Un altre turisme

Un diari nacional va esbombar la notícia que, en les inenarrables disbauxes alcohòliques de Lloret de Mar, els hotels oferien en el pack turístic la barra lliure, juntament amb el menjar i el dormir. Vaja, que després de lamentar-nos tant per la nefasta publicitat de turisme de borratxera que els agradava vendre a les agències estrangeres, acabem descobrint que els nostres paisans del sector de l’hoteleria ho abonen amb tota la consciència. Sense generalitzar, evident. Però fóra que ens comencéssim a replantejar els paràmetres a partir dels quals, alguna gent en aquest petit país nostre, vol treure la legítima tallada del pastís turístic. I l’altra dada preocupant: Lloret, tota sola, amb la seva desmesurada i pedestre tabola, concentrava el quaranta per cent de l’assistència turística de la Costa Brava. Ja em diràs, el tros de terra idíl·lic, agrest i sublim del qual n’exhalaven els efluvis tan brillantment la prosa d’un Ruyra o un Pla. Res, a agafar una monumental turca a Lloret de Mar.
Faig lluir del tot conscientment la dimensió cultural i mítica de la Costa Brava perquè se m’entengui per on vaig. Pensem en les dues alternatives que, grosso modo, se li presenten al turisme català. L’explotació salvatge a risc de caure en la degradació accelerada i irrevocable del país, fins a raure en l’exhauriment i la misèria d’aquí a uns anys, o la promoció lenta i de qualitat, sostenible, pensant a un llarg termini necessari i molt més productiu. Suposo que queda clar per quina de les dues m’agradaria que et decantessis. Si no, que els ho preguntin als que no els toca altre remei, allà per la vall d’Àssua, que contemplar el quadre desolat de les pistes fantasma de Llessui, i que ara tot just es veuen amb cor de superar-ho amb l’opció molt més elegant i rica de les rutes del Pamano i tota la resta. O als de la Vall Fosca, que pels volts d’Espui no es poden treure de davant la vista el saqueig perpetrat per la vergonya del Mountain Resort, on s’hi moren de riure la pista de golf, el centenar d’apartaments buits i els remuntadors rovellats. Desastre i desolació. Potinejada dels polítics. I els que n’han tret benefici, que també n’hi ha, busca’ls.
Quina llàstima que no n’aprenguem. Tant que ens pensàvem que l’astracanada de Terra Mítica només la podien perpetrar els sàtrapes del País Valencià, i aquí ja fa temps que en prenem nota, ens fa gràcia i li parem la catifa al Sheldon Anderson Adelson perquè massacri el desaprofitat delta del Llobregat i ens munti l’Eurovegas. No sé per què després ens queixem que a l’agost se’ns cremen els boscos, els camps i les masies. Si ens importen un bunyol…
Fins que, a la fi, els polítics intentin convèncer-nos que no és així i, a través d’una nova mentalitat de promoció turística i ambiental, dignifiquin el país i els preuats actius que ens sustenten.

Més informació: La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la
Text d’Eduard Roure – Badlands
Font: LECTURA, núm. 746, 09/09/2012 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s