienda en Lleida es la creación de 338 promociones protegidas nuevas, cuatro de ellas está previsto que se adjudiquen a lo largo de este 2008. «No todas se encuentran en la misma fase, unas están a punto de finalizar, otras están en oferta pública y otras ya se han adjudicado», añadió Trilla. La inversión total durante este 2007 en este tipo de obras ha sido de 721.512 euros.

Programa de cesión de vivienda

El programa de cesión es el tercero de los proyectos promovidos por el Departament en el cual los propietarios de viviendas pueden ceder sus pisos o casas a la Generalitat para ser alquilados posteriormente. «De esta manera el propietario tiene seguro que cobrará el alquiler y también es una garantía de seguridad», afirmó la secretaria del departamento. El programa de cesión cuenta ya con 132 solicitudes.
El Departament también ha proporcionado ayudas para la instalación de ascensores en los edificios de Catalunya que así lo requerían para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos. Estas subvenciones son del 60% del total de la obra, con un máximo de 6.000 euros por local. En Lleida el total de solicitudes para la colocación de ascensores ha ascendido a 51 en la ciudad y 29 en el total de la provincia.
A nivel administrativo, se han cubierto casi todas las comarcas con las Borses de la Xarxa de Mediació de Lloguer y las Oficines Locals d’Habitatge. En algunos casos estas bolsas son municipales y en otros comarcales, aunque Trilla manifestó que «la idea es tener cubierto todo el territorio».

UN TOTAL DE 626 TRAMITACIONES PARA LA RENTA DE EMANCIPACIÓN

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tramitado un total de 626 solicitudes para la Renta Básica de Emancipación en la provincia de Lleida, y 4.277 solicitudes han sido consultadas. Ésta es una prestación dirigida a los jóvenes entre los 22 y los 30 años con ingresos inferiores a 22.000 euros por año y que esperan recibir ayudas de 210 euros mensuales para el régimen de alquiler.

Crònica de Mapi Menén des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 1 de març del 2008 (enllaç)

Municipis - Rehabilitació d’espais urbans
La Generalitat convoca ajudes per valor de 99 milions a tot Catalunya

El Pont de Suert, Tremp i les Borges Blanques optaran aquest any a les ajudes de la llei de barris per a la rehabilitació d’espais urbans degradats. La conselleria de Política Territorial va obrir ahir la convocatòria per sol·licitar aquestes subvencions, amb una dotació de 99 milions d’euros que es destinaran a rehabilitar 20 barris a tot Catalunya. L’Ajuntament de Sort, per la seua part, estudia sol·licitar ajudes per a tres nuclis agregats.
Nuclis de Sort - L’Ajuntament de Sort estudia sol·licitar subvencions de la llei de barris per a tres dels nuclis agregats

Els ajuntaments de Tremp, Pont de Suert i les Borges Blanques optaran aquest any a subvencions previstes en la llei de barris de la Generalitat per a la rehabilitació d’espais urbans degradats. El departament de Política Territorial va fer pública ahir la convocatòria d’aquestes ajudes de 99 milions d’euros, que es destinaran a la recuperació de 20 barris de Catalunya.
La capital de l’Alta Ribagorça, que ha sol·licitat aquestes ajudes en tres ocasions sense èxit, demanarà al Govern 600.000 euros per a la rehabilitació de façanes del barri antic, enderrocar immobles que amenacen ruïna i establir incentius perquè els propietaris d’edificis en aquesta zona hi portin a terme obres de restauració, segons va explicar l’alcalde, Albert Alins (CiU). L’ajuntament de Tremp, per la seua part, redactarà un projecte de rehabilitació que inclourà el barri antic, part de l’Eixample i el passeig Pearson. El consistori pretén renovar serveis i crear zones verdes, entre altres actuacions.
Les Borges, per la seua part, sol·licitarà les ajudes de la llei de barris per contribuir al projecte de convertir el carrer del Carme en una via per a vianants, segons el regidor d’Hisenda, Jordi Satorra (ERC). S’ha de recordar que aquesta iniciativa també opta a subvencions del Govern per millorar obres comercials. «Encara estem donant forma al projecte juntament amb els veïns i comerciants», va indicar. L’ajuntament també pretén habilitar un pàrquing subterrani.
L’Alcalde de Sort, Agustí López (CiU), va indicar que l’Ajuntament estudia demanar aquestes subvencions per millorar els accessos i enderrocar edificis en ruïna de nuclis agregats com Olp, Llessui i Enviny. En els últims cinc anys, Balaguer, Cervera i Solsona s’han beneficiat de les ajudes de la llei de barris per a la rehabilitació dels seus nuclis històrics. A Lleida ciutat, beneficien el centre històric i la Mariola.

