La neu obliga a suspendre una etapa heroica

Ciclisme · La Volta a Catalunya
Valverde no va sortir i Schleck, Wiggins i Basso van abandonar mig congelats, com 30 més

¿Llàgrimes? Si queien es congelaven abans que arribessin a la barbeta. ¿Parlar al pilot? Era impossible. La gola s’omplia d’aire fred i feia mal, com les cames, com aquelles ferides obertes per les caigudes que portaven Sergio Pardilla, primer espanyol de la general, o Ivan Basso, que va abandonar, amb dos Giros al currículum. ¿Podia plorar un home dur, amb podi al Tour, com Levi Leipheimer? Va abandonar en ple ascens al Cantó, abans que Rubèn Peris, president de la Volta, ordenés la suspensió de l’etapa reina de la ronda catalana. El nord-americà tremolava. Es va agafar a la baca del cotxe del seu equip, i així va arribar a la improvisada meta – una cinta americana grisa col·locada a mitja ascensió -. La neu hauria convertit el descens del Cantó en una trampa. En els tres últims quilòmetres del cim final, a Portainé, només hi podien pujar els cotxes si anaven proveïts de cadenes.

Com al Gavia

Va ser un dia terrible, inhumà, salvatge. No es recordava una cosa igual en els últims 24 anys d’història del ciclisme, des de la mítica etapa del Giro que va pujar al Gavia, on Pedro Delgado i molts més es van quedar congelats. Ahir feia tant de fred que era impossible mantenir l’equilibri sobre la bicicleta. S’havia de ser un valent, o potser un boig, per continuar. Van abandonar 33. Entre ells, Andy Schleck i Bradley Wiggins. A Alejandro Valverde – cinc més no van sortir -, a l’obrir la finestra al seu hotel de Girona i veure com estava el cel de negre, li van fer tan mal les ferides de la caiguda del dia anterior que va decidir anar a casa. Que valguin les paraules de Vladímir Karpets (Movistar), rus, home bregat i dur en les inclemències. «Mai a la vida havia passat tant de fred».
Sergio Pardilla, escalador i ciclista de futur, del Movistar també, no donava crèdit a l’etapa que havia viscut. Va arribar al seu hotel de Sort com a primer espanyol de la Volta, ja que la classificació no va patir canvis perquè els jutges van decidir que els temps no comptessin, que fos simplement una anècdota la victòria de Janez Brajkovic: «Només he guanyat perquè volia mantenir-me viu. Ha sigut el dia més dur de tota la meva carrera esportiva». «Hem caigut la majoria, en les baixades la bici patinava. He passat por, com no n’havia passat mai abans en una etapa», va reconèixer Pardilla.

«Estic viu»

Luis Angel Maté, corredor andalús del Cofidis, no va poder exterioritzar una altra cosa que felicitat a l’arribar al vestíbul de l’hotel. «Estic viu», era tot el que deia. «Jo només veia munts i munts de corredors que pujaven pel port del Cantó agafats als cotxes. No havia vist mai una cosa igual. Els jutges no han tingut més opció que fer els ulls grossos», va explicar José Luis Arrieta, director del Movistar.
La carretera estava impracticable. Es van avariar diversos autobusos d’equips. Els massatgistes, als cotxes auxiliars, muntaven avituallaments improvisats amb termos de te i xocolata calents.
Una màquina llevaneu es passejava en la ruta que pujava al Cantó. Però no feia gaire cosa, per no dir res. «O envien màquines llevaneu o algun ciclista es mata en el descens». L’hi van dir a Rubèn Peris. Els primers dos quilòmetres de baixada era millor fer-los amb esquís que en bicicleta. Allà mateix va prendre la decisió. En aquells instants també es va saber que la torre de control de l’aeroport de Girona havia obligat a tornar a la base els dos helicòpters que havien de repetir el senyal de televisió en directe. Un desastre. Tot al revès.
No obstant, en l’esport que més viu de l’èpica, es recordarà l’etapa, quedarà perpetuada la imatge dels ciclistes arribant als seus hotels de Sort tremolant de fred. Ni amb l’aire calent del cotxe que els va baixar pel Cantó havien pogut entrar en calor. Basso mostrava les seves ferides de guerra. Pardilla no es tallava i assenyalava la sang seca als genolls. Van arribar vius, que és molt. I avui més, en una Volta que arriba a Ascó, en principi sense neu, i encara amb el suís Albasini vestit amb el mallot de líder.

Crònica de Sergi López-Egea des de Sort
Font: EL PERIÓDICO, dijous 22 de març del 2012 (enllaç)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s