«S’ha de resoldre ja la identitat de Catalunya»

Gent corrent · Albert de Moner
Pagès. Viu a la casa que va aixecar la seva família fa 500 anys. Arrel profunda per a un ideal amb amplis horitzons

La capital del Pallars Sobirà, Sort, té 14 nuclis agregats. En un d’aquests nuclis, Pujalt, va néixer i viu Albert de Moner, una persona que coneix els avantatges de matinar. Ho ha fet tota la vida i ha mantingut el patrimoni de Casa Beta – terres de conreu i granja de vaques i vedells – que han suat 16 generacions. L’Albert té 42 anys, està casat, és pare de tres fills i presideix la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus.

Qui té clar els números de la no Espanya?
De tots els profetes econòmics que estem escoltant, a favor i en contra de la independència, ens hauríem de quedar amb un punt intermedi. No som ni Xipre ni Finlàndia, i crec que l’economia de la Catalunya independent no seria un camí de roses, però tampoc una catàstrofe.
¿No tem possibles boicots?
Gràcies a declaracions de certs responsables polítics, ja fa temps que a Espanya ens tenen mania. Però Espanya també és molt dependent de Catalunya i jo crec que de la manera com s’ha iniciat ara el camí cap a la independència, si es fa amb tranquil·litat i pedagogia, aclarint tots els dubtes, la relació de Catalunya i Espanya com a veïns pot ser millor que mai. Em sembla impensable que aquí es deixi de consumir pernil de Salamanca o que a Saragossa deixin de comprar embotits Tarradellas.
¿Creu que Espanya dóna per fet que Catalunya se n’anirà si hi ha quòrum?
Crec que qui ha tingut més clar que un dia o altre marxaríem són els espanyols. Per això la N-260 sembla un camí de carro i la N-2 i els accessos portuaris s’han parat i es plantegen un túnel que travessi els Pirineus d’Aragó a França. Del que Madrid ha fet amb Catalunya, aquí en diem cornut i pagar el beure. Un important empresari carni del nord d’Itàlia em va dir una vegada: «Nosaltres també tenim la sensació que Roma ens roba, però mai es burla de nosaltres».
¿L’avançament de les eleccions a Catalunya es pot llegir com un succedani de referèndum?
Sí, perquè té nassos que la Constitució naixés per a la democràcia i que ara sigui l’obstacle per exercir-la. De totes maneres, avançar les eleccions em sembla un acte de valentia i de noblesa per Artur Mas. Amb tota la retallada aplicada, fa falta valor per tornar a demanar el vot. Però aquell milió i mig de persones que van sortir al carrer ha desencadenat aquest procés i és molt noble ara consultar al poble.
¿I si es recondueixen les converses amb Rajoy i s’aconsegueix pactar?
Jo crec que estem en un punt de no retorn i que és una responsabilitat de Catalunya definir d’una vegada per sempre la seva identitat. No podem passar aquest deure a una altra generació, els ho hem de deixar resolt. Des del punt de vista polític, econòmic i cultural, que sàpiguen i puguin dir sense complexos de quin país són. No hi ha res pitjor que pensar que el teu carnet d’identitat és d’un altre. La identitat de Catalunya l’hem de resoldre ja.
¿Quins aspectes defineixen la seva catalanitat?
La meva manera de ser i de treballar. I que se’m posi la pell de gallina quan sento Els segadors i no amb l’himne d’Espanya. Que m’emocionin els castellers i no els toros. Sento que visc en un país amb una llengua i una cultura molt diferents de les d’un extremeny o un de Saragossa. Per això vull que el meu conseller vagi a Brussel·les a pactar, sense passar per Madrid.
¿Entre els pilars de la Catalunya independent que desitja, hi ha una sola llengua oficial?
No té per què ser així. El català pot conviure amb el castellà tranquil·lament. Com més llengües cooficials té un país, més gran és la seva cultura. Jo voldria que els meus fills aprenguessin bé català, castellà, anglès i, si poden, alemany.
Mentrestant, Mas encara no s’ha definit clarament.
Ja ho farà. Puc estar més o menys d’acord amb ell, però sí que tinc clar que el nucli dur d’aquest Govern no és irresponsable per portar aquest país a l’atzar. Crec que la gent del carrer ens preguntem coses que ells ja tenen clares. Potser no ho diuen per estratègia, o com a part del procés, però ho diran.

Entrevista de Carme Escales
Font: EL PERIÓDICO, dimarts 2 d’octubre del 2012 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s