Vint-i-sis anys de remar fort al Noguera Pallaresa

Rubber River, fundada el 1986 a la capital del Pallars Sobirà, Sort, és l’empresa de ràfting en actiu més antiga de Catalunya
El sector dels esports d’aventura a Catalunya és jove i està format per petites empreses. Tot i això, ha aconseguit trencar l’estacionalitat de l’estiu i a Lleida dóna feina directa i indirecta a unes 1.800 persones
L’IVA del ràfting puja del 8 al 21% i el sector reclama l’IVA d’hotels, el 10%

Florido Dolcet, amb material de la botiga de la seva empresa de ràfting (foto: David Marín)

Rubber River és l’empresa de ràfting en actiu més antiga de Catalunya i de tot l’Estat espanyol. Va néixer a Sort l’any 1986, després de veure com els dos estius anteriors alguns turistes francesos havien fet baixar barques pneumàtiques pels ràpids del Noguera Pallaresa, imitant un nou esport que als anys vuitanta emergia entre els amants de l’aventura i la natura a França i als Estats Units. Florido Dolcet era llavors un jove pallarès que a l’hivern feia de monitor d’esquí a Portainé i a l’estiu practicava el piragüisme al Noguera Pallaresa. Amb el seu germà i altres monitors d’esquí van veure el filó del negoci i van muntar la Cooperativa Turística del Pallars, que havia d’incloure baixades en barca.
«La barca de ràfting la vam haver d’encarregar als Estats Units a través d’un amic francès que es dedicava a importar-ne – explica Dolcet -. Va arribar en avió fins a París, d’allà fins a Tolosa en tren, i nosaltres vam pujar amb el meu Ford Fiesta fins allà a buscar-la i posar-la com vam poder al cotxe.»
Aquell amic francès és ara un dels principals fabricants europeus de material per a ràfting, amb l’empresa Aquadesign. I la cooperativa de Dolcet i els seus companys s’ha anat transformant en Rubber River, una empresa que gestiona baixades en ràfting i altres activitats d’aventura, una botiga de material d’esports d’aventura i esquí, i un hotel als afores de Sort amb una vintena d’habitacions i que funciona tant a l’estiu com a l’hivern. El mateix Dolcet és actualment el president de l’associació que agrupa les empreses d’esports d’aventura del Pallars Sobirà.
El sector del turisme actiu reuneix unes 141 empreses a la demarcació de Lleida, i el ràfting l’ofereixen 30 empreses al Pallars Sobirà, les quals es reparteixen uns 220.000 clients a l’any i facturen el 37% dels aproximadament 23,5 milions d’euros que genera el turisme d’aventura a Lleida, és a dir uns 8,7 milions d’euros a l’any. Són, doncs, empreses petites però que han tingut una gran consolidació des de l’inici recent de l’activitat, fa 26 anys.
«Els inicis van ser espectaculars», recorda Dolcet. En pocs anys els pioners del ràfting es van adonar que havien trobat una tecla clau que permetia, per primer cop, trencar l’estacionalitat del turisme a la comarca del Pallars Sobirà i aconseguir fixar la població que vivia del turisme, la qual fins llavors només tenia feina els mesos d’esquí i marxaven de la comarca la resta de l’any.
Un dels efectes que va tenir l’auge del ràfting va ser l’arribada al Pallars de monitors francesos i sobretot peruans, alguns dels quals amb el temps s’han establert a la comarca de forma definitiva i hi han fundat les seves famílies. «Els vam anar a buscar perquè eren els que en sabien, els nord-americans anaven a fer ràfting als ràpids d’Amèrica del Sud ja des de feia uns anys.»
Després de consolidar l’activitat, va venir l’hotel. «Cada any vam dedicar els ingressos a reinvertir, comprar més material, noves barques, i l’any 1995 ja vam col·locar-ne la primera pedra». L’Hotel Florido, complementari del negoci de Rubber River, imita l’estratègia de les estacions d’esquí de proveir-se també de resorts residencials i hotels propis, una unitat de negoci atractiva per ella mateixa i que garanteix la presència de clients a les activitats. «Al principi depeníem que els hotels vulguessin obrir a l’estiu i tinguessin lloc per als nostres clients», diu Dolcet.
Les expectatives per al ràfting són de consolidació tot i que el sector, com tants d’altres, nota la crisi. Aquesta temporada hi ha hagut un 15% menys de facturació, segons el sector, per la baixada del turisme català. Tampoc no hi ajuden les decisions fiscals del govern espanyol. «L’augment de l’IVA de 8 a 21 punts és un cop dur», diu Dolcet. El sector ha demanat al govern espanyol que s’hi repensi i que no hi apliqui el d’activitats de luxe, sinó el mateix que als hotels, que ha pujat només el 10%. «No som un luxe, som una activitat estratègica per donar vida a zones apartades i empobrides», apunta.

