“Renovació”: uns mestres del Pallars

Mestres de la República
«Hi ha una generació de mestres sobre la qual s’aplicà la llei del silenci i és injust: mereixen tot el nostre reconeixement»

Anant pels pobles de les Valls d’Àneu, la vall d’Àssua, la de Soriguera – antiga vall de Siarb -, cap al coll del Cantó o pels volts de Sort… et trobes uns edificis ben singulars, les antigues escoles; avui, moltes d’elles, cau de cultura, estatge social.
Alguns exemples: A Llagunes, l’escola és alberg i museu amb restes del despoblat medieval que hi ha al terme, el de “Santa Creu”; la de Llessui, centre d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes/Sant Maurici i museu del Pastor – com a curiositat, actualment en aquella vall es roda la sèrie Gran Nord -; si ens apropem a Tornafort trobarem que l’antic estudi és Centre d’Interpretació del Parc Natural de l’Alt Pirineu; a Enviny, enfilant la costa s’arriba al cap de vila i allí, senyorejant la plaça major, l’escola; tancada i barrada, amb un rètol on es pot llegir “Escuelas Nacionales”. «No és l’original», ens diu una jove, mare del Quim, un dels tres marrecs del poble, «són de quan en aquesta plaça filmaren escenes de Les veus del Pamano»; sèrie basada en l’obra de l’escriptor Jaume Cabré.
Molta canalla passà per aquelles aules fins que tot canvià. A l’emigració rural cap a les zones industrials i urbanes dels anys 50 i 60, que despoblà el territori, s’havia d’afegir la política de tancament d’escoles rurals i creació de concentracions promogudes a principis dels anys setanta, per la Llei del ministre Villar Palacín. Arribà un nou curs escolar, la quitxalla baixà al poble gran. A Llessui, a Montardit, a València, a Son, a Enviny, a Soriguera, a Alòs d’Isil… les aules restaren en silenci, els mestres ja no pujaren a fer classe ni van ocupar les vivendes que havia al pis de dalt de l’escola. Aquells docents s’havien anat, portant-se com a motxilla experiència, vivències…; molts deixaren petjada i encara avui són recordats, estimats.
Hi ha una generació de mestres sobre la qual s’aplicà la llei del silenci i és injust; mereixen tot el nostre reconeixement; foren els mestres de la República que en aquell temps d’il·lusió colectiva s’organitzaren al Pallars mitjançant el grup Renovació.
La primera trobada de Renovació es convocà l’abril del 1932 a Espot, fou amfitrió Epifanio Holgado, mestre que havia arribat el 1930 procedent de l’Escola Normal de Barcelona, amb destinació al poble fins el 1933 que fou reclamat per ocupar una plaça al Pere Vila, grup escolar del Patronat Municipal de Barcelona. S’aplegaren: de València d’Àneu, Isidor Boix; d’Esterri, Elvira Cañellas; de Son del Pi, Vicent Gardenyes i de Berrós Jussà, Bartolomé Matas.
Aquells mestres definiren Renovació com: «idea lliure, forta, espontània; l’expressió i el nexe, el comú denominador d’un grapat d’esperits joves, inquiets…» i es plantejaren com a finalitat: «… sense deixar de recolzar-nos en la realitat, tractar de canviar lo vell i corcat (…) anar als més apartats indrets, portar els nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República.»
Altres ensenyants destinats als Pallars s’afegiren a l’activisme renovador i alguns d’ells participaren en l’organització de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) que naixia a les nostres contrades, adscrita a la UGT: Josep Pach, aquells anys a Sort i en baixar al Pla, a l’escola d’Artesa de Lleida, esdevingué Secretari General de la UGT de les nostres contrades; Josep Santaularia, destinat a Altron; el petit dels Xuriguera, el Pau, mestre a Tornafort; Pere Bigatà, fill de casa Lido d’Enviny, amb plaça a Torre de Cabdella que durant el període bèl·lic fou el Sotssecretari General de la FETE-UGT i a finals dels anys 40 arribà a ser el Secretari General de la UGT de Catalunya a l’exili; Ramon Costa, nascut a Llagunes on feia escola la mare, Dolors Jou, esposa del mestre Costa de Vilamur. Ramon Costa Jou fou reconegut ensenyant freinetista i primer secretari d’organització que tingué la FETE de Catalunya.
No oblidem Maria Escolà, nascuda a Esterri, va estudiar magisteri a Lleida i el seu primer destí fou a Surp, camí amunt de Rialp, al 1925; mestra a Torregrossa del 31 al 34, any que es traslladà a Molins de Rei; activista del grup Batec i membre de la cooperativa Freinet.
La trajectòria d’aquells joves mestres es preveia molt fructífera; a tall d’exemple l’Isidor Boix i l’Elvira Cañellas participaren en la Missió Pedagògica que es va realitzar a l’agost del 34 a Vinarós; el Vicent Gardenyes, amb el temps, director de l’escola Freinet de Barcelona… Fins que una maleïda guerra i dictadura feixista que s’imposà, cruel amb aquells mestres activistes, renovadors i republicans, l’estroncà. Per a uns l’ignomínia, per altres l’expulsió del magisteri, l’exili, els camps de concentració i l’extermini.
L’objectiu d’aquest escrit és recuperar la memòria d’uns mestres del Pallars, «agitadors de ments» que van fer seu aquell pensament de la pedagoga Maria Montessori: «La primera tasca de l’educació és sacsejar la vida, però deixar-la lliure per a què es desenvolupi», i això el feixisme no ho podia permetre i menys, perdonar.