Variant d’Artesa de Segre

Política Territorial licitarà la setmana que ve la variant de la C-14 a Artesa de Segre, amb un pressupost de 18,2 milions d’euros i un termini d’execució de 12 mesos. Està previst que les obres s’inicïin després de l’estiu.

LES CLAUS
Ajudes del 50%
Les ajudes de la llei de barris sufraguen fins el 50% de les actuacions previstes pels ajuntaments.
70 barris de Catalunya
Aquesta línia d’ajudes ha beneficiat fins ara 70 barris de tot Catalunya. A Lleida, s’hi han acollit la capital del Segrià, Balaguer i Cervera.
Sense decidir
Lleida i Vielha encara no han decidit si sol·licitaran aquestes ajudes del Govern.

Font: SEGRE, divendres 22 de febrer del 2008 (enllaç)

L’Institut Geològic de Catalunya instalará una unidad de trabajo permanente en el municipio

El Govern de la Generalitat impulsará cuatro áreas residenciales estratégicas en la zona de l’Alt Pirineu i Aran. Estarán situadas en Tremp, Les, Sort y Puigcerdà, según explicó el secretario de Planificación Territorial, Oriol Nel·lo, el área que se potenciará en la capital del Pallars Jussà estará ubicada enfrente de la estación de tren y contará con más de 900 viviendas. La mitad de estas viviendas serán libres y el 50% restante serán viviendas de protección social. Nel·lo explicó que la densidad de construcción en este sector será de unas 50 viviendas por hectárea. Nel·lo destacó el acuerdo al que se ha llegado con el Ayuntamiento de destinar el 15% del aprovechamiento urbanístico a servicios municipales y equipamientos de los que se pueda beneficiar el conjunto de la población. El secretario de Planificación Territorial explicó que en el período de un año se han de realizar las modificaciones oportunas en este sector para poder desarrollar lo antes posible el proyecto de área residencial.
Oriol Nel·lo anunció la dotación de más suelo industrial a la ciudad de Tremp. El alcalde, Víctor Orrit, valoró positivamente esta decisión y explicó que hace unos 3 años que se agotó el terreno industrial de la ciudad y que hay demanda de estos solares tanto para industriales o comerciales como para actividades complementarias.
El alcalde de Tremp, Víctor Orrit, aprovechó la visita de Oriol Nel·lo en el municipio para explicarle la voluntad del Ayuntamiento de presentar un proyecto a la Llei de Barris para realizar una remodelación integral en el barrio antiguo de Tremp.
Un tercer anuncio que hizo el secretario de Planificación Territorial en Tremp fue la implantación de una unidad de trabajo permanente del Institut Geològic de Catalunya en la capital del Pallars Jussà. Los principales objetivos a cumplir por esta unidad de trabajo permanente serán elaborar las hojas de ruta del Mapa Geológico y del Mapa Edafológico de Catalunya. Este servicio entrará en funcionamiento en unos 5 meses.
Por otra parte, Nel·lo también visitó ayer las obras del Centre Històric de Balaguer, enmarcadas en la Llei de Barris, y se mostró satisfecho por la evolución de las obras y la rapidez con la que se llevaban a cabo.

El recurso contra la ley rural no prospera

Por otra parte, el pleno del Parlament rechazó ayer interponer un recurso de inconstitucionalidad contra la ley estatal del medio rural. CiU se quedó sola defendiendo el recurso, mientras que las fuerzas del tripartito optaron finalmente por votar en contra (Ciutadans también y el PP se abstuvo). La propuesta de CiU se basaba en el dictament del Consell Consultiu que establece que diez puntos de la ley estatal invaden competencias del Estatut.

