Sobre la mort digna

Sr. Director:
En resposta a la carta publicada el 21 d’abril a SEGRE de la senyora Mª Jesús Andrés sobre el tema de la mort digna, voldríem fer algunes puntualitzacions.
En primer lloc, ens referim a la seua afirmació sobre «l’escàs ressó que va tindre la conferència del doctor Montes el 9 d’abril a la facultat de Dret». Com tot a la vida, això és sempre del color del vidre amb què es mira, atès que la difusió als mitjans de comunicació va ser extensa (vegeu SEGRE dels dies 8 i 11 d’abril i l’entrevista realitzada per Santi Roig que Lleida TV va passar el mateix dia de la xerrada, a més dels cartells i invitacions distribuïts en centres de salut, facultats de Medicina, Infermeria i altres institucions) i va fer possible que la sala de la facultat de Dret estès plena. Afirmar que la conferència va tenir poc ressò respon a una opinió personal.
En segon lloc, respecte a la comparació del malalt terminal amb la del captaire, pensem que el marginat social que viu en una situació de precarietat, és claríssim que té, intrínsecament, tota la dignitat; ara bé, la seua situació no deixa de ser indigna o potser indignant, de la mateixa manera que un moribund que pateix atroçment físicament i/o psicològicament. Si aquestes dos situacions es poden apaivagar, ens sembla inhumà no fer-ho.
Sortosament, amb les cures pal·liatives s’ha avançat en aquest terreny que els professionals de la medecina i la infermeria estan oferint a la societat. Però hem d’anar més enllà. És discutible que sobre el tema de l’eutanàsia ens digui que «la voluntat del pacient es vegi suplantada per la del seu representant». El Document de Voluntats Anticipades, conegut com a Testament Vital, és indispensable perquè en situacions irreversibles un metge pugui prendre certes decisions, i el representant opinar en nom del moribund, si aquest ha perdut la capacitat per fer-ho, i ratificar les últimes voluntats. Es tracta d’un document que ha signat una persona perquè es respectin les seues voluntats, fent ús del representant per fer complir la voluntat del signant.
Encara una altra cosa, això que diu que «l’experiència demostra que ningú vol morir», no sabem de quina experiència ens parla. Casos mediàtics com el de Sanpedro i tants altres víctimes anònimes d’interessos inconfesables, creu vostè que aquestes persones desitgen continuar vivint en aquest estat? Fins i tot l’ésser que diu prou a la vida no té la mateixa llibertat que aquell que fa l’opció de suportar patiments per motius religiosos o altres? La llibertat d’escollir, de preparar-se per a una mort digna no la considera un dret? Finalment, la mort és encara un tabú, seria desitjable que se’n parlés amb normalitat i que, consegüentment, cadascú pogués deixar la seva voluntat per escrit, mitjançant el DVA, que, degudament registrat per Sanitat, facilitaria la tasca del metge i les decisions de familiars en la fi de la vida: un regal per a les persones que tenen cura del malalt terminal que en moments prou difícils els pot ajudar a prendre decisions i alliberar-los d’un càrrec de consciència.

Signat per Josep Mitjana Berdié i Concepció Canut Farré
Font: SEGRE, dilluns 30 d’abril del 2012 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s