Sequera a 2.000 metres

Ramaders de Girona treuen les vaques de la muntanya perquè els animals es queden sense menjar · La falta d’aigua causa pèrdues en l’agricultura i obliga a abastir amb cisterna alguns veïns de la Segarra
Sequera a dos mil metres · Agricultors, ramaders i ciutadans, afectats per la manca d’aigua
Estralls per la falta de pluges i reserves de neu
Caps de bestiar · Algunes vaques s’han estimbat en relliscar en pendents amb l’herba molt seca · Ametllers i oliveres · Els sectors de l’ametller i l’olivera ja donen per perduda part de la collita · Despesa extra · Els ramaders perdran diners, ja que han d’alimentar el bestiar als estables

Les zones d’alta muntanya no s’escapen dels estralls de la sequera que assola bona part del país. I aquesta falta d’aigua en cotes que ronden els dos mil metres l’han començat ja a pagar els ramaders. A les muntanyes del Pirineu català, des de Girona fins a la Val d’Aran, pasturen – entre juny i setembre – milers de caps de bestiar. Però aquest any alguns ramaders de l’àrea més oriental de la serralada han hagut d’avançar la tornada als estables de vaques i vedells per falta de menjar a la muntanya. Són els últims damnificats per una sequera – agreujada per les dues onades de calor d’aquest agost – que també està passant factura a agricultors de l’ametlla i oliveres, vinicultors i ciutadans amb problemes d’abastament d’aigua potable.
L’absència de pluges en els mesos d’estiu ha agreujat una situació que ja era delicada per les poques reserves de neu a les muntanyes, després d’un hivern molt sec. Els embassaments de Catalunya emmagatzemen ara com ara un disset per cent menys d’aigua que la que hi havia fa un any a les conques interiors. El Govern ja ha anunciat, per boca de Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, que si no arriben aviat les pluges, a la tardor caldrà aplicar el protocol d’emergència per sequera per garantir les reserves als pantans.
En algunes poblacions de la Segarra aquesta situació d’emergència ja és una realitat. Molts pous s’han assecat i diverses poblacions es proveeixen amb camions per assegurar aigua de boca als ciutadans. Aquesta és una història que es repeteix cada estiu. En altres municipis com Llívia (Cerdanya), l’Ajuntament ja ha tallat l’aigua de reg per a jardins, en previsió de temps pitjors, i a les zones d’alta muntanya – fuetejades per temperatures que han rondat els 38 graus en l’última onada de calor – es parla ja d’una situació de sequera «única i excepcional».
Els veïns de més edat del Pirineu no recorden un estiu tan sec com aquest, ni tampoc onades de calor tan sufocants com la de l’última setmana. L’excepcional situació que provoca aquesta sequera a les zones d’alta muntanya queda reflectida a l’actual paisatge de la muntanya de Catalunya – la de Llessui – que més bestiar acull a l’estiu per a l’aprofitament de pastures. El verd dels prats alpins d’aquest paratge s’ha tornat groc. I això passa a dos mil metres d’altura.

El bestiar que pastura aquest estiu a la muntanya de Llessui comença a tenir problemes per trobar menjar (fotografia de Mercè Gili)

