«Hem de defensar el dret a decidir com volem morir»

Entrevista · Concepció Canut, responsable de Dret a Morir Dignament a Lleida
El passat mes de gener es va inaugurar a Lleida una delegació de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD). Al seu capdavant, la Concepció Canut, una mestra jubilada que sempre ha tingut clar que no vol patir per morir, cosa que creu un dret fonamental de les persones. L’associació, amb una trentena de membres a les comarques de Lleida, es proposa informar la població dels drets com a pacients i la necessitat de fer un testament vital.
Parlem amb la Concepció Canut de l’eutanàsia, de la mort, dels interessos creats al seu voltant i descobrim alguns dels drets dels malalts.
«A Holanda, amb 16 milions d’habitants, es practiquen 2.000 eutanàsies l’any i té un baix percentatge de suïcidis»

L’eutanàsia no està legalitzada a Espanya però els pacients tenen d’altres drets, per a molts, desconeguts. Per saber què podem demanar al metge en cas de malaltia terminal, ha obert a Lleida una delegació de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) situada a l’Espai Salut GSS del carrer Henry Dunant, número 1 (973106834). L’associació naix a les comarques de Lleida amb una trentena de membres i la voluntat de crear una opinió pública tolerant a la causa: la legalització de l’eutanàsia. Segons dades del departament de Salut a Lleida hi ha 1.783 persones que han registrat un document de voluntats anticipades, la majoria, dones. La xifra està lluny de la primera província catalana al rànquing dels més conscienciats amb fer un testament vital amb la seva voluntat en cas que els metges i família hagin de pensar en què fer en una situació de malaltia terminal irreversible. Per ordre de número de testaments vitals registrats a Salut: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. Parlem amb la responsable del DMD a Lleida, Concepció Canut.
Quins són els objectius de l’associació Dret a Morir Dignament?
Promoure el dret individual de tota persona a disposar lliurement del seu cos i de la seva vida, és a dir, que pugui escollir legalment el moment, el lloc i la forma de finalitzar-la. Un altre objectiu seria defensar de forma especial el dret dels malalts terminals per morir pacíficament, fent ús de la sedació terminal si aquest és el seu desig. Sempre respectant la voluntat del pacient. Ens agradaria promoure, a més, un clima d’opinió pública tolerant amb les finalitats de DMD, sempre en el marc de la legalitat.
Quins drets tenen, i potser desconeixen, els pacients?
Hi ha gent que desconeix la gran utilitat de fer un testament vital o document de voluntats anticipades. Un document legal en què una persona explicita les seves voluntats en vida, estant lúcida. És una eina de molta ajuda per al metge perquè en el supòsit que el malalt no es pugui expressar, el metge sabrà què és el que no hagués volgut que li fessin. Per això insistim molt en què les persones manifestin la seva voluntat i facin un testament vital. Fer un testament econòmic es veu normal i fins i tot lúcid, també ho hauria de ser el vital. A més a més, és un regal per a la família, l’estalvies el mal tràngol de decidir per tu arribat el moment.
Costa assumir el final d’una persona a la que estimes, i més si has de decidir quan s’ha de produir. L’esperança és l’últim que es perd.
Pensa que quan no existeix un testament vital, perquè es pugui desconnectar un malalt de la màquina cal que així ho decideixin per unaminitat els familiars i posar-se d’acord és molt difícil. Potser que a un li prevalguin les creences religioses, a l’altre l’esperança de què parles…
Quan s’hauria de fer el testament vital?
A partir de la majoria d’edat. Associem el tabú de la mort a les persones grans, però malauradament els accidents afecten i la mort sobrevé a tothom. Tothom està exposat a patir un accident a partir del qual pugui quedar en estat vegetatiu o postrat sense mobilitat en una cadira de rodes, o que no es pugui comunicar. Aquella persona ha d’estar condemnada perquè no ho sabem si ho voldria o no? Sempre s’ha de tenir en compte que parlem de supòsits i casos irreversibles, pels quals la medicina actual no tingui solucions. La voluntat de la persona s’ha de tenir en compte, per això és important que es faci el testament vital.
Quin és el procés per fer un testament vital?
Una via és fer-ho a través d’un notari, i ell serà qui es preocuparà de passar el document a Salut, on hi ha el Registre Central de Voluntats Anticipades. Una altra via és buscar tres testimonis que signin donant fe que la persona que fa el testament està bé, capacitat, i certifiquin el que ha escrit al testament. Al web de l’associació hi ha els diferents formularis, segons la comunitat autònoma a la qual un pertany. Un cop complimentat es passa al departament de Salut. Aquesta segona via és gratuïta. S’aconsella que hi hagi un representant per fer de portaveu o comunicador amb el metge.
Fins ara es refereix a situacions finals, però què passa amb la gent que potser està bé ara, però que sap que té una malaltia degenerativa?
