Comèdia antisistema i sexe anal

Després de veure el primer capítol de Gran Nord (TV3, amb gran èxit d’audiència), recordo impressions semblants de perplexitat i desconcert. Exemples: el primer glop de cervesa i de tònica o la primera experiència de sexe anal. La sorpresa inicial no convida a abandonar sinó, al contrari, a continuar per confirmar o desmentir les contradictòries primeres impressions. És només el que sembla – un objecte audiovisual no identificat – o amaga secrets que cal aprendre a valorar?
Tot esperant la resposta, l’espectador pot entretenir-se buscant precedents d’aquesta història d’una policia desterrada per un excés de zel jeràrquicament incorrecte, o identificant mentalment parentius pirinencs, com la novel·la La fiesta del oso, del gran Jordi Soler. També pot analitzar el perfil caricaturesc dels personatges, des de l’excessiu oncle salvatge disfressat d’ós (Pep Cruz) fins a la mossa d’esquadra (Aina Clotet) que, d’entrada, es presenta com una jove repel·lent i de pell fina que s’anirà humanitzant. L’argument juga amb les rivalitats entre pobles (Nord i Fogony) amb un esperit d’enfrontament semblant al de la Gàlia d’Astèrix. Els de Nord, emparats per un llibre sagrat dels temps de Carlemany, defensen l’assemblearisme paleo-indignat i lluiten contra qualsevol forma d’ordre uniformat. I aquí és on convé fixar-se en la identitat del guionista en cap, Guillem Martínez. A més d’un veterà de l’ofici, Martínez també és un brillant assagista de la contestació. Des de l’11-M fins al 15-M, ha reflexionat i escrit sobre els simulacres democràtics blindats pel que ell anomena «cultura de la transició».
En l’essència subversiva dels habitants de Nord, en la simpatia per la frontera i per la memòria popular exclosa dels catàlegs convencionals, a més d’una excusa per activar tots els mecanismes de la perplexitat dels espectadors, hi ha un rerefons d’alt valor metafòric. És un decorat deliberadament parcial que ens recorda l’existència d’un esperit d’anarquia participativa i llibertària, de rebel·lia preventiva contra el poder («A Nord no hi volem ni mossos, ni policies, ni polítics») i contra l’autocomplaença piramidal i que, a cops d’amnèsia, escriu la història. Fins ara, les idees de Martínez circulaven en circuits més tancats, militants i conscienciats, però ara saltaran a un format de comèdia amb aspiracions d’entreteniment majoritari. Tant de bo acabi tenint el mateix èxit que la cervesa, la tònica i el sexe anal.

Més informació: Gran Nord
Text de Sergi Pàmies – Crítica de TV
Font: LA VANGUARDIA, dimecres 9 de maig del 2012 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s