Facturació 8,7 M€
Empreses 30
Any de fundació 1986

El pitjor estiu al Pirineu des de la crisi

Al Pirineu l’estiu del 2012 ha estat el pitjor des que va començar la crisi el 2008. La davallada ha estat d’entre un 10 i un 15% respecte de l’any passat en pernoctacions als hotels pirinencs. El turisme de natura i d’esports d’aventura havia aconseguit durant les darreres dècades començar a trencar l’estacionalitat del sector al Pirineu. Aquest 2012, però, el retrocés ha estat important i el sector ho atribueix als efectes de la crisi sobre les butxaques del ciutadà català i espanyol, principals clients del Pirineu.
Concretament, durant el mes de juliol els hotels es van omplir d’un 35%, i d’un 60% durant el mes d’agost. L’any 2011 l’ocupació es va moure al llarg de l’estiu entre el 50 i el 70%, amb una punta del 85% durant alguns dies d’agost.
Aquesta caiguda d’entre el 10 i el 15% als hotels també ha afectat els altres allotjaments, càmpings i cases rurals i per tant també l’activitat dels negocis d’estiu com el ràfting i el turisme d’aventura.
El motiu de la davallada és la pèrdua de poder adquisitiu del principal client turístic del Pirineu, que és català i espanyol, i ha retallat de forma més dràstica que altres estius les seves vacances per la mala situació econòmica general de les economies catalana i del conjunt de l’Estat. Segons el president de la Federació d’Hostaleria de la demarcació de Lleida, l’hoteler aranès Juan Antonio Serrano, el turisme pirinenc encara té pendent la seva internacionalització i per això ha rebut un cop més dur que el del turisme del litoral. El turisme obert al mercat europeu està aguantant molt millor la crisi, tot i que al conjunt de l’Estat això no compensa la caiguda del turisme intern: aquest estiu el negoci ha retrocedit un 1,2% al conjunt de l’Estat, segons les dades d’Exceltur. Amb aquestes dades, els hotelers del Pirineu temen una campanya complicada a l’hivern. Tot i que, com sempre, l’última paraula la tindrà la meteorologia. En anys de bonança econòmica la falta de neu ha provocat campanyes catastròfiques, mentre que en els darrers quatre anys hi ha hagut anys d’abundància de neu que han permès tancar la caixa amb resultats molt positius l’any 2009, i en menor mesura el 2010. Aquest any, a la incertesa del temps i la reculada del turisme interior, el sector turístic del Pirineu hi ha d’afegir l’increment fiscal: la nova taxa turística catalana de 0,5 euros per persona i pernoctació i la pujada de dos punts d’IVA decretada per l’Estat. Segons Serrano, la taxa turística fa perdre competitivitat al sector català enfront de l’aragonès i l’andorrà, i arriba en el moment més inoportú, en plena recessió del mercat interior.

Més informació: Rubber River
Crònica de David Marín des de Sort
Font: EL PUNT-AVUI, dissabte 27 d’octubre del 2012 (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s