Necesser de supervivència

Sr. Director:
Acabo de sortir de l’hospital Arnau de Vilanova, on m’han fet amb total èxit una intervenció quirúrgica. Aquesta operació va tenir lloc dilluns i avui, divendres, ja estic escrivint aquesta nota des de casa.
Tot el personal de l’Arnau són uns professionals en la seua feina i en el seu comportament. Eficàcia, amabilitat i paciència es traspuen en totes les seues accions. Moltes gràcies a tots.
Però, amic futur estadant de l’Arnau, aquesta actitud pot representar el 80% de la comoditat de l’estada en aquest centre. L’altre 20% està format pels pacients i, sobretot, acompanyants. Els crits, la televisió, els telèfons mòbils, infants de 4 anys per dintre de les habitacions se senten i es veuen en tot moment (i no és perquè a cada habitació no hi hagi un full de normes de convivència). Reunir-se en una habitació fins a deu persones i dedicar tota una tarda a contar acudits es prova de la manca de consideració més elemental envers els pacients.
Tots els dies i en tot moment em vaig penedir de no haver-me emportat uns taps per a les orelles.
Acabo. Amic futur pacient de l’Arnau, quan preparis el teu necesser, juntament amb la màquina d’afaitar i altres estris d’ús diari, no se t’oblidi mai de posar-hi uns taps per a les orelles. M’ho agrairàs!! Si no és que siguis dels que els agrada el batibull.

Carta de Josep Mitjana Berdié, de Lleida
Font: SEGRE, dimarts 2 d’octubre del 2012 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s