Legalment no hi ha cap farmacèutic que et pugui donar una pastilla per dur a terme la teva voluntat. L’única cosa que pot fer és tirar-se de la finestra a baix.
Dona…
És així de fort i inhumà. Avui dia, una persona té tota la llibertat per anar a una ferreteria i comprar una corda i penjar-se però no per fer ús d’un medicament amb què pugui acabar plàcidament i sense patir, sense l’agressivitat que suposa un suïcidi de tirar-se per la finestra… és incomprensible.
Què és el que pot fer avui dia un malalt per acabar amb el seu patiment? Tenint en compte el marc legal actual.
Hi ha les cures pal·liatives, que consisteix en sedació per evitar patiment. Pot ajudar a sobrevenir abans la mort, però a Espanya no es pot pensar en un suïcidi assistit. Tot i que hi ha algunes comunitats autònomes com La Rioja o Andalusia que ho tenen més favorable, compten amb premisses legals que deixen la porta més oberta que la resta de comunitats.
Les comunitats autònomes tenen competències en aquest aspecte?
Fins a cert punt. Durant la legislatura anterior a Madrid es va presentar un recurs de llei que no va prosperar perquè van venir les eleccions.
Creu que els metges són favorables?
Cal dir que avui dia, si un metge, una infermera o qualsevol familiar ajudés a morir un malalt aniria directament a la presó per homicidi. Però a DMD, sabem que un 15% dels metges reconeixen haver practicat alguna eutanàsia activa i un 60% estan d’acord amb canvis legals. A nivell general, l’any 2009, el CIS va fer públic un estudi en què es posava de manifest que el 58,8% dels espanyols declarava estar plenament d’acord amb la legalització de l’eutanàsia.
Alguns dels testimonis recollits a la pàgina web de l’associació (www.eutanasia.ws) asseguren que el patiment depèn, en part, del metge que et toca. Què vol dir?
Els drets del malalt contemplen la possibilitat de demanar un canvi de metge en cas que el que ens toqui sigui objector de consciència. El cos mèdic ha exercit sempre un cert poder sobre els malalts, fins fa poc la informació metge-malalt era limitada. El metge decidia si es feia una cosa o l’altra i com a molt s’explicava a la família. Actualment això està canviant. El metge és més obert i el pacient, o la família, decideix entre diferents opcions.
Les veus contràries a la legalització de l’eutanàsia argumenten que la seva aprovació implicaria un augment de suïcidis. Què en pot dir?
Solament cal fer un cop d’ull als països del nostre voltant. Holanda, que va ser el primer país a legalitzar l’eutanàsia activa el 2002, té uns percentatges de suïcidis molt baixos. A més, sent un país amb 16 milions de ciutadans, es produeixen unes 2.000 eutanàsies l’any. S’ha de tenir en compte que hi ha gent que va a Holanda a morir perquè al seu país no pot. Colòmbia ho reconeix com a dret fonamental dels seus habitants en la seva Constitució! És un tema polític, perquè a la pràctica no estem en un estat laic. Hi ha interferències de tipus religiós que no es comprenen. La legalització de l’eutanàsia no obliga ningú, simplement permetria que la persona que la vulgui, pugui tenir l’opció. Tant que es parla del dret a escollir, demanem que sigui en tots els àmbits. És important que un pugui escollir com vol morir.
Hi ha una mà negra?
Sí, hi ha molts interessos creats en aquest tema. D’una banda les forces polítiques conservadores i les religioses, que consideren que la persona ha d’estar subjecta a la voluntat d’un Déu que és amo i senyor de la nostra vida. Si Déu fos el propietari del nostre cos, ell s’hauria de preocupar d’alimentar-lo i ciudar-lo. I això ho fem nosaltres. D’altra banda també compten els interessos de les farmacèutiques. Es fan provatures de medicaments en malalts terminals.
Imagini’s que un pacient en coma que ha fet testament vital és desconnectat. Qui sap si hagués pogut despertar?
La desconnexió solament es produeix quan no hi ha possibilitat de recuperació i en estats de coma, els metges no diuen mai que no hi hagi recuperació possible, així que no s’hauria de donar el cas.
Donat el moment agitat actual tant a la vida social, econòmica i política, creu que és un bon moment per pressionar per a la legalització de l’eutanàsia?
És un moment ideal. Les preses de consciència es donen a poc a poc, i aquest dret, el de morir plàcidament, que és el que significa eutanàsia en grec, se’ns ha de respectar. Hem de trencar el tabú de la mort.
Però hi ha molta gent que paga nínxol tota la vida, per tant la té assumida sense tabú.
Però parlo de la mort, no del postmortem, que ho tenim més assumit. Però i de com morim? Els filòsofs grecs Sèneca i Epítet aconsellaven la població que no es queixessin dels patiments de la vida perquè sempre tenien el dret i la possibilitat d’abandonar-la. Està clar que si estem aquí és per viure dignament. L’eutanàsia era legal per a ells, la prova és que molts filòsofs van acabar suïcidant-se.

Més informació: Dret a Morir Dignament
Text de Lorena Metaute
Font: LECTURA, núm. 769, 17/02/2012 (pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s