Crònica de Marta Lluvich des de Tremp
Font: LA MAÑANA, dijous 21 de febrer del 2008 (enllaç)

Habitatge - L’actuació permetrà usos comercials en aquesta zona
La Generalitat impulsarà 11.500 habitatges de forma immediata en deu municipis de Lleida
Màxima agilitat - Els tràmits urbanístics estaran enllestits el 2009, la urbanització començarà el 2010 i els primers pisos, el 2011

La urbanització dels terrenys on Carrefour promovia un centre comercial al costat de la vella N-II (on ara hi ha l’Hotel Ilerda) i de tota la zona situada en l’entorn d’aquest tram de carretera va quedar ahir desbloquejada després que la Generalitat aprovés que passi a ser una àrea residencial estratègica en què es construiran 3.794 pisos, la meitat socials, i que tindrà 157.389 m² per a usos terciaris. El Govern va aprovar impulsar de forma preferent 11.500 habitatges, la meitat protegits en deu municipis de Lleida i 90.157 en 100 àrees de tot Catalunya.

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar la creació de àrees residencials estratègiques (ARE) en deu municipis de Lleida per a uns 11.500 habitatges, dels quals la meitat seran protegits. La majoria, 10.184, estaran ubicats en set municipis del Pla: Lleida, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, les Borges, Balaguer i Almacelles. Al Pirineu estan previstos 1.869 habitatges repartits en tres municipis de Lleida - Tremp, Sort i Les - i Puigcerdà, tot i que gairebé la meitat (858) s’edificaran a la capital del Pallars Jussà.
A Lleida ciutat, l’ARE on es construiran 3.794 pisos inclou els SUR 23, 8 i 9, és a dir, la zona annexa a l’antiga hípica, el sector de l’entorn de l’Hotel Ilerda on Carrefour va promoure un centre comercial vetat per la Generalitat i els terrenys situats a l’altre costat de la vella N-II, propietats de l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Tant l’alcalde, Àngel Ros, com la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Marta Camps, van indicar que aquesta mesura desbloqueja la urbanització de l’entorn d’aquest tram de l’antiga N-II, ja que aquests terrenys estaven destinats a usos comercials i logístics que no podien desenvolupar-se perquè Comerç no considerava aquesta zona com una trama urbana, qualificació que sí que serà possible amb els habitatges. De fet, la zona definida com ARE té una extensió total de 62,95 hectàrees, i la previsió és dedicar 157.389 metres quadrats a usos terciaris. Camps va explicar que aquesta superfície haurà de repartir-se entre el conjunt de propietaris i que la possible creació d’un centre comercial depèn de la normativa de la Generalitat, que ara impedeix un pla com el que plantejava Carrefour.
La Generalitat i la Paeria crearan un consorci que tindrà enllestits tots els tràmits el 2009 per poder iniciar la urbanització l’any 2010 i els habitatges, el 2011.

Pirineu - 1.869 habitatges - Les, Sort, Tremp, Puigcerdà
Gairebé la meitat (858) estaran ubicats a Tremp. En total, el Govern ha destinat 36,09 hectàrees a aquestes 4 àrees residencials estratègiques.

Crònica de JMA des de Lleida
Font: SEGRE, dissabte 16 de febrer del 2008 (enllaç)

El diputado del grupo parlamentario de Convergència i Unió y Alcalde de Sort, Agustí López, presentó ayer una propuesta de resolución al Parlament, para «buscar soluciones para agilizar los trámites urbanísticos que se tienen que hacer en Lleida.»
El diputado cree que Urbanisme está sufriendo un colapso que afecta negativamente a los municipios y pretende hacer en dos meses un estudio para determinar el número de técnicos que deben integrar la plantilla de Urbanisme.

Font: LA MAÑANA, dissabte 16 de febrer del 2008 (enllaç)

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha presentat una al·legació al Pla Director de la comarca en què en demana la nul·litat, ja que presenta diversos desequilibris territorials. Aquesta petició es fa després que el Consell hagués presentat, sense consultar els ajuntaments, una al·legació similar.

