Zona fosca

Aleydis Rispa · Imatges de la destrucció de l’ecosistema marí

Aleydis Rispa
Frozen fishfood
Galería Esther Montoriol
Barcelona
Diputació, 339
Tel. 93-244-85-21
www.montoriol.com
Fins a finals d’abril

Frozen fishfood és la primera exposició individual que Aleydis Rispa (Sort, 1964) presenta a la galeria Esther Montoriol, on ja ha exposat en altres ocasions de manera col·lectiva. La mostra reuneix una selecció d’obres realitzades entre els anys 1990 i el 2012, procedents de diferents sèries que giren al voltant d’un mateix tema: la destrucció del fràgil ecosistema marí. El que crida més l’atenció d’aquestes peces és el procediment tècnic amb què estan realitzades. Gairebé totes les imatges de l’exposició són fotogrames, un tipus d’imatge amb unes possibilitats expressives que Aleydis ha experimentat al llarg de la seva carrera amb uns resultats extraordinaris. Els fotogrames sorgeixen quan es diposita un objecte opac o translúcid sobre un paper sensible exposat a la llum, de manera que els objectes deixen la seva empremta directament sobre l’emulsió fotosensible, que pot ser paper o pel·lícula. Es tracta de la mínima expressió de la fotografia, en què la imatge s’obté de la manera més directa i simple que és possible.
Algunes de les sèries que componen Frozen fishfood, com la que dóna nom a la mostra, o Medul·les (2003), resulten francament inquietants, ja que presenten unes imatges que suggereixen alhora la vida i la mort. L’artista aprofita molt bé les imprecisions d’aquest mitjà i la impredictibilitat del resultat final – algunes semblen taques sobre un cos en descomposició, mentre que d’altres mostren clarament fragments de mariscos i crustacis que serveixen per alimentar peixos – per llançar una crítica sobre les conseqüències irreversibles d’algunes activitats humanes que tenen un impacte negatiu en la biodiversitat oceànica, que n’alteren l’equilibri i que són una amenaça per a la seva supervivència. Una de les característiques d’aquests fotogrames és que com que no tenen perspectiva geomètrica lineal, l’espai queda reduït a un únic pla. Tanmateix, no desapareix la sensació d’una profunditat espacial, per la qual cosa les imatges resulten molt més abstractes.
És el cas de la sèrie Abissals (2005-2011), inspirada en les formes de vida que existeixen a milers de metres de profunditat i que s’han vist obligades a alterar el seu comportament en un intent desesperat per sobreviure als canvis de l’entorn. Aquestes imatges tenen uns colors fluorescents que les fa semblar artificials, encara que no superen l’aspecte capritxós dels peixos abissals que habiten en aquesta zona fosca. Paisatges Post Nuclears (2011-12), d’altra banda, és uan sèrie de quimigrames que mostren un món – aquesta vegada artificial – on tampoc no arriba la llum del sol. Les peces que componen Frozen fishfood tenen en comú la indefinició quasi abstracta de la imatge que presenten, juntament amb el posicionament crític per part de l’artista sobre un tema que la preocupa i ha estat present amb regularitat al llarg d’aquests vint-i-dos anys de feina. I parlen també metafòricament de nosaltres, els éssers humans, que tot i que ens sentim lliures en un medi que creiem que controlem, no és res més que una il·lusió, ja que estem tan atrapats com els peixos a l’aquari.

Més informació: Galeria Esther Montoriol
Crònica de Noèlia Hernández
Font: CULTURA|S, núm. 512, 11/04/2012 (enllaç)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s