Text de Javier Giménez Gracia · FETE-UGT Terres de Lleida
Font: LA MAÑANA, dissabte 25 d’agost del 2012 (pdf)

Advertisements

One thought on ““Renovació”: uns mestres del Pallars

  1. Aquells mestres van pagar ben car el seu compromís amb la justícia i la llibertat. Què va ser d’ells durant la dictadura?

    Epifani Holgado, mestre d’Espot: Va ser l’únic que després del procés de depuració van ser confirmat en la seva destinació, el Grupo Escolar “Pedro Vila” de Barcelona.

    Isidor Boix, mestre a València d’Àneu: declarat com a persona d’esquerres i separatista el van penar amb 5 anys fora de Catalunya; sol•licità revisió de pena i finalment va exercir per diverses escoles de Barcelona.

    Elvira Cañellas, mestra a Esterri: Esposa del Boix, morí al desembre del 34, víctima de la passa de grip d’aquell hivern.

    Vicent Gardenyes, mestre de Son: Expulsat del magisteri, al 48 el contractaren com a docent a l’escola municipal de sords de Barcelona.

    Bartolomé Matas, mestre de Berròs Jussà: A l’inici de la rebel•lió del 36 era a Mallorca, fou afusellat a l’any següent.

    Josep Pach, mestre a Sort: Expulsat del magisteri, els nazis l’enviaren a camp de concentració, supervivent del de Buchenwald.

    Josep Santaularia, mestre d’Altron: Expulsat del magisteri; s’exilià a Mèxic.

    Pau Xuriguera, mestre el curs 34-35 a Tornafort: Militant del POUM, oficialment morí a la batalla de l’Ebre a l’octubre del 38. Sembla que fou assassinat en una d’aquelles accions fratricides dels comunistes contra el poumistes.

    Pere Bigatà, de casa “Lido” d’Enviny: Expulsat del magisteri; a França treballà com a professor d’espanyol. Quan morí fou enterrat a Esterri.

    Ramon Costa Jou, nascut a Llagunes: Expulsat del magisteri; s’exilià a Mèxic on fundà una escola, d’acord amb els principis del pedagog Freinet, encara oberta i dirigida pel seu fill.

    Maria Escolà, filla d’Esterri: Després de la depuració a la que va fer sotmesa la consideraren no afecta al “Régimen” i tot i que la confirmaren en la seva destinació, fou inhabilitada per a qualsevol càrrec de direcció o de confiança.

    Un d’aquells mestres fetistes que no ha estat nomenat a l’article fou Norbert Orobitg,; era de Tàrrega però tingué la seva primera destinació aquells anys a Baro: Expulsat del magisteri s’exilià a Andorrà on fundà una escola. Fou escriptor i pintor; Al 1981 s’instal•là a Arcalís on encara hi ha “casa Orobitg”. Morí al 1995.

    Voldria acabar amb allò que va dir el filòsof alemany Walter Benjamin i objectiu d’aquest escrit: “La tasca més àrdua és honorar la memòria dels éssers anònims més que la de les persones cèlebres. La construcció de la història està consagrada a la memòria dels que no tenen nom”. Salut
    Javier Giménez Gracia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s