Font: SEGRE, divendres 25 de gener del 2008 (enllaç)

AJUNTAMENT DE SORT - EDICTE (559)

L’Ajuntament de Sort ha aprovat definitivament, per acord de Ple de 14 de setembre de 2007, el document d’Estudi de Detall d’alineacions i volums de Casa Picoi i Casa Forn, al nucli de Pujalt, promogut per PromRialp SL (exp. U-9/07). Cosa que es fa pública en compliment de la legislació vigent en la matèria.

Sort, 14 de gener de 2008
L’alcalde, Agustí López i Pla

Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA, núm. 10, 19/01/2008 (enllaç)

Pla Director Urbanístic - Critica l’excessiu intervencionisme de la Generalitat
El PSC va demanar primer «repartir el pastís edificable» de forma coherent
El consell del Pallars Sobirà, governat pel tripartit del PSC, ERC i ICV, demanarà al Govern que retiri el pla director urbanístic de la comarca aprovat inicialment el 2005 en les al·legacions que presentarà d’aquí a poc. El consell considera que el pla és massa intervencionista i que envaeix competències d’Urbanisme i municipals. A més, el titlla d’il·legal per no haver elaborat un pla de participació ciutadana previ a la redacció.
Proposta - Les noves al·legacions del Sobirà són, a l’espera de registrar-se a Política Territorial, una proposta informal

El president del consell del Sobirà, Vicenç Mitjana, va registrar el passat 26 de novembre al departament de Política Territorial i Obres Públiques tres al·legacions al pla director urbanístic del Sobirà que el Govern va aprovar el 2005 de forma inicial. En aquestes considerava que el pla era massa restrictiu, que envaïa competències d’Urbanisme i dels ajuntaments i que donava excessiu valor a activitats com la ramaderia i l’agroturisme, «que poc poden contribuir a la dinamització de la comarca». Al document, consensuat per la presidència del Sobirà, s’hi afegia que «o el pastís edificable es reparteix equitativament entre tots o el pla no serà coherent», criticant la figura urbanística definida en el pla com a «areal», que fa referència a una línia imaginària que envolta els nuclis poblacionals del Sobirà on no es pot construir.
Per la seua part, associacions del Sobirà van posar el crit al cel al conèixer, primer, que Mitjana havia presentat en solitari les seues al·legacions i, segon, que se centraven en l’«excessiva» limitació del creixement.
En els últims dies, els ajuntaments del Sobirà han rebut una proposta d’al·legacions al pla redactades pel consell, aquesta vegada consensuades amb tècnics municipals en una reunió el passat 14 de desembre en què es demana la retirada del pla director i l’elaboració d’un de nou amb la convenient participació ciutadana. A l’última pàgina de les esmentades alegacions s’escriu: «Consideri’s retirada o renunciada l’al·legació d’aquesta presidència presentada anteriorment».
De tota manera, el consell encara no ha presentat el nou text, és a dir, que el Govern no té constància que el consell del Sobirà hagi demanat la retirada del pla. D’altra banda, les veus crítiques que es van alçar en un primer moment contra Mitjana van celebrar ahir que el nou text defensi els interessos dels ciutadans i del territori, esmentant el pla territorial i a favor d’un creixement urbanístic moderat.

El termini per presentar-hi al·legacions acaba el 7 de gener

El president del consell del Sobirà, Vicenç Mitjana, va explicar que la presidència va decidir presentar-hi al·legacions sense consultar els ajuntaments «perquè vencia el termini inicial establert per fer-ho». De fet, el Govern no va concedir la pròrroga al període d’al·legacions fins l’endemà que Mitjana registrés les seues al·legacions.
Ara, els ajuntaments i institucions tenen fins dilluns que ve per dona compte de la seua postura davant del pla director urbanístic del Sobirà aprovat inicialment pel Govern. Els consistoris tenen la possibilitat d’adherir-se a les noves al·legacions del consell que demanen la retirada del pla director perquè, entre altres punts, no preveu compensacions per als propietaris de zones protegides, perquè ha prescindit de la participació ciutadana, no té en compte el pla territorial i deixa els ajuntaments sense competències.

Crònica de H.C. i L.M.G. des de Lleida
Font: SEGRE, divendres 4 de gener del 2008 (enllaç)