Ajuntaments: començar de zero

Administracions · Finances municipals
Els actuals consistoris, constituïts fa just un any, han trobat unes arques sense recursos i amb deutes · Un total de 119 municipis de Lleida han demanat 70 milions per pagar proveïdor

Ahir va fer just un any (l’11 de juny del 2011) que es van constituir els nous ajuntaments i governs locals que regiran la gestió de cada municipi fins a mitjans del 2015. I ha sigut, per a molts alcaldes, un any horribilis per la situació de crisi inacabable i que en aquest període ha afectat l’últim nivell de l’Administració: la local. Dràstiques reduccions a les partides d’inversions i noves obres (la major part de pressupostos han deixat aquest capítol gairebé a zero i només amb l’imprescindible), augment de taxes en determinats serveis (com l’increment de fins al 200 per cent a les guarderies), reducció del personal (alguns consistoris ja comencen a prescindir dels serveis tècnics) i retallades en les despeses corrents (personal i manteniment), entre molts altres ajustos que ja han aplicat. Per si no fos prou, els municipis han vist anul·lades i reduïdes les subvencions de la Generalitat (cas de les guarderies) i tenen pendent de cobrament uns quants milions de la mateixa Administració autonòmica.
I no només això. Perquè la incertesa plana sobre el futur del món local, les seues competències, el seu finançament, la seua estructura actual i la seua independència sobre les administracions superiors. De fet, el Govern central ja ha imposat diverses mesures per sanejar els comptes municipals, la principal d’aquestes està destinada a pagar els deutes a proveïdors a través de crèdits que els ajuntaments hauran de tornar en deu anys (amb dos de carència) a un interès del 5 per cent. Un total de 119 consistoris dels 231 existents a Lleida s’han acollit a aquest pla, que ha permès pagar ja gairebé en la seua totalitat els més de setanta milions que aquests ajuntaments devien a les empreses de béns i serveis contractades. Fins ara, la xifra que havia transcendit eren 38 milions d’euros (entre els 18,5 de Lleida ciutat i 19 milions més de capitals de comarca).
La xifra oficial facilitada ahir pel Govern gairebé duplica la dels grans i mitjans municipis de Lleida. Però això no és a canvi de res: a més de tornar els préstecs esmentats, els municipis hauran de complir un sever pla d’ajust per controlar el dèficit. Altres mesures que el Govern central ha imposat als ajuntaments són augmentar el gravamen de l’impost de béns immobles un 10 per cent, a més de plantejar la fusió de municipis com a mesura per aprimar l’Administració local (una cosa ara matisada).
D’altra banda, ahir va transcendir que la reforma de la llei de bases del règim local podria deixar els municipis de menys de 20.000 habitants sense competències en educació i sanitat (a Lleida, tots menys la capital) i també podria ordenar a les diputacions assumir la gestió de serveis obligatoris també en municipis de menys de 20.000 habitants. Una reforma en tota regla del món local com ha funcionat des de la constitució dels consistoris democràtics el 1979, quan va començar el boom de les infraestructures locals.

EL QUE DIUEN ELS ALCALDES DE CAPITALS DE COMARCA

«Hem hagut de lluitar per cada subvenció. El futur és incert.»
Llàtzer Sibís, Alcalde de Sort

Crònica de Jordi Gabernet i Helena Culleré des de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 12 de juny del 2012 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s