Les més de 1.300 vaques i vedells, 4.000 ovelles i mig miler d’eugues que pasturen en aquests prats a l’estiu comencen a tenir problemes per trobar menjar. Ho explica Albert de Moner, veí de Pujalt i president de la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus: «Estem patint una situació excepcional, que passarà una cara factura a molts dels ramaders que tenim en aquestes muntanyes un dels nostres principals actius per a l’alimentació del bestiar».
Però a Llessui, la Val d’Aran o l’Alta Ribagorça els propietaris d’aquests animals que pasturen durant quatre mesos als prats d’alta muntanya poden considerar-se uns afortunats si comparen la seva situació amb la viscuda a les zones més orientals del Pirineu. Al Ripollès, per exemple, molts ramaders ja s’han vist obligats a treure les seves vaques i vedells de les muntanyes per portar-les, abans d’hora, als estables. És el cas de Jordi Carbonell, veí d’Ogassa. «A les nostres muntanyes no hi ha menjar per als animals. Mai no s’havia viscut una situació com aquesta i hem tret els caps de bestiar de la muntanya un mes abans del previst», afirma aquest ramader.
Els vedells que neixen a la muntanya solen arribar als estables amb un pes que voreja els 220 quilos. «Ara els estem traient d’aquests prats amb un pes de 180 quilos i per completar el seu engreixament haurem de comprar cereals i pinsos», afegeix Carbonell. Aquest sobrecost en l’alimentació dels animals no estava previst en els comptes d’aquests ramaders i difícilment podran reclamar una indemnització – com és el cas dels agricultors de zones del pla -, ja que ningú contracta assegurances per una situació que no s’havia donat mai a l’alta muntanya.
L’aliment que aquests animals ingereixen entre juny i setembre en aquestes muntanyes surt molt més barat que el subministrat als estables. Els ramaders paguen entre seixanta i vuitanta euros per animals per aquesta estada a la muntanya. Un negoci que surt rendible en cas de muntanyes amb tant de bestiar com la de Llessui. Es calcula que els propietaris d’aquest paratge cobraran al voltant de cent mil euros per l’aprofitament d’aquestes pastures.
En el cas de les muntanyes del Ripollès i altres àrees del Pirineu de Girona, on la sequera també ha provocat algunes baixes entre la cabanya bovina. «El terra està tan sec que les vaques rellisquen a les zones que tenen més pendent. Fa uns dies en vaig perdre una, que va morir estimbada», revela el mateix ramader d’Ogassa.
Alguns ramaders apunten que, a més de la situació de sequera, caldria esmentar, a l’hora d’explicar les dificultats que tenen els animals per trobar menjar, l’errònia política de propietaris d’algunes d’aquestes muntanyes, que permeten l’entrada de massa animals per augmentar els guanys per l’aprofitament de les pastures. I també, s’afirma des del sector, la primerenca entrada en aquests prats dels animals, que es deixen anar abans que acabi de créixer l’herba nascuda amb les pluges de la primavera. Però tots coincideixen a dir que gran part de la culpa de la greu situació que es viu avui dia a l’alta muntanya la tenen la falta de reserves de neu i l’absència de pluges a l’estiu. «Des del juny només hi han hagut en aquesta zona del Pallars dues tempestes», recorda Carbonell.
I mentre al Pirineu ningú no s’atreveix a aventurar si caldrà treure o no més caps de bestiar de les muntanyes en els propers dies, a les zones més planes ja s’han començat a fer comptes sobre les pèrdues per aquesta nova sequera. Els productors de Lleida d’ametlla i oliva de secà i els de poma i pera auguren que perdran diners si no canvia la situació. En el cas de l’ametlla – la collita s’iniciarà a començaments del setembre – alguns agricultors ja xifren les pèrdues en un vint-i-cinc per cent. Encara que part de la collita encara es podria salvar si plou en els propers dies.
En el cas de l’olivera les zones de secà auguren també importants pèrdues per la falta d’aigua, que podria matar fins i tot molts arbres. I els productors de pera i poma de Lleida ja donen per fet que tindran la pitjor producció de les dues últimes dècades. Aquest sector, a més de patir per la falta d’aigua, ha estat molt castigada per diverses calamarsades registrades entre el juliol i l’agost.
El sector vinícola tampoc no s’escapa dels estralls causats per la sequera. L’última onada de calor ha obligat a avançar a Catalunya la verema, amb unes previsions que apunten a un descens de la producció d’entre un vint i un trenta per cent. Una xifra que augmenta al quaranta per cent en el cas de la varietat chardonnay, segons declaracions fetes ahir a Europa Press pel responsable del sector de la vinya i el vi de la Unió de Pagesos, Joan Santó.
L’última crònica d’aquesta sequera s’ha escrit a la Segarra, on tres pobles ja han hagut de recòrrer a camions per proveir-se d’aigua de boca. I si la situació no canvia en els propers dies la llista de pobles podria augmentar.

Incendis a Girona, Tarragona i Lladó
El risc d’incendis continua sent molt alt a tot l’interior de Catalunya i a l’extrem de les zones centrals i del sud de Tarragona. Ahir els bombers van sufocar tres petits focs a Lladó (Alt Empordà), a Girona i a Tarragona. El primer incendi va arrasar 1,5 hectàrees; el segon – al costat del cementiri de Montilivi -, mil metres quadrats, i en el cas del foc de Tarragona, es va haver de tallar l’AP-7 durant mitja hora, en sentit València, ja que la calçada va quedar envaïda per una gran fumarada.
Calor sufocant al Pirineu
L’última onada de calor ha sorprès els habitants del Pirineu, on s’han registrat temperatures extraordinàries en cotes altes. Dimarts passat els termòmetres rondaven, per exemple, els trenta graus en cotes properes als 2.000 metres al Pallars Sobirà. Però la temperatura excepcional es va registrar la setmana passada a Vielha, on el termòmetre es va apropar als 38 graus. La majoria de veïns d’aquesta àrea de muntanya no recorden un valor tan elevat en un mes d’agost.
Embassaments al 70% de capacitat
«És un any de sequera terrible i si tinguéssim una tardor en la mateixa línia no hi hauria més remei que activar l’emergència». Ho va dir dimecres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, després d’informar que els embassaments de les conques interiors de Catalunya estan a un setanta per cent de la seva capacitat. Una situació que deixa un forat a l’optimisme, si arriben les pluges a la tardor. Però el Govern de la Generalitat assegura que està preparat per a la pitjor situació.

Crònica de Javier Ricou des de Llessui
Font: LA VANGUARDIA, divendres 24 d’agost del 2012 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s