Treball i jubilació

Penso que la propera reforma tindrà a veure amb les pensions i, per això, em pregunto: poden uns senyors diputats, sobre la base d’una majoria parlamentària, del color que sigui, decidir sobre les actuals condicions de jubilació (anys previs i mínims de cotització, percentatges de la prestació, etcètera) per a tots els espanyols llevats d’ells mateixos? És a dir, és constitucional que el Parlament decideixi els temps, requisits i estipendis de la nostra futura pensió de jubilació i que aquestes determinacions no resin per a qui les ha concebut i ens les presentarà com una altra de les solucions brillants al problema econòmic que ens ocupa?
En definitiva, ¿és just que els que fan les lleis es puguin jubilar als 55 anys, havent-ne treballat únicament 11, i els que les hem de complir no ho puguem fer fins als 67 anys, havent-ne hagut de treballar el triple?
Jo estic disposat a solidaritzar-me amb les generacions posteriors i cobrar una mica menys perquè arribi a tots. Però els polítics també haurien de pensar de la mateixa manera: primer, per tal que ens creiem que hi són per servir-nos; segon, per justificar que som iguals davant la llei, i tercer, perquè solucionar paradoxes com aquesta és combatre la crisi, si més no, de valors.

Text de Ramon Gento i Sostres (Barcelona) · Cartes dels lectors
Font: LA VANGUARDIA, dijous 6 de setembre del